El Consell Comarcal aprova un pressupost de contenció de prop de 55 milions d’euros

El Ple de Consell Comarcal va aprovar dimarts el pressupost de la corporació per a 2024. Tal com va dir el president Francesc Alemany es tracta d’un pressupost de “contenció” elaborat en un clima que va qualificar com a “tempesta perfecta“, tota una sèrie d’elements que obliguen la institució a mantenir un equilibri financer que “ajusti els ingressos ordinaris a les despeses ordinàries” i en un any de transició en què, segons va afegir el conseller delegat de Govenança, Serveis Interns i Recursos Humans Marc Boschestudiarem i analitzarem l’estructura del Consell Comarcal i com fer més eficients els serveis que prestem“.

En aquest context, el Govern comarcal ha elaborat un pressupost que trenca una dinàmica de creixement exponencial i ajusta el seu funcionament per “evitar haver de recòrrer al finançament per part dels ajuntaments“.

El pressupost, però, només va comptar amb el suport de les dues forces que formen part de l’equip de Govern (Junts i ERC). L’oposició (PSC, PP, Comuns, CUP, Ara Pacte Local i Vox) hi va votar en contra i l’empat entre els dos blocs va fer necessari el vot de qualitat del president per tirar endavant els comptes comarcals per a l’any vinent.

El pressupost comarcal per a 2024 s’eleva a 54.813.368,07 €. És una xifra que representa una petita devallada respecte al d’aquest any, concretament 112.309€ menys.

El 97,2% del pressupost comarcal es concentra en les àrees d’Acció Climàtica i Territori i Drets i Serveis a les Persones. Així, Acció Climàtica comptarà amb uns ingressos de 27.706.881€ i Drets i Serveis a les Persones de 25.586.959€. Governança, Transparència i Serveis Interns és la tercera àrea en pes econòmic (amb uns ingressos de 2.692.550€) i finalment Desenvolupament Econòmic (1.826.976).

Àrea d’Acció climàtica i territori

El gran repte d’aquesta àrea per a 2024 se centra en la nova gestió dels serveis del Cicle Urbà de l’Aigua: sanejament d’aigües residuals, abastament d’aigua potable i regeneració d’aigua depurada. L’elecció definitiva de la forma de gestió marcarà l’inici dels treballs pel futur d’aquest servei.

Paral·lelament, es continuarà amb la tramitació de diferents projectes d’obra: la construcció de la nova estació depuradora d’aigües residuals, l’EDAR Àgora Parc (Tordera), la dotació per les expropiacions de terrenys de Terra Brava de Tordera i de l’EBAR d’Arenys de Munt, de la qual també s’iniciaran els tràmits per la nova construcció. El pressupost també inclou les corresponents inversions de reposició i millores de les instal·lacions de sanejament de la comarca.

En matèria energètica, es manté el full de ruta per assolir l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en les dependències municipals i comarcals i per part de la ciutadania en general.

Una novetat serà el futur Pla director de gestió de rieres del Maresme, que en aquests moments és embrionari, però és una aposta clara del nou Govern.

Àrea de Drets i serveis a les persones
Aquesta àrea continarà treballant per millorar la situació de les persones en situació de vulnerabilitat i/o risc social, i garantir l’equitat i els drets de la ciutadania. L’any vinent es consolidarà el nombre de professionals que, des de diferents serveis, han reforçat el suport als ajuntaments de menys de 20.000 habitants i els d’atenció directa a les persones.

També es contempla prioritzar l’abordatge del col·lectiu de persones sense llar, activant programes i recursos en el territori, enfortir el servei de Gent Gran i dotar de més recursos els serveis que focalitzen la seva feina en la igualtat.

Per abordar el problema d’habitatge a la comarca, a més de les prestacions ordinàries de l’Oficina comarcal d’Habitatge, 2024 serà l’any de desplegament del recentment creat Servei de Gestió d’Habitatge de Lloguer i Assequible de la comarca del Maresme.

En matèria cultural, també es dotarà de més personal d’Arxiu Comarcal i en l’àmbit de Joventut es reforçarà la seva estructura per millorar el suport als serveis locals de joventut.

Àrea de Desenvolupament econòmic

Aquesta àrea continuarà enfocant la seva feina en el desplegament d’actuacions per fomentar i millorar l’ocupació i el mercat laboral, així com el teixit empresarial, amb actuacions complementàries a les que duen a terme els ajuntaments. S’apunta com a novetat la realització d’un estudi sobre la “Diagnosi territorial: Noves formes de gestió del desenvolupament econòmic local i l’ocupació de la Comarca del Maresme”, amb l’objectiu de detectar les necessitats ocupacionals del Maresme.

Àrea Governança, Transparència i Serveis interns

Posa l’èmfasi en la necessitat de continuar en la consolidació de l’administració electrònica i
l’administració sense papers treballant cap a l’automatització i reenginyeria de nous procediments, actualització de la seu electrònica i altres temes d’igual importància com la consolidació de les accions adreçades a l’acompliment de la llei de transparència i bon govern.

D’altra banda, es mantindrà el projecte de borses comarcal del personal, conveniat amb gairebé la totalitat dels ajuntaments, i s’està treballant en la segona edició del projecte de selecció unificada de policies

El pressupost 2024 en xifres

El Maresme continua captant població d’altres comarques catalanes i de l’estranger

 

El Maresme, per tercer any consecutiu, manté un saldo migratori positiu. És a dir, rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, som la quarta comarca de Catalunya amb un saldo migratori positiu més elevat, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Les darreres dades oficials, relatives a 2015, indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest any van marxar del Maresme 13.908 persones, però la comarca va atreure 16.134 nous veïns i veïnes procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i de l’estranger.

El saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger (principalment amb països americans i de la Unió Europea), en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta d’Espanya. 

Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat del Maresme cap a altres indrets catalans 8.215. L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països 3.351 maresmencs i maresmenques.

La tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.

En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, es reaferma el posicionament del Maresme com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.

LES DADES PER MUNICIPIS

Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallata. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global.

Els 5 municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar.

Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana.

Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme. 2015” i podeu veure les dades més destacades de cada municipi en el següent mapa:

 

El Consell Comarcal del Maresme cerca persones que hagin treballat com a “au-pair”

Moltes experiències de mobilitat internacional jove han tingut com a base la feina d’au-pair. És a dir la cura d’infants en un país estranger a canvi d’allotjament i manteniment. És una modalitat que permet a la persona jove fer una immersió lingüística, social i cultural en un ambient familiar.

El Servei de Mobiliat Internacional Jove del Maresme està recollint les vivències de maresmenques i maresmencs que hagin fer d’au-pair per il·lustrar i complementar l’acte que s’està organitzant per donar a conèixer aquesta modalitat d’intercanvi cultural internacional. L’objectiu és orientar al jovent que s’està plantejant aquesta via per fer una estada temporal a l’estranger.

L’acte es farà el 22 de setembre, a les 18:00h, a Can Jorba (Vilassar de Mar)

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme fa una crida a les persones de la comarca que hagin fet d’au-pair a compartir la seva vivència contestant aquesta enquesta. Les dades recollides serviran per visibilitzar informació d’interès relacionada amb la temàtica.

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 8,3% el darrer any situant-se en 60.524 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 12,1% davant del 17,2% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trentè lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (19,92%), Caldes d’Estrac (17,93%), Mataró (16,71%), Pineda de Mar (15,46%), Santa Susanna (15,33%), Cabrils (14,02%), Premià de Mar (13,43%) i Sant Andreu de Llavaneres (13,38%).

A la banda baixa és troben Òrrius (3,88%), Tiana (5,25%), Dosrius (5,51%), Argentona (6,17%), i Palafolls (6,79%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (34,05%) i de països europeus (31,09%). En tercer lloc se situa el continent americà (24,34%) seguit d’Àsia (10,41%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.475 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.224), de la Xina (3.909), Colòmbia (2.328) i el Senegal (2.241).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 17 municipis de la comarca. En canvi, a Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presents són de països europeus.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 15 i els 44 anys, sent la franja dels 30 als 44 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Quan desgranem la informació per països, la realitat que es dibuixa és ben diferent i hi predomina la nacionalitat marroquina, que és la més present en 17 municipis de la comarca. A Alella, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna les tres nacionalitats més presen

Augmenten les baixes per accident laboral al Maresme

El 8,1% dels sinistres es produeixen in itinere

4.108 persones treballadores van haver d’agafar la baixa laboral l’any passat al Maresme com a conseqüència d’un accident de treball. Tot i que la majoria de sinistres van ser lleus, cal lamentar la mort de dues persones. Una d’elles va patir l’accident en jornada laboral i l’altra va perdre la vida en el trajecte a la feina.

Les dades de sinistralitat laboral, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, incorporen una nova variant que permet separar els sinistres que es produeixen durant la jornada laboral i els anomenats “in itinere”, és a dir els accidents que es pateixen en el trajecte habitual anant o tornant del lloc de treball.

Les dades corresponents a 2021 indiquen que el 91,9% dels accidents es van produir durant la jornada laboral i el 8,1% va ser in itinere. Curiosament, són els homes els més accidentats durant la jornada laboral i les dones les que pateixen més sinistres en el trajecte a la feina

Del total de persones que van haver de cursar baixa laboral, 3.525 van patir l’accident durant la jornada laboral (un 21,18% més que el 2020) i 583 van tenir el sinistre in itinere (el 13,42% més que l’any anterior.

Podeu veure totes les dades en aquesta infografia:

Curs de Gestió Administrativa, comptable i tributària

Data d’inici: 24 de novembre de 2015

Objectius L’objectiu principal és que les persones que hi participin tinguin una visió eminentment pràctica de tot el circuit administratiu, comptable i fiscal, per tal que pugui adaptar el sistema funcional d’una empresa de forma adient. Contingut

El Servei d´Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat un Curs de Gestió Administrativa, Comptable i Fiscal a l´empresa destinat a aquelles persones que estiguin interessades en rebre una formació dels continguts principals d´un circuit administratiu d´una empresa; així com també conèixer els aspectes comptables, fiscals i tributaris que més s´utilitzen a la petita empresa.
Aquest curs tindrà una bona part pràctica on els participants tindran la oportunitat de conèixer els diferents documents i impresos que es solen tramitar i complimentar durant la vigència d´una empresa.

Contingut

  •  Sessió 1

o Conèixer esquema bàsic circulació i informació, de les obligacions informatives i tributàries.
o Perspectiva des del punt de vista autònom.
o Requisits bàsics factura
o Altres documents

  • Sessió 2

o Detallar i conèixer els impostos associats al tràfic mercantil
o IVA
o IRPF
o Impost Societats
o Model 347 (més de 3.000€)
o Model 349 (operacions intracomunitàries)

  • Sessió 3

o Detallar i conèixer les obligacions relacionades amb els treballadors
o Seguretat Social
o Alta de treballadors
o El contracte de treball
o Nòmina
o La prevenció riscos laborals

  • Sessió 4

o Els subministrament de la informació
o La comptabilitat
o El pressupost econòmic
o Previsió tresoreria
o Les estadístiques

  • Sessió 5

o El control administratiu i la conciliació bancària
o Control costos financers
o Control facturació, preus, albarans,…
o Control estocs
o Control de marges, costos, consums

Referència T/EF10 Públic Públic general amb mínims coneixements administratius. Modalitat Presencial Dates: 24 i 25 de novembre i 1, 2 i 9 de desembre de 2015. Horari Dimarts i dimecres, de 15 a 19h Hores 20 Lloc Maresme Centre de Negocis- Consell Comarcal del Maresme
(Davant RENFE MATARÓ) Població Mataró Dates d’inscripció 2015-11-11 Data fi d’inscripció 2015-11-20 Nombre de places 25 Requisits d’accés Tenir uns coneixements mínims de gestió administrativa. Com s’ha de fer la inscripció

Online en el següent enllaç:

 http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=11423

Cost 40€ Forma de pagament Autoliquidació bancària. Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme Contacte

Servei Emprenedoria del maresme
emprenedoria@ccmaresme.cat
Telef: 93 693 14 50

Organitzen i col·laboren: Diputació de Barcelona

El Consell Comarcal cedeix l’ús de 45 motoserres i 9 desbrossadores als ajuntaments del Maresme

 

Els municipis del Maresme que el 2010 van dur a terme el projecte de neteja de boscos i zones arbrades d’una forma conjunta a través del Consell Comarcal es beneficiaran ara de l’ús del material que el CCM va adquirir per a realitzar aquestes tasques. En concret, el Consell ha cedit a aquests ajuntaments 45 motoserres i 9 desbrossadores. També se’n beneficiarà la Federació d’Associacions de Defensa Forestal (FADF).

El temporal de neu i vent que va afectar el Maresme el març de 2010 va provocar desperfectes en el 54% dels boscos de la comarca amb una valoració econòmica de danys de 35,68 milions d’euros. A més d’això, es va veure greument afectada la xarxa bàsica de prevenció d’incendis. La situació va permetre que els 19 municipis més afectats es poguessin acollir a les mesures urgents que va dictar la Generalitat per ajudar a recuperar camins i lleres i per netejar els boscos i zones arbrades més malmeses.

Els ajuts es van centrar en un pla d’ocupació que 15 municipis van tramitar conjuntament a través del Consell Comarcal a qui, a més, van delegar la contractació i la gestió dels treballs forestals que van dur a terme 180 operaris.

Una vegada realitzats els treballs, el Consell Comarcal ha decidit cedir als ajuntaments participants en el projecte i a les ADF’s el material que va adquirir per realitzar els treballs forestals i que es troba en bon estat de funcionament (motoserres i besbrosadores).

Material cedit pel  Consell Comarcal del Maresme
Alella 6 motoserres
Argentona 2 motoserres
Cabrera de Mar 2 motoserres
Cabrils 2 motoserres
Calella

1  motoserra

1 desbrossadora

Dosrius 3 motoserres
Premià de Dalt 5 motoserres
Santa Susanna 1 motoserra
Sant Cebrià de Vallalta 3 desbrossadores
Sant Iscle de Vallalta

5 desbrossadores

2 motoserres

Teià 2 motoserres
Tiana 2 motoserres
Tordera 3 motoserres
Vilassar de Dalt 2 motoserres
Federació ADF’s 10 motoserres
TOTAL

45 motoserres

9 desbrossadores

Inscripció al taller de supervisió de casos SAAC/Discapacitat

Data d’inici: 30 de març de 2015. Inscripcions fins el dia 22 de març.Ref: TallerSupervisio/març’15

Avís legal

Tots els municipis de la comarca, excepte Premià de Mar, augmenten de població

El Maresme continua augmentant de població i, segons les dades oficials que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants a 1 de gener de 2009, un 1,44% més que l’any anterior. Tots els municipis guanyen població menys Premià de Mar que segueix la tendència detectada el 2008 i perd 236 habitants.


Les xifres publicades al BOE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que el Maresme ha tingut un creixement demogràfic el darrer any de 6.044 habitants, que es tradueix a nivell percentual en un augment de població de l’1,44% respecte a l’any anterior. 

De les 426.565 persones empadronades a la comarca, el 49,82% són homes i el 50,18% dones.

Els municipis que han registrat majors increments absoluts han estat Mataró amb 1.942 ciutadans més, Tordera amb 545 persones més i Vilassar de Mar amb 392 nous habitants empadronats.

Per contra, els municipis que registren un creixement més petit són Òrrius amb 5 nous veïns, Calella amb 12 empadronats més i Sant Iscle de Vallalta amb 32 habitants més. Premià de Mar, el segon municipi del Maresme en població, és l’únic que perd població.

Podeu consultar les dades de tots els municipis, en el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Podeu accedir a l’històric de les dades de població dels municipis del Maresme, clicant aquí