Primer descens de l’atur al Maresme en un mes de febrer des de 2008

 

El descens de l’atur registrat al Maresme durant el mes de febrer no és gaire espectacular en dades absolutes tota vegada que la xifra de persones aturades només s’ha reduït de 176. Tot i això, si que altera la gràfica evolutiva de la desocupació al Maresme. Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, és el primer mes de febrer que es registra un descens de l’atur des de 2008.

La taxa de persones sense feina a la comarca és del 17,4%, un percentatge que es manté superior al provincial (16,1%) i al del conjunt de Catalunya (16%). El nombre de persones registrades com a aturades és de 39.606, una xifra que es reparteix gairebé al 50% entre homes i dones. Tot i això és en el col·lectiu d’homes en el qual hi ha hagut un descens mensual més significatiu (el 0,71% en homes davant el 0,18% en dones). La diferència és més significativa fent l’anàlisi interanual. Mentre entre els homes s’ha registrat un descens de l’atur del 6,77%, entre les dones la davallada ha estat del 3,35%.

El descens mensual de l’atur s’ha concentrat entre els grups d’edat  de 30 a 44 anys i en el de 45 i més. Aquest darrer és el que concentra un percentatge de persones sense feina més elevat (del 22,9%). A més, és l’únic grup d’edat en el qual, si es fa un anàlisi anual, es detecta un increment de la desocupació (1,49%).

Per sectors, el descens de l’atur es concentra a la construcció (-92), als serveis (-67) i a la indústria (-58). En canvi, augmenta a l’agricultura (+23) i al Col.lectiu de persones sense ocupació anterior (+18).

Pel que fa als municipis de la comarca, el comportament de l’ocupació ha estat desigual. En la comparativa interanual només hi ha dos que registren una xifra més elevada de l’atur: Arenys de Munt i Tiana. En canvi, en l’anàlisi mensual, l’atur ha baixat en 18 dels 30 municipis del Maresme. Han registrat una baixada en la desocupació: Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal: 

 

Ordre del dia del Ple del Consell Comarcal (16/03/04)


D´acord amb les atribucions que el Reglament Orgànic Comarcal i la Llei d´Organització Comarcal atorguen a la Presidència, em plau convocar-vos a la sessió ordinària del PLE que es farà el proper DIMARTS 16 de març de 2004, a les 19:00 hores, en única convocatòria a la seu del Consell, amb el següent,

ORDRE DEL DIA

0.- Aprovació, si s´escau, de l´acta de la sessió plenària ordinària de 20 de gener de 2004.


-1.- Donar compte, si s´escau, de diversos Decrets de Presidència.


-2.- Donar compte, si s´escau, del Decret de la Presidència núm. 53/04, de 27 de febrer de 2004, sobre l´aprovació de la liquidació del pressupost del Consell Comarcal del Maresme i de la liquidació del Pressupost de l´Organisme Autònom Escola Universitària d´Estudis Empresarials del Maresme, corresponents a l´exercici econòmic de 2003.

CI TERRITORI I SOSTENIBILITAT


-3.- Aprovació, si s´escau, d´un expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits.


-4.- Aprovació, si s´escau, de l´extinció del conveni d´adhesió al servei comarcal d´alertes meteorològiques i de seguiment atmosfèric per part de l´Ajuntament de Tordera.


-5.- Aprovació, si s´escau, de l´addenda de regularització econòmica al conveni de delegació de la gestió de la deixalleria d´Arenys de Mar / Arenys de Munt.


-6.- Aprovació, si s´escau, de l´aprovació inicial de la modificació del Reglament regulador d´aigües residuals a la comarca del Maresme.


-7.- Aprovació, si s´escau, de l´establiment del Servei delegat d´inspecció ambiental.


-8.- Aprovació, si s´escau, del conveni de col·laboració amb Aigües de Mataró, S.A. per al subministrament de dades meteorològiques.


-9.- Aprovació, si s´escau, de l´adhesió a la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.


-10.- Aprovació, si s´escau, de l´adhesió a l´Associació del Pla Estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona.


-11.- Ratificació, si s´escau, del Decret de la Presidència núm. 49/04 de 24 de febrer de 2004, referent a l´aprovació del conveni entre el Consell Comarcal del Maresme i l´empresa Qualitat en l´Autodistribució i Serveis, SA, que té per objecte donar suport a la informació meteorològica que el CCM difon a diari per diferents emissores de ràdio de la comarca.

CI SERVEIS PERSONALS


-12.- Aprovació, si s´escau, de l´aportació de solidaritat amb els afectats del terratrèmol d´Al-hoceima (Marroc).


-13.- Aprovació, si s´escau, de la convocatòria d´ajuts individuals de menjador socioeconòmics i geogràfics, pel curs escolar 2004-2005.


-14.- Aprovació, si s´escau, del Pla Comarcal de Joventut per a 2004.

CI RÈGIM INTERIOR, PROMOCIÓ ECONÒMICA I COOPERACIÓ LOCAL


-15.- Aprovació inicial, si s´escau, de la modificació global del Reglament Orgànic Comarcal.


-16.- Aprovació, si s´escau, d´un expedient de baixes de drets reconeguts d´exercicis tancats.


-17.- Aprovació inicial, si s´escau, de la modificació núm. 3/04 del Pressupost del Consell Comarcal del Maresme de 2004.


-18.- Aprovació inicial, si s´escau, de la modificació núm. 2/04 del Pressupost de l´Organisme Autònom Escola Universitària d´Estudis Empresarials del Maresme de 2004.


-19.- Aprovació, si s´escau, d´un conveni de cooperació amb l´Ajuntament de Sant Pol de Mar per a l´elaboració del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar.


-20.- Aprovació, si s´escau, de l´adhesió al Protocol General Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2004-2007.


-21.- Aprovació, si s´escau, del registre de necessitats del Consell Comarcal del Maresme en el marc del Protocol General Xarxa de Municipis de Qualitat 2004-2007.


-22.- Ratificació, si s´escau, del Decret de la Presidència núm. 376/03 de 19 de desembre de 2003, referent a informar favorablement la totalitat de les actuacions sol·licitades pels diferents municipis de la comarca en el marc de la convocatòria del PUOSC 2004-2007.


-23.- Ratificació, si s´escau, del Decret de la Presidència núm. 26/04 de 29 de gener de 2004, referent a designar com a conseller comarcal a l´Assemblea General de l´entitat financera Caixa d´Estalvis Laietana el conseller comarcal Sr. Josep Jo i Munné.


-24.- Ratificació, si s´escau, del Decret de la Presidència núm. 48/04 de 5 de febrer de 2004, referent a l´aprovació del conveni entre la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme, com a ens interlocutor del Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació del Maresme, per a col·laborar en la realització d´una diagnosi estratègica del Pacte Territorial.



-25.- Prendre coneixement de la renúncia del Conseller Comarcal Sr. Bernat Costas i Castilla


-26.- Informes, precs i preguntes.

Mataró, 11 de març de 2004.


El president



Manuel Mas i Estela

El Maresme guanya població a un ritme superior a la mitjana catalana

 

La xifra oficial de població del Maresme és de 447.824 habitants. La comarca ha guanyat el darrer any 3.778 veïns i veïnes i només un municipi, Teià, ha perdut població. L’anàlisi demogràfic fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indica que som una comarca amb una població força equilibrada entre dones i homes i que mantenim un ritme de creixement superior a la mitjana catalana

Les darreres xifres oficials de població basades en la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2018 marquen un ritme de creixement demogràfic al Maresme del 0,85%, un percentatge que supera el 0,58% registrat en el conjunt de Catalunya. A excepció de Teià, que ha comptabilitzat un descens de 21 veïnes i veïns, la resta de municipis guanyen habitants en percentatges que oscil·len entre el 5,19% d’Òrrius o el 2,29% de Sant Pol de Mar i el 0,22% del Masnou

Poc més del 50% de la població es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (126.988) , Premià de Mar (28.071), Pineda de Mar (26.659), El Masnou (23.340) i Vilassar de Mar (20.764). Tot i això, els moviments del darrer any indiquen una lleugera pèrdua de pes demogràfic dels  2 municipis més poblats en relació al conjunt de la comarca. Així, la població de Mataró ha passat de representar el 28,40% del Maresme al 28,36 i Premià de Mar del 6,32% al 6,27%.

El Maresme concentra el 5,89% de la població catalana i segueix sent la quarta comarca en pes demogràfic darrera El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

En la següent infografia podeu veure les dades més destacades:

 

ALERTA METEOROLÒGICA al Maresme per pluja

 

El servei de meteorologia del Consell Comarcal, METEOMAR, ha activat l’alerta al Maresme davant la previsió de precipitacions fortes i abundants a tota la comarca. Aquesta situació es pot produir a partir de les 0.00h del dissabte 3 de setembre i es perllongarà durant tot el dia. Per això, la situació d’alerta està activa fins a les 24.00h.

Els serveis de protecció civil i les policies locals de la comarca ja han estat avisades de la situació. Es demana a la població que extremi les mesures de precaució.

Ocupacions amb més contractes al Baix Maresme

 

El Baix Maresme és l´àmbit de la comarca que, en termes de mercat laboral, menys fluctuacions presenta al llarg de l´any. És també aquell amb una representació menor quant a teixit empresarial amb una concentració del 27% del present a la comarca i també aquell que menys llocs assalariats acumula. L´activitat econòmica –en termes de volum de comptes de cotització- està clarament focalitzada en els serveis per bé que la presència de la indústria –habitualment les empreses amb més llocs de treball- i la construcció representen, en cada cas, un 10% del teixit de l´àmbit.


Al Baix Maresme els peons de les indústries manufactureres va ser l’ocupació per a la qual van generar-se més contractes, un total de 3.510, pràcticament el doble dels generats per a la segona ocupació més contractada, la dels cambrers assalariats (1.802). En aquest cas veiem que el pes de la contractació indefinida en els peons va ser molt baixa (3,45%) però en canvi –i comparant-ho sobretot amb la informació vista per l’Alt Maresme- la dels cambrers assalariats va assolir un pes del 21,64%. Això indicaria, en part, la diferent naturalesa dels contractes en tots dos àmbits.


Quant a la contractació indefinida en valors absoluts aquesta va estar encapçalada per l’ocupació dels cambrers assalariats que amb 390 contractes va concentrar el 10,35% de la contractació indefinida generada l’any 2016 al Baix Maresme. El segon lloc a poca distància se situà la dels empleats domèstics amb 361 contractes i una concentració del 9,58% i en tercer la dels venedors de botigues i magatzems amb 348 contractes, el 9,24% de la contractació indefinida de l’àmbit.


Si com hem fet fins ara intentem veure quines d’aquestes 25 ocupacions van presentar un índex més elevat de contractes indefinits trobem que fou la dels agents i representants comercials amb un 61,54%, de fet, l’única que va superar el llindar del 50%. La seguí la dels empleats domèstics amb un 48,52% i la dels conductors assalariats d’automòbils, taxis i furgonetes amb un 38,14%.


En la taula 9.2 podeu veure totes les ocupacions primàries per a les quals es va generar algun contracte l’any 2016, agrupades per grans grups d’ocupació i tipus de contracte.























 
TAULES:
 
 
 
 

Discurs d’investidura de Pere Almera


Senyors consellers, senyores conselleres, senyors, senyores.

Voldria en primer lloc manifestar el meu agraïment als consellers i conselleres que m´han donat la seva confiança per ser president del consell comarcal del maresme.
Portaveus dels grups que m´han donat suport agrair les seves paraules

Certament és una circumstància poc freqüent que es produeixi més d´una elecció de president en un mateix mandat, aquest fet és encara fruit de l´encadenat de processos electorals i de les seves conseqüències que varen portar a què el passat dia 30 d’abril Manel Mas deixés la presidència del Consell Comarcal del Maresme i es posessin en marxa els mecanismes per a l’elecció de nou president, aquest procediment administratiu s’ha desenvolupat amb tota normalitat, igualment les converses dels representants dels grups polítics s´han emmarcat en el pacte de govern al consell comarcal que va estar subscrit pel PSC, ERC i ICV a l´inici d’aquest mandat.

Voldria en aquest moment de la meva elecció agrair i reconèixer la tasca realitzada pels anteriors presidents que m´han precedit, tots ells, cadascun des de la seva perspectiva han dedicat el millor del seus esforços per assolir el desenvolupament del Consell, com en totes les tasques amb encerts i errors que el temps permet observar-los amb major claredat i situar en el seu lloc.

Permeteu-me però que faci èmfasi en els dos presidents que m´han precedit immediatament, en Josep Jo i en Manel Mas, amb els que he coincidit en el treballs en el consell. En Josep en el mandat 1999-2003 va presidir el consell en un període d´importants dificultats, superades amb la col·laboració de tots i que va viure a la vegada una gran transformació i va tenir una dedicació apassionada a la tasca de la presidència del consell voldria agrair-li en especial la seva dedicació. En Manel, que venia acompanyat d’un perfil poc comarcalista, ha encapçalat amb la major responsabilitat la tasca al servei de la institució que ara ha deixat amb certa recança (crec jo) i com ens va dir en l´anterior sessió, en què deixava la presidència es va oferir a treballar des de les seves noves funcions pel conjunt de la comarca.

Assumeixo el càrrec de president del consell comarcal amb la major responsabilitat i voluntat de servei, en un moment engrescador, per una banda perquè tinc el convenciment que ens trobem davant d’importants decisions en molts temes que són cabdals per a la nostra comarca:

com es el de la mobilitat, des del govern comarcal tenim davant nostre l’oportunitat de definir el que es vol des del territori, la manca de propostes ampliament consensuades ha estat motiu perquè el conjunt de la nostra comarca no hagi rebut les inversions necessàries i voldria recordar ara l´essencial paper reivindicatiu que va fer la plataforma dels 9 ajuntaments del Maresme Sud en relació a la N-II i la gratuïtat de l´autopista que va posar sobre la taula aquest tema que no havia estat afrontat de forma seriosa fins aleshores.


-La sostenibilitat i en especial la política de residus en un marc de noves exigències que obliga prendre decisions importants i urgents en les que l’àmbit territorial de la comarca és especialment adequat per la seva gestió. Amb la major voluntat de col.laborar amb els municipis i concertar actuacions d’interès general.


-La societat de la informació, amb el desplegament de sistemes avançats de transmissió de dades,(banda ampla), que han patit un fre en el conjunt del país. La majoria de les poblacions del Maresme no disposen avui d’accés a les xarxes de fibra òptica. Cal la col·laboració de totes les administracions perquè la nostra comarca no perdi capacitat i pugui aprofitar les oportunitats que s’obren.


-L’educació i la cohesió social, a més de ser gestors eficients dels serveis que oferim per delegació d’altres administracions cal avançar en els objectius que recull l´Acord de Govern i col·laborar amb els ajuntaments davant els nous reptes i exigències que hem d’abordar per millorar la cohesió social a la nostra comarca, especialment el que fa referència a la integració de la immigració.

D´altra banda estem en un moment engrescador també perquè previsiblement els Consells Comarcals com administracions locals de segon nivell, hauran de trobar el seu encaix definitiu en el marc dels nous desenvolupaments legislatius que reedificant el model territorial de Catalunya en el que caldrà estar atents per garantir la influència en les decissions que ens puguin afectar.

Aquesta etapa amb nou president, té una vocació clara de continuïtat, es guiarà per l’acord subscrit per les forces polítiques que formen el govern, amb la major lleialtat amb els seus continguts.

Disposem d’un bon equip de professionals i de treballadors i treballadores que d’entrada tenen tota la meva confiança. La màquina ja està “rodada” portem ja forces quilòmetres de treball i això es nota.

El meu compromís personal amb tots vostès i en especial amb els vice-presidents, els companys i amics: Antoni Soy i Llorenç Artigues, amb els altres membres del Govern Comarcal, és de dedicació al càrrec i d’il·lusió per la responsabilitat i per l’oportunitat de servei al món local del Maresme.

Vull insistir però, en manifestar la voluntat de consens en els temes de futur per la nostra comarca i a la vegada recordar que l’acord de govern comarcal preveu que aquest es pugui obrir a altres forces polítiques, reitero doncs aquesta possibilitat i confio que entre tots siguem capaços de fer-ho possible.

Permeteu-me per acabar unes paraules de caràcter més personal que vull dedicar a les persones que com molt bé tots vostès saben solen ser els i les que pateixen la dedicació dels polítics: la família i les persones més properes, a elles el meu agraïment pel seu suport i acompanyament, sense la seva comprensió i suport la nostra tasca sería encara més difícil.


Moltes Gràcies.

Mataró, 11 de maig de 2004

Taller:10 Passos per implantar la LOPD 15/1999 en petites empreses turístiques.

Subvencionat. Data: 8 d’octubre. Inscripcions obertes.

Objectius L´objectiu del taller és facilitar el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals LOPD 15/1999 a les petites empreses turístiques per a què ells mateixos puguin dur a terme la seva implantació i manteniment de les seves bases de dades de clients. Contingut

El turisme és un dels sectors més dinàmics de l´economia i, com a tal, està immers en un procés de canvi constant, accentuat amb un creixement de la competència i en la incorporació de noves tecnologies. Cada cop més, prenen rellevància les noves tipologies de consum lligades als nous estils de vida, així com els mitjans d´accés a la venda dels productes turístics. En aquest sentit, s´està dibuixant un nou escenari amb una demanda
creixent per satisfer, que obre un ventall molt ampli d´oportunitats per dissenyar i implantar noves metodologies o eines de venda dels productes i destinacions turístiques.
Per aquest motiu, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del Servei de Turisme i la Diputació de Barcelona des de la Gerència de Serveis de Turisme, duen a terme aquests tallers per facilitar a les empreses i a les entitats gestores del territori les tècniques i eines d´optimització, i contribuir així, a millorar el posicionament de les empreses i destinacions.

Referència 10passosDipu/octubre’14 Públic Empresaris sector turístic de la provincia de Barcelona. Modalitat Presencial Horari 9’30h a 13’30h Hores 4 Dates: Dijous 8 d’octubre de 2014 Lloc Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 Mataró, davant estació Renfe) Població Mataró Dates d’inscripció 2014-04-29 Nombre de places Limitat. Requisits d’accés Ser empresa sector turístic de la provincia de Barcelona. Com s’ha de fer la inscripció Cal trucar al telèfon: 902.448.448 Cost Aquest taller és subvencionat. Entitat que realitza la formació Pedro Bañares Contacte telèfon: 902.448.448 Organitzen i col·laboren:

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del
Servei de Turisme i la Diputació de Barcelona des de la Gerència de Serveis de Turisme.
Consell Comarcal del Maresme-Consorci de turisme costa del Maresme.

El Consell Comarcal amplia la certificació QAI10 a empreses d’atenció domiciliària i de servei de menjadors col·lectius

 

QAI10 és un segell impulsat pel Consell Comarcal l’any 2005 per certificar el nivell òptim de qualitat de les activitats extraescolars i de lleure que es duen a terme al Maresme. 3 anys més tard, el 2008, va ser reconegut per l’Oficina Espanyola de Patents i Marques com a marca nacional de certificació del nivell òptim de qualitat. Ara, el 2012, el QAI10 fa un pas més i s’amplia amb la certificació d’empreses d’atenció domiciliària i d’aquelles que ofereixen servei de menjadors col·lectius. L’objectiu és que aquestes empreses també puguin avalar la seva professionalitat sotmetent-se a l’avaluació continua de la qualitat del seus serveis.

El QAI10 (Qüestionari d’Avaluació Inicial) es basa en 10 criteris bàsics d’anàlisi que permeten certificar que l’empresa compleix tota una sèrie de requisits que asseguren, entre d’altres, la seva viabilitat econòmica, una bona política de Recursos Humans i d’organitzció interna, implantació de mesures de prevenció i seguretat i programació de serveis o activitats. Els criteris de valoració de cada punt inclouen aspectes documentals, estructurals i de manipulació.

Coincidint amb l’ampliació d’àmbits d’actuació del QAI10, el Consell Comarcal ha posat en funcionament un web específic on s’informa de les característiques del segell i es publicitaran les empreses que l’obtinguin, ja sigui en educació, menjadors col·lectius o atenció domiciliària. Aquest espai web també ofereix a les empreses diverses alternatives: publicitar els seus serveis i productes a través de la contractació de banners, patrocinar projectes i espais del Consell Comarcal del Maresme i/o col·laborar amb les empreses certificades com a proveïdor preferent.

L’obtenció d’aquest segell de qualitat, a més de ser una carta de presentació de l’empresa respecte a la seva forma de treballar,  ofereix als certificats altres avantatges addicionals:

  • Assessorament i consultoria  en cada àmbit professional (educació, serveis socials i salut pública)
  • Reconeixement i publicitat de l’empresa a partir del web QAI10 i en els programes relacionats amb l’àmbit d’actuació de l’empresa que pugui dur a terme el Consell Comarcal
  • Formació del personal, tant en temàtica general com específica, per millorar la competitivitat de l’empresa
  • Accés a la borsa de personal i selecció els millors candidats.
  • Informació personalitzada de les normatives vigents i dels canvis que es vagin introduint

A més, el Consell Comarcal està treballant per aconseguir el reconeixement i inclusió del QAI10 com a criteri de selecció en els concursos públics convocats per les administracions locals i autonòmica.

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document

Pujada de l’atur al Maresme per segon mes consecutiu

 

Les dades d’ocupació del mes de setembre no han estat positives. El Maresme ha registrat un augment de l’atur de l’1,92%, molt per sobre de la mitjana catalana que ha comptabilitzat un increment del 0,32% i en la cara oposada del comportament del conjunt de la província de Barcelona que ha aconseguit reduir les xifres de desocupació un 0,80%. La lectura positiva és que la situació de la comarca ha millorat respecte a l’any passat. En concret, la xifra de persones sense feina és un 1,58% inferior als registres del mes de setembre de 2018.

23.649 persones estan inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina, una xifra que col·loca la taxa d’atur comarcal en l’11,77%. El Maresme manté un percentatge de desocupació superior al provincial (10,11%) i al català (10,09%).

Segons recull el Report d’Atur del mes de setembre publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la comparativa interanual reflecteix que tots els sectors econòmics registren una disminució de l’atur i només es detecta un increment entre el col·lectiu de persones SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’anàlisi intermensual constata un increment de la desocupació en tots els sectors, excepte a la construcció, on l’atur ha baixat un 1,29%.

L’atur maresmenc es caracteritza per la seva forta feminització (el 58% del total de demandants de feina són dones), encara que en el darrer mes, la desocupació ha afectat més als homes que a les dones (entre el col·lectiu masculí l’atur ha augmentat un 3,47% davant del 0,82% registrat entre la població femenina).

A nivell local, 13 municipis han trencat la tendència comarcal i ha registrat lleugeres disminucions de la desocupació. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, El Masnou, Montgat, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Premià de Dalt no ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

Pel que fa a la taxa d’atur, els municipis que tenen menys desocupació són Tiana, Alella i Cabrera de Mar. La taxa d’atur és inferior al 7% en aquests pobles. En canvi, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Tordera registren una taxa d’atur superior al 14%. 

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva del Report d’Atur: