Debat Territorial del Pla Estratègic Maresme 2015 sobre la vall de la Tordera


El Pla Estratègic Maresme 2015 comença els debats territorials a la Vall de la Tordera. Estan convidats a participar els ciutadans i ciutadanes dels municipis de Tordera, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Palafolls i Santa Susanna. L’objectiu d’aquest Pla Estratègic, que impulsa el Consell Comarcal, és integrar en una visió compartida de futur les voluntats, capacitats i expectatives de tots els agents que actuen en el territori, tant administracions públiques com agents socials, econòmics i ciutadania en general. En resum, planificar entre tots el Maresme que volem per al 2015. El debat es farà el dimarts, 6 de juny, a les 19:00h al teatre Clavé (C/ Doctor Trueta s/n de Tordera).

Data: 2006-06-06

El Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, es compromet a donar caràcter d’obra prioritària a la variant de la N-II

 


El Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, s’ha compromès a donar caràcter “d’obra prioritària” a la futura variant de la Nacional II. Nadal ha rebut avui a una delegació del Consell Comarcal del Maresme que li ha fet arribar els problemes i les mancances del Maresme en matèria de mobilitat i infrastructures, així com la necessitat que totes les administracions treballin plegades per tal d´avançar, d’una manera coordinada i consensuada, en els projectes de futur.


La delegació maresmenca que s’ha entrevistat aquest matí amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el Director General de Carreteres, Jordi Follía, ha sortit força satisfeta de la reunió tota vegada que, segons ha explicat el responsable de Mobilitat del CCM, Antoni Soy, “la trobada ha servit per acostar posicionaments i arribar a principis d´acord sobre temes que hi ha sobre la taula, com ara la futura variant de la N-II”. En aquest sentit, el Secretari General de Mobilitat s’ha mostrat predisposat a acceptar la petició del CCM de què el Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya consideri com a “prioritari” el trasllat de la N-II cap a l’interior. Aquesta va ser una de les  
al·legacions presentades pel Consell Comarcal al PITC . Pel que fa al traçat que hauria de tenir aquesta futura via, Manel Nadal ha valorat positivament  
la iniciativa del CCM d’encarregar la redacció d’un estudi que proposi el recorregut que hauria de tenir la futura variant . La delegació maresmenca també ha expressat la necessitat de trobar alternatives al peatge, almenys per als residents a la comarca. El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat diverses mocions al respecte. La darrera el 18 de gener de 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU a la Comissió de Mobilitat del CCM i Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional.

La sinistralitat laboral augmenta un 36,75% durant el primer trimestre de 2006

 


Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, un servei del Consell Comarcal, sobre la sinistralitat laboral registrada a la comarca durant el primer trimestre de 2006 són força preocupants. 1.663 treballadors i treballadores han sofert un accident en el lloc de feina, fet que els ha obligat a agafar la baixa laboral. Aquesta xifra és un 36,75% superior a la registrada en el mateix període de temps de 2005. Tot i això, la dada positiva és que cap dels accidents va provocar víctimes mortals.


L’evolució mensual de la sinistralitat durant el primer trimestre de l’any mostra un creixement progressiu dels accidents laborals a la comarca. El mes de gener se’n van produir 440, el febrer 505 i el març 718. Total: 1663 accidents laborals. D’aquests, el 99% són lleus. Sectorialment, els serveis registren la majoria dels sinistres (el 36%), seguits per la construcció (el 31%), la indústria (el 30%) i, finalment, el sector primari (el 3%). Pràcticament el 80% dels sinistres registrats els han patit homes i un 38% d’aquests han estat en la construcció, un sector altament masculinitzat. Com a dada curiosa, només l’1% dels sinistres patits per dones es registren a la construcció, mentre que el 71% de la sinistralitat laboral femenina es produeix en els serveis. La distribució de la sinistralitat per tipus de contracte, durant el primer trimestre de 2006, ha estat la següent: un 56% dels accidentats són persones amb un contracte laboral fix i el 44% restant són treballadors i treballadores amn contracte eventual. Per tenir més dades sobre la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme durant el primer trimestre de 2006,
Cliqueu aquí

El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya

 


El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.


Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.

El Club Virtual de la Feina gestiona 1.100 ofertes laborals en un any

 


El Club Virtual de la Feina (CVF)celebra el seu primer aniversari amb unes xifres força optimistes: 1.100 ofertes laborals gestionades i 1.500 usuaris registrats. El CVF és una iniciativa del Pacte per l’Ocupació del Maresme que compta amb 13 municipis de la comarca adherits i que té com a principal objectiu el de facilitar a les persones que es troben a l’atur la recerca activa de feina i als treballadors en actiu la millora de la seva situació laboral. La plataforma de treball és virtual el que facilita als usuaris no haver-se de desplaçar a l’hora de fer les gestions.


La principal eina de treball del Club Virtual de la Feina és la plataforma
cvfmaresme.com
en la qual s’hi pot trobar, entre d’altres recursos, orientació en línia dels serveis locals d’ocupació dels municipis del Maresme adherits, formació i ofertes i demandes laborals. Per tal de poder tenir accés a tots els serveis interactius cal donar-se d’alta com a usuari a través dels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments que hi participen en el CVF. Actualment, ja són 1.500 els maresmencs i maresmenques registrats que utilitzen aquest servei. L’aplicació de les noves tecnologies dins l’àmbit de la inserció laboral també està demostrant la seva eficàcia. El Club Virtual de la Feina ha gestionat en el seu primer any de funcionament 1.100 ofertes laborals. Participen en aquest projecte els ajuntaments d’Alella, Montgat, Teià, El Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Argentona, Cabrils, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera. Hi ha altres ajuntaments de la comarca que ja han expressat la seva voluntat d’afegir-se al Club Virtual de la Feina. Satisfacció dels usuaris Tot i que la valoració que es fa a nivell institucional és positiva, el Club Virtual de la Feina ha volgut conèixer també l’opinió i el grau de satisfacció dels seus usuaris i usuàries. Segons els resultats de l’enquesta feta, els maresmencs i maresmenques que són usuaris del CVF valoren positivament l’interactivitat, la comoditat, la facilitat i l’accessibilitat que els ofereix el portal a l’hora de poder trobar i inscriure’s a les ofertes de feina que millor s’adapten al seu perfil professional. Comentaven que sense haver de desplaçar-se de casa, el CVF els permet estar al dia de les ofertes que es troben més pròximes al seu municipi de residència. Valoren especialment, la inmediatessa del sistema virtual en la recerca de feina, la utilitat de l’eina i l’orientació laboral que ofereix el portal. Fins i tot, molts agraïen la labor desenvolupada per les entitats implicades en el projecte, perque -segons manifesten- han aconseguit feina o han millorat la que tenien gràcies al CVF.

El Consell Comarcal del Maresme posa en marxa un web sobre les activitats extraescolars


 



El Servei de Suport a les Activitats Extraescolars del Consell Comarcal del Maresme ha activat un web que es pot consultar a l’adreça:
http://recursos-extraescolars.ccmaresme.es
que té com a finalitat ajudar a les associacions de mares i pares, a les administracions públiques i als professionals del lleure educatiu a assegurar la qualitat òptima de les activitats extraescolars que ofereixen.


El nou web té dues zones: una part oberta a totes aquelles persones interessades en el món educatiu de caire extralectiu i un àmbit restringit per aquelles associacions i/o administracions que s’hi han adherit al projecte i que poden accedir als servei en xarxa a través d’una contrassenya. A banda de la informació sobre les activitats extraescolars i la necessitat que aquestes es duguin a terme amb qualitat, el web també ofereix un catàleg de propostes educatives complementàries i una borsa de treball per a talleristes i monitors. 6 municipis adherits Les activitats extraescolars són un camp obert que, de moment, no és regulat per cap normativa que fixi criteris clars sobre el que és raonable com a activitat complementària a l’educació. Aquesta manca de regulació provoca moltes mancances en el dia a dia de la gestió i el seguiment d’aquestes d’activitats educatives que es porten a terme fora dels horaris extraescolars. En aquest marc, el Consell Comarcal del Maresme ha posat en marxa aquest curs 2005-2006 el Servei de Suport a les Activitats Extraescolars. 6 municipis s’hi han adherit: Alella, Teià, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt i El Masnou. 4 empreses certificades amb el QAI10 El fet que les activitats extraescolars siguin optatives i complementàries no implica pas que no segueixen uns estàndards/criteris mínims de qualitat que les situïn com a espais d’aprenentatge i foment de la convivència en un entorn lúdic. Per tal de garantir-ne la qualitat, el CCM ha dissenyat una eina:
el model de certificació QAI10
que permet avaluar el nivell òptim de qualitat de les activitats extraescolars que es realitzen a la nostra comarca. 4 empreses que realitzen activitats extraescolars al Maresme ja han estat certificades.

Les mitjanes i grans empreses maresmenques veuen amb optimisme el seu futur

 


La millora de la conjuntura econòmica en el conjunt de Catalunya ha tingut el seu reflex en un major dinamisme de l’activitat empresarial a la comarca del Maresme. Això és el que reflecteixen les dades corresponents al segon semestre de 2005 recollides per l’Observatori de la Competitivitat del Maresme presentades pel conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Genís Bargalló, i pel professor de l’EUM Joan Ripoll.


L’Observatori de la Competitivitat Empresarial és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme (CCM) i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) que té com a objectiu analitzar períodicament el nivell de competència de la indústria i els serveis de la comarca. Les dades s’obtenen a partir d’un panell de grans empreses que per la seva dimensió i característiques són considerades com una mostra força representativa del dinamisme i tendències de l’activitat econòmica del Maresme. Les dades recollides durant el segon trimestre de 2005 apunten que les expectatives de futur de les mitjanes i grans empreses són óptimistes. De les 35 empreses enquestades, més de la meitat manifesten que la seva activitat industrial i/o comercial travessa una fase de creixement. I, contràriament a les dades recollides el primer semestre de 2005, cap empresa es declara en crisi. Gairebé un 70% (un 9% més que durant el primer semestre) declara haver augmentat el seu volum de vendes. El 58% de les empreses manifesten la seva voluntat d’ampliar la seva activitat al Maresme durant els propers 5 anys, mentre que gairebé el 70% preveun expandir el seu negoci fora de la comarca. Pel que fa a la competència territorial, les empreses valoren de la comarca del Maresme les seves bones infrastructures de comunicació i la facilitat en l’accés a noves tecnologies. En canvi, puntuen negativament el preu del sòl.

Per consultar en PDF la publicació de les dades de L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme corresponents al 2n semestre de 2005,  
Cliqueu aquí

Presentació de les dades de competitivitat empresarial del Maresme corresponents al segon semestre de 2005


RODA DE PREMSA: El proper divendres, 7 d’abril, a les 13:00h, tindrà lloc a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada 1 de Mataró) la presentació de les dades recollides per l’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme durant el segon semestre de 2005. Aquest Observatori és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i de l’Escola Universitària del Maresme (EUM) que publica dos cops a l’any tot un conjunt de dades econòmiques i empresarials que serveixen de baròmetre per conèixer la conjuntura econòmica i les perspectives empresarials de la comarca. Les dades seran presentades en roda de premsa per Genís Bargalló, conseller delegat de Promoció Econòmica i Cooperació Local del Consell Comarcal del Maresme, i per Joan Ripoll, professor de l’EUM i autor de l’estudi.

Data: 2006-04-07

Consell Comarcal i ajuntament de Mataró pacten el marc de cooperació per a la integració de les escoles universitàries: EUM i EUPMT

 


L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, la presidenta del Patronat de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT), Pilar González Agàpito, i el president de l’Escola Universitària del Maresme (EUM), Antoni Soy, han signat un conveni que estableix les condicions i actuacions necessàries per a la integració dels dos centres universitaris que funcionen a la ciutat dins el projecte de l’espai físic del TecnoCampusMataró.


Tant l’Ajuntament de Mataró, titular de l’EUPMT, centre adcsrit a la Universitat Politècnica de Catalunya, com el Consell Comarcal del Maresme, titular de l’EUM, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, consideren necessari establir un model integrat d’estudis superiors a la comarca, amb ubicació a Mataró. Aquest model integrat s’instal·larà al futur espai físic del TecnoCampusMataró, al polígon del Rengle, que acollirà també la incubadora d’empreses, les activitats d’R+D+i, i empreses intensives en coneixement. La integració de les dues escoles universitàries comporta la incorporació del Consell Comarcal del Maresme, l’Escola Universitària del Maresme i, si s’escau, de la Universitat Pompeu Fabra, com a nous membres del Patronat de la Fundació Tecnocampus. El conveni de cooperació estableix també la constitució d’una comissió tècnica formada per les dues universitats i representada pels gerents dels dos centres, la directora acadèmica de l’EUM i el director de l’EUPMT. Abans de finalitzar el primer semestre de 2006, la comissió haurà de presentar un pla d’actuació comú que estableixi les bases per a la integració de les escoles a l’espai del TecnoCampusMataró. Àmbits prioritaris El conveni descriu quins seran els àmbits de primera intervenció dins el procés de cooperació i en el calendari previst d’integració de les dues escoles universitàries, que seran l’objectiu prioritari de la comissió tècnica. Aquests àmbits són: Model estratègic: Definició del model estratègic del futur centre universitari integrat a TecnoCampusMataró i del seu posicionament dins el marc del nou espai europeu d’educació superior. Pla de màrketing: Elaboració d’un pla de màrketing conjunt. Model docent: Estudi d’un model docent complementari, allà on sigui possible, d’acord amb les respectives àrees de coneixement i especialització. Formació contínua: Valoració i proposta d’una oferta conjunta de formació contínua. Recerca: Anàlisi i proposta d’activitats d’R+D+i dels dos centres. Internacionalització: Integració de les estratègies d’internacionalització vinculades als requeriments de l’espai europeu d’educació superior o altres iniciatives. Relacions amb empreses: Valoració i proposta d’un model conjunt de relació amb el teixit empresarial. Serveis complementaris: Valoració i proposta d’una oferta conjunta de serveis complementaris a la formació reglada, com les llengües estrangeres, les pràctiques i la borsa de treball. Gestió econòmica i organització: Anàlisi i planificació concertada de la gestió econòmica i organitzativa de les dues escoles per tal de millorar la seva eficiència a partir de les sinèrgies que es poden generar, primer de la col·laboració i desprès de la integració. Cultura corporativa: Presentació de propostes que afavoreixin la creació d’una cultura corporativa compartida de les dues comunitats (alumnes, professors i PAS) universitàries.

El Consell Comarcal del Maresme ofereix als ajuntaments un servei de neteja de graffits

El graffit pot ser un art, però també un maldecap per als ciutadans i ciutadanes que intenten combatre les pintades que embruten les seves façanes i per a les administracions que veuen, amb preocupació, com certs espais públics dels seus municipis es van degradant a causa de l’anomenada “moda de l’spray”. Per ajudar a erradicar aquest acte incívic, el Consell Comarcal del Maresme ha ofert als ajuntaments un nou servei de neteja de graffits.


El servei de neteja de graffits va ser presentat al Consell d’Alcaldes com una prova pilot que el Consell Comarcal del Maresme posarà en marxa el proper mes de juny en aquells municipis que ho sol·licitin. Es tracta d’un “servei a la carta”, és a dir una proposta adaptable a la realitat i necessitats de cada municipi.

Des del Consell Comarcal del Maresme s’ofereixen els recursos humans i tècnics específics per combatre les pintades amb diferents tècniques: aplicació de pintura, aplicació de producte químic biodegradable (pqb), aplicació de cabal d’aigua i sorra i protecció antigraffit.

Tot i no disposar de dades concretes sobre les zones en les quals han proliferat més les pintades anticíviques, aquest és un fenòmen que, amb més o menys presència, està estès per tot el territori. Cada any les administracions públiques i els particulars han de fer una important despesa econòmica per intentar eliminar les guixades que embruten i degraden les façanes, el mobiliari urbà i els espais públics.