El servei de meteorologia del Consell Comarcal, Meteomar, ha activat l’alerta al Maresme davant la previsió de tempestes que, localment, poden ser fortes i abundants. Aquesta situació està previst que es produeixi entre les 23.00h del dimarts 12 de juliol i les 11.00h del dimecres 13 de juliol.

 

L’atur ha trencat la línia descendent dels darrers sis mesos i al setembre ha tornat a repuntar. En concret, la xifra de persones registrades al Maresme com a demandants de feina ha crescut en 760, un 1,99% més que a l’agost. Amb aquesta pujada, la taxa d’atur comarcal arriba al 17%.

L’anàlisi de l’evolució de l’atur a la comarca que realitza mensualment  l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata que al Maresme hi ha 38.868 persones aturades, el 17% de la població activa. Durant el mes de setembre, 760 persones més (571 homes i 189 dones) s’han inscrit com a demandants de feina. Tot i que l’atur ha castigat més els homes que les dones, és entre el col·lectiu femení on hi ha una taxa d’atur més gran, el 18,8% davant del 15,5% masculí.

Si bé les dades del mes de setembre han estat negatives en comparació amb les del mes anterior, la comparativa interanual és positiva. El setembre del 2012 hi havia a la comarca 411 persones més aturades.

L’augment de la desocupació s’ha concentrat principalment en el sector serveis (+717), encara que també ha augmentat entre el col·lectiu SOA (Sense Ocupació Anterior) en 69 persones i a l’agricultura en 35. En canvi, s’ha reduït a la indústria en 16 persones i a la construcció en 45.

Les dades a nivell local reflecteixen un comportament diferenciat. Dels 30 municipis de la comarca, la desocupació ha augmentat en 20; ha baixat en 9 i no no ha experimentat cap variació en 1.

Els municipis que han registrat una reducció de la seva taxa d’atur han estat Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Mataró amb un 21,76% i Pineda de Mar amb un 21,19% són els municipis amb una taxa d’atur més elevada. En canvi, Alella, Cabrera de Mar i Cabrils són els que registren uns percentatges inferiors (no arriben al 10%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre publicat  per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

 

El senyal digital arribarà a 170.000 llars de la comarca a partir d´aquest estiu

{+}  

{+}
El president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran i el director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribano, han presentat a la seu del Consell Comarcal del Maresme (CCM) el projecte “Maresme Digital” que, aquest estiu, convertirà la nostra comarca en pionera del desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquest primer pas en ferm del canvi de la tecnologia analògica a la digital arrenca amb l´ampliació de la cobertura del senyal de TDT a tota la comarca. Així, les 170.000 llars del Maresme rebran els quatre canals digitals de Televisió de Catalunya (TV3, K3/33, 3/24, el canal pilot i el servei de dades interactives).


El Maresme ha estat escollit com a territori pilot per ser una zona especialment castigada per la mala cobertura dels senyals de televisió a causa, entre d´altres, de la complicada orografia del territori. Amb la implantació de la TDT no només s´aconseguirà la millora de la qualitat de la imatge i el so del senyal de televisió, sinó que aquests problemes quedaran resolts. Per tant, els habitants del Maresme seran pioners a Catalunya a fer el canvi del sistema analògic actual al sistema digital, una conversió que hauran de dur a terme totes les llars de l´Estat espanyol abans de l´any 2012, quan el sistema analògic deixi de ser operatiu. “Maresme Digital” neix per iniciativa de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), com una aposta decidida i pràctica del Govern per impulsar la Tecnologia Digital Terrestre (TDT) a Catalunya. El projecte, impulsat per diversos Departaments i organismes de la Generalitat, implica a un munt d´agents com l´empresa TRADIA, responsable de distribuir el senyal de televisió, empreses instal·ladores de telecomunicacions, fabricants d´aparells receptors de TDT, distribuïdors i punts de venda, o el Consell Comarcal i els Ajuntaments, que col·laboraran en la implantació, difusió, formació i informació del nou sistema digital. Aquest projecte servirà de fet, de valuosa experiència pilot de cara a anar ampliant el desplegament a la resta del territori català. Pioners en la implantació de la TDT Tot i que “Maresme Digital” constitueix el tret de sortida de la implantació de la TDT a Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) ja fa temps que emet de forma continuada amb tecnologia digital des de la Torre de Collserola, concretament des de l´any 1998. En l´actualitat, el 80% de la població té cobertura digital, amb un total de sis centres emissors. A Catalunya, a més del canal múltiple de TDT de la CCRTV, el Govern de la Generalitat ja ha adjudicat la concessió d´un altre canal múltiple de caràcter privat a Emissions Digitals de Catalunya SA (grup Godó). Tot i que l´Estat espanyol ha estat pioner a la Unió Europea, junt amb el Regne Unit i Suècia, a desenvolupar una legislació que ha permès posar en funcionament la TDT, l´impuls i desenvolupament d´aquesta tecnologia està aturat a nivell estatal, a la espera de la reassignació de freqüències de l´antic operador Quiero TV. Segons el Govern central, la TDT podria provocar un procés inversor a l´Estat valorat en uns 4.000 milions d´euros. Les prestacions de la TDT són diverses. Permet rebre una millor imatge i qualitat de so, sense interferències, però el seu gran valor afegit és la possibilitat d´accedir a serveis i continguts interactius. A més, en un futur, també permetrà de rebre de forma gratuïta més canals de televisió; els quatre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ja es veuen en l´actualitat, quatre canals més d´Emissions Digitals de Catalunya i els canals d´àmbit estatal, els cinc actuals i catorze més, a banda de les emissions de les televisions locals, que properament hauran d´integrar-se en el procés de digitalització. La TDT és un sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la seva transmissió, que es pot efectuar per cable, per satèl·lit o per ones terrestres. En aquest últim cas, s´utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional, però adaptades. Així, per rebre la senyal de TDT cal adaptar l´antena que s´utilitza en l´actualitat, ja sigui individual o col·lectiva. En general però, els edificis de nova construcció que compleixin la ICT (Infraestructura Comú de Telecomunicacions) estan preparats per captar, adaptar i distribuir a tots els habitatges del bloc aquest nou senyal. No cal ni subscriure´s, ni pagar cap quota, atès que les emissions són totalment gratuïtes i en règim obert. L´únic aparell necessari per a poder rebre les emissions de TDT és un receptor de TDT, que pot ser de dos tipus: receptor amb MHP (Multimedia Home Platform), que permet rebre els serveis interactius, a més de la programació digital, i receptor bàsic, que només permet rebre el contingut digital. En el mercat, es poden trobar receptors externs (descodificador) o televisors digitals integrats.

 

El Maresme, per tercer any consecutiu, manté un saldo migratori positiu. És a dir, rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, som la quarta comarca de Catalunya amb un saldo migratori positiu més elevat, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Les darreres dades oficials, relatives a 2015, indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest any van marxar del Maresme 13.908 persones, però la comarca va atreure 16.134 nous veïns i veïnes procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i de l’estranger.

El saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger (principalment amb països americans i de la Unió Europea), en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta d’Espanya. 

Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat del Maresme cap a altres indrets catalans 8.215. L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països 3.351 maresmencs i maresmenques.

La tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.

En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, es reaferma el posicionament del Maresme com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.

LES DADES PER MUNICIPIS

Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallata. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global.

Els 5 municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar.

Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana.

Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme. 2015” i podeu veure les dades més destacades de cada municipi en el següent mapa: