Inici Notícies Pàgina 13

Notícies

Articles destacats

El Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme renova càrrecs i marca el full de ruta 2024

El Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme va celebrar dimarts Assemblea General per renovar càrrecs a la Junta Permanent, valorar la feina feta i establir les principals línies d’actuació i treball per al proper any.

El Consell Consultiu de la Gent Gran és un òrgan de participació i consulta que té com a objectiu conèixer les necessitats socials de la gent gran de la comarca, articular polítiques per a la gent gran i promoure activitats que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones.

El seu màxim òrgan de decisió és l’Assemblea General que, entre d’altres funcions, aprova la programació anual i participa en la definició de les necessitats comarcals de la gent gran.

L’Assemblea General celebrada dimarts passat sota la presidència de Marta Paset -consellera delegada de Drets i Serveis a les Persones, en qui ha delegat el president comarcal Francesc Alemany- va escollir Josefina Escriche vicepresidenta del Consell Consultiu. Escriche, d’Arenys de Munt, serà també qui representarà la veu del Maresme en el Consell de la Gent Gran de Catalunya.

També es va repassar la feina feta el darrer any destacant les caminades populars que es van fer el 15 de juny a 13 municipis en motiu de la celebració del Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans i la posta en marxa del Portal de la Gent Gran, un espai web que -amb la col·laboració dels ajuntaments i del món associatiu- recull informació d’interès per a aquest col·lectiu.

De cara a 2024, l’Assemblea va acordar mantenir les 4 comissions de treball creades: Xerrades, Passejades, Voluntariat i Web i reforçar la feina per promoure la participació activa.

INTEGRANTS DE L’ASSEMBLEA GENERAL:

  • ALELLA: Ángel Cayuela Carrasco
  • ARENYS DE MUNT: Josefina Escriche Boguña
  • CABRERA DE MAR: Francesc Malea i Collado
  • CALDES D’ESTRAC: Àngels Massisimo i Sánchez de Boado
  • CALELLA: Martí Barrera Boschmonart, Teresa Soler Oms, Josem Mª Granyó Simó
  • CANET DE MAR: Manel Gutierrez Sánchez, Dolors Barros Castilla, Dolors Gimenez Torra
  • DOSRIUS: Carmen Antón Dominguez, Rosa Pereira Martin
  • MATARÓ: M. Antonia Trujillo López, Manel Roca Cuadrada, Josep M Graupera Ventura, Cecilia Bartolí Lorenzo, Juan Flores Crespo,  Antoni Vilà i Alsina, Pere Bravo, Joan Cabot Sala, Manel Martin Salt, M. Àngels Fradera Molins, Jaume Gonzalez Cabot, Julia Lopez Pomposo, Encarna Siles Romero
  • PREMIÀ DE MAR: Maria Teresa Hidalgo Mestre, Mercè Rovira Solà, Joaquim Noguera Miquel, Felicisima Mazoteras Martinez
  • SANT ANDREU DE LLAVANERES: Jose Maria Viñas Sainz, Norma Buch Santandreu, Josep Maria Asensio Torres
  • SANT POL DE MAR: Maria Rosa Medrano, Neus Brossa Figarola
  • SANTA SUSANNA: Margarita Llorens Llinàs
  • VILASSAR DE DALT: Montserrat Vila Roig
  • VILASSAR DE MAR: José Gonzalez Perez, Emilio Martinez Requesens, Nuria Paricio Paricio
  • COMISSIONS OBRERES: Francesc Carnota Mínguez, Francisco Carneros Frías
  • FATEC-MARESME: Joaquim Julvé i Mas

Reconeixement a 3 productores i elaboradores agroalimentàries del Maresme

La Diputació de Barcelona ha aprofitat el marc del Fòrum Gastronòmic, que se celebra a Barcelona fins avuu, per retre homenatge a les empresàries, productores i elaboradores del sector primari i, en especial, a les vinculades als productes singulars. 3 empresàries que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme han rebut aquest reconeixement que vol visibilitzar el paper de la dona i la seva contribució a la conservació i manteniment del patrimoni agroalimentari, a la biodiversitat i a la sostenibilitat.

Han rebut aquest reconeixement Serena Cantieri. (El Desig Pastissers – Canet de Mar), Cristina Martorell (Melmelària – Tiana) i Mª Rosa Roige Adell (Horta Moragas – Arenys de Mar). 3 empresàries agroalimentàries que treballen productes diferents, però que tenen com a nexe comú la constància, l’esperit de millora i la seva dedicació sense fissures a la seva professió.

Serena Cantieri és l’ànima creativa de “El desig pastissers”, una pastisseria tradicional i creativa a mida de Canet de Mar. Està especialitzada en dietes especials i ofereix pastisseria vegana, sense gluten, sense sucre,… que té com a base farines i productes de proximitat i de màxima qualitat.

Cristina Martorell és una emprenedora que ha fet de la seva passió la seva professió. L’any 2013 va crear a Tiana “Melmelària”, una factoria  que elabora melmelades artesanes a partir de productes de temporada i quilòmetre 0. La seva gamma de productes ha anat creixent i actualment ofereix una setantena de varietats de melmelades i de chutneys. Bona part dels productes que utilitza en les seves elaboracions les obté del seu propi hort.

Mª Rosa Roigé porta 47 anys fent de pagesa i en fa 12 que és la titular de l’Horta Moragas, una . explotació que ven directament els seus productes al mercat d’Arenys de Mar. A més des productes típicament hortícoles, conreen productes singulars del Maresme com el pèsol del Maresme i la mongeta del ganxet. 

La consellera de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Maresme, Noemí Llorens -qui conjuntament amb la diputada de Turisme de la Diputació de Barcelona , Abigail Garrido, i altres autoritats va lliurar els diplomes a la cinquantena de dones homenatjades- va destacar “La visió,  l’emprenta i els valors que la dona aporta a la cadena alimentària. Una feina que no sempre té reconeixement públic, però que es nota en els productes que ens ofereixen”. En aquest sentit, va afegir que Serena Cantieri, Cristina Martorell i Mª Rosa Roigé “són un exemple a seguir”.

Presència maresmenca al Fòrum Gastronòmic

Les empreses agroalimentàries que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme destaquen per la seva constant innovació, tal com han reflectit els premis Innofòrum que ha premiat els xurros de moniato elaborats per COC & Delicatessen.

En aquesta edició del Fòrum Gastronòmic, 4 empreses agroalimentaries del Maresme han donat a conèixer els seus productes. A més de Coc & Delicatessen, hi tenen estand Marmitus.La cuina de la iaia (Argentona), Forn de Pa Can Puig (Arenys de Munt) i El Rebost del Maresme -Radi & Molí de Pomerí (Premià de Mar).

GALERIA D’IMATGES

Els xurros de moniato presentats per l’empresa maresmenca COC & Delicatessen guanya el premi Innofòrum al gust més original en aliments dolços

La Xarxa de Productes de la Terra Maresme és proximitat, tradició i -tal com està quedant palès al Fòrum Gastronòmic que se celebra a Barcelona del 6 al 8 de novembre- innovació. El premi Innofòrum al gust més original en aliments dolços s’ha atorgat als xurros de moniato presentats per l’empresa maresmenca COC & Delicatessen.

Aquests guardons, que premien la innovació en gastronomia, compten amb set categories: producte més innovador, embalatge més creatiu i sostenible, el gust més original en aliments salats, el gust més original en aliments dolços, el gust més original en begudes, el producte més sostenible i el producte que més contribueix en la preservació de la biodiversitat.

A la categoria de dolços, ha sorprés la creació presentada per COC & Delicatessen: un xurro 100% vegetal elaborat amb moniato que ha rebut el reconeixement 2023 per l’excel·lència en la innovació culinària i la creativitat gastronòmica.

Aquesta no ha estat pas la única novetat gastronòmica presentada per l’empresa maresmenca. Entre el públic ha triomfat la croqueta de pannettone que afegeix a la massa base pandoro italiano, taronja i xocolata.

COC & Delicatessen és una empresa fundada per Imma Pardos i Iñaki Escuer al 2006. Van començar en una petita botiga de Vilassar de Mar on les seves croquetes van anar guanyant fama. L’empresa familiar, que forma part de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme, té l’obrador (des de fa uns mesos) a Arenys de Mar, des d’on cada dia surten 20.000 croquetes artesanes de les 57 varietats que actualment ofereixen.

A més de croquetes, elaboren canelons, xurros i bunyols.

Creix l’atur al Maresme, però hi ha menys persones sense feina que fa un any

Seguint la tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un increment de l’atur durant el mes d’octubre. Les oficines d’ocupació de la comarca han sumat 201 persones com a demandants de feina, el que percentualment representa un increment del 0,98% respecte al mes de setembre.

Tot i aquest increment, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que al Maresme hi ha 871 persones aturades menys que a l’octubre de 2022, el que en termes percentuals representa una reducció interanual de la desocupació del 4,02%.

El tancament del mes d’octubre deixa al Maresme 20.788 persones com a demandants de feina, una xifra que, respecte al mes anterior, ha crescut en tots els sectors econòmics amb major intensitat a l’agricultura i a l’indústria i també és general a tots els grups d’edat, a excepció del comprés entre els 25 i els 34 anys que mostra una lleugera davallada.

Amb aquestes noves dades, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,34%, elevant-se a l’11,07% entre les dones i baixant al 7,71% entre els homes. La mitjana comarcal té les seves puntes a l’esfera local. Així, Alella (4,58%) i Tiana (4,73%) són els municipis amb una taxa de desocupació més baixa que contrasta amb el 12.44% de Tordera, l’11,81% de Pineda de Mar o l’11,43% de Mataró.

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis és divers. Així, en 18 municipis hi ha hagut un repunt intermensual de l’atur, en 10 hi ha hagut una reducció i a Dosrius i a Sant Pol de Mar no hi ha hagut variació respecte al mes de setembre.

La desocupació ha baixat a Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En termes interanuals, l’evolució local també és desigual. 18 municipis tenen menys persones aturades que al 2022 i 12 en tenen més. Són: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tordera .

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).



Assemblea General del Consell Consultiu de la Gent Gran del Maresme

7 de novembre a les 10h a la Sala Burriac del TecnoCampus Mataró-Maresme

PROGRAMA

10:00 Benvinguda a càrrec de la Consellera Comarcal de l’Àrea de Drets i Serveis a les Persones Marta Paset i Salichs

10:10 Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior

10:25 Renovació de membres de la Junta Permanent

10.50 Elecció del/a Vicepresident/a del CCGGM

Presentació del procediment

Presentació de les candidatures

11:30 Torn de paraula

11:40 Votació

11:50 Descans

12:10 Presentació de les Comissions de treball

Valoració de les jornades del 15/06 i 01/10

12:20 Adhesió de nous membres a les Comissions de treball

12:25 Propostes per a l’any 2024

12:40 Presentació del Calendari de la Junta Permanent

12:45 Torn de paraula

12:55 Tancament de la sessió a càrrec de la Consellera Comarcal de l’Àrea de Drets i Serveis a les Persones Marta Paset i Salichs

Formació: “Parlar en públic” amb l’actor Fermí Fernández

El Consell Comarcal del Maresme ofereix una sessió per aprendre a parlar en públic. Conduïda pel psicòleg Jaume Martí Mora i l’actor Fermí Fernández com a convidat, mostrarà com fer presentacions del teu projecte empresarial amb trucs per persuadir i comunicar millor.

Les persones assistents podran entrenar les seves habilitats comunicatives amb casos pràctics basats en la seva activitat professional i reconeixent les pròpies virtuts comunicatives. S’ensenyarà també com comunicar i expressar a través de les emocions. 

La sessió es farà el 8 de novembre de 9h a 14h al Centre Cívic CABOT I BARBA (Plaça Miquel Biada, núm. 5 -Mataró)

Aquesta formació està subvencionada al 100%. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia enviant AQUEST FORMULARI

El Servei intermunicipal Rula que es presta a Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera avança cap a la seva consolidació

El Servei mancomunat La Rula encara el seu segon any de vida amb l’objectiu de consolidar els serveis iniciats en els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera per atendre i prevenir el consum de drogues i l’ús abusiu de pantalles entre els i les adolescents i joves.

Els 4 ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme, que és qui coordina la gestió del servei amb la contractació de l’empresa Eines Serveis Socioeducatius SCCL, han valorat molt positivament la feina feta durant aquest primer any de funcionament i han establert el full de ruta de cara als propers mesos.

Posant el focus en la prevenció, es volen consolidar les actuacions de prevenció als centres educatius de primària i secundària i l’Espai d’atenció personal a joves i famílies, així com la coordinació entre agents i professionals a través de la dinamització de les taules preventives municipals.

D’altra banda, la intervenció en els espais d’oci és un altre dels puntals de l’activitat del Servei que es potenciarà ampliant principalment les actuacions vinculades a les Festes Majors. Com a reptes, a més, es començarà a treballar en l’elaboració de protocols comunitaris i mesures que unifiquin actuacions en aquests 4 municipis, especialment en els col·lectius que presenten majors factors de risc en relació als consums de drogues i pantalles. 

La Rula va començar a actuar el mes de setembre de 2022. En aquest primer any s’ha elaborat el protocol de centres educatius per a la detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles i s’han realitzat 184 tallers – 85 de consums de drogues i 99 de consums de pantalles- a alumnes d’entre 6è i 4t d’ESO, de cicles formatius i programes de formació i inserció.  Unes activitats que han tingut una excel·lent rebuda per part del professorat i alumnat.

Destaca també la posada en marxa, el passat mes d’abril, de l‘Espai d’orientació, informació i acompanyament per a famílies i joves en els usos de drogues i pantalles  en cadascun dels municipis. 

En l’àmbit de l’oci, durant aquest primer any, la Rula ha centrat la seva intervenció en les festes majors municipals. S’ha impartit formació sobre dispensació responsable d’alcohol a 94 persones i prop de 1.800 persones es van apropar a l’espai Rula que va estar present les nits de festa major als 4 municipis.

Què fa LA RULA

La RULA enfoca el seu pla d’acció principalment en la prevenció -en l’àmbit col·lectiu però també a nivell individual- a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Treballa de forma coordinada i en xarxa amb les professionals dels 4 municipis on actua i amb la resta d’agents que intervenen en aquest territori des d’un àmbit supramunicipal. 

La RULA oferix els següents recursos:

  • EN L’ÀMBIT EDUCATIU: tallers de prevenció dels possibles riscos associats als usos de drogues i pantalles per l’alumnat, així com formació i assessorament per a professionals i famílies. Es disposa del Protocol de detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles (TRIC) per a centres educatius.
  • EN L’ÀMBIT D’OCI NOCTURN:coordinació d’ intervencions preventives en les Festes Majors i Populars, amb la vela de salut, un estand d’informació i atenció sobre drogues.
  • EN L’ÀMBIT COMUNITÀRI: espais d’atenció, informació i acompanyament individual, personalitzat i confidencial en aspectes relacionats amb els usos de drogues i pantalles.

Formació: Capacitació d’Agents Preventius en les Violències LGTBI-fòbiques i el Foment de la Diversitat Sexual i de Gènere al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha programat una formació per facilitar informació i donar eines, principalment a professionals i agents que treballen amb joves, que ajudin a prevenir les violències LGTBI-fòbiques i fomentin la diversitat sexual i de gènere.

La formació, que s’impartirà els dies 16, 23 i 30 de novembre, 14 i 21 de desembre i 11 de gener, consta d’una fase teòrica i d’una altra d’acompanyament personalitzat en la creació i implementació de projectes aplicats a cada àmbit de treball.

La formació es farà de 9h a 13h al Centre Cívic Cabot i Barba, a Mataró (a excepció del 16 de novembre que serà online)

Les persones interessades han der fer la inscripció mitjançant AQUEST FORMULARI📌

Pep Ripollès, conseller d’Habitatge del Consell Comarcal, escollit vicepresident segon del Consell Esportiu del Maresme

El Consell Esportiu del Maresme ha escollit en assemblea extraordinària i per unanimitat la composició de la nova directiva del mandat 2023-2027.

L’organisme -que té com a principal objectiu fomentar, promocionar i organitzar l’esport en edat escolar en els municipis del Maresme- continuarà presidit per Jordi Matas i incorpora Beatriz Delgado (regidora d’esports de l’Ajuntament de Mataró) a la vicepresidència primera i Pep Ripollès (conseller d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme) a la vicepresidència segona.

Joan Vilà, de la Penya Apa Anem-hi d’Arenys de Mar, i Àlvar Julian, representant de la Federació Catalana de Voleibol, continuaran com a tresorer i secretari de la Junta respectivament.

D’altra banda, les vocalies les ocupen Israel Payà (Ajuntament d’Alella), Marta Alabart (Ajuntament de Palafolls), Jordi Muñiz (Ajuntament d’Arenys de Mar), Joaquim Torres (Escola Meritxell), Ivan Serrano (CEE Premià de Mar) i Ruben Vives (AEE Thos i Codina).

El Consell Esportiu del Maresme, una vegada consolidat, s’ha marcat com a repte fer un salt endavant els propers 4 anys incrementant les activitats que du a terme.

1...121314...164Pàgina 13 de 164
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats