Augmenta un 10,4% el nombre de maresmencs residents a l’estranger

 

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme sobre el padró d’habitants residents a l’estranger xifra en 9.522 les persones amb darrera inscripció en algun dels munipis del Maresme que estan registrades com a residents habituals a l’estranger. En el darrer any aquesta xifra ha augmentat un 10,4%.

Les dades es refereixen a 1 de gener de 2016 i en comparació amb la mateixa data de l’any anterior es detecta un increment de 869 persones. Cal destacar que el 43,73% de les persones que resideixen a l’estranger ho fan en el mateix país on van nèixer i el 40,72% són nascudes a Catalunya.

El gruix de persones amb darrera inscripció en municipis del Maresme i que habitualment resideixen a l’estranger es concentra en la franja d’edat dels 30 als 54 anys. Aquest col·lectiu representa el 39,38% del total. També és destacable el volum de joves d’entre 15 i 19 anys. Són 2.537 (el 26,64%).

L’anàlisi local situa Mataró com el municipi amb més residents a l’estranger (2.869), seguit de Premià de Mar (699), Calella (693), Pineda de Mar (565) i el Masnou (502).

Un any més, França és el país principal de destinació de bona parc dels maresmencs i maresmenques que marxen a viure a l’estranger. Aquest país ha estat escollit per 1.126 persones, l’11,83% del total de població que habitualment resideix a l’estranger. El segon lloc l’ocupa Argentina amb 1.057 persones (l’11,10%). Altres països de destinació que apleguen un volum destacat de persones són Alemanya (863), Regne Unit (626), Suïssa (609), Estats Units (585), Bèlgica (472), Andorra (345), Xile (319) i Brasil (295).

Respecte a 2015, recull un increment relatiu Israel (44,44%), Filipines (40%), Equador (38,10%), Bolivia (33,33%), Austràlia (29,1%) i Suècia (28,89%).

En el següent mapa podeu veure la distribució per països

 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Joves

 

Les persones joves d´entre 16 i 29 anys van signar un total de 40.394 contractes, dels quals 5.066 van ser indefinits, és a dir, el 12,54% i 35.328 van ser temporals, un 87,46%.


Les noies van signar més contractes que els nois de la mateixa edat, 21.128 davant dels 19.266 dels nois. Bo i això, el pes de la contractació indefinida, amb valors molt discrets, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%). Per tant aquestes darreres van acumular de forma proporcional més contractes de caràcter temporal (88,04%) que els nois (86,82%).


Centrant-nos en les dades genèriques del col·lectiu jove i concretament en la taula de les 50 ocupacions amb més contractes a joves, l´ocupació per a la qual van formalitzar-se més contractes fou la dels cambrers assalariats amb un total de 6.475 contractes, només el 13,51% dels quals van tenir caràcter indefinit. Amb una mica més de la meitat dels contractes, en segon lloc se situà l´ocupació dels peons de les indústries manufactureres amb 3.829 contractes, amb només un 2,87% de contractes indefinits. De fet, un cop d´ull ràpid a aquest taula colpeja els ulls; pràcticament tots els valors de la columna dels contractes indefinits apareixen ombrejats en vermell. Només en dues d´aquestes 50 primeres ocupacions es va igualar i/o superar el llindar del 50% de la contractació indefinida. En les ocupacions dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,32% i en la dels agents i representants comercials amb un 58,39%. Més endavant, en la taula 3.4, veurem com hi va haver ocupacions amb índex de contractes indefinits més elevats.


En la taula 3.1.1 hem recollit les 25 ocupacions amb un nombre més elevat de contractes indefinits a persones joves d´entre 16 i 29 anys.


La dels cambrers assalariats amb 875 contractes va acumular el 17,27% de la contractació indefinida per a joves. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (631; 12,46%) i la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (4,03%).


Acarant aquesta informació amb la continguda en la taula anterior veiem que el pes de la contractació indefinida va ser molt pobra en aquestes ocupacions, com ja hem vist; del 13,51% en el cas de l´ocupació dels cambrers assalariats, del 17,73% pels venedors de botigues i magatzems i del 24,49% per la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa. De les 25 ocupacions amb més contractes indefinits aquella que va assolir un major pes en la contractació indefinida fou, a banda de les dues citades en la taula 3.1 que ocupen el primer i segon lloc, la dels empleats domèstics amb un 42,08% seguida per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors amb un 30,82%.


Si mirem ara la mateixa informació segregada per sexe (vegeu taules 3.2 i 3.3) no trobem cap diferència quant a l´ocupació amb més contractes generats per a joves l´any 2016. Tant pels homes com per les dones joves aquesta ocupació ha estat la dels cambrers assalariats, amb 3.291 contractes per a nois i 3.184 per a noies. Aquesta ocupació va concentrar el 17,08% dels contractes a homes joves i el 15,07% dels de les noies joves. Sí que divergeix la segona ocupació amb més contractes. En el cas dels nois la dels peons de les indústries manufactureres ocupà el segon lloc amb 2.422 contractes, el 12,57% dels contractes dels nois joves, i en el cas de les noies fou la dels venedors de botigues i magatzems. La tercera torna a coincidir, la dels monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment amb 1.269 contractes a nois i 1.878 a noies. Òbviament pel que hem anat veient, el pes de la contractació indefinida fou baixa. En el cas dels nois i respectivament, del 12,79%, 3,84% i 4,96%. I en el de les noies del 14,26%, 15,65% i 6,12%. Per tant, d´acord amb les dues ocupacions les dones van obtenir més contractes indefinits que els nois de la seva mateixa edat per a la mateixa ocupació.


Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a nois joves (vegeu taula 3.2.1) la dels cambrers assalariats va ser la que més en va generar (421; 16,58%), seguida per la dels venedors de botigues i magatzems (235; 9,26%) i la dels ajudants de cuina (110; 4,33%). Bo i això, el seu pes dins de la mateixa ocupació no fou gaire elevada però major que en moltes d´altres d´entre les 50 considerades en aquest cas; 12,79%, 22,84% i 15,97%, respectivament. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a nois joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels agents i representants comercials amb un 63,54% per 61 contractes sobre 96. La següent quedava ja lluny del 50%, la dels repartidors, persones dels encàrrecs i missatgers, a peu amb un 35% per 21 contractes sobre 60 i després, amb un 31,54%, la dels conductors de motocicletes i ciclomotors per 47 contractes sobre un total de 149.


Pel que fa les 25 ocupacions amb un volum més gran de contractes indefinits a noies (vegeu taula 3.3.1), la que més en va generar fou, també, la dels cambrers assalariats amb 454 que van representar el 17,97% de la contractació indefinida a noies amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys. El segon lloc l´ocupà també la dels venedors de botigues i magatzems (396; 15,67%) i el tercer la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (134; 5,30%). Els pesos d´aquests contractes dins la mateixa ocupació foren, respectivament, del 14,26%, 15,65% i 22,87%. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a noies joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,80% per 61 contractes sobre 102. La següent quedava ja a uns quants punts percentuals del 50%, la dels empleats domèstics amb un 43,86% per 75 contractes sobre 171 i després, amb un 38,82%, la dels  telefonistes per 33 contractes sobre un total de 85.


En la taula 3.4 hem recollit les ocupacions primàries amb contractes a joves per grans grups i grups principals d´ocupació.


D´entrada el més destacable és el fet que en només un gran grup d´ocupació i un grup principal d´ocupació, el mateix, l´ocupació indefinida va tenir un major pes que la temporal. Fou el cas del grup dels Directors i gerents (1-gran grup; A-grup principal) en què aquesta tingué un pes del 56,67%.


Si ens centrem en els grans grups, aquell amb un segon pes més elevat de la contractació indefinida va ser el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina amb un 22,64%. I el tercer lloc l´ocupà el de dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors amb un 21,83%. El grup de les Ocupacions elementals va ser aquell en què la contractació indefinida tingué un pes menor amb un 8,62%.


En relació als grups principals d´ocupacions, a banda del dels Directors i gerents amb un pes de contractació indefinida superior al 50%, com hem vist, els dos altres grups amb valors més elevats van ser el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic amb un 25,00% i el dels Conductors i operadors de maquinària mòbil amb un 23,70%.


Els dos grups amb un pes menor foren els Peons de l´agricultura, la pesca, la construcció, les indústries manufactureres i els transports amb un 5,04% i el dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones amb un 8,51%.


De tota manera, com hem anat veient, el pes de la contractació indefinida varia molt entre ocupacions primàries, encara que aquestes siguin ocupacions afins. En termes generals però, els pesos més elevats els hem anat veient en ocupacions amb un volum de contractes limitat al cap de l´any. Així, en les ocupacions que va assolir-se el 100% de contractació indefinida el nombre de contractes va ser d´un o dos, i tres en un sol cas, però amb un valor important, vistos els nivells tan discrets de contractes indefinits. Altres ocupacions amb pesos rellevants han estat la dels pescadors fluvials i de litoral amb un 78,57% (11/14); la dels directors comercials i de vendes amb un 77,78% (7/9);amb un 75% les dels enginyers industrials i de producció (12/16), enginyers tècnics mecànics (3/4); i especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques ncaa (6/8). Amb un 71,43% la dels operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (5/7) i amb un 70,59% la dels instal·ladors i mantenidors reparadors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (12/17).


Seguint l´estructura dels grans grups i dels grups principals destaquem ara quines van ser les ocupacions primàries en què la contractació indefinida va ser almenys de 10 contractes l´any i que va assolir i/o superar el llindar del 50%, obviant les citades en el paràgraf anterior si cal, i sense perdre de vista que hi va haver altres ocupacions que van signar més contractes en valors absoluts però que el pes de la indefinida no va assolir aquest llindar.


Aquestes condicions van donar-se en les ocupacions primàries dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%; 70 contractes sobre 118), dels dissenyadors gràfics i multimèdia (56,36%; 31/55) i dels analistes, programadors i dissenyadors de webs i de multimèdia (56,67%; 17/30) dins del gran grup dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals i del grup principal Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals.




En la dels delineants i dibuixants tècnics (53,85; 14/26), la dels agents i representants comercials (58,39%; 80/137), la dels agents de compres (57,63%; 34/59), la dels agents i administradors de la propietat immobiliària (57,69%; 15/26) i la dels programadors informàtics (60%; 24/40) en el gran grup i grup dels Tècnics i professionals de suport.


En el gran grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina i en el grup principal dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va donar-se en les ocupacions dels empleats de comptabilitat (50%; 14/28) i dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (57,50%; 23/40).




L´últim cas el trobem en el gran grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors i en el grup principal dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en l´ocupació dels encarregats de secció de botigues i magatzems amb un 51,72% per 15 contractes indefinits sobre un total de 29.





























 
TAULES:
 
 
 
 
 
 
 

 

Sol·licitud de LA GROSSA

Data límit sol·licitud: divendres 26 d’octubre a les 14h o fins esgotar les 90 sol·licitudsLa Grossa

Baixa la població ocupada al Maresme

Les dades de població ocupada confirmen que agost no ha sigut un bon mes per al Maresme en el terreny laboral. El registre de dades mostra un descens respecte al mes de juliol, tant pel que fa a persones com a comptes d’afiliació. En el primer dels casos la reducció és del 0,40% i en el segon arriba al 0,52%.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indiquen que la població ocupada del Maresme és de 181.483 persones, 733 menys que a tancament del mes de juliol.

Dels 30 municipis de la comarca, només 3 mostren lleugers increments de la població ocupada. Són Argentona, Santa Susanna i Teià. Les dades no varien en els casos d’Òrrius i Sant Vicenç de Montalt i la resta presenten davallades que a Cabrera de Mar arriben a l’1,32%.

Les afiliacions o comptes de cotització de persones treballadores amb residència en algun dels municipis del Maresme també es redueixen de manera que a finals d’agost es van computar 188.845, un 0,52% menys que el mes de juliol.

En el cas de les afiliacions, només Argentona presenta dades més positives que el mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de persones del Maresme ocupades.

6 récords històrics de temperatura al Maresme els darrers 6 anys

Les estacions astronòmiques venen marcades pel calendari, però des d’un punt de vista meteorològic cada vegada estan quedant més desdibuixades. Si bé, en termes de pluviometria no es detecten variacions destacades, les estadístiques sí que mostren un canvi de tendència en les temperatures.

En el Dia Mundial de la Meteorologia, el Consell Comarcal del Maresme repassa els darrers anys a partir de les dades subministrades per dues estacions, una urbana i una altra forestal. En concret, s’han analitzat els paràmetres recollits, els darrers 10 anys, per les estacions meteorològiques de Tiana i del Montnegre. Aquesta darrera ubicada en el punt més elevat del Maresme.

Mostren petites variacions, però una tendència coincident.

A nivell de pluviometria, tant l’estació de Tiana com la del Montnegre reflecteixen que no hi ha una gran variació en la mitjana climàtica més enllà dels alts i baixos característics del nostre clima mediterrani. També coincideixen en detectar la tendència de la que ja han advertit els darrers informes sobre el canvi climàtic a Catalunya: les temperatures mitjanes van pujant i aquest increment tèrmic afavoreix l’aparició de fenòmens meteorològics cada cop més severs. Els darrers temporals que han afectat la comarca en són un clar exemple.

A la vegada, però, són un toc d’alerta sobre els efectes que aquest increment de les temperatures té sobre la salut i el benestar de les persones. I és que en els darrers 6 anys s’han registrat temperatures récord.

En la darrera dècada, l’estació meteorològica de Tiana ha registrat quatre episodis de temperatures màximes absolutes superiors als 35 graus. Tres s’ha produït en els darrers 6 anys: 2015, 2018 i 2019. En aquest darrer es va assolir 39 graus, la màxima més alta registrada. A més, la temperatura mitjana anual va arribar al seu punt màxim el 2015 amb 15,9ºC. Des de llavors s’ha estabilitzat.

Les estadístiques de l’estació forestal del Montnegre també reflecteixen un increment de la intensitat de les entrades d’aire càlid. Concretament, en 6 ocasions -totes elles recollides en els darrers 6 anys- s’ha superat la màxima absoluta de 32 graus arribant als 36,2 graus l’any 2019.

Meteomar, el servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme fa un seguiment del temps i de les situacions meteorològiques adverses des de 1994. En aquests anys ha anat estenent pel territori una xarxa d’estacions automatitzades que registren la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica.

Amb la posada en funcionament aquest any de les estacions de Tordera i Calella, el servei compta amb 16 estacions meteorològiques.

El Consell Comarcal del Maresme demana la regulació dels preus de lloguer d’habitatges

Tot i les notables diferències existents entre els 30 municipis del Maresme, gairebé la totalitat de poblacions de la comarca reuneixen els requisits per ser declarats “àrea amb mercat d’habitatge tens” tenint en compte els paràmetres establerts a la coneguda com a “Llei de contenció de preus del lloguer“. Així ho defensa la moció aprovada pel Ple comarcal que demana als ajuntaments que iniciïn la tramitació d’aquesta declaració.

El text presentat conjuntament pels grups comarcals d’ERC, ECG i CUP va rebre també el suport del PSC, del conseller No Adscrit i de 3 dels 6 membres de JxCAT. Els altres 3 es van abstenir igual que la consellera i el conseller de C’s al·legant que aquesta és una competència municipal.

La “Moció per a promoure la Declaració dels municipis de la comarca del Maresme com a Àrea amb Mercat d’Habitatge Tens” considera que en la situació actual “és de vital importància que els municipis que compleixin els requisits s’acullin a la regulació, no només per donar resposta als seus veïnes i veïns, sinó també com a mesura de solidaritat per tal que la norma no generi disfuncions a l’hora de facilitar l’accés a l’habitatge entre veïns de municipis contigus o pròxims“. En aquest sentit, el Consell Comarcal inclourà aquest tema en el proper Consell d’Alcaldies.

La Llei, aprovada el passat mes de setembre per la Generalitat, ja incorpora 6 municipis de la comarca en la declaració transitòria: Mataró, El Masnou, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Mar i Vilassar de Mar. Tot i això, a partir d’aquest any, cal que els municipis renovin la declaració amb el corresponent procediment. El Consell Comarcal vol que s’hi sumin més poblacions de la comarca.

Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer al Maresme és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

Més informació sobre l’evolució dels preus del lloguer als municipis del Maresme, CLIQUEU AQUÍ

DOCUMENT:

Compensació a les persones propietàries i arrendadores afectades per la suspensió dels procediments de desnonament

La Generalitat ha obert la convocatòria per a compensar les persones propietàries i arrendadores afectades per la suspensió extraordinària dels procediments de desnonament i dels llançaments per a persones econòmicament vulnerables sense alternativa habitacional prevista en el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

El termini per sol·licitar l’ajut finalitza el proper 30 de novembre

En cas de persones jurídiques, així com empresaris individuals o autònoms, les sol·licituds s’han de presentar i formalitzar telemàticament al web de la Generalitat de Catalunya
https://web.gencat.cat/ca/tramits

En la resta de casos, preferentment, a través de mitjans electrònics al web de la
Generalitat de Catalunya https://web.gencat.cat/ca/tramits o a les oficines de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

DOCUMENTACIÓ: