Les persones joves d´entre 16 i 29 anys van signar un total de 40.394 contractes, dels quals 5.066 van ser indefinits, és a dir, el 12,54% i 35.328 van ser temporals, un 87,46%.
Les noies van signar més contractes que els nois de la mateixa edat, 21.128 davant dels 19.266 dels nois. Bo i això, el pes de la contractació indefinida, amb valors molt discrets, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%). Per tant aquestes darreres van acumular de forma proporcional més contractes de caràcter temporal (88,04%) que els nois (86,82%).
Centrant-nos en les dades genèriques del col·lectiu jove i concretament en la taula de les 50 ocupacions amb més contractes a joves, l´ocupació per a la qual van formalitzar-se més contractes fou la dels cambrers assalariats amb un total de 6.475 contractes, només el 13,51% dels quals van tenir caràcter indefinit. Amb una mica més de la meitat dels contractes, en segon lloc se situà l´ocupació dels peons de les indústries manufactureres amb 3.829 contractes, amb només un 2,87% de contractes indefinits. De fet, un cop d´ull ràpid a aquest taula colpeja els ulls; pràcticament tots els valors de la columna dels contractes indefinits apareixen ombrejats en vermell. Només en dues d´aquestes 50 primeres ocupacions es va igualar i/o superar el llindar del 50% de la contractació indefinida. En les ocupacions dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,32% i en la dels agents i representants comercials amb un 58,39%. Més endavant, en la taula 3.4, veurem com hi va haver ocupacions amb índex de contractes indefinits més elevats.
En la taula 3.1.1 hem recollit les 25 ocupacions amb un nombre més elevat de contractes indefinits a persones joves d´entre 16 i 29 anys.
La dels cambrers assalariats amb 875 contractes va acumular el 17,27% de la contractació indefinida per a joves. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (631; 12,46%) i la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (4,03%).
Acarant aquesta informació amb la continguda en la taula anterior veiem que el pes de la contractació indefinida va ser molt pobra en aquestes ocupacions, com ja hem vist; del 13,51% en el cas de l´ocupació dels cambrers assalariats, del 17,73% pels venedors de botigues i magatzems i del 24,49% per la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa. De les 25 ocupacions amb més contractes indefinits aquella que va assolir un major pes en la contractació indefinida fou, a banda de les dues citades en la taula 3.1 que ocupen el primer i segon lloc, la dels empleats domèstics amb un 42,08% seguida per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors amb un 30,82%.
Si mirem ara la mateixa informació segregada per sexe (vegeu taules 3.2 i 3.3) no trobem cap diferència quant a l´ocupació amb més contractes generats per a joves l´any 2016. Tant pels homes com per les dones joves aquesta ocupació ha estat la dels cambrers assalariats, amb 3.291 contractes per a nois i 3.184 per a noies. Aquesta ocupació va concentrar el 17,08% dels contractes a homes joves i el 15,07% dels de les noies joves. Sí que divergeix la segona ocupació amb més contractes. En el cas dels nois la dels peons de les indústries manufactureres ocupà el segon lloc amb 2.422 contractes, el 12,57% dels contractes dels nois joves, i en el cas de les noies fou la dels venedors de botigues i magatzems. La tercera torna a coincidir, la dels monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment amb 1.269 contractes a nois i 1.878 a noies. Òbviament pel que hem anat veient, el pes de la contractació indefinida fou baixa. En el cas dels nois i respectivament, del 12,79%, 3,84% i 4,96%. I en el de les noies del 14,26%, 15,65% i 6,12%. Per tant, d´acord amb les dues ocupacions les dones van obtenir més contractes indefinits que els nois de la seva mateixa edat per a la mateixa ocupació.
Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a nois joves (vegeu taula 3.2.1) la dels cambrers assalariats va ser la que més en va generar (421; 16,58%), seguida per la dels venedors de botigues i magatzems (235; 9,26%) i la dels ajudants de cuina (110; 4,33%). Bo i això, el seu pes dins de la mateixa ocupació no fou gaire elevada però major que en moltes d´altres d´entre les 50 considerades en aquest cas; 12,79%, 22,84% i 15,97%, respectivament. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a nois joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels agents i representants comercials amb un 63,54% per 61 contractes sobre 96. La següent quedava ja lluny del 50%, la dels repartidors, persones dels encàrrecs i missatgers, a peu amb un 35% per 21 contractes sobre 60 i després, amb un 31,54%, la dels conductors de motocicletes i ciclomotors per 47 contractes sobre un total de 149.
Pel que fa les 25 ocupacions amb un volum més gran de contractes indefinits a noies (vegeu taula 3.3.1), la que més en va generar fou, també, la dels cambrers assalariats amb 454 que van representar el 17,97% de la contractació indefinida a noies amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys. El segon lloc l´ocupà també la dels venedors de botigues i magatzems (396; 15,67%) i el tercer la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (134; 5,30%). Els pesos d´aquests contractes dins la mateixa ocupació foren, respectivament, del 14,26%, 15,65% i 22,87%. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a noies joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,80% per 61 contractes sobre 102. La següent quedava ja a uns quants punts percentuals del 50%, la dels empleats domèstics amb un 43,86% per 75 contractes sobre 171 i després, amb un 38,82%, la dels telefonistes per 33 contractes sobre un total de 85.
En la taula 3.4 hem recollit les ocupacions primàries amb contractes a joves per grans grups i grups principals d´ocupació.
D´entrada el més destacable és el fet que en només un gran grup d´ocupació i un grup principal d´ocupació, el mateix, l´ocupació indefinida va tenir un major pes que la temporal. Fou el cas del grup dels Directors i gerents (1-gran grup; A-grup principal) en què aquesta tingué un pes del 56,67%.
Si ens centrem en els grans grups, aquell amb un segon pes més elevat de la contractació indefinida va ser el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina amb un 22,64%. I el tercer lloc l´ocupà el de dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors amb un 21,83%. El grup de les Ocupacions elementals va ser aquell en què la contractació indefinida tingué un pes menor amb un 8,62%.
En relació als grups principals d´ocupacions, a banda del dels Directors i gerents amb un pes de contractació indefinida superior al 50%, com hem vist, els dos altres grups amb valors més elevats van ser el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic amb un 25,00% i el dels Conductors i operadors de maquinària mòbil amb un 23,70%.
Els dos grups amb un pes menor foren els Peons de l´agricultura, la pesca, la construcció, les indústries manufactureres i els transports amb un 5,04% i el dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones amb un 8,51%.
De tota manera, com hem anat veient, el pes de la contractació indefinida varia molt entre ocupacions primàries, encara que aquestes siguin ocupacions afins. En termes generals però, els pesos més elevats els hem anat veient en ocupacions amb un volum de contractes limitat al cap de l´any. Així, en les ocupacions que va assolir-se el 100% de contractació indefinida el nombre de contractes va ser d´un o dos, i tres en un sol cas, però amb un valor important, vistos els nivells tan discrets de contractes indefinits. Altres ocupacions amb pesos rellevants han estat la dels pescadors fluvials i de litoral amb un 78,57% (11/14); la dels directors comercials i de vendes amb un 77,78% (7/9);amb un 75% les dels enginyers industrials i de producció (12/16), enginyers tècnics mecànics (3/4); i especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques ncaa (6/8). Amb un 71,43% la dels operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (5/7) i amb un 70,59% la dels instal·ladors i mantenidors reparadors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (12/17).
Seguint l´estructura dels grans grups i dels grups principals destaquem ara quines van ser les ocupacions primàries en què la contractació indefinida va ser almenys de 10 contractes l´any i que va assolir i/o superar el llindar del 50%, obviant les citades en el paràgraf anterior si cal, i sense perdre de vista que hi va haver altres ocupacions que van signar més contractes en valors absoluts però que el pes de la indefinida no va assolir aquest llindar.
Aquestes condicions van donar-se en les ocupacions primàries dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%; 70 contractes sobre 118), dels dissenyadors gràfics i multimèdia (56,36%; 31/55) i dels analistes, programadors i dissenyadors de webs i de multimèdia (56,67%; 17/30) dins del gran grup dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals i del grup principal Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals.
En la dels delineants i dibuixants tècnics (53,85; 14/26), la dels agents i representants comercials (58,39%; 80/137), la dels agents de compres (57,63%; 34/59), la dels agents i administradors de la propietat immobiliària (57,69%; 15/26) i la dels programadors informàtics (60%; 24/40) en el gran grup i grup dels Tècnics i professionals de suport.
En el gran grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina i en el grup principal dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va donar-se en les ocupacions dels empleats de comptabilitat (50%; 14/28) i dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (57,50%; 23/40).
L´últim cas el trobem en el gran grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors i en el grup principal dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en l´ocupació dels encarregats de secció de botigues i magatzems amb un 51,72% per 15 contractes indefinits sobre un total de 29.
TAULES:
El dinamisme de l’activitat turística catalana, gràcies a una desestacionalització progressiva dels visitants, té el seu reflex també a la nostra comarca. L’estudi realitzat per l’Observatori per la Qualitat del Turisme al Maresme durant el primer trimestre de 2007 detecta una evolució positiva ascendent de l’activitat hotelera respecte al mateix període de 2006.