L’Oficina d’Habitatge del Maresme, que dona servei a 24 poblacions de la comarca, amplia la seva cartera de serveis incorporant la gestió d’habitatges de lloguer social i assequible que li siguin delegats per part dels municipis.

La creació del nou Servei va ser aprovada pel Ple celebrat dimarts i, de fet, ja comença a caminar amb la gestió de 2 pisos propietat de l’Ajuntament de Montgat que el Consell Comarcal posarà en lloguer a un preu assequible. L’objectiu és, segons ha manifestat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, és doble. D’una banda, facilitar als ajuntaments un instrument que els ajudi en la gestió integral dels contractes de lloguer i, de l’altra, possibilitat que les persones o unitats de convivència que no poden accedir a un habitatge a preu del mercat lliure tinguin l’oportunitat de continuar vivint en el seu municipi.

D’entrada, la majoria d’ajuntaments han vist amb bons ulls la creació d’aquest servei, al qual el Consell d’Alcaldies va informar favorablement, i n’hi ha que ja han manifestat la seva voluntat de conveniar amb el Consell Comarcal del Maresme la gestió dels seus habitatges socials i de lloguer assequible.

L’habitatge al Maresme

L’estudi encarregat pel Consell Comarcal a l’empresa Estratègies de Qualitat Urbana (EQU) per analitzar les necessitats del Maresme posa en evidència que som un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat on els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania, fet que obliga a una part important de ciutadans a desplaçar la seva residència a altres indrets.

Les dades oficials indiquen que al Maresme hi ha un parc de 213.402 habitatges familiars, dels quals 166.198 són el lloc de residència principal; 24.198 són habitatges secundari i 22.040 es troben deshabitats. En termes relatius, aquestes dades indiquen que el 77,9% dels habitatges de la comarca són residència princial; l’11,3% segones residències i el 10,3% del parc d’habitatges es troba buit.

Tot i les xifres oficials, l’estudi apunta que l’evoluciò econòmica i de l’habitatge dels darrers anys han comportat “una forta pressió sobre el parc d’habitatges que molt probablement ha reduït significativament el nombre d’aquests que està desocupat“. Basen aquesta informació en les dades recollides a partir d’un qüestionari enviat als ajuntaments i conclouen que “la xifra real d’habitatges buits a la comarca se situaria entre els 8.800 i els 3.800, clarament per sota dels 22.040 que indica el Cens. En termes relatius el percentatge del parc d’habitatges que estaria buit se situaria entre el 2% i el 4%“

Tanmateix, l’estudi constata les diferències entre municipis. Així, algunes poblacions de l’Alt Maresme (Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Caldes d’Estrac i Pineda de Mar) tenen menys d’un 65% d’habitatges principals i un 25% o més de segones residències.

En l’extrem oposat, Mataró té un nombre de segones residències clarament inferior al de la resta de municipis de la provincia (el 2,3% del seus 54.310 habitatges apareixen com a segones residències al Cens).

També hi ha diferències significatives entre municipis pel que fa a habitatges buits. El percentatge fluctua entre el 21% i el 4% sent els municipis d’interior de l’Alt Maresme els que tenen un major percentatge que, en el moment de fer el darrer Cens, van ser identificats com habitatges buits. És el cas d’Arenys de Munt (20,7%), Sant Iscle de Vallalta (19,2%), Sant Cebrià de Vallalta (17,3%) o Tordera (16,2%).