{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.
EVITEU ELS INCENDIS
No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.
PRENEU PRECAUCIONS
Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.
EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT
Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció.
SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA
Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments.
SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA
Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin.
SI L’INCENDI US SORPRÈN
A camp obert
Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes.
Al cotxe
Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat.
Vora el mar
Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua.
PROTEGIU LA VOSTRA LLAR
Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.
Els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya presenten una proposició no de llei per a la regeneració de platges a Cabrera, Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou
{+} 
{+} Els grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC, PPC i ICV-EA han recollit la petició del Consell Comarcal del Maresme i dels municipis litorals del sud de la comarca i han presentat conjuntament a la Mesa del Parlament de Catalunya una proposició no de llei instant el Consell Executiu de la Generalitat a intervenir en la recuperació de les malmeses platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou.
En concret, s’insta el Consell Executiu a: 1.- Acordar amb el Govern de l’Estat la realització de les actuacions urgents i puntuals convenients per a la regeneració de les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou, atenent les sol·licituds dels municipis afectats així com del Consell Comarcal del Maresme, tot garantint el mínim impacte mediambiental.
-2.- Elaborar i acordar conjuntament amb el Govern de l’estat un Pla d’estabilitat i manteniment de les platges en prevenció de noves incidències, tot garantint la mínima afectació possible al medi ambient. Amb aquesta iniciativa, els grups parlamentaris assumeixen la petició feta en la moció aprovada al Consell Comarcal el passat mes de maig i en la qual es plantejava la necessitat d’actuar urgentment en aquestes platges que, tot i haver patit una constant erosió en els ultims anys que fins i tot ha portat a algunes a la seva desaparició, mai han rebut cap aportació de sorra.
{+} Els grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC, PPC i ICV-EA han recollit la petició del Consell Comarcal del Maresme i dels municipis litorals del sud de la comarca i han presentat conjuntament a la Mesa del Parlament de Catalunya una proposició no de llei instant el Consell Executiu de la Generalitat a intervenir en la recuperació de les malmeses platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou.En concret, s’insta el Consell Executiu a: 1.- Acordar amb el Govern de l’Estat la realització de les actuacions urgents i puntuals convenients per a la regeneració de les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou, atenent les sol·licituds dels municipis afectats així com del Consell Comarcal del Maresme, tot garantint el mínim impacte mediambiental.
-2.- Elaborar i acordar conjuntament amb el Govern de l’estat un Pla d’estabilitat i manteniment de les platges en prevenció de noves incidències, tot garantint la mínima afectació possible al medi ambient. Amb aquesta iniciativa, els grups parlamentaris assumeixen la petició feta en la moció aprovada al Consell Comarcal el passat mes de maig i en la qual es plantejava la necessitat d’actuar urgentment en aquestes platges que, tot i haver patit una constant erosió en els ultims anys que fins i tot ha portat a algunes a la seva desaparició, mai han rebut cap aportació de sorra.
170 establiments turístics del Maresme reben a diari la previsió del temps que elabora el Servei de meteorologia del Consell Comarcal
Hotels, càmpings, oficines d’informació, ports esportius i clubs nàutics del Maresme, en total 170 establiments turístics i instal.lacions on es desenvolupen activitats lúdiques condicionades per la climatologia, reben a diari les previsions que realitza el Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme. Es tracta d’una informació personalitzada per als mesos de major afluència turística que té com a finalitat que els visitants del Maresme puguin programar-se el seu lleure sabent el temps que farà al municipi on s’allotgen i als entorns.El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme fa arribar les previsions per correu electrònic als establiments que ho han sol·licitat. La informació és diària i es refereix tant al Maresme com a la resta de Catalunya. Per tal que pugui ser penjada al taulell d’anuncis dels establiments i comprensible per a tothom, la lectura de la simbologia és en cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i alemany. Aquest servei d’informació meteorològica per a establiments turístics es perllongarà fins el 31 d’octubre.
El desplegament de la televisió digital terrestre (TDT) arrenca al Maresme
El senyal digital arribarà a 170.000 llars de la comarca a partir d´aquest estiu
{+}
{+} El president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran i el director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribano, han presentat a la seu del Consell Comarcal del Maresme (CCM) el projecte “Maresme Digital” que, aquest estiu, convertirà la nostra comarca en pionera del desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquest primer pas en ferm del canvi de la tecnologia analògica a la digital arrenca amb l´ampliació de la cobertura del senyal de TDT a tota la comarca. Així, les 170.000 llars del Maresme rebran els quatre canals digitals de Televisió de Catalunya (TV3, K3/33, 3/24, el canal pilot i el servei de dades interactives).El Maresme ha estat escollit com a territori pilot per ser una zona especialment castigada per la mala cobertura dels senyals de televisió a causa, entre d´altres, de la complicada orografia del territori. Amb la implantació de la TDT no només s´aconseguirà la millora de la qualitat de la imatge i el so del senyal de televisió, sinó que aquests problemes quedaran resolts. Per tant, els habitants del Maresme seran pioners a Catalunya a fer el canvi del sistema analògic actual al sistema digital, una conversió que hauran de dur a terme totes les llars de l´Estat espanyol abans de l´any 2012, quan el sistema analògic deixi de ser operatiu. “Maresme Digital” neix per iniciativa de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), com una aposta decidida i pràctica del Govern per impulsar la Tecnologia Digital Terrestre (TDT) a Catalunya. El projecte, impulsat per diversos Departaments i organismes de la Generalitat, implica a un munt d´agents com l´empresa TRADIA, responsable de distribuir el senyal de televisió, empreses instal·ladores de telecomunicacions, fabricants d´aparells receptors de TDT, distribuïdors i punts de venda, o el Consell Comarcal i els Ajuntaments, que col·laboraran en la implantació, difusió, formació i informació del nou sistema digital. Aquest projecte servirà de fet, de valuosa experiència pilot de cara a anar ampliant el desplegament a la resta del territori català. Pioners en la implantació de la TDT Tot i que “Maresme Digital” constitueix el tret de sortida de la implantació de la TDT a Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) ja fa temps que emet de forma continuada amb tecnologia digital des de la Torre de Collserola, concretament des de l´any 1998. En l´actualitat, el 80% de la població té cobertura digital, amb un total de sis centres emissors. A Catalunya, a més del canal múltiple de TDT de la CCRTV, el Govern de la Generalitat ja ha adjudicat la concessió d´un altre canal múltiple de caràcter privat a Emissions Digitals de Catalunya SA (grup Godó). Tot i que l´Estat espanyol ha estat pioner a la Unió Europea, junt amb el Regne Unit i Suècia, a desenvolupar una legislació que ha permès posar en funcionament la TDT, l´impuls i desenvolupament d´aquesta tecnologia està aturat a nivell estatal, a la espera de la reassignació de freqüències de l´antic operador Quiero TV. Segons el Govern central, la TDT podria provocar un procés inversor a l´Estat valorat en uns 4.000 milions d´euros. Les prestacions de la TDT són diverses. Permet rebre una millor imatge i qualitat de so, sense interferències, però el seu gran valor afegit és la possibilitat d´accedir a serveis i continguts interactius. A més, en un futur, també permetrà de rebre de forma gratuïta més canals de televisió; els quatre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ja es veuen en l´actualitat, quatre canals més d´Emissions Digitals de Catalunya i els canals d´àmbit estatal, els cinc actuals i catorze més, a banda de les emissions de les televisions locals, que properament hauran d´integrar-se en el procés de digitalització. La TDT és un sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la seva transmissió, que es pot efectuar per cable, per satèl·lit o per ones terrestres. En aquest últim cas, s´utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional, però adaptades. Així, per rebre la senyal de TDT cal adaptar l´antena que s´utilitza en l´actualitat, ja sigui individual o col·lectiva. En general però, els edificis de nova construcció que compleixin la ICT (Infraestructura Comú de Telecomunicacions) estan preparats per captar, adaptar i distribuir a tots els habitatges del bloc aquest nou senyal. No cal ni subscriure´s, ni pagar cap quota, atès que les emissions són totalment gratuïtes i en règim obert. L´únic aparell necessari per a poder rebre les emissions de TDT és un receptor de TDT, que pot ser de dos tipus: receptor amb MHP (Multimedia Home Platform), que permet rebre els serveis interactius, a més de la programació digital, i receptor bàsic, que només permet rebre el contingut digital. En el mercat, es poden trobar receptors externs (descodificador) o televisors digitals integrats.
La Jornada “Busques Pis? posa sobre la taula diverses iniciatives publiques i privades per millorar l’accés dels joves a l’habitatge
{+} 
{+} El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.
A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.
{+} El centenar d’assistents a la Jornada de formació en habitatge i joventut que es va celebrar ahir a les instal.lacions de l’Hotel Ciutat de Mataró l’han valorat molt positivament i l’han trobat de força interés per als ajuntaments que intenten posar en pràctica polítiques que afavoreixin l’accés dels joves del seu municipi a l’habitatge. La Jornada que portava per títol: “Busques pis?” va estar organitzada per la Secretaria General de Joventut i per l’Àrea de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme. En el cas de l’administració comarcal, aquesta actuació s’emmarca dins de les accions de formació previstes per al 2004 del Pla Comarcal de Joventut que té com a principal fita facilitar eines i recursos als responsables tècnics i polítics municipals per al desenvolupament de polítiques locals de joventut.A la Jornada, però, a banda de representants dels ajuntents del Maresme, van assistir regidors i tècnics d´urbanisme i joventut de l´àrea metropolitana de Barcelona. La jornada va donar a conèixer iniciatives locals en matèria d´habitatge i va posar de relleu la necessitat d´aprofundir en les accions portades a terme en aquesta matèria. Concretament, es va parlar sobre la definició del marc competencial en habitatge i es van donar a conèixer iniciatives de l´administració local en gestió del sòl i promoció pública d´habitatges, lloguer i mobilització de l´habitatge. D´altra banda, es va debatre sobre iniciatives ciutadanes i d´entitats privades, com ara la participació ciutadana en polítiques d´habitatge, les cooperatives d´habitatge i la intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau. També es van posar sobre la taula les mesures que el Govern català té previst aplicar durant aquesta legislatura en matèria d´accés dels joves a l´habitatge. Actuacions de la Generalitat per afavorir l´emancipació dels joves La secretària general de Joventut, Marta Rosàs i Cortada, va fer una introducció en relació a la situació dels joves i l´habitatge a Catalunya, i va presentar les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge. Segons l´estudi “Els joves catalans i l´habitatge 1999-2003”, el 39,3% dels 1.563.000 joves d´entre 20 i 24 anys que actualment hi ha a Catalunya considera que l´habitatge és el seu principal problema personal, seguidament de l´encariment de la vida (25,2%), de l´atur (20,5%) i de la precarietat dels contractes laborals (18,9%). D´acord amb la realitat juvenil que reflecteix aquest estudi, la Generalitat de Catalunya ha dissenyat un pla d´actuacions per facilitar l´accés dels joves a l´habitatge. Les principals accions previstes són: 1. 70 Borses Joves d´Habitatge ne funcionament durant el període 2004-2007 (creant-ne 54 de noves).
-2. El Govern Català estudia la viabilitat d´implantació d´una línia de crèdit per a l´emancipació dels joves que inclou ajuts per als estudis, per a l´autoocupació i ajuts per accedir a l´habitatge en condicions avantatjoses. Aquests últims tindran 3 modalitats: concessió de crèdits per a complementar l´entrada del 20% per a la compra d´habitatges protegits; concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de lloguer i concessió de crèdits per a la rehabilitació d´habitatges de compra.
-3. Construcció d´habitatges protegits. El Pla pel Dret a l´Habitatge 2004-2007 s´ha plantejat com a objectiu prioritari la construcció de 42.000 habitatges protegits en quatre anys. D´aquests habitatges, el 50% haurà de ser de lloguer, meitat promogut per l´administració pública (Institut Català del Sòl i promotors públics) i meitat promogut pels privats. D´aquesta oferta, oberta a totes les edats, es pot afirmar que, estadísticament, el 60% serà coberta per joves. Al marge d´això, una part significativa de la nova oferta serà restringida per a joves d´ entre 18 i 35 anys.
-4. Experiències pilot d´accés dels joves a l´habitatge en masoveria urbana, convivència intergeneracional i autorehabilitació de l´habitatge. Iniciatives i experiències de l´administració local i ciutadanes La jornada va prosseguir amb la intervenció de Joffre López, investigador de l´Observatorio Joven de la Vivienda (Objovi). López va contextualitzat les dificultats dels joves per accedir a l´habitatge. A més, va fer un recorregut per les aportacions teòriques al debat de l´emancipació, tot situant l´habitatge com a base fonamental dels processos de transició a la vida adulta. Pilar Figueras, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, va posar de relleu la necessitat de delimitar el marc competencial dels ajuntaments en matèria d´habitatge i joventut. Figueras va fer un repàs a la legislació reguladora de les competències de l´administració local, i va apel·lar a l´autonomia municipal i a la necessitat de cooperació entre institucions per tal de maximitzar les potencialitats dels ens locals. La sessió de la tarda va constar de dues taules d´experiències que van aportar un repertori de pràctiques que poden ser útils als ajuntaments en la mesura que, molt sovint, les problemàtiques són comunes. A la primera de les taules hi van intervenir representants d´iniciatives de l´administració local. Albert Macià, conseller de la promotora municipal de Sant Just Desvern Promunsa, va exposar les mesures que s’han anat establint per tal de garantir la transparència ens les adjudicacions d´habitatges de protecció oficial, així com els mitjans que amb el temps han dissenyat per lluitar contra el frau en els traspassos d´aquesta mena d´habitatges. Joaquim Gascó, de l´oficina municipal d´habitatge de Vilafranca del Penedès va exposar les línies bàsiques de pla integral de rehabilitació del casc antic de ciutat. Però les conclusions d´aquesta primera taula les va proposar Bartomeu Agudo, del Servei d´habitatge de Terrassa. Per Agudo, l´experiència de Terrassa demostra que la mal·leabilitat i la combinació de diferents estratègies són eines bàsiques per actuar contra els problemes d´accés a l´habitatge. La segona de les taules es va centrar en les iniciatives ciutadanes, tant d´organitzacions veïnals com d´entitats sense ànim de lucre. Josep Castañé, president de Promunsa, va explicar la tasca que des de la seva entitat realitzen en la intermediació per a l´accés a l´habitatge, sempre des del punt de vista de la integració i la cohesió socials. Gonzalo Plata, membre d´Acció Jove, va presentar l´experiència de la cooperativa Habitatge Entorn, que ja ha promogut més de 5000 habitatges seguint el model de cooperativa des de la seva fundació. Va cloure la taula Sandra Erill, tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró. Per desenvolupar aquest Pla es va convocar els veïns, que van prendre part en la definició urbanística del seu barri. Per Erill, la transformació social i del model d´habitatge, va associada una transformació de la societat i de la vida quotidiana de les persones.
Més de cent persones assistiran a la jornada de formació en habitatge i joventut
Dimecres, 30 de juny, se celebrarà a l’hotel Ciutat de Mataró la Jornada de formació en habitatge i joventut: Busques pis?, adreçada a regidors i tècnics municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona. El tema ha despertat força interés i més de cent persones ja han confirmat la seva assistència.
La Jornada, organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme i per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat, serà inaugurada a les 9:45h per la Secretària de Joventut de la Generalitat, Marta Rosàs i pel president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera.PROGRAMA DE LA JORNADA 9´30h: Entrega d´acreditacions i documentació.
-9´30h: Entrega d´acreditacions i documentació.
-9´45h: Presentació de les jornades a càrrec de la Sra. Marta Rosàs Secretària General de Joventut, i l´Il.lm. Sr. Pere Almera president del Consell Comarcal del Maresme
-10h: Diagnosi de la situació de l´habitatge i presentació de les actuacions de la Generalitat en matèria d´habitatge per joves a càrrec de la Sra. Marta Rosàs Secretària General de Joventut.
-10´30h: El context de l´emancipació juvenil: la dificultat d´accés a l´habitatge. (Jofre López, investigador OBJOVI)
-11´30: PAUSA.
-12h: Marc competencial: delimitació de les competències municipals en els àmbits de joventut i habitatge. “De l´autonomia local a la cooperació institucional”. (M. Pilar Figueras, secretària general de la Federació de Municipis de Catalunya i col.laboradora del Màster en dret immobiliari i urbanístic de la UPF)
-13´30h: DINAR
-16h: Taula d´experiències. Part I: Iniciatives de l´administració local (Bartomeu Agudo, tècnic de Joventut de l´Ajuntament de Terrassa; Joaquim Gascón, Director de l´Oficina municipal de l´habitatge de Vilafranca; Albert Macià, Conseller de Promunsa) {.d}Gestió del sòl i promoció pública d´habitatges
-Lloguer i mobilització de l‘habitatge
-Adjudicació d´habitatges de protecció oficial{.d}
-17h: PAUSA
-17´15h Taula d´experiències. Part II: Iniciatives ciutadanes i d´entitats privades (Josep Castañé, President de Prohabitatge; Gonzalo Plata, Acció Jove -Cooperativa Habitatge Entorn; Sandra Erill, Tècnica del Pla Comunitari de Torre Baró) {.d}Participació ciutadana en el disseny de polítiques d´habitatge
-Cooperatives d´habitatge
-Intermediació en l´habitatge i lluita contra el frau {.d}
-18´30h: Conclusions (Jordi Anguera, Director de Programes de la Secretaria General de Joventut)
-18´45h: Cloenda de les jornades (Xavier Serra, Conseller Delegat de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme, Alícia Romero Llano, Consellera Delegada de Joventut, Esports i Dona de l´ajuntament de Mataró)
Jornada de formació en habitatge i joventut: Busques pis?
El Servei de Joventut del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat, conjuntament amb la Secretaria de Joventut de la Generalitat, unes jornades de formació adreçades a regidors y tècnics municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona sobre les dficultats d’accés a l’habitatge per part dels joves. Es presentaran les actuacions de la Generalitat en matèria d’habitatge, es parlarà sobre les competències municipals en els àmbits de joventut i habitatge i es donaran a conèixer diverses experiències que s’estan duent a terme per tal de facilitar l’emancipació dels joves.Aquesta jornada se celebrarà el dimecres 30 de juny a l’Hotel Ciutat de Mataró i serà inaugurada pel president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, i per la Secretària General de Joventut, Marta Rosàs. Per veure el programa de la Jornada,
Cliqueu aquí . Les inscripcions a les jornades són gratuïtes i es poden efectuar enviant un correu electrònic abans del 23 de juny a
elbuscador@ccmaresme.es
Diputats al Parlament de Catalunya del PSC, CiU, ERC i PP es comprometen a presentar conjuntament una proposta per recuperar les malmeses platges del Maresme
{+} 
{+} Dissabte, diputats al Congrés i diputats al Parlament de Catalunya van poder comprovar sobre el terreny la precària situació de les platges del Maresme. Convidats pel Consell Comarcal del Maresme, els diputats i diputades acompanyats pel president del CCM i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, per l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, pel Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i per regidors i regidores van fer una visita a una zona del litoral del municipi de Cabrera de Mar on la pèrdua de sorra és tan espectacular que fins i tot han quedat al descobert diverses infraestructures.
Tots els assistents van coincidir en la necessitat de frenar la degradació del litoral maresmenc i es van comprometre, cadascú des del seu àmbit d’actuació, a fer-hi les gestions pertinents. Així, els diputats i diputades al Parlament de Catalunya de les diferents formacions polítiques que hi eren presents (PSC, CiU, ERC i PP) van acordar treballar conjuntament una proposta que en els propers dies adreçaran al Govern de la Generalitat. Tot i que la visita es va fer a un municipi concret, el president del CCM va explicar que hi ha diferents punts del litoral maresmenc que, en major o en menor grau, pateixen una constant degradació i que cal posar-hi fre amb sistemes que permetin l’estabilitat de la sorra. Almera i Rocabert van demanar també que mentrestant es faci una actuació urgent a les zones més afectades. El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat mes de maig, va aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit. Per veure el text de la moció,
Cliqueu aquí . A la visita del dissabte 12 de juny van assistir-hi els diputats al Congrés: Manuel Mas (PSC), Josep Sánchez LLibre (CiU), Joan Puig i Rosa Bonàs (ERC); i els diputats al Parlament de Catalunya: Ramon Camp (CiU), Consol Prados (PSC), Teresa Aragonés (ERC) i Joan López (PP).
{+} Dissabte, diputats al Congrés i diputats al Parlament de Catalunya van poder comprovar sobre el terreny la precària situació de les platges del Maresme. Convidats pel Consell Comarcal del Maresme, els diputats i diputades acompanyats pel president del CCM i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, per l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, pel Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i per regidors i regidores van fer una visita a una zona del litoral del municipi de Cabrera de Mar on la pèrdua de sorra és tan espectacular que fins i tot han quedat al descobert diverses infraestructures.Tots els assistents van coincidir en la necessitat de frenar la degradació del litoral maresmenc i es van comprometre, cadascú des del seu àmbit d’actuació, a fer-hi les gestions pertinents. Així, els diputats i diputades al Parlament de Catalunya de les diferents formacions polítiques que hi eren presents (PSC, CiU, ERC i PP) van acordar treballar conjuntament una proposta que en els propers dies adreçaran al Govern de la Generalitat. Tot i que la visita es va fer a un municipi concret, el president del CCM va explicar que hi ha diferents punts del litoral maresmenc que, en major o en menor grau, pateixen una constant degradació i que cal posar-hi fre amb sistemes que permetin l’estabilitat de la sorra. Almera i Rocabert van demanar també que mentrestant es faci una actuació urgent a les zones més afectades. El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat mes de maig, va aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit. Per veure el text de la moció,
Cliqueu aquí . A la visita del dissabte 12 de juny van assistir-hi els diputats al Congrés: Manuel Mas (PSC), Josep Sánchez LLibre (CiU), Joan Puig i Rosa Bonàs (ERC); i els diputats al Parlament de Catalunya: Ramon Camp (CiU), Consol Prados (PSC), Teresa Aragonés (ERC) i Joan López (PP).
Diputats del Parlament i del Congrés es reuneixen amb els alcaldes de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Premià de Mar
El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una trobada de diputats al Congrés i de diputats al Parlament de Catalunya amb els alcaldes de Premià de Mar, Jaume Batlle, Vilassar de Mar, Pere Almera,i Cabrera de Mar, Carles Rocabert que se celebrarà demà, dissabte 12 de juny, a les 11:00h. El motiu de la reunió és que els diputats i diputades coneguin sobre el terreny la precària situació de les platges d’aquests municipis. El lloc de trobada serà davant de les instal.lacions del Club Nàutic de Cabrera de Mar. Els alcaldes i els diputats visitaran una de les zones més afectades per la pèrdua de sorra, al municipi de Cabrera de Mar.
La invitació ha estat enviada a totes les formacions polítiques amb presència a Madrid i tots els grups amb representació al Parlament de Catalunya. Han confirmat la seva assistència: Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés, i els diputats i diputades al Parlament de Catalunya: Consol Prados(PSC), Teresa Aragonès (ERC), Ramon Camp (CiU), i Joan López (PP). Ordre del Dia del Consell d’Alcaldes que se celebrarà el dimarts 15 de juny a les 18:00h a la seu del CCM
D´acord amb les atribucions atorgades en els articles 151 a 154 del Reglament Orgànic Comarcal a la Presidència, em plau convocar-vos a la sessió ordinària del Consell d´Alcaldes que es farà el proper DIMARTS 15 de juny de 2004, a les 18:00 hores, en única convocatòria a la seu del Consell, amb el següent,
ORDRE DEL DIA
0.- Aprovació, si s´escau, de l´esborrany de l´Acta de la sessió ordinària del Consell d´Alcaldes de data 10 de desembre de 2003.
-1.- Presentació del document de mobilitat i infraestructures del Maresme.
-2.- Emissió d´informe favorable, si s´escau, envers el Reglament Orgànic Comarcal.
-3.- Proposta de la implantació del Servei d´atenció a la violència domèstica.
-4.- Presentació dels projectes aprovats en el marc del Pacte Territorial per a l´ocupació al Maresme.
-5.- Proposta de desplegament de la xarxa de banda ampla al Maresme.
-6.- Propostes en l´àmbit de la gestió de residus.
-7.- Altres informacions.
-8.- Informes, precs i preguntes. Mataró, 26 de maig de 2004 El president Pere Almera i Puiggròs
-1.- Presentació del document de mobilitat i infraestructures del Maresme.
-2.- Emissió d´informe favorable, si s´escau, envers el Reglament Orgànic Comarcal.
-3.- Proposta de la implantació del Servei d´atenció a la violència domèstica.
-4.- Presentació dels projectes aprovats en el marc del Pacte Territorial per a l´ocupació al Maresme.
-5.- Proposta de desplegament de la xarxa de banda ampla al Maresme.
-6.- Propostes en l´àmbit de la gestió de residus.
-7.- Altres informacions.
-8.- Informes, precs i preguntes. Mataró, 26 de maig de 2004 El president Pere Almera i Puiggròs