El Consell Comarcal del Maresme redactarà un projecte viari alternatiu a l’actual N-II

 


Les administracions, les forces polítiques i les entitats ciutadanes comparteixen la necessitat de solucionar els problemes de mobilitat de l’actual Nacional II al seu pas per la comarca del Maresme. Les divergències vénen en el moment que es planteja quina seria la millor alternativa. La Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme ha encarregat al CCM la redacció d’un projecte que proposi el traçat alternatiu que hauria de tenir la Nacional II per tal que l’actual carretera arribi a tenir un caràcter de via urbana i que aquest sigui el màxim consensuat possible amb el territori.


Des de la Comissió de Mobilitat, on hi ha representants de totes les forces polítiques d’àmbit comarcal: CiU, PSC, ERC, PP i ICV, consideren que les actuacions en matèria de mobilitat que es duguin a terme a la comarca haurien de seguir les línies estratègiques que marca el document:  
Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme . En aquest sentit, la Comissió considera que la definició de corredors alternatius a la N-II presentat recentment pel Ministeri de Foment és un projecte millorable. Ha de recollir les veus dels municipis afectats, ha de tenir el mínim impacte possible sobre el territori i sobre l’entorn natural i s’ha d’adaptar a les necessitats actuals i futures de mobilitat de la comarca. Aquestes són les línies mestres en les que es basarà el projecte que redactarà el CCM. D’altra banda, el Consell Comarcal ha demanat una reunió amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, per a conèixer en profunditat les infrastructures que ambdues administracions preveuen per al Maresme. La importància que per a la comarca té el tema de la mobilitat es va veure clarament reflectit en el debat sectorial que el Pla Estratègic Maresme 2015 va organitzar i al qual van assistir experts. Les conclusions de la jornada les podeu veure,
Clicant aquí
(és un document Power Point que contè molta informació, per això la seva descàrrega pot ser lenta)

El Conseller de Medi Ambient i Habitatge presidirà la trobada d’ADF’s del Maresme que se celebrarà el 26 de març a Cabrera de Mar

 


Més de 200 persones assistiran a la VI Trobada de Agrupacions de Defensa Forestal (ADF’s) del Maresme que tindrà lloc el diumenge, 26 de març, al Pavelló Polisportiu de Cabrera de Mar. La trobada, que té com a objectiu intercanviar idees, opinions i experiències relacionades amb la prevenció i extinció d’incendis forestals, estarà presidida pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà. La trobada començarà a les 9:00h i la intervenció del conseller es preveu cap a les 10:30h.


Entitats, cossos, autoritats i voluntariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis forestals aprofitaran la VI Trobada d’ADF’s del Maresme per posar en comú la feina que cada col·lectiu realitza en aquests àmbits. Precisament aquest 2006 està consideral com a un any d’alt risc d’incendis forestals. A nivell d’autoritats, a més del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, també han confirmat la seva assistència a la VI Trobada d’ADF’s del Maresme, el president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera; l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert; l’alcalde de Cabrils, Manuel Pérez; la delegada territorial de Medi Ambient i Habitatge, Isabel Rueda; així com diversos responsables dels parcs de bombers, de l’Àrea Bàsica d’Emergències, del secretariat d’ADF’s de Catalunya, de la Federació del Maresme…etc. Aquest any la Trobada coincideix amb el Xè aniversari de l’ADF amfitriona. La comarca del Maresme és un dels territoris on hi ha agrupacions més actives i, cada vegada més preparades per actuar en el manteniment del nostre espai natural i la protecció de la natura. La Federació està formada per 12 ADF que s’estenen per tot el territori del Maresme i per part del Vallès Oriental (27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental). Vigilen gairebé 30.000 hectàrees forestals i compten amb 370 voluntaris i voluntàries. En concret, les ADF que formen part de la Federació són: ADF Serra de Marina (Argentona, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, La Roca del Vallès i Vilanova del Vallès)
-ADF Òrrius
-ADF Tordera
-ADF Alt Maresme (Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Palafolls)
-ADF Burriac (Cabrera de Mar, Cabrils i Vilassar de Mar)
-ADF Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta
-ADF Teià
-ADF Vilassar de Dalt
-ADF Premià de Dalt
-ADF La Conreria (Tiana, Alella, Martorelles, St. Fost de Campcentelles, Sta. Maria de Martorelles, Montornés del Vallès i Vallromanes)
-ADF Montalt (St. Andreu de LLavaneres, St. Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Arenys de Mar)
-ADF Canet i Sant Pol

Debat estratègic sobre el Desenvolupament econòmic futur del Maresme


El divendres, 17 de març a les 9:30h, tindrà lloc a les instal·lacions de l’Escola Universitària del Maresme (passeig del Callao s/n de Mataró) el debat estratègic sobre el Desenvolupament econòmic futur del Maresme al qual assistiran experts i personalitats de diferents sectors econòmics. El debat s’emmarca en els treballs sectorials del Pla Estratègic Maresme 2015. L’objectiu és explorar quin grau de consens existeix avui entre els experts i els agents socials i econòmics sobre quines estratègies necessita el Maresme. Els mitjans de comunicació que vulguin prendre imatges de l’acte, ho podran fer durant els primers 5 minuts.

Data: 2006-03-17

La Comissió de Mobilitat del CCM dóna plena vigència a les línies estratègiques aprovades el 2004 per millorar la mobilitat i les infrastructures al Maresme

 


La Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme entén que continuen plenament vigents les línies generals establertes en el document:  
Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme , aprovat el 18 de maig de 2004, en el qual es proposen mesures a curt, a mig i a llarg termini per millorar la mobilitat a la nostra comarca.


A la seva darrera reunió, la Comissió es va ratificar en la prioritat del transport públic, així com en què qualsevol actuació s’ha d’adaptar a les necessitats actuals i futures de mobilitat, que ha de tenir el mínim impacte possible sobre el territori i sobre l’entorn ambiental i que ha de recollir la veu dels municipis afectats. Per tal d’avançar en aquest terreny, la Comissió de Mobilitat del CCM demanarà una reunió conjunta amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, per a conèixer en profunditat i de primera mà les actuacions que ambdues administracions preveuen en el camp de les infrastructures de mobilitat al seu pas pel Maresme. L’acord va ser pres per unanimitat de tots els membres de la Comissió, en la qual hi ha representants de CiU, PSC, ERC, PP i ICV.

Els principals experts examinen els problemes de mobilitat de la comarca en el marc dels treballs del Pla Estratègic “Maresme 2015”

 


El Pla Estratègic ‘Maresme 2015´ ha reunit en la seva primera sessió de treball destinada a la mobilitat els principals experts de Catalunya per examinar els problemes de la comarca, des del peatge de l´autopista, fins al ferrocarril de la costa, passant per la nova N-II o la reconversió de l´actual. La reunió, celebrada a la seu de l´Escola Universitària del Maresme, a Mataró, ha estat presidida pel vicepresident del Consell Comarcal, Antoni Soy, i ha comptat amb la presència del secretari per a la mobilitat del govern de la Generalitat, Manel Nadal.


Una trentena d´experts han contrastat els seus punts de vista i s´han plantejat cap on va, al seu entendre, la comarca en un debat moderat per Andreu Ulied, director de la consultora Mcrit, encarregada de l´elaboració del pla ‘Maresme 2015´. Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà, La reunió ha comptat amb la intervenció, entre d´altres, de Joan Maria Bigas, cap del servei de planificació de l´Entitat Metropolitana del Transport, Josep Maria Carrera, director de planejament de l´Institut d´Estudis Territorials, Carles Fàbregas, directiu de la consultora Cinesi, Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional, Marc Garcia, director tècnic de l´Autoritat Metropolitana del Transport, Montse Hosta, arquitecte municipal de l´Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Julià, director d´Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Luís Lago, cap del servei de planificació de la Direcció General de Carreteres, Joan Miró, cap del servei de mobilitat de l´Ajuntament de Mataró,Santi Ribas, cap del servei de planificació de la Direcció General de Politica Territorial, Narcís Sala, cap d´operació de l´Empresa Barna Bus – Sagalés, Lluís Serra, Director general d’Acesa, Albert Serratosa, expert de l´Institut d´Estudis Territorials, Josep Solano, assessor d’Abertis, Ole Thorson, expert de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Maria Vázquez, director de l´empresa Barna – Bus Sagalés, i Juan Luís Zalbidea, cap d´infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. També hi ha pres part representants dels ajuntaments de Mataró, Premià de Mar, el Masnou, Calella, Vilassar de Mar i Teià. Per accedir al llistat de participants,  
Cliqueu aquí . Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà. Es tractava de respondre a qüestions com aquestes: se suprimirà el peatge, s´establiran descomptes pels residents o continuarà pràcticament igual?, es construiran calçades laterals a l´autopista o una avinguda del Mig interurbana de connexió entre l´autopista i els viaris locals? Es construirà una tercera via fins a Mataró, es soterrarà l´actual traçat de Montgat a Mataró pel centre de les poblacions o es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes?, Com a cloenda d´aquest primer debat, el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha volgut agrair les aportacions dels experts que ha considerat indispensables perquè el Maresme pugui decidir de manera compartida cap on va en els pròxims anys a través del Pla Estratègic ‘Maresme 2015´. Soy ha posat de manifest l’alt grau de consens que hi ha en molts dels temes tractats, tot i que va assenyalar que resta algun tema important pendent d’acord, especialment si es construeixen calçades laterals a l´autopista o la denominada ‘avinguda del mig´. Maresme 2015 (mireu la seva
pàgina web
és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme que pretén integrar les expectatives, voluntats i capacitats de tots els agents que actuen en el territori tant si són administracions públiques com agents socials i econòmics. Maresme 2015 vol ser una eina de planificació estratègica per identificar les qüestions clau de la comarca i per projectar solucions de futur. Les consultories Mcrit, ERF i GEE s´encarreguen de la realització del Pla estratègic ‘Maresme 2015´.

L’any 2005 es va reduir el nombre d’accidents laborals al Maresme, però va haver-hi la mateixa mortalitat que el 2004

 


Les xifres de sinistralitat laboral continuen sent preocupants. Tot i que l’any 2005 es va detectar una disminució en el nombre total d’accidents a la feina, la xifra de víctimes mortals no ha baixat. A l’igual que l’any anterior, 5 treballadors van perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral.


Segons les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal, l’any passat va haver-hi una disminució d’un 7% en la xifra total d’accidents amb baixa laboral a la comarca del Maresme. Dels 6.033 sinistres registrats el 2004, es va passar a 5.615 el 2005. Aquesta reducció, però, afecta només als accidents lleus i greus. Malauradament es va mantenir el nombre de sinistres mortals. Del total d’accidents laborals registrats durant l’any 2005, 5540 van ser lleus, 70 greus i 5 mortals. Si voleu veure les estadístiques de cada mes,  
Cliqueu aquí

El Consell Comarcal del Maresme torna a reclamar la gratuïtat de l’autopista per als maresmencs i maresmenques

 


Totes les forces polítiques amb representació al Consell Comarcal del Maresme(PSC, CiU, ERC, PP i ICV) han aprovat una moció en la qual es torna a demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a la concessionària ACESA l’establiment d’un descompte en els peatges de la C-32, compresos entre Alella i Palafolls, per als usuaris empadronats als municipis del Maresme. Seguint la mateixa línia iniciada el 2002, el Consell Comarcal considera que aquests descomptes haurien de ser del 100% del peatge en cada moment i que s’hauria d’aplicar els dies feiners i pels usuaris habituals (aquells que realitzin un mínim de viatges mensuals).


La moció aprovada pel Ple del CCM reconeix que el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), que es troba en període d’exposició pública, ha recollit propostes de millora de la mobilitat a la comarca. Algunes de les quals, com ara la reconversió de la N-II en una via cívica i la incorporació d’un nou traçat per l’interior dels municipis de les vies del ferrocarril són una reivindicació històrica del territori. Tot i això, expressa que els peatges continua sent un tema sense resoldre. A banda d’aquesta qüestió, la moció aprovada delega en la Comissió Especial de Mobilitat i Infraestructures del CCM (on hi són presents totes les forces polítiques) l’anàlisi en profunditat del PITC per tal de veure si és necessari presentar-ne al·legacions. També serà la Comissió l´encarregada de fer un seguiment de tots aquells aspectes relacionats amb la mobilitat a la comarca. En aquest sentit, la moció explicita la necessitat d´instar al Ministeri de Foment a presentar alternatives tècniques i de finançament pel trasllat de la N-II i la seva conversió en una via urbana i que, abans de fer qualsevol actuació, es busqui el màxim consens comarcal i municipal.

El Servei de Control Ambiental del CCM elabora els mapes de capacitat acústica d’Alella i Premià de Dalt

 


Dos ajuntaments de la comarca, Premià de Dalt i Alella, han confiat al Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme l’elaboració dels mapes de capactiat acústica del seu municipi. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga a tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica. El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació. amb l’objectiu d’ajudar els municipis de la comarca a millorar la seva, de recent creació, té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat.

El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys

 


Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.


L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.  
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005

Els joves del Maresme participen a un debat organitzat per la Secretaria General de Joventut sobre la Llei de polítiques de Joventut


Joventut és la única competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya que no ha estat mai regulada per llei. Per aquesta raó, una de les prioritats de la Secretaria General de Joventut és l´impuls de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. Durant aquests mesos s´estan organitzant, amb la col·laboració dels consells comarcals, taules de debat amb joves de diverses poblacions de Catalunya. La propera, que correspondrà al Maresme, serà divendres 25 de novembre, a les 17.00 h, a l’Escola Universitària del Maresme (Passeig de Callao, s/n de Mataró).


Per tal de donar veu al màxim de persones implicades en la Llei, Joventut ha organitzat prop de 60 taules de debat arreu de Catalunya. L´objectiu és recollir un ampli ventall d´opinions i punts de vista. El material obtingut a les taules de debat serà la base de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya. De juny a setembre, va tenir lloc una primera fase de taules de debat, per tal de recollir idees i opinions entorn els quatre grans àmbits temàtics de la llei: definició de les polítiques de joventut, intervencions i instruments de les polítiques de joventut, funcions i competències dels diferents ens públics i participació juvenil. Aquesta segona ronda de taules de debat vol aprofundir en la definició de les polítiques de joventut, prenent com a punt de partida els resultats de la primera ronda de debat. La Llei de polítiques de Joventut permetrà l´adaptació del marc normatiu a la nova realitat social, cultural, política i econòmica dels joves; l´homogeneïtzació de definicions i conceptes en matèria de joventut i l´establiment d´un marc de regulació que s´adapti a l´actual situació d´implementació de les polítiques de joventut.