Inici Notícies Pàgina 152

Notícies

Aleatori

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, exemple de bones pràctiques al Congrés de la Joventut de Catalunya

El Consell Comarcal del Maresme ha participat en el Congrés de la Joventut de Catalunya que s’ha celebrat els dies 17, 18 i 19 de març al TecnoCampus Mataró-Maresme. Els espais en els quals ha estat present la comarca han estat els destinats a la mobilitat internacional, un tema que el Consell Comarcal i la majoria d’ajuntaments maresmencs treballen des de fa deu anys a través del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

La feina que es realitza des d’aquest servei per acostar al jovent els diferents recursos i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional es va presentar al taller “Com podem dissenyar projectes CES i Erasmus Plus” on va compartir espai de bones pràctiques amb l’Associació Obre’t Ebre, Associació Prossec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-Edc); Consell Comarcal de la Garrotxa; AHEAD, Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consell de la Joventut de Barcelona. En el cas del Maresme, es fa fer especial menció a les seccions de “Maresmecs i Maresmenques al món” i “El Maresme és mou” del butlletí mensual que edita el servei de Mobilitat Internacional Jove.

També va estar present en l’espai Fira d’entitats juvenils amb mirada internacional que va organitzar el Congrés de la Joventut per oferir una mostra de projectes sobre mobilitat internacionals vinculats al Cos Europeu de Solidaritat (CES) i Erasmus Plus. Durant el matí del dissabte, el Servei comarcal de Joventut va mostrar tot el que es fa des del servei de Mobilitat Internacional posant especial èmfasi en la difusió de la secció de maresmencs i maresmenques al món. A la Fira van estar present també el Servei Internacional de Catalunya, Mou-te amb TACC, La Vibria Intercultural, Associació Obre T’Ebre, Direcció General de Joventut + Agència Catalana de la Joventut, SOC, Consell Comarcal del Bages i Associació Prossec.

Finalment, les persones que van visitar el Congrés també van poder veure l’exposició de Reptes 2018.Joves del Maresme en el règims de mobilitat, el muntatge de la qual va estar exposat durant tot el matí de dissabte a la zona del catering perquè pugués ser visualitzada per tots i totes les congressistes.

La Mostra Literària del Maresme tanca la seva quarentena edició amb el lliurament de premis

La Mostra Literària del Maresme ha tornat al lloc on va començar. El Masnou va acollir l’acte de lliurament de premis de la primera edició, el 28 d’abril de 1984, i ha tornat a ser el municipi on 40 anys després s’han aplegat autoritats locals i les maresmenques i maresmencs premiats.

En un emotiu acte on tant l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, com la consellera de Cultura, Marta Rovira, van tenir paraules de record a la trajectòria de la Mostra, es va fer el lliurament de premis que va culminar amb un especial pastís de celebració que reproduïa la imatge que l’artista Mar Torrano ha fet especialmet per aquesta quarentena edició del certamen literari.

La Mostra Literària del Maresme va ser una iniciativa de les regidories de Cultura dels ajuntaments de Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Tiana, Alella, Teià, El Masnou, Montgat, Argentona i Dosrius. Aquests 11 municipis presentaven el certamen l’any 1984 defensant que “un dels nostres objectius prioritaris ha d’ésser el fornent de tot alló que contribueixi a la formació i la consolidació d’una veritable consciència comarcal, base fonamental de qualsevol futura divisió territorial de Catalunya que pretengui estar arrelada entre els seus ciutadans” .

40 anys deprés, la Mostra Literària, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, manté el mateix format: una fase local i una final comarcal i en aquesta edició han concursat obres de 27 dels 30 municipis de la comarca.

Podeu llegir les obres guanyadores en aquest enllaç

PREMIS

El Jurat format per Elisenda Guiu, Guillem Vallejo, Núria Pera i Jaume Prat, ha atorgat els següents premis:

GRUP A – Prosa (de 6 a 8 anys)

  • PRIMER PREMI: La porta misteriosa de Mila Gispert Sangerman (Arenys de Munt). Per l’original forma en què tracta les expectatives d’una nena davant d’una festa d’aniversari, i coherència narrativa i ben estructurada
  • SEGON PREMI: Un llit peculiar d’Adrian Arquelladas Bernat (Montgat). Pel llenguatge clar i senzill, i els valors que transmet la narració.
  • ACCÈSSIT: La Blancaneus després del final del conte d’Ada López Vilaró (Cabrils). Per com capgira el conte popular, aportant una visió molt més actual a la seva protagonista.

GRUP A – Poesia (de 6 a 8 anys)

  • PRIMER PREMI: Gina, de Vera Pérez García (Tordera). Per la musicalitat del poema, la naturalitat
    en l’expressió i el bon tractament temàtic.
  • SEGON PREMI: Papa, d’Alexandra Capdevila Morales (Sant Andreu de Llavaneres). Per com desenvolupa l’amor cap a un pare amb una gran riquesa de comparacions i des de la tendre visió d’un infant.
  • ACCÈSSIT: L’elefant que s’ha equivocat, de Ian Lupo Pereira Lissia (Dosrius). Per la capacitat de
    síntesis del poema que amb pocs versos resumeix la dimensió de la vida de la natura des dels ulls d’un nen/a.

GRUP B – Prosa (de 6 a 8 anys)

  • PRIMER PREMI: Aventura al museu de Conrad Rodríguez Acosta (Canet de Mar). Per la bona tècnica del relat i el seu bon desenvolupament, ben construït i ben escrit. És una història ocurrent, divertida, dinàmica i desperta interès per la lectura.
  • SEGON PREMI: El viatge de l’ocell de Leyre López Quiroga (Alella). Està ben escrit, se’n destaquen especialment les transformacions en ocell i com a partir d’aquí es van succeint una sèrie d’aventures imaginatives i originals.

GRUP B – Poesia (de 6 a 8 anys)

  • PRIMER PREMI: La festa major d’Aran Herrero (Vilassar de Mar). Es destaca l’alegria i com va revivint, vers a vers, tot el recorregut de la festa major.
  • SEGON PREMI: La papallona daurada d’Ot Nardi Plana (Arenys de Mar). Breu i senzilla composició que es converteix en un metàfora de la bellesa de la llibertat a través d’una papallona.

Grup C- Prosa (de 12 a 14 anys)

  • PRIMER PREMI: Camps sembrats d’errades d’Alexandra Josa Marcos (Alella). Un relat ben sorprenent. Guarda la incògnita i l’interès fins el final. És una lectura que atrapa.
  • SEGON PREMI: Quan les vaques volin d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt). Una història reveladora i ben treballada. Es valora el fet que dóna veu a una generació de dones que van ser
    silenciades, manipulades, frustrades i reprimides.

Grup C- Poesia (de 12 a 14 anys)

  • PRIMER PREMI: Efímer d’Elsa Huang (Montgat). Mostra al lector a través del mirall el monstre en
    què es converteix el protagonista i la seva lluita vital.
  • SEGON PREMI: El carrer de Nil Velasco Andinyac (Teià). Se’n destaca la senzillesa, la musicalitat. Però sobretot, com a través de la senzillesa, la quotidianitat pot estar plena de bellesa i ens fa veure com aquesta realitat moltes vegades se’ns escapa i no podem percebre-la i per tant gaudir-la.

Grup D- Prosa (de 15 a 18 anys)

  • PRIMER PREMI: 8:58 de Gala Amado (Premià de Mar). Pels recursos emprats, lingüístics i literaris, que condueixen amb agilitat per una història fresca i un final sorprenent.
  • SEGON PREMI: Nit estrellada de Jana Aubanell Martín (Malgrat de Mar). Pel tractament profund i
    honest d’un tema de màxima actualitat, narrat amb gran sensibilitat i cura.
  • ACCÈSSIT: Genèric? de Mar Belmonte Mancera (Mataró). Per l’originalitat de la proposta al temps que convida a la reflexió sobre un tema actual.

Grup D- Poesia (de 15 a 18 anys)

  • PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona).
    El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor
    penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i
    tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
  • SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a
    partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però
    sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un
    paper rellevant la buidor de tot plegat.

Grup E- Prosa (de 19 a 25 anys)

  • PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona).
    El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor
    penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i
    tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
  • SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a
    partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però
    sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un
    paper rellevant la buidor de tot plegat.

Grup E- Poesia (de 19 a 25 anys)

  • PRIMER PREMI: Vent i marea de Marçal Monell Ruscalleda (Tordera). Se’n valora la bellesa i es
    destaca la personificació del vent d’una banda i de l’altra el ritme i la musicalitat.
  • SEGON PREMI: Llavis de Mediterrani d’Alexandra Bertran Rabat (Montgat). Amb un ric vocabulari, bones imatges i bon ritme que et transporten a una història d’amor passada però que es denota ben viva.

Grup F- Prosa (més grans de 26 anys)

  • PRIMER PREMI: En primera del plural de Jordi Dotras Targas (Canet de Mar). Text que emociona
    per la seva sinceritat i que, amb riquesa de recursos lingüístics i literaris, ens fa connectar amb el
    relat del protagonista.
  • SEGON PREMI: Converses d’escala de Carles Pujalte Vizacaíno (Arenys de Munt). Una història
    rodona i ben aconseguida que ens trasllada ràpidament a la vida dels seus dos protagonistes.
  • ACCÈSSIT: Sororitat de Neus Serra Bosch (Malgrat de Mar). Una història punyent que emociona
    i alhora fa reflexionar sobre la vida i la fragilitat de l’ésser humà.

Grup F- Poesia (més grans de 26 anys)

  • PRIMER PREMI: El cor d’un nuc de Marcos Castillón Espezel (Argentona). Per la gran riquesa
    musical del poema, la varietat de recursos literaris i les reflexions sobre les emocions humanes.
  • SEGON PREMI: Sobre el temps de Carles Ramos Portas (Alella). Per la profunda visió sobre el
    temps des d’una gran originalitat formal, amb un gran ritme poètic que aconsegueix reproduir les
    contradiccions humanes sobre el que sentim vers al temps.
  • ACCÈSSIT: Do d’Aimar Perez Gali (Dosrius). Per les intertextualitats del poema i la seva gran
    musicalitat.

MICRORELATS

  • El préstec de Pere Comeche Padilla (Dosrius). Sorprenent i et sorprèn amb el canvi de rols.

DIVERSITAT FUNCIONAL

  • Les gallines i jo d’Elena Julià Jordan (Dosrius). Se’n destaca la senzillesa, l’emotivitat i a la
    vegada un cert toc d’humor.

Taula rodona sobre la transició en menors

Aquesta taula pretén informar del procés de transció a les famílies i als agents que treballen amb menors. S’abordaran des de diferents perspectives, el que suposa aquest procés, quines opcions de trànsit hi ha i quins serveis de suport hi ha disponibles.

La sessió es farà en format online.

La consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero, serà l’encarragada d’introduir el tema.

Hi participaran:

  • Lluisa Jimenez, cap de l’Àrea LGTBI del Departament de Treball, Afers Socials i famílies
  • Rosa Almiral del servei Transit (Servei d’Atenció a la salut de les persones trans) de l’Assir l’Esquerre.
  • Patricia Alba, Assessora psicològica i Referent del Servei d’Atenció Integral (SAI) a la Diversitat Sexual i de Gènere- Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana – Igualtat, Feminismes i LGTBI
  • Anna Valenzuela, presidenta de Chrysallis, Associació de Famílies de menors trans.
  • Una família de menor trans* usuària del SAI Maresme

El debat serà moderat per Sandra Vilaseca, Tresorera de La plataforma LGTBICat

INSCRIPCIONS tancades!

Persona trans*: Persona que no és del gènere que se li va assignar en nèixer. El terme trans* engloba diferents realitats, com pot ser transgènere i transsexual

Transsexual: persona que fa un determinat tipus de trànsit, que implica la modificació del seu cos físic (hormonal, quirúrgic…); l’espectre de trànsits que podria realitzar és molt ampli. Resta inclosa en transgènere i transidentitat

Transgènere: persona que se sent del gènere (identitat psicològica) diferent al que se li ha atribuït en néixer segons les característiques del cos físic; amb independència que s’hagi sotmès o no a un trànsit corporal

Dades d’atur del Maresme.Juliol 2019

 

Sinistralitat laboral. 3r trimestre 2017

 

 

El Maresme tanca el 2014 amb la taxa d’atur més baixa dels darrers quatre anys

 

El Maresme ha registrat el millor tancament d’any, pel que fa a ocupació, des de 2010 amb una taxa d’atur del 15,84%. Segons reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les dades del mes de desembre han estat positives a la comarca en quant a ocupació: 516 persones aturades menys que al novembre i 3.346 menys si fem la comparativa amb les xifres de desembre de 2013.

El Maresme manté una taxa de desocupació superior en més d’un punt a la de la província de Barcelona  i a la del conjunt de Catalunya que es col·loca en els dos casos en el 14,6%. Tot i això, el percentatge de reducció de l’atur durant el passat mes de desembre ha estat més intens a la comarca. Mentre al Maresme ha disminuït d’un 1,41%, a nivell provincial la reducció ha estat de l’1,33% i el descens a nivell català ha estat del 0,98%.

La reducció del nombre de persones sense feina s’ha registrat en 21 dels 30 municipis de la comarca. No hi ha hagut variacions a Arenys de Munt, Caldes d’Estrac i Òrrius. En canvi, s’ha detectat un increment de la desocupació a Dosrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tiana.

Es troben per sobre la taxa d’atur comarcal els municipis de Pineda de Mar (21,13%), Mataró (20,04%), Tordera (17,56%), Malgrat de Mar (16,89%), Premià de Mar (16,85%), Calella (16,68%) i Sant Iscle de Vallalta (16,47%).

Aquest ha estat el millor desembre des de 2010 en què es va registrar una taxa de desocupació del 15,27%. El tancament 2011 va ser del 16,61%. El desembre de 2012 la taxa d’atur s’elevava al 17,80% i el 2013 finalitzava amb un 17,31% de la població activa maresmenca en situació d’atur.

Tot i la tendència positiva, encara hi ha 36.133 maresmencs i maresmenques inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) com a demandants de feina aturats i més de la meitat pertanyen al col·lectiu de 45 o més anys, un grup que aplega un important volum de persones aturades de llarga durada.  

Podeu ampliar aquesta informació, consultant el Report d’Atur del Maresme del mes de desembre:

 

El Maresme continua captant població d’altres comarques catalanes i de l’estranger

 

El Maresme, per tercer any consecutiu, manté un saldo migratori positiu. És a dir, rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, som la quarta comarca de Catalunya amb un saldo migratori positiu més elevat, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Les darreres dades oficials, relatives a 2015, indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest any van marxar del Maresme 13.908 persones, però la comarca va atreure 16.134 nous veïns i veïnes procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i de l’estranger.

El saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger (principalment amb països americans i de la Unió Europea), en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta d’Espanya. 

Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat del Maresme cap a altres indrets catalans 8.215. L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països 3.351 maresmencs i maresmenques.

La tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.

En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, es reaferma el posicionament del Maresme com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.

LES DADES PER MUNICIPIS

Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallata. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global.

Els 5 municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar.

Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana.

Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme. 2015” i podeu veure les dades més destacades de cada municipi en el següent mapa:

 

Els alcaldes del Maresme donen suport a la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el Finançament Local


El Consell d’Alcaldes celebrat ahir va acordar donar ple suport a la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el Finançament Local redactada per la Federació de Municipis de Catalunya i per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i que demana un replantejament del model de finançament de les administracions locals.


La Declaració concreta 5 punts: 1.- Donar suport a les negociacions que la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) està portant a terme amb el Govern espanyol per donar una resposta positiva a les necessitats d’un nou finançament per als Ajuntaments.
-2.- És urgent i prioritari que l’any 2008, a més de l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic, es defineixi un nou marc de finançament adequat per als Ajuntaments. Aquest nou model ens permetrà continuar prestant els serveis que ens demana la ciutadania i que actualment cobrim des de l’administració local: noves escoles bressol, més habitatge social, més polítiques d’ocupació, polítiques adreçades a la plena integració de la immigració a l’atenció social, per citar-ne algunes, totes elles necessàries per garantir la cohesió social en pobles i ciutats.
-3.- Donar suport al Govern de la Generalitat en el seu procés de negociació amb el Govern espanyol pel nou finançamentde Catalunya i, una vegada aprovat el model de finançament autonòmic, demanar la creació d’una Comissió mixta Generalitat-Governs Locals per tractar de manera específica el finançament dels ens locals.
-4.- Mentre que no s’acordi un nou model, reiterem com a mesures transitòries sol·licitar al Govern de l’Estat l’estudi d’una moratòria en l’aplicació de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, i una reforma urgent de la mateixa, que permeti que aquelles administracions que compleixin amb la resta de ratis legals i que demostrin una suficient capacitat financera, puguin augmentar la seva capacitat d’endeutament en un nombre limitat d’exercicis; i demanar al Govern de l’Estat la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels Ajuntaments, amb l’obligació de reinvertir-los en nous projectes.
-5.- Finalment, constatem amb gran preocupació la proposta del Govern de l’estat de congelar l’aportació als ajuntaments per al proper any 2009, tot just en un període en el qual caldria incrementar la despesa social de proximitat en tots els municipis. Per aquesta raó, considerem que és clarament inassumible la proposta i demanem que sigui reconsiderada. Podeu accedir al text sencer de la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el finançament local,
clicant aquí

Coneixement de la societat Catalana i el seu marc jurídic

Data d’inici: 7 de febrer. Arenys de Mar

Objectius Potenciar l´autonomia de les persones nouvingudes ampliant el seu coneixement, per tal de facilitar la  igualtat de condiciones en l´accès i us dels serveis públics. Contingut Context geogràfic,aprenentatge del català, situació social i política, padró, serveis i recursos municipals (educació,salut, participació, joventut, dona, medi ambient…; tràmits d´estrangeria; drets i deures, costums i tradicions de Catalunya. Públic Ciutadans i ciutadanes nouvinguts a Arenys de Mar Modalitat Presencial Dates: 7,9,14,16,21,23,28 de febrer i 2 de març de 2017. Horari Dimarts i dijous de 18 a 20h. Hores 16 Lloc Centre Cultural Calisay Població Arenys de Mar Dates d’inscripció 2017-01-26 Data fi d’inscripció 2017-02-03 Nombre de places 15 Com s’ha de fer la inscripció

Trucant al 937411616(ext.413) o escrivint a l’adreça del servei, servei.acollida@ccmaresme.cat

Cost Subvencionat Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme Contacte

Trucant al 937411616(ext.413) o escrivint a l’adreça del servei, servei.acollida@ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren: Consell Comarcal del Maresme, Ajuntament d’Arenys de Mar, Generalitat de Catalunya/Fons Social Europeu (Inverteix en el teu Futur).

La contractació indefinida continua sent l’assignatura pendent de la recuperació econòmica al Maresme

 

L’any 2016 es van formalitzar al Maresme 103.820 contractes laborals, una xifra que supera en un 3,86% el registre de l’any 2015. Del total de contractacions, però, només el 15% van tenir caràcter indefinit. Aquesta és una de les principals dades que s’extreu de l’estudi Contractes per Ocupacions al Maresme realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local. És el segon any consecutiu que el Consell Comarcal posa a l’abast dels ajuntaments i agents socioeconòmics de la comarca aquesta eina que permet analitzar a fons el comportament del mercat laboral i fer una planificació de polítiques d’ocupació ajustades a les necessitats del territori.  

L’estudi del Consell Comarcal analitza quin tipus d’ocupacions primàries es contracten al Maresme, en quines seccions econòmiques i amb quin tipus de contracte. A més, compara les contractacions dels homes i les dones i dels dos col·lectius d’atenció especial: joves i majors de 45 anys. I, per facilitar la feina dels serveis locals d’ocupació, fila prim dividint la comarca en 3 àmbits territorials: Baix Maresme, Maresme Centre i Alt Maresme. 

El document constata que el 2016 va augmentar la contractació al Maresme. Dels 99.965 contractes fets el 2015 es va passar als 103.820. El 42,06% dels contractes es van signar al Maresme Centre, el 37,30% a l’Alt Maresme i el 20,64% al Baix Maresme.

El tret més significatiu és l’elevada temporalitat de les contractacions. Només el 15% dels contractes formalitzats van tenir caràcter indefinit. Baixant la lupa als 3 àmbits geogràfics, el percentatge de contractacions indefinides oscil·la entre el 12,44% registrat a l’Alt Maresme i el 17,58% del Baix Maresme. Al Maresme Centre va ser del 16,01%.

Les tres ocupacions que a nivell comarcal van generar més contractes el 2016 va ser la de peons de les indústries manufactureres (12.490 contractes), cambrers assalariats (12.268) i venedors de botigues i magatzems (6.612). 

Analitzant les ocupacions que van generar més contractes indefinits, els tres primers llocs corresponen a cambrers, venedors de botigues/magatzems i empleats domèstics.

Pel que fa a subsectors, els que van fer més contractacions van ser l’hostaleria i turisme, el comerç i l’edició, cultura i lleure. Tot i això, els que van generar més contractació de caràcter indefinit van ser les TIC (43,5%), l’automoció (36,5%) i el tèxtil-confecció (34,1%). 

Per conèixer amb detall totes les dades, consulteu l’informe: CONTRACTES PER OCUPACIONS AL MARESME. 2016

1...151152153...164Pàgina 152 de 164
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats