El CCM posa en marxa la quarta edició del curs de formació en TIC per a dones del Mareme

Les places són limitades

 


Davant de l’èxit assolit en les edicions anteriors, el Consell Comarcal del Maresme torna a organitzar aquest any el curs de formació en TIC per a dones del Maresme que té com a objectiu facilitar l’apropament de les dones que volen augmentar els seus coneixements d’informàtica a les noves tecnologies i al programari lliure.


El curs, organitzat pel Consell Comarcal del Maresme amb el suport de la Diputació de Barcelona, és gratuït i presenta un programa formatiu de 70 hores lectives (45 presencials i 25 d’aprenentatge personal pràctic). Es durà a terme de l’1 d’abril al 23 de maig a les instal·lacions de l’Escola Universitària del Maresme (Passeig del Callao, s/n de Mataró). Els dies lectius seran els dimarts, dijous i divendres de 16.00h a 19.00h. Les places són limitades. A partir del dilluns, 11 de febrer, podreu accedir al formulari d’inscripció,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf

Gestió financera per a Fundacions, Associacions i Cooperatives

Nova data d’inici: 7 d’abril de 2016. Inscripcions obertes. Places limitades.

Objectius

Que els participants coneguin els conceptes i terminología clau del llenguatge financer relacionat amb els projectes, comprenguin i analitzin els estats bàsics comptables, i que aprenguin a realitzar pressupostos de projectes i a fer el seu seguiment, detectant les seves desviacions i prenent les decisions adequades per a corregir-lo.

Contingut Curs pràctic on mitjançant metodologia de coaching, ajudarà als particpants a fer un auto diagnosi sobre el domini de le competències necessàries, pas clau per a poder-les millorar. Es faran simulacions i anàlisi de situacions quotidianes en les que els alumnes hauran d’aplicar les competències apreses. També es farà un seguiment de la implementació de l’aprenentatge entre sessió i sessió. Referència GestioFinancera/gener’16 Públic Caps de projectes i tècnics d’entitats del tercer sector. Modalitat Presencial Dates: Dijous 7, 14 i 21 d’abril de 2016 Horari 16h a 19h Hores 9 Lloc Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1) davant mateix de l’estació Renfe. Població Mataró 08301 Dates d’inscripció 2015-11-19 Data fi d’inscripció 2016-03-24 Nombre de places Mínim 13 i màxim 25 Requisits d’accés Per ordre d’inscripció. Com s’ha de fer la inscripció

A través del següent formulari: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=11446

Cost

Aquest curs està subjecte a Preu Públic de 45€ (segons Ordenança nº 22 del CCM).

Forma de pagament Un cop realitzada la inscripció, el CCM farà arribar via email la carta de pagament corresponent. Entitat que realitza la formació Útil, Assessorament, Projectes, Docència. Contacte

Maresme Capacita, Consell Comarcal del Maresme

93 741 11 75

maresmecapacita@ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren:

Maresme Capacita, Consell Comarcal del Maresme
Empresa Útil

Programa 1-El punt de partida: la planificació econòmica/ 2-Elaboració i control del pressupost del projecte-programa/ 3-Els costos directes i els costos d’estructura/ 4-Seguiment i control de despeses/ 5-Marge de projectes-programes/ 6-Documentació eficient per la presa de decisions i reporting a Patronat, Protectorat i Administracions Públiques/ 7-Planificació adequada involucrant les persones claus de l’organització.

Joves

 

Les persones joves d´entre 16 i 29 anys van signar un total de 40.394 contractes, dels quals 5.066 van ser indefinits, és a dir, el 12,54% i 35.328 van ser temporals, un 87,46%.


Les noies van signar més contractes que els nois de la mateixa edat, 21.128 davant dels 19.266 dels nois. Bo i això, el pes de la contractació indefinida, amb valors molt discrets, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%). Per tant aquestes darreres van acumular de forma proporcional més contractes de caràcter temporal (88,04%) que els nois (86,82%).


Centrant-nos en les dades genèriques del col·lectiu jove i concretament en la taula de les 50 ocupacions amb més contractes a joves, l´ocupació per a la qual van formalitzar-se més contractes fou la dels cambrers assalariats amb un total de 6.475 contractes, només el 13,51% dels quals van tenir caràcter indefinit. Amb una mica més de la meitat dels contractes, en segon lloc se situà l´ocupació dels peons de les indústries manufactureres amb 3.829 contractes, amb només un 2,87% de contractes indefinits. De fet, un cop d´ull ràpid a aquest taula colpeja els ulls; pràcticament tots els valors de la columna dels contractes indefinits apareixen ombrejats en vermell. Només en dues d´aquestes 50 primeres ocupacions es va igualar i/o superar el llindar del 50% de la contractació indefinida. En les ocupacions dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,32% i en la dels agents i representants comercials amb un 58,39%. Més endavant, en la taula 3.4, veurem com hi va haver ocupacions amb índex de contractes indefinits més elevats.


En la taula 3.1.1 hem recollit les 25 ocupacions amb un nombre més elevat de contractes indefinits a persones joves d´entre 16 i 29 anys.


La dels cambrers assalariats amb 875 contractes va acumular el 17,27% de la contractació indefinida per a joves. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (631; 12,46%) i la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (4,03%).


Acarant aquesta informació amb la continguda en la taula anterior veiem que el pes de la contractació indefinida va ser molt pobra en aquestes ocupacions, com ja hem vist; del 13,51% en el cas de l´ocupació dels cambrers assalariats, del 17,73% pels venedors de botigues i magatzems i del 24,49% per la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa. De les 25 ocupacions amb més contractes indefinits aquella que va assolir un major pes en la contractació indefinida fou, a banda de les dues citades en la taula 3.1 que ocupen el primer i segon lloc, la dels empleats domèstics amb un 42,08% seguida per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors amb un 30,82%.


Si mirem ara la mateixa informació segregada per sexe (vegeu taules 3.2 i 3.3) no trobem cap diferència quant a l´ocupació amb més contractes generats per a joves l´any 2016. Tant pels homes com per les dones joves aquesta ocupació ha estat la dels cambrers assalariats, amb 3.291 contractes per a nois i 3.184 per a noies. Aquesta ocupació va concentrar el 17,08% dels contractes a homes joves i el 15,07% dels de les noies joves. Sí que divergeix la segona ocupació amb més contractes. En el cas dels nois la dels peons de les indústries manufactureres ocupà el segon lloc amb 2.422 contractes, el 12,57% dels contractes dels nois joves, i en el cas de les noies fou la dels venedors de botigues i magatzems. La tercera torna a coincidir, la dels monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment amb 1.269 contractes a nois i 1.878 a noies. Òbviament pel que hem anat veient, el pes de la contractació indefinida fou baixa. En el cas dels nois i respectivament, del 12,79%, 3,84% i 4,96%. I en el de les noies del 14,26%, 15,65% i 6,12%. Per tant, d´acord amb les dues ocupacions les dones van obtenir més contractes indefinits que els nois de la seva mateixa edat per a la mateixa ocupació.


Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a nois joves (vegeu taula 3.2.1) la dels cambrers assalariats va ser la que més en va generar (421; 16,58%), seguida per la dels venedors de botigues i magatzems (235; 9,26%) i la dels ajudants de cuina (110; 4,33%). Bo i això, el seu pes dins de la mateixa ocupació no fou gaire elevada però major que en moltes d´altres d´entre les 50 considerades en aquest cas; 12,79%, 22,84% i 15,97%, respectivament. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a nois joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels agents i representants comercials amb un 63,54% per 61 contractes sobre 96. La següent quedava ja lluny del 50%, la dels repartidors, persones dels encàrrecs i missatgers, a peu amb un 35% per 21 contractes sobre 60 i després, amb un 31,54%, la dels conductors de motocicletes i ciclomotors per 47 contractes sobre un total de 149.


Pel que fa les 25 ocupacions amb un volum més gran de contractes indefinits a noies (vegeu taula 3.3.1), la que més en va generar fou, també, la dels cambrers assalariats amb 454 que van representar el 17,97% de la contractació indefinida a noies amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys. El segon lloc l´ocupà també la dels venedors de botigues i magatzems (396; 15,67%) i el tercer la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (134; 5,30%). Els pesos d´aquests contractes dins la mateixa ocupació foren, respectivament, del 14,26%, 15,65% i 22,87%. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a noies joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,80% per 61 contractes sobre 102. La següent quedava ja a uns quants punts percentuals del 50%, la dels empleats domèstics amb un 43,86% per 75 contractes sobre 171 i després, amb un 38,82%, la dels  telefonistes per 33 contractes sobre un total de 85.


En la taula 3.4 hem recollit les ocupacions primàries amb contractes a joves per grans grups i grups principals d´ocupació.


D´entrada el més destacable és el fet que en només un gran grup d´ocupació i un grup principal d´ocupació, el mateix, l´ocupació indefinida va tenir un major pes que la temporal. Fou el cas del grup dels Directors i gerents (1-gran grup; A-grup principal) en què aquesta tingué un pes del 56,67%.


Si ens centrem en els grans grups, aquell amb un segon pes més elevat de la contractació indefinida va ser el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina amb un 22,64%. I el tercer lloc l´ocupà el de dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors amb un 21,83%. El grup de les Ocupacions elementals va ser aquell en què la contractació indefinida tingué un pes menor amb un 8,62%.


En relació als grups principals d´ocupacions, a banda del dels Directors i gerents amb un pes de contractació indefinida superior al 50%, com hem vist, els dos altres grups amb valors més elevats van ser el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic amb un 25,00% i el dels Conductors i operadors de maquinària mòbil amb un 23,70%.


Els dos grups amb un pes menor foren els Peons de l´agricultura, la pesca, la construcció, les indústries manufactureres i els transports amb un 5,04% i el dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones amb un 8,51%.


De tota manera, com hem anat veient, el pes de la contractació indefinida varia molt entre ocupacions primàries, encara que aquestes siguin ocupacions afins. En termes generals però, els pesos més elevats els hem anat veient en ocupacions amb un volum de contractes limitat al cap de l´any. Així, en les ocupacions que va assolir-se el 100% de contractació indefinida el nombre de contractes va ser d´un o dos, i tres en un sol cas, però amb un valor important, vistos els nivells tan discrets de contractes indefinits. Altres ocupacions amb pesos rellevants han estat la dels pescadors fluvials i de litoral amb un 78,57% (11/14); la dels directors comercials i de vendes amb un 77,78% (7/9);amb un 75% les dels enginyers industrials i de producció (12/16), enginyers tècnics mecànics (3/4); i especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques ncaa (6/8). Amb un 71,43% la dels operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (5/7) i amb un 70,59% la dels instal·ladors i mantenidors reparadors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (12/17).


Seguint l´estructura dels grans grups i dels grups principals destaquem ara quines van ser les ocupacions primàries en què la contractació indefinida va ser almenys de 10 contractes l´any i que va assolir i/o superar el llindar del 50%, obviant les citades en el paràgraf anterior si cal, i sense perdre de vista que hi va haver altres ocupacions que van signar més contractes en valors absoluts però que el pes de la indefinida no va assolir aquest llindar.


Aquestes condicions van donar-se en les ocupacions primàries dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%; 70 contractes sobre 118), dels dissenyadors gràfics i multimèdia (56,36%; 31/55) i dels analistes, programadors i dissenyadors de webs i de multimèdia (56,67%; 17/30) dins del gran grup dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals i del grup principal Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals.




En la dels delineants i dibuixants tècnics (53,85; 14/26), la dels agents i representants comercials (58,39%; 80/137), la dels agents de compres (57,63%; 34/59), la dels agents i administradors de la propietat immobiliària (57,69%; 15/26) i la dels programadors informàtics (60%; 24/40) en el gran grup i grup dels Tècnics i professionals de suport.


En el gran grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina i en el grup principal dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va donar-se en les ocupacions dels empleats de comptabilitat (50%; 14/28) i dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (57,50%; 23/40).




L´últim cas el trobem en el gran grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors i en el grup principal dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en l´ocupació dels encarregats de secció de botigues i magatzems amb un 51,72% per 15 contractes indefinits sobre un total de 29.





























 
TAULES:
 
 
 
 
 
 
 

 

Els ajuts de lloguer tramitats aquest any per l’Oficina d’Habitatge del Maresme ascendeixen a prop de 6,5 milions d’euros

2.550 famílies han aconseguit ajuts al lloguer gràcies a la tramitació de les diferents convocatòries feta per l’Oficina d’Habitatge del Maresme aquest 2023. El valor total dels ajuts atorgats s’eleva a 6.452.655€, una quantitat que supera en un 10,68% les xifres de 2022.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme dóna servei al 53% de la població del Maresme. Atén la ciutadania de 24 municipis (tots excepte Mataró, El Masnou, Malgrat de Mar, Calella, Sant Pol de Mar i Tordera que disposen d’oficina pròpia).

El seu àmbit d’actuació es concentra en la tramitació d’ajuts al lloguer, de prestacions econòmiques d’especial urgència, de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació i d’ajuts per a la rehabilitació. A més, presta el Servei d’intermediació hipotecària (SIDH) adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs o crèdits hipotecaris i promou una Borsa de lloguer per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones residents a la comarca.

En el decurs d’aquest any ha tramitat 3.326 expedients en el conjunt de convocatòries obertes per l’Agència d’Habitatge de Catalunya per ajudar diferents col·lectius (persones grans, joves, majors de 36 anys…) a fer front a les despeses del lloguer de l’habitatge.

El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil

Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.

El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.

Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.

A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.

Ruta de La Guerra Civil al Maresme

La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.

Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.

Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.

El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.

Tres itineraris

DEFENSA DE LA COSTA

La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.

Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.

EL FRONT I LA REREGUARDA

Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.

Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.

AMBAIXADES

Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Inauguracions en diferents municipis

Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.

Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos


Mediateca

Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea

Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria

Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme

Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme

Olivier Radamour, Cònsul de França

Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia

El senyor Barragan cedeix la seva imatge per a una campanya d’adopció dels animals acollits al CAAD Maresme

  


L’actor català Josep Maria Rubio que dóna vida al personatge còmic ” senyor Barragan” protagonitza la campanya T’enamoraràs que té com a objectiu fomentar l’adopció dels animals abandonats que es troben acollits al
Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme
.


El senyor Barragan, darrera la seva aparença desendreçada i malgirbada amaga una especial sensibilitat pels animals i, principalment, per aquells que han passat l’experiència de l’abandonament. De fet, la seva actual mascota la va trobar al CAAD Maresme (el Centre d’Atenció d’Animals que es troba a Can Carmany. Darrera el cementiri d’Argentona). Després de conèixer les instal·lacions del CAAD Maresme i les experiències que s’amaguen darrera cadascun dels gossos i gats que hi ha acollits a l’espera de trobar una llar definitiva, el senyor Barragan va decidir aportar el seu granet de sorra per fomentar les adopcions cedint la seva imatge per a la nova campanya endegada pel Centre d’Acollida. Les imatges, preses també d’una forma desinteressada per la fotògrafa mataronina Marga Cruz, es van prendre a les instal·lacions del CAAD Maresme on els animals i el senyor Barragan van trobar ràpidament un punt de complicitat per la sessió fotogràfica. L’eslògan de la campanya: “T’enamoraràs” apel·la al vincle emocional que es crea quan una persona que busca un animal de companyia arriba al CAAD Maresme i coneix els més de 300 gossos i gats que esperen ser adoptats. El CAAD Maresme és un servei de recollida i acollida d’animals abandonats que va crear fa 3 anys el Consell Comarcal del Maresme per donar resposta a les necessitats expressades pels ajuntaments de la comarca. Actualment, dóna servei a 17 municipis: Alella, Argentona, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tiana i Tordera.

 

Clic aquí per a pdf

Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme

El mes de maig ha deixat un nou descens de l’atur registrat al Maresme, també a la província i al conjunt de Catalunya. En el cas del Maresme, la baixada percentual ha estat de l’1,69% en relació al mes passat i del 0,62% en termes interanuals. Un descens intermensual superior a l’experimentat en el conjunt de la província (-1,57%) i inferior al registrat pel conjunt de Catalunya (-1,85%). En canvi, el descens interanual ha estat menor al Maresme respecte dels dos altres àmbits territorials (-1,61%; -1,58%).

Com és habitual, el Maresme no és un territori homogeni i cada població té un comportament diferenciat. El descens de l’atur s’ha reflectit en 20 dels 30 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En total 351 persones menys als registres de les oficines d’ocupació de la comarca i una taxa d’atur registral comarcal del 9,09% en una escala municipal que oscila entre el 4,7%, de Cabrera de Mar i Tiana, i el 12,23% de Tordera.

Tots els sectors econòmics reflecteixen la reducció de l’atur respecte al mes passat, amb major intensitat en els sectors primari (-3,18%) i de serveis (-2,16%), i també en la comprataiva anual. En aquests termes, l’atur en el sector primari ha disminuït un intens 7,12% i ho ha fet un 1,71% l’atur industrial. L’únic grup en què, interanualment, augmenta la desocupació és en el de persones sense ocupació anterior que sumen un 3,80%.

El descens intermensual de l’atur s’ha recollit també en la majoria de seccions econòmiques, mentre que, interanualment, despunten els increments de les seccions d’Energia (21,43%), Informació i comunicacions (20,39%), Activitats artístiques (16,62%), Aigua i sanejament (16,55%) i Activitats de les llars (12,13%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Consell Comarcal ofereix als centres educatius del Maresme tallers sobre corresponsabilitat a la llar

Les feines domèstiques i les cures han estat adjudicades tradicionalment a les dones en base a una divisió sexual del treball. En ple segle XXI continuen sent les dones les que majoritàriament porten el pes de la llar en el seu sentit més ampli i, sovint, han d’assumir jornades laborals dobles i triples.

L’escola és un espai indispensable per assentar els valors que ens faran avançar cap a una societat igualitària. Per contribuir-hi, el Consell Comarcal ofereix als centres docents del Maresme un nou recurs per ajudar a sensibilitzar infants i joves sobre la coresponsabilitat a la llar i la democratització de les cures.

En concret s’ofereix l’exposició itinerant”Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” complementada amb tallers pedagògics que l’Àrea d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal ha preparat en dos formats: un indicat per al cicle superior de primària i l’altre adreçat a l’alumnat de secundària.

Els centres docents ja poden fer la sol·licitud d’aquests recursos a través de l’espai “Tallers de corresponsabilitat a la llar

El Consell Comarcal participarà a la prova pilot de desenvolupament d’un equip de salut pública en el Maresme Central

 


El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat l’adhesió d’aquesta administració a la prova pilot que desenvoluparà el funcionament d’un “equip de salut pública” en el Maresme Central, que inclou els municipis d’Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, Mataró, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.


Aquest és un projecte que s’emmarca en el procés de reforma de la salut pública impulsada per la Generalitat i que té com a finalitat desplegar territorialment l’Agència de Protecció de la Salut de Catalunya. El seu àmbit d’actuació se centra en tots aquells aspectes relacionats amb la protecció, la prevenció i la promoció de la salut. Per tal de dur a terme aquest assaig, els ajuntaments implicats, el Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Salut, la Diputació de Barcelona i el Servei Català de la Salut treballaran de forma coordinada.