Els voluntaris de les ADF es preparan per la campanya de prevenció d’incendis de l’estiu

 


Els voluntaris i voluntàries forestals del Maresme que estan seguint el pla de formació “ADF aprèn 2008” participaran el dissabte en l’extinció d’un foc forestal programat al terme municipal d’Òrrius. Les flames estaran en tot moment controlades i aquest incendi de disseny servirà als voluntaris i voluntàries per poder aplicar a la pràctica els coneixements teòrics apresos sobre com actuar en cas d’incendi forestal.


Aquest és el segon any que la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal i de la Direcció de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, ha organitzat unes sessions de formació del voluntariat de la comarca perquè estigui preparat de cara a la campanya de prevenció d’incendis de l’estiu. Els prop de 200 voluntaris i voluntàries que han seguit les diferents sessions de formació, podran posar en pràctica la teoria el dissabte, 1 de març. Entre les 12.00 i les 14.00h intervenindran en l’apagada d’un foc forestal que es realitzarà en una zona controlada del municipi d’Òrrius. Es tracta d’aplicar els coneixements adquirits sobre mètodos, material i seguretat. A la comarca del Maresme i al sud-est del Vallès Oriental hi ha prop de 500 voluntaris i voluntàries forestals repartits en 11 agrupacions de defensa forestal (ADF) que tenen com a missió vigilar prop de 40.000 hectàrees forestals.

23 municipis participaran a l’edició 2021 de la Mostra Literària del Maresme

El lliurament de premis es farà el 28 de novembre a Teià

El Consell Comarcal ha activat la Mostra Literària del Maresme amb l’aprovació de les bases que regiran el concurs literari comarcal que, aquest any, arriba a la seva trenta-vuitena edició.

La Mostra Literària del Maresme és un certamen que té la vocació de fer de la cultura un nexe d’unió i d’identitat comarcal fomentant, en col·laboració amb els ajuntaments, l’hàbit de la lectura i l’escriptura a partir dels 6 anys.

S’estructura en 6 grups d’edat i en 2 modalitats: poesia i prosa. Contempla, a més, dos premis extraordinaris. Un destinat a microrelats i un altre per a obres presentades per persones amb discapacitat intel·lectual.

Són els municipis els que impulsen la fase local i les obres guanyadores les que opten a premi en la fase comarcal. L’acte de lliurament de guardons és itinerant i cada any l’acull un dels municipis participants. En aquesta edició 2021, serà Teià la població amfitriona. Ja ho havia de ser el 2020, però les restriccions provocades per la pandèmia van impedir la celebració de l’acte.

La XXXVIII Mostra Literària del Maresme comptarà amb la participació de 23 municipis. Han expressat el seu compromís: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

D’altra banda, per tal de facilitar l’adhesió dels ajuntaments a la Mostra Literària del Maresme, les bases aprovades pel Consell Comarcal tindran una vigència de 4 anys.

Joan Rangel assegura que abans de final d’any el Ministeri de Foment presentarà una proposta de pacificació de l’actual N-II al seu pas pel Baix Maresme

 


El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, ha expressat a la Comissió de Mobilitat del CCM i al president d’aquesta administració la voluntat del Ministeri de Foment d’arribar a propostes consensuades entre totes les administracions per solucionar els problemes de mobilitat que pateix la comarca del Maresme. Rangel ha coincidit amb la delegació maresmenca en la necessitat que les noves infrastructures viàries tinguin el mínim impacte territorial i mediambiental.


La Comissió de Mobilitat del CCM, en la qual hi ha representats tots els partits polítics comarcals (CiU, PSC, ERC, PP i ICV) va tornar a transmetre al delegat del govern, Joan Rangel, la necessitat de comptar amb el territori en tots aquells projectes que li afectin. Una visió que Rangel va compartir. El delegat del govern també va informar que el Ministeri estava treballant en l’estudi de la futura variant de la N-II que podria estar enllestit abans de finals d’any per tal de poder començar a redactar el projecte el 2007. En aquest punt, la Comissió de Mobilitat va comunicar a Rangel, igual que havia fet anteriorment amb el Secretari de Mobilitat de la Generalitat Manel Nadal, que el CCM posarà a disposició del Ministeri i de la Generalitat l’estudi que ha encarregat a Barcelona Regional sobre el possible traçat que hauria de tenir la variant de la N-II. Rangel també va comunicar a la delegació maresmenca que el Ministeri està estudiant diferents fórmules per millorar la circulació i pacificar l’actual N-II al seu pas pel Maresme Sud. El Ministeri compta en poder presentar aquestes propostes abans de finals del 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU, Enric Folch, representant del PSC i José Manuel López, representant del PP.

El Maresme genera 145.465 llocs de treball, la segona xifra més elevada des de 2006

El primer trimestre de l’any 2024 ha tancat amb 145.465 llocs de treball a la comarca, comptabilitzant conjuntament els règims general i especial de treballadors autònoms.

Segons l’informe sociolaboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, aquesta xifra és la segona més elevada des de 2006, només superada per la registrada el segon trimestre de 2023.

En relació al trimestre anterior, el nombre de llocs a la comarca ha augmentat un 2,56% mentre que en termes interanuals ho ha fet un 3,04%. En valors absoluts aquests augments són de 3.625 respecte al mes anterior i de 4.295 en comparació al mateix període de 2023.

El nombre de llocs de treball assalariats s’ha situat el primer trimestre de 2024 en els 111.525 registrant un increment del 3,19% respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la xifra de persones treballadores donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms ha arribat a les 33.940 després de registrar uns increments més humils. En concret, del 0,52% vers el trimestre anterior i de l’1,34% respecte a un any enrere.

A nivell sectorial, l’increment de llocs de treball s’ha concentrat en els serveis que experimenten un creixement del 0,7% i en la construcció que supera les xifres del trimestre anterior en un 0,1%. En canvi, ha disminuït en el primari (-0,8%) i en la indústria (-0,6%). La comparativa interanual indica un increment de l’1,9% en els serveis i descensos en la resta de sectors.

Pel que fa a la seva distribució, el sector serveis és gairebé hegemònic. Concentra 115.585 llocs de treball, el 79,46% del total. Segueix la indústria amb 18.460 (el 12,69% del total), la construcció amb 10.575 (el 7,27%) i la agricultura amb 840 (el 0,58%).

Comptes de cotització

Quant al model productiu, basat en les dades de comptes de cotització amb alguna persona assalariada, el seu nombre era de 12.114 en tancar el trimestre. Una xifra que representa tant un creixement intertrimestral (1,70%) com interanual (1,19%). En termes absoluts són respectivament 202 i 142 comptes de cotització més que en els períodes de referència.

L’increment intertrimestral es deu a l’augment de comptes en tots els sectors llevat del primari. En el sector de la construcció s’ha registrat el major increment relatiu (1,92%) i en el dels serveis el més elevat en termes absoluts (+175). El creixement interanual s’explica pels increments que hi ha hagut en la construcció (1,53%) i els serveis (1,53%) tot i la reducció en la indústria (-1,64%). Respecte d’un any abans es computen 21 comptes industrials menys, 20 més en la construcció i 143 més en els serveis.

L’estructura sectorial segueix sent la mateixa amb una predominança evident del sector dels serveis el qual, amb 9.491 comptes de cotització amb alguna persona assalariada, representa el 78,3% del teixit empresarial de la comarca. La construcció té un pes de l’11%, mentre que la indústria queda per sota amb un 10,4%. El sector primari, amb aquests paràmetres, està poc representat i amb 40 comptes de cotització representa el 0,3% del teixit empresarial de la comarca.

Un indicador d’interès és la grandària dels comptes en funció del nombre de persones assalariades per trams. El 84,93% dels comptes donats d’alta a la comarca i amb alguna persona assalariada són microempreses, és a dir, ocupen menys de 10 persones. Aquestes empreses concentren 28.250 llocs assalariats, una quarta part del total de la comarca (25,33%).

Per la seva banda, les empreses petites representen el 12,75% del total però són les que concentren més llocs de treball assalariat (27,11%). Les empreses mitjanes tenen poca presència (2,08%) i encara és menor la presència de les empreses grans (0,24%). Tot i això, les mitjanes concentren el 21,87% de llocs assalariats i el 25,68% en el cas de les grans.

Edició, cultura i lleure

 


Per últim, el subsector de l’Edició, Cultura i Lleure, que ja hem vist que fou el tercer quant a volum de contractes generats al llarg de l´any 2016, hi van destacar aquells formalitzats per la secció de les Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment (33,59%) i per la d’Altres activitats de serveis personals (29,25%) que és com un calaix de sastre en què s’hi inclouen les activitats de rentatge i neteja en sec de peces tèxtils i de pell, perruqueria i altres tractaments de bellesa, i pompes fúnebres i activitats que s’hi relacionen. En la secció de l´Edició fou on el pes de la contractació indefinida fou major, amb un 48,08%, seguida per la de les Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals amb un pes del 43,33%. On aquest pes fou menor va ser en les Activitats de cinematografia, de vídeo i de programes de televisió; activitats d´enregistrament de so i edició musical amb un 4,56

En aquest sector es van crear contractes per una multitud d’ocupacions, 187 concretament, i ben diverses. Aquella amb més contractes fou la dels Monitors d’activitats recreatives i d’entreteniment amb 2.128, el 18,61% del total del subsector, en què només el 7,7% dels contractes van ser de caràcter indefinit. Menor va ser-ho en l’ocupació dels Peons de les indústries manufactureres que només l’1,6% de 1.661 contractes van ser indefinits.


Només una ocupació va assolir el 50% de contracte indefinits d’entre aquells amb 10 contractes o més. Va ser la dels Programadors informàtics amb un 60%. La va seguir amb un 49,5% de pes dels indefinits la dels altres empleats administratius sense tasques d’atenció al públic ncaa, la dels directors i gerents d’empreses d’activitats recreatives, culturals i esportives amb un 46,7% i la dels analistes, programadors i dissenyadors de webs i de multimèdia amb un 46,2%.


 


 

La confecció empeny la recuperació de l’ocupació del tèxtil maresmenc

 

El tèxtil maresmenc registra, per segon any consecutiu, dades positives en relació al mercat laboral. L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal sobre el comportament del sector durant 2015 mostra una certa recuperació pel que fa a ocupació. Hi ha diferències, però, entre la divisió “indústries tèxtils” (filatures, fabricació de teixits i acabaments de peces de vestir) i la de “confecció de peces de vestir”. És aquesta darrera la que presenta una evolució més positiva.

Les indústries tèxtils segueixen sent, juntament amb les farmacèutiques i químiques, el motor industrial de la comarca, almenys, quant a ocupació i volum de teixit empresarial. També és un sector que ha estat doblement castigat. Primer per la deslocalització de la producció i després per la crisi econòmica general. Els seus efectes en l’ocupació queden reflectits a les xifres. Dels 8.562 llocs de treball que generava el 2008, ha passat, el 2015, a donar feina a 5.996 persones.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local semblen indicar, però, que el sector va tocar fons el 2013. Les xifres de 2014 van millorar per primera vegada en sis anys i les de 2015 segueixen una tendència positiva. L’any passat la contractació va crèixer un 3,48%, encara que la majoria de contractes van ser de caràcter temporal. Paral·lelament, l’atur industrial registrat va baixar un 12,12% i el volum de centres productius va augmentar un 1,68%. Tot i això, es van continuar registrant expedients de regulació de l’ocupació (ERO) que van afectar 275 treballadors i treballadores, una xifra que va doblar la de 2014.

Les empreses del sector tèxtil es divideixen en dues seccions: indústries tèxtils i confecció de peces de vestir. La divisió d’indústries tèxtils (empreses dedicades a filatures, fabricació de teixits tèxtils, acabament de tèxtils i peces de vestir, fabricació d’articles confeccionats amb tèxtils…) va tancar 2015 amb una mitjana de 2.556 llocs de treball. D’aquests, 2.268 eren assalariats i 288 autònoms. La xifra és lleugerament inferior a la de 2014 (-0,66%). Aquest retrocés es compensa amb l’increment de l’ocupació del 3,09% registrat a la divisió de confecció de peces de vestir amb una mitjana anual de 3.440 llocs de treball (2.783 assalariats i 654 autònoms).

Tot i estar molt lluny de les dades de 2008, els dos anys consecutius d’evolució positiva del sector fan ser optimistes respecte a la seva recuperació tenint en compte que han seguit aquesta tendència tant les empreses petites com les grans.

El teixit tèxtil maresmenc es caracteritza per ser de petites dimensions. De fet, el 76,98% es consideren microempreses tota vegada que tenen, com a molt, 10 treballadors. El 20,93% de les empreses són petites (entre 11 i 50 treballadors); l’1,90% són empreses mitjanes (entre 51 i 250 treballadors) i el 0,19% són grans empreses (més de 251 treballadors). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Situació laboral de les indústries tèxtils al Maresme – 2015” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

 

El desbordament de la Tordera obliga a aturar el funcionament de la potabilitzadora de l’Alt Maresme

 

La Planta de tractament d’aigua potable  de l’Alt Maresme, que subministra aigua a 11 municipis del Maresme Nord, s’ha vist obligada aturar el funcionament després de la inundació que han patit els pous situats a la llera de la Tordera. L’aigua que ara s’està subministrant a la població prové de les reserves de la Planta. SOREA, companyia que gestiona la Planta, assegura que pot mantenir el subministrament fins divendres al matí. Es demana a la població que faci un consum responsable de l’aigua. 

 
El desbordament del riu Tordera, a causa a les fortes pluges caigudes a Catalunya en les darreres hores, ha obligat a aturar la planta potabilitzadora d´aigua de l´Alt Maresme, situada a Palafolls i gestionada per SOREA. El personal de la planta ha estat evacuat per precaució.

Les instal·lacions de la planta no estan inundades, però sí que ho estan els pous situats a la llera del riu. Per aquest motiu, la planta no pot funcionar de manera temporal. SOREA pot garantir el subministrament fins divendres al matí, sempre que es mantingui el subministrament elèctric.

SOREA recomana a la ciutadania que faci un consum mínim de l´aigua i eviti consums extraordinaris. Les poblacions afectades són: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta.

La companyia subratlla que l´aigua que està subministrant en aquests moments a la població té l´absoluta garantia sanitària i no està afectada per aquest episodi de desbordament.

SOREA lamenta les molèsties que aquesta situació pugui provocar a la ciutadania i demana que se segueixin les recomanacions de les autoritats locals i Protecció Civil.

El responsable de Mobilitat del CCM contesta al director general d’ACESA que els problemes de mobilitat que pateix la comarca no són “una trivialitat”

 


El Vice-President 1r i responsable de Mobilitat i Infrastructures del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha enviat una carta al director general d’ACESA, Lluís Serra com a resposta a les seves declaracions en el sentit que el peatge de la C-32, en el tram Mataró-Barcelona, “costa menys que un cafè”. Soy considera que aquest és un posicionament reduccionista que trivialitza els problemes de mobilitat que pateixen a diari 380.000 maresmencs i maresmenques, uns problemes que “fins i tot es poden tractar amb un sentit de l´humor intel·ligent però, en cap cas es poden reduir a l´anècdota, a un simple acudit o a un titular fàcil a la premsa”

.
El responsable de Mobilitat del CCM informa Serra del treball fet des de la societat civil comarcal, des dels ajuntaments i des del propi Consell Comarcal per intentar avançar en la millora de la mobilitat i les infrastructures al nostre territori. “Portem anys treballant-hi. Sabem que és un tema complex, però també tenim clar que cal una actuació urgent i així ho hem expressat a les administracions competents. Han estat moltes hores de reflexió les que ens han conduït a intentar afrontar el tema sense apassionaments i trepitjant de peus a terra. Estem disposats a parlar de tot, fins i tot dels peatges, però sempre des del rigor i la seriositat”. Juntament amb la carta, Antoni Soy ha enviat al director general d’ACESA el document que recull el posicionament de totes les forces polítiques comarcals a l’entorn de la mobilitat i les infrastructures al Maresme,  
Cliqueu aquí i emplaça Serra a parlar-ne en el moment que consideri oportú.

Curs bàsic d’Administració Electrònica: documents, tràmits, signatura…

Finalitzat

Objectius

Conèixer la normativa bàsica necessària per iniciar i usar els serveis electrònics a l´Administració Pública.
Aprendre els conceptes bàsics de l´Administració electrònica: la seu electrònica, els documents electrònics vàlids, la signatura digital, l´Ordenança Administració Electrònica, etc.
Conèixer iniciatives en matèria de serveis electrònics en l´Administració.

Contingut Curs introductori de 9h amb l’objectiu de conèixer els continguts i aplicacions bàsiques de l’Administració Electrònica. Referència Administració Electrònica Públic Personal tècnic, administratiu i/o auxiliar que treballa o vol treballar en entitats públiques locals. Modalitat Presencial Horari de 9h a 12h Hores 9 Dates: Dilluns 8, dimecres 10 i divendres 12 de juliol de 2013. Lloc Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 Mataró, davant estació Renfe) Dates d’inscripció 2013-05-30 Data fi d’inscripció 2013-06-24 Nombre de places Mínim de 15 i màxim de 25 Requisits d’accés Ser treballador/a de l´administració pública local o voler-hi treballar. Com s’ha de fer la inscripció

Podeu fer la inscripció a través del formulari següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=9680

Cost

Aquest curs està subjecte a Preu Públic regulat en l’Ordenança nº 23 publicada en data 21 de maig de 2013 “Reguladora del Preu Públic per serveis a prestar pel CCM d’assistència tècnica i formativa als ajuntaments” i el seu cost és de 25€.

Forma de pagament A partir del dia 25 de juny les persones que han estat admeses seran informades via e-mail del procediment a seguir per a liquidar el Preu Públic. Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme Contacte

Podeu contactar amb el serveis formatius de Maresme Capacita a través del telèfon 93.741 11 75 o bé a través de l’adreça: maresmecapacita@ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren: Consell Comarcal del Maresme-Àrea de Serveis Generals. Programa

TEMA 1: Què és l´Administració electrònica?
TEMA 2: L´Oficina Virtual de Tràmits = Seu Electrònica
TEMA 3: Desenvolupament d´eines

Cercavila ambiental a Teià