2017 ha tancat amb resultats positius per l’atur al Maresme. Les xifres, analitzades per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, apunten una reducció del 6,81% en l’atur interanual. El col·lectiu que ha tingut un descens més destacat ha estat el dels homes d’entre 35 i 44 anys.

Comencem any nou i toca fer balanç de l’anterior. En matèria d’atur, el 2017 ha tingut un comportament positiu en xifres generals, tot i que encara hi ha 27.090 maresmencs i maresmenques cercant feina, són  1.979 menys que a finals de 2016.

L’anàlisi de les dades de 2017 ens indiquen que els mesos en què va baixar la xifra de persones aturades van ser gener, març, abril, maig, juny, juliol i desembre, sent l’abril el període en què es va comptabilitzar un descens més destacat (el 4,95%). Per contra, a l’octubre va haver-hi una repuntada de la desocupació del 4,16% respecte el mes anterior.

El descens interanual de l’atur al Maresme, que arriba a un percentatge del 6,81%, ha afavorit més als homes. En aquest col·lectiu, la reducció de l’atur ha estat del 9,62% davant del descens del 4,48% registrat entre el col·lectiu de dones.De fet, l’atur a la comarca està força feminitzat. Representa gairebé el 60% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’anàlisi sectorial indica que només el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior) manté sense moviments la xifra global de persones que cerquen treball. La resta han baixat el volum de persones aturades en percentatges que oscil·len entre el 12,40 de la indústria i el 5,48 del sector serveis. La reducció a l’agricultura ha estat del 10,94% i a la construcció del 10,28%.

Pel que fa al detall municipal, només 3 de les 30 poblacions del Maresme han tancat any amb més persones aturades. Són Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna. Entre tots 3 sumen 458 persones sense feina.

Sant Iscle de Vallalta i Dosrius són els municipis que han registrat descensos interanuals més destacats. En el cas de Sant Iscle arriba fins el 17,17% i en el de Dosrius se situa en el 16,67%. 

Mentre la taxa d’atur comarcal se situa en el 13,23%, a Pineda de Mar s’enfila fins el 19,04% i no arriba al 7% en els municipis d’Alella, Cabrera de Mar i Tiana.

Podeu consultar l’evolució de les dades d’atur en AQUEST DOCUMENT preparat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

En la següent infografia interactiva podeu veure les dades corresponents al mes de desembre en què es va registrar un descens intermensual de l’atur comarcal de l’1,16%:

Aquest 2014 s’ha trencat la tendència a la baixa dels accidents laborals que recollien les estadístiques d’anys anteriors. L’informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de l’any, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, corrobora la tendència dels trimestres anteriors. El nombre de sinistres en el lloc de treball creix. En concret, entre els mesos de juliol, agost i setembre es van registrar 700 accidents laborals al Maresme.

La xifra total de sinistres a la feina va augmentar percentualment el darrer trimestre en un 1,74%. La comparativa interanual encara és més significativa tota vegada que s’observa un augment de l’11,64%. Encara hi ha, però, més dades negatives: un treballador va perdre la vida i es va duplicar el nombre de ferits de pronòstic greu. 

Analitzant l’evolució de la sinistralitat per sectors, només es detecta una reducció trimestral del nombre d’accidents en el cas de la indústria, sector en el qual s’han comptabilitat 116 sinistres durant el passat trimestre.  La xifra sectorial es reparteix de la següent manera: agricultura (19), indústria (116), serveis (496) i construcció (69).

A banda de les dades relatives, la fórmula que s’aplica per poder fer una comparativa territorial és l’anomenat Índex d’Incidència. Aquest valor s’obté de posar en relació el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats al Règim General de la Seguretat Social.

Aplicant aquesta fòrmula, a l’Índex d’Incidència del Maresme també es detecta un increment respecte als trimestres anteriors, una tendència que contrasta amb la provincial i amb la catalana que han registrat una davallada. L’Índex d’Incidència del Maresme es situa en 846,68 accidents laborals amb resultat de baixa per cada 100.000 afiliats, un valor superior al províncial (726,38 / 100.000) i al català (784,58  / 100.000). 

El Conseller Delegat de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme, Santi Fontbona, ha expressat la seva preocupació per aquestes xifres i ha avançat que “haurem d’estudiar més a fons les dades per intentar saber perquè es produeix aquesta remuntada i què podem fer des de tots els àmbits afectats per reduïr-les“.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

La cita es consolida com la trobada professional més important del sud d´Europa en valorització energètica de residus

El Congrés RECUWATT (Reciclatge i Energia) sobre valorització energètica de residus té tot a punt per iniciar la 3a edició, que tindrà lloc a l´Auditori del TecnoCampus de Mataró el 16 i 17 d´octubre. En aquesta ocasió RECUWATT fa una aposta clara per la internacionalització amb la presència d´experts de països com Argentina, Brasil, Àustria, Gran Bretanya, Mèxic o Kuwait. La cita es consolida, així, com la trobada professional més important del sud d´Europa en valorització energètica de residus. El Congrés va dirigit a tots els professionals amb responsabilitats en la gestió de residus, tant del sector públic com privat. RECUWATT està organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme juntament amb l´Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

El Congrés va dirigit a tots els professionals amb responsabilitats en la gestió de residus, tant del sector públic com privat. RECUWATT està organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme juntament amb l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat.

Com a novetat per a aquesta edició es fa un seminari/workshop internacional titulat “Advancing Sustainable Waste Management Worldwide. The Case of Catalonia/Maresme”, organitzat en col·laboració amb l’Earth Engineering Center (EEC) of the Columbia University i el WTERT (Waste-to-Energy Research and Technology Council)‑Greece/SYNERGIA. El seminari se centra en les tecnologies d’avantguarda per a la gestió sostenible de residus i la seva aplicació potencial. Se celebra a Mataró els dies previs al Congrés, del 13 al 15 d’octubre, i inclou visites tècniques a instal·lacions de tractament mecànic-biològic i valorització energètica d’última generació.

RECUWATT avança en internacionalització i assessorament a Llatinoamèrica i oportunitats de negoci

El dia previ al Congrés, 15 d’octubre, tindrà lloc també a Mataró la signatura de l’adhesió del Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme i l’Ajuntament de Barcelona a la Red Latinoamericana de Gestión de Residuos Sólidos. L’acord implica que des de Catalunya es farà una tasca de consultoria i acompanyament a diferents països llatinoamericans preocupats per la gestió dels seus residus i pels problemes sanitaris que els comporta no tractar-los. Actualment no existeix cap planta de valorització energètica a tot Llatinoamèrica, malgrat hi ha diferents països que comencen a treballar en projectes que, precisament, exposaran en el marc del Congrés.

Des del comitè organitzador es pretén en aquesta edició donar més rellevància a les oportunitats de negoci i networking, així com a la internacionalització de l’esdeveniment, amb especial atenció, precisament, als països d’Amèrica Llatina.

El Congrés estarà dividit en sis blocs: un primer on es debatran els reptes actuals i els horitzons de futur del sector; el Forum Contract (bloc que posa en contacte responsables de projectes internacionals a implantar amb empreses del sector); el bloc Sector i empresa, que mostra la visió del sector des del punt de vista dels principals patrocinadors; el bloc Economia circular i residus; una Taula rodona d’administracions i per últim el bloc Residus i societat, que mostra la visió internacional de la relació entre grans ciutats i la gestió de residus.

Entre els ponents destaca la intervenció en el Forum Contract de Manal Al-Duwaisan, enginyera civil gestora de projectes de Kuwait, país que està construint la seva primera planta d’energia renovable per fer front a l’alta generació de residus per càpita i el limitat espai als abocadors.

Altres ponents destacats són Andrew Richmond, director de la Política i estratègia per Energia i residus a l’Autoritat de Londres, que presentarà l’estratègia de gestió de residus municipals d’aquesta ciutat i la seva experiència en reducció de les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle; i Rodrigo Atilano, director general de Serveis Urbans en la Secretaria d’Obres i Serveis de la Ciutat de Mèxic, que parlarà de les dificultats de Ciutat de Mèxic per gestionar les 12.753 tones de residus que genera diàriament una concentració urbana metropolitana de més de 23 milions d’habitants.

Després del reciclatge de residus, la valorització energètica és una oportunitat

La valorització energètica de residus constitueix una via de gestió posterior a la del reciclatge material i ha de ser prioritària prèviament a l’eliminació a través d’abocador, tal com estableix actualment la legislació europea i espanyola, i com s’evidencia de cara al compliment dels objectius de la UE plantejats per la Comissió per al 2030. Així es constata a través de les més de 400 instal·lacions en funcionament actualment a la UE.

El Consorci per al Tractament dels Residus del Maresme

El Consorci per al Tractament dels Residus Sòlids Urbans del Maresme és una entitat administrativa constituïda per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme i 28 municipis de la comarca. Gestiona el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, que inclou una planta de tractament de la fracció resta, una línia de tractament de residus voluminosos, estacions de transferència de les diferents fraccions recollides selectivament (matèria orgànica, vidre, envasos i paper i cartró) i una planta de valorització energètica del rebuig.

El Centre té també un important paper en la generació energètica i la lluita contra el canvi climàtic, ja que és un dels generadors d’energies renovables més importants de Catalunya i un referent per la diversitat dels seus orígens (coberta fotovoltaica, reaprofitament del biogàs, valorització energètica del rebuig, aportació de vapor al Tub verd per destinar-lo a la climatització d’edificis).