Inici Notícies Pàgina 154

Notícies

Aleatori

El Consell Comarcal amplia la certificació QAI10 a empreses d’atenció domiciliària i de servei de menjadors col·lectius

 

QAI10 és un segell impulsat pel Consell Comarcal l’any 2005 per certificar el nivell òptim de qualitat de les activitats extraescolars i de lleure que es duen a terme al Maresme. 3 anys més tard, el 2008, va ser reconegut per l’Oficina Espanyola de Patents i Marques com a marca nacional de certificació del nivell òptim de qualitat. Ara, el 2012, el QAI10 fa un pas més i s’amplia amb la certificació d’empreses d’atenció domiciliària i d’aquelles que ofereixen servei de menjadors col·lectius. L’objectiu és que aquestes empreses també puguin avalar la seva professionalitat sotmetent-se a l’avaluació continua de la qualitat del seus serveis.

El QAI10 (Qüestionari d’Avaluació Inicial) es basa en 10 criteris bàsics d’anàlisi que permeten certificar que l’empresa compleix tota una sèrie de requisits que asseguren, entre d’altres, la seva viabilitat econòmica, una bona política de Recursos Humans i d’organitzció interna, implantació de mesures de prevenció i seguretat i programació de serveis o activitats. Els criteris de valoració de cada punt inclouen aspectes documentals, estructurals i de manipulació.

Coincidint amb l’ampliació d’àmbits d’actuació del QAI10, el Consell Comarcal ha posat en funcionament un web específic on s’informa de les característiques del segell i es publicitaran les empreses que l’obtinguin, ja sigui en educació, menjadors col·lectius o atenció domiciliària. Aquest espai web també ofereix a les empreses diverses alternatives: publicitar els seus serveis i productes a través de la contractació de banners, patrocinar projectes i espais del Consell Comarcal del Maresme i/o col·laborar amb les empreses certificades com a proveïdor preferent.

L’obtenció d’aquest segell de qualitat, a més de ser una carta de presentació de l’empresa respecte a la seva forma de treballar,  ofereix als certificats altres avantatges addicionals:

  • Assessorament i consultoria  en cada àmbit professional (educació, serveis socials i salut pública)
  • Reconeixement i publicitat de l’empresa a partir del web QAI10 i en els programes relacionats amb l’àmbit d’actuació de l’empresa que pugui dur a terme el Consell Comarcal
  • Formació del personal, tant en temàtica general com específica, per millorar la competitivitat de l’empresa
  • Accés a la borsa de personal i selecció els millors candidats.
  • Informació personalitzada de les normatives vigents i dels canvis que es vagin introduint

A més, el Consell Comarcal està treballant per aconseguir el reconeixement i inclusió del QAI10 com a criteri de selecció en els concursos públics convocats per les administracions locals i autonòmica.

Dues ADF del Maresme guardonades a la XII edició dels premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona

  


Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció.


El premi aconseguit per l’ADF Burriac està dotat amb 8.000 euros. Aquesta entitat agrupa els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils. L’accèssit obtingut per l’ADF Teià té una dotació econòmica de 3.000 euros. Els premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal. El lliurament de distincions de l’edició d’aquest any es va fer dissabte passat al palau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat.

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

8 majories absolutes al Maresme

Les eleccions municipals celebrades ahir al Maresme han fet un tomb al mapa polític comarcal i han deixat 8 majories absolutes -una menys que aquest mandat- on ja es pot posar nom i cognoms a la persona que ocuparà l’alcaldia els propers 4 anys.

És el cas d’Arenys de Mar on Estanis Fors (JxCat) ha obtingut 9 dels 17 edils de la corporació municipal; Cabrera de Mar on s’ha imposat Òscar Fernández (JxCat) amb 8 dels 13 escons municipals; Òrrius on Xavier Masgrau (JxCat) ha obtingut 4 dels 7 edils municipals; Pineda de Mar amb Xavier Amor (PSC) que revalida i fins i tot amplia la seva majoria absoluta amb 13 dels 21 membres del consitori; Premià de Dalt amb Josep Triadó (JxCat) que també revalida la seva majoria absoluta amb 9 dels 17 escons; Sant Iscle de Vallalta amb Eduard Turon (Som-hi per Sant Iscle que suma amb Comuns) que manté la seva majoria absoluta amb 7 dels 9 escons municipals; Santa Susanna amb l’incombustible Joan Campolier (JxCat) que torna a obtenir 6 dels 11 edils; i Tiana on s’ha imposat Isaac Salvatierra (de JUNTS) amb 8 dels 13 escons de l’ajuntament.

El mapa municipal maresmenc canvia de color en diferents localitats. El PSC, o candidatures vinculades al partit, han estat la força més votada a Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Caldes d’Estrac (més vots però igualat a 3 regidors amb Gent i Junts) i Canet de Mar també amb empat a 4 edils amb Canetencs.

Junts ha estat la força més votada a Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Calella i Cabrils amb empat a 4 edils amb ERC.

Per la seva banda, ERC ocupa el primer lloc a Alella, Arenys de Munt, El Masnou, Sant Cebrià de Vallalta, Palafolls, Vilassar de Dalt i Montgat (empatant a 4 edils amb el PSC).

A Argentona, Tiana i Teià (amb empat a 4 edils amb ERC) han obtingut el primer lloc candidatures locals no vinculades amb cap partit. I a Sant Iscle de Vallalta la candidatura local més votada suma pels Comuns.

El nou mapa de les festes del Maresme incorpora opcions de transport públic i informació per gaudir-les d’una manera lliure i saludable

El Mapa de Festes del Maresme que ofereix l’Oficina Jove com a guia perquè el jovent de la comarca conegui tota l’oferta que té al seu abast s’ha renovat i ho ha fet -tant a nivell d’imatge com de continguts- sota la premissa que les fetes són per gaudir-les lliurament i d’una forma saludable.

Aquest és un recurs que forma part de la iniciativa El Maresme en Mapes, un recull d’informació temàtica geolocalitzada per facilitar l’accés del jovent a l’oferta formativa, ocupacional, serveis municipals…. que té al seu entorn.

El Mapa de Festes del Maresme respon a la necessitat de tenir, en un mateix recurs, informació actualitzada de totes les festes que se celebren a la comarca, identificant, geolocalitzant i posant al calendari la programació dels 30 municipis del Maresme.

La nova forma de visualització del mapa ordena totes les festes que se celebren durant l’any (tant Festes Majors com autogestionades) de manera cronològica, agrupant-les per l’estació de l’any en què se celebren. S’ha procurat tenir cura en l’apartat visual, fent accessibles els recursos i materials existents de totes les festes (cartells, vídeos, programes de mà…). 

Com a novetat, també s’hi han incorporat les festes majors que no apareixien a l’anterior versió. També fa un pas endavant facilitant informació de com arribar-hi en transport públic, una forma més sostenible i més segura de començar i acabar bé la festa.

I per gaudir-hi plenament, dues indicacions: “la prudència mola” i “respecta’t, fes-te respectar i respecta! en clara referència a la gestió de riscos i dels plaers en els consums d’alcohol i altres drogues i en les relacions en l’espai de festa.

El Maresme busca projectes per participar en els fons Next Generation

El CCM convida el teixit empresarial a col·laborar en la captació de fons europeus per a superar la crisi provocada per la COVID-19

La COVID-19 està colpejant amb duresa l’economia maresmenca, fortament dependent del sector serveis. Tal i com recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, entre els mesos de març i desembre de 2020, les empreses amb seu social al Maresme van presentar 7.009 ERO afectant 44.144 persones treballadores.

Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal no vol que el Maresme quedi descavalcat de les ajudes extraordinàries per reactivar l’economia que arribaran d’Europa a través dels Fons de Recuperació Next Generation UE. En aquesta línia, l’àrea de Planificació Estratègica està impulsant, conjuntament amb el teixit productiu, la creació de projectes comarcals que ajudin a la recuperació econòmica i social del Maresme.

Dijous es va mantenir la primera reunió operativa amb el sectors privats en el decurs de la qual es van posar sobre la taula els requisits que han de tenir els projectes subvencionables i l’oportunitat que aquesta injecció econòmica pot representar per al territori i per als diferents agents econòmics. en un nou model de desenvolupament sostenible, tecnològic i integrador.

El proper pas serà recollir, a través de reunions individualitzades, les necessitats i les iniciatives de cada sector i transformar-les, amb l’ajuda i assessorament d’Eurecat (consultora contractada pel Consell Comarcal) en un gran “projecte tractor” que vehicularia i presentaria el Consell Comarcal en el moment que s’obri la convocatòria del fons Next Generation.

Per al conseller de Planificació Estratègica del Consell Comarcal, Joaquim Arnó, “és una oportunitat per vertebrar el territori i iniciar un nou camí de partenariat públic-privat en un moment que cal reinventar-se i avançar cap a un nou desenvolupament sostenible, tecnològic i integrador“.

A la reunió de dijous hi van assistir representants de l’Associació de Càmpings i CV de la província de Barcelona, Barcelona Maresme Bussines Club, Cambra de Comerç, Càtedra d’economia circular del TecnoCampus Mataró-Maresme i la direcció del mateix TecnoCampus, Cooperativa Agrària la Baixa Tordera, FAGEM, Fundació Maresme, Gremi d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Maresme, El Molí d’en Puigvert i PIMEC Maresme.

En les properes setmanes es mantindran reunions individualitzades amb cada sector per recollir les seves propostes.

Un treballador va perdre la vida en accident laboral durant el primer trimestre de 2005

 


Durant el primer trimestre d’aquest any 1.216 treballadors i treballadores van patir accidents laborals a la comarca del Maresme i van haver d’agafar la baixa per recuperar-se de les ferides que van patir. L’accident més greu es va produir al sector serveis on el passat mes de febrer un operari va perdre la vida. En comparació amb les dades registrades el primer trimestre de 2004, s’ha notat una lleugera davallada dels accidents amb baixa laboral a la nostra comarca.


Les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal del Maresme sobre sinistralitat laboral a la comarca, apunten que del total de treballadors i treballadores que van tenir un accident laboral durant els mesos de gener, febrer i març d’aquest any, 1.196 van patir ferides de pronòstic lleu, 19 en van resultar greus i 1 va morir. El treballador que va perdre la vida treballava en el sector serveis i és precisament en aquest sector on s’han comptabilitat més baixes laborals per accident dins del lloc de treball, concretament 523. Li segueix la indústria amb 369 treballadors, la construcció amb 289 i l’agricultura amb 35. Fent la comparació amb les dades registrades el primer trimestre de 2004, es nota un lleuger descens de la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. Durant el primer trimestre de 2004, es van produir 1383 baixes laborals per accident, 187 més que aquest any, i 2 treballadors van perdre la vida, 1 més que en el 2005. L’any 2004 es va tancar amb un total de 6.033 baixes laborals per accident. 5 treballadors van perdre la vida, 99 van patir ferides de pronòstic greu i 5.929 persones van resultar ferides lleus. Si voleu accedir a les gràfiques de sinistrabilitat laboral del primer trimestre de 2005 (document excel)  
Cliqueu aquí
-Si voleu accedir a les dades de sinistrabilitat laboral de 2004, (document excel)  
Cliqueu aquí

Català nivell C i nivell D-Alella

Inscripcions obertes

Contingut Curs orientat a la preparació de la prova de català nivell C i/o nivell D convocada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya Referència Curs de català nivell C/nivell D Objectius Curs orientat a la preparació de les prova de català nivell C i/o nivell D convocada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya Públic El curs de nivell C és adreçats a alumnes que ja tenen coneixements de la llengua i volen optar a certificats superiors. El curs de nivell D és adreçat a alumnes que volen el reconeixement d’un nivell superior de Català o bé que els cal per accedir a un lloc de treball. Modalitat Presencial Horari Dimarts de 20 a 22 hores (nivell C) i Dijous 20 a 22 hores (nivell D) Dates: Des d’octubre de 2013 fins maig de 2014 Lloc Escola d’Adults Espai Actiu, Av. Ferran Fabra, 1, Alella. Població Alella Dates d’inscripció 2013-09-02 Data fi d’inscripció 2013-09-30 Nombre de places 15 Com s’ha de fer la inscripció

Si esteu interessats en aquest curs, cal que complimenteu el full de preinscripció i el retorneu per correu electrònic educacio@alella.cat, o bé el lliureu a la regidoria d’Educació (a l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 8.15 a 12h) o a l’Espai Actiu (a les Antigues Escoles Fabra, de dilluns a dijous, de 18 a 20h).

Cost 140 € cada curs. Forma de pagament Domiciliació bancària Entitat que realitza la formació Ajuntament d’Alella. Escola d’Adults Espai Actiu. Contacte

Ajuntament d’Alella. Escola d’Adults Espai Actiu
www.alella.cat
coordinacioespaiactiu@yahoo.es

Càpsules formatives per superar la crisi de la COVID-19 a la Setmana de l’Emprenedoria al Maresme

INSCRIPCIONS A LA FORMACIÓ

La XXI Setmana de l’Emprenedoria al Maresme, que se celebrarà del 23 al 27 de novembre, oferirà a les persones emprenedores tot un seguit d’eines per ajudar-les a afrontar aquests moments de crisi, de nous plantejaments de negoci i de noves formes de contactar amb el mercat.

En aquesta línia, el programa de càpsules s’ha formulat responent explícitament a les demandes expressades per les persones que regenten un negoci. Pivoten entre el màrqueting on line, les finances i la relació amb el/la client.

Totes aquestes càpsules són gratuïtes i s’impartiran en format on line. Cal, però inscripció prèvia en AQUEST FORMULARI

PROGRAMA:

DILLUNS, 23 DE NOVEMBRE

9:30h – 12:00h

Finances en temps de crisi, a càrrec de Renata Moitihno

12:00h – 14:00h

Instagram, capta i consolida clients a la xarxa social de moda, a càrrec de Georgina Dalmau

DIMARTS, 24 DE NOVEMBRE

10:00h – 12:00h

Pla de tressoreria post COVID-19 per aconseguir finançament, a càrrec d’Eva González

DIMECRES, 25 DE NOVEMBRE

10:00h – 13:00h

Emprendre i vendre, a càrrec d’Andreu Pérez

DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE

10.00h – 13:00h

Sobreviure en temps de crisi, a càrrec d’Isabel Sánchez

DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE

10:00h – 12:00h

Com saber què dir quan estàs davant del client, a càrrec de Xomin Mateos

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

1...153154155...164Pàgina 154 de 164
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats