Xerrada: VIH i Sida

30 de novembre a les 17:30h

De la mà de l‘associació GaisPositius, el Consell Comarcal del Maresme se suma a la commemoració del Dia Mundial de la Sida amb una xerrada online en la qual supervivents del VIH informaran sobre la malaltia abordant les realitats i els mites, l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que pateixen Sida.

També s’informarà sobre les noves tecnologies de la prevenció i acompanyament, així com de les principals lluites aconseguides a través de la incidència política a partir de l’Acord Nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, i el Pacte Social contra la discriminació i l’estigma de les persones amb VIH.

La xerrada es farà el 30 de novembre a les 17:30h.

Per poder-hi accedir cal inscripció prèvia en AQUEST FORMULARI

El Maresme tria 458 electes el 28 de maig, 4 més que en els comicis de 2019

Prop de 350.000 persones tenen dret a vot en les eleccions municipals que se celebraran diumenge i que determinaran la composició dels 30 plenaris del Maresme i del Consell Comarcal en els període 2023-2027.

En el proper mandat, la comarca del Maresme passarà de 454 a 458 electes. L’augment de població d’Alella -que ha superat els 10.000 habitants- ampliarà el consistori de 13 a 17 representants. Als 29 ajuntaments restants de la comarca es mantindrà el mateix nombre d’electes que oscil·la entre el 7 d’Òrrius i els 27 de Mataró.

El nombre d’electes en un ajuntament es determina a partir de la població de cada municipi en funció dels següents criteris:

• Fins a 100 residents: 3 electes

• De 101 a 250: 5 electes

• De 251 a 1.000: 7 electes

• De 1.001 a 2.000: 9 electes

• De 2.001 a 5.000: 11 electes

• De 5.001 a 10.000: 13 electes

• De 10.001 a 20.000: 17 electes

• De 20.001 a 50.000: 21 electes

• De 50.001 a 100.000: 25 electes

  • De 100.001 en endavant, un regidor/a més per cada 100.000 residents o fracció.

Menys candidatures que al 2019

En aquesta convocatòria electoral es presenten un promig de 6,6 candidatures per municipi al Maresme. En total concorren 198 llistes electorals, 20 menys que al 2019. Les localitats on es presenten més candidatures són Mataró (11) i El Masnou (10); i els que tenen menys llistes electorals són Òrrius (3) i Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta (4 en cada municipi).

Un cas paradigmàtic és Sant Vicenç de Montalt on, per configurar un plenari de 13 electes, es presenten 9 candidatures.

Constitució dels nous ajuntaments

Els nous plenaris municipals es constituiran el 17 de juny o 7 de juliol segons hi hagi o no recursos

Eleccions municipals i Consell Comarcal del Maresme

Les eleccions municipals que se celebraran diumenge també determinaran la composició del Consell Comarcal del Maresme. Un cop constituïts els 30 ajuntaments de la comarca, la junta electoral provincial (JEP) assignarà a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions, de les agrupacions d’electors o de les associacions d’agrupacions d’electors que hagin obtingut el 3% o més dels vots en la comarca el nombre de llocs que els corresponen al Consell Comarcal.

Per repartir els 33 escons que composen el Consell Comarcal del Maresme s’aplica la següent fòrmula:

  1. Es calcula el percentatge de conselleres i consellers que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de regidors i regidores de tots els ajuntaments de la comarca.
  2. Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total dels vots emesos a la comarca.
  3. Es multipliquen els percentatges del primer pas (electes) per 1/3 i els del segon criteri (vots) per 2/3, i se sumen els resultats.
  4. S’ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de més gran a més petit, d’acord amb el percentatge compost definit en el tercer pas.
  5. Es divideix el percentatge compost de cada formació política per un, dos, tres o més, fins a 33 seguint la metodologia de la llei d’Hondt
  6. Els llocs s’atribueixen a les llistes a les quals corresponen els quocients més alts i es procedeix a l’atribució per ordre decreixent.

Són els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions que hagin obtingut representació al Consell Comarcal les que triaran entre els seus regidors i regidores les persones que configuraran el plenari comarcal.

Si tots els ajuntaments del Maresme es constitueixen el 17 de juny, el Consell Comarcal ho farà a l’entorn del 17 de juliol.

L’argentonina Emilia Illamola homenatjada a la VIII Trobada d’Escriptores del Maresme

El Saló de Pedra d’Argentona va queda petit en la VIII Trobada d’Escriptores del Maresme que aquest any ha homenatjat la literata i activista cultural Emilia Illamola. S’hi van aplegar un centenar d’escriptores i persones que van voler participar en aquest acte de reconeixement a les maresmenques que ens comparteixen les seves històries a través de la literatura.

Com és habitual en aquesta cita anual, les escriptores que han publicat recentment o estan a punt de fer-ho, van presentar les seves obres i en aquesta ocasió també va haver-.hi un emotiu record per les literates maresmenques recentment traspassades Núria Castellsaguer Maynegre i M.Teresa Reyner i Romaguera.

El Maresme és una comarca molt rica en literatura feta per dones, però no sempre les dones tenen les mateixes oportunitats de visibilitzar i promocionar les seves obres. En aquest context s’emmarca la Trobada d’Escriptores del Maresme que impulsa el Consell Comarcal del Maresme amb l’esperit de promocionar la literatura feta amb ulls i mirada de dona. I des de fa 6 anys es ret homenatge a una escriptora.

Emilia Illamola Ganduxé se suma aquest any a Maria Català Serra, Susana Gil Micó, Carme Colomer Planas, Carme Rovira Ros, Maria Teresa Bertran (la Teresa d’Arenys) i Lola Casas Peña. A banda de la seva prolífica obra literària, Emilia Illamola és una gran activista cultural vinculada al món de les lletres i el llibre des de diferents esferes.

Per tal de fer la literatura més inclusiva, des de fa 3 anys el Consell Comarcal edita en format audiollibre un volum de l’escriptora homenatjada. En aquest cas, serà “la lectora accidental” d’Emilia Illamola editada per l’associació Font del Cargol de Premià de Dalt.

Entre d’altres autoritats, van ser-ho presents en representació de l’ajuntament d’Argentona l’alcaldessa Montserrat Capdevila i la regidora d’Igualtat Mariona Pasqual; i en representació del Consell Comarcal del Maresme la vicepresidenta 2a i consellera de Drets i Serveis a les Persones, Marta Paset, el vicepresident 4t, Marc Bosch, i la consellera de Cultura, Marta Rovira.

GALERIA D’IMATGES

El CCM posa en marxa la quarta edició del curs de formació en TIC per a dones del Mareme

Les places són limitades

 


Davant de l’èxit assolit en les edicions anteriors, el Consell Comarcal del Maresme torna a organitzar aquest any el curs de formació en TIC per a dones del Maresme que té com a objectiu facilitar l’apropament de les dones que volen augmentar els seus coneixements d’informàtica a les noves tecnologies i al programari lliure.


El curs, organitzat pel Consell Comarcal del Maresme amb el suport de la Diputació de Barcelona, és gratuït i presenta un programa formatiu de 70 hores lectives (45 presencials i 25 d’aprenentatge personal pràctic). Es durà a terme de l’1 d’abril al 23 de maig a les instal·lacions de l’Escola Universitària del Maresme (Passeig del Callao, s/n de Mataró). Els dies lectius seran els dimarts, dijous i divendres de 16.00h a 19.00h. Les places són limitades. A partir del dilluns, 11 de febrer, podreu accedir al formulari d’inscripció,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf

Joves

 

Les persones joves d´entre 16 i 29 anys van signar un total de 40.394 contractes, dels quals 5.066 van ser indefinits, és a dir, el 12,54% i 35.328 van ser temporals, un 87,46%.


Les noies van signar més contractes que els nois de la mateixa edat, 21.128 davant dels 19.266 dels nois. Bo i això, el pes de la contractació indefinida, amb valors molt discrets, va ser major entre els nois (13,18%) que entre les noies (11,96%). Per tant aquestes darreres van acumular de forma proporcional més contractes de caràcter temporal (88,04%) que els nois (86,82%).


Centrant-nos en les dades genèriques del col·lectiu jove i concretament en la taula de les 50 ocupacions amb més contractes a joves, l´ocupació per a la qual van formalitzar-se més contractes fou la dels cambrers assalariats amb un total de 6.475 contractes, només el 13,51% dels quals van tenir caràcter indefinit. Amb una mica més de la meitat dels contractes, en segon lloc se situà l´ocupació dels peons de les indústries manufactureres amb 3.829 contractes, amb només un 2,87% de contractes indefinits. De fet, un cop d´ull ràpid a aquest taula colpeja els ulls; pràcticament tots els valors de la columna dels contractes indefinits apareixen ombrejats en vermell. Només en dues d´aquestes 50 primeres ocupacions es va igualar i/o superar el llindar del 50% de la contractació indefinida. En les ocupacions dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,32% i en la dels agents i representants comercials amb un 58,39%. Més endavant, en la taula 3.4, veurem com hi va haver ocupacions amb índex de contractes indefinits més elevats.


En la taula 3.1.1 hem recollit les 25 ocupacions amb un nombre més elevat de contractes indefinits a persones joves d´entre 16 i 29 anys.


La dels cambrers assalariats amb 875 contractes va acumular el 17,27% de la contractació indefinida per a joves. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (631; 12,46%) i la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (4,03%).


Acarant aquesta informació amb la continguda en la taula anterior veiem que el pes de la contractació indefinida va ser molt pobra en aquestes ocupacions, com ja hem vist; del 13,51% en el cas de l´ocupació dels cambrers assalariats, del 17,73% pels venedors de botigues i magatzems i del 24,49% per la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa. De les 25 ocupacions amb més contractes indefinits aquella que va assolir un major pes en la contractació indefinida fou, a banda de les dues citades en la taula 3.1 que ocupen el primer i segon lloc, la dels empleats domèstics amb un 42,08% seguida per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors amb un 30,82%.


Si mirem ara la mateixa informació segregada per sexe (vegeu taules 3.2 i 3.3) no trobem cap diferència quant a l´ocupació amb més contractes generats per a joves l´any 2016. Tant pels homes com per les dones joves aquesta ocupació ha estat la dels cambrers assalariats, amb 3.291 contractes per a nois i 3.184 per a noies. Aquesta ocupació va concentrar el 17,08% dels contractes a homes joves i el 15,07% dels de les noies joves. Sí que divergeix la segona ocupació amb més contractes. En el cas dels nois la dels peons de les indústries manufactureres ocupà el segon lloc amb 2.422 contractes, el 12,57% dels contractes dels nois joves, i en el cas de les noies fou la dels venedors de botigues i magatzems. La tercera torna a coincidir, la dels monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment amb 1.269 contractes a nois i 1.878 a noies. Òbviament pel que hem anat veient, el pes de la contractació indefinida fou baixa. En el cas dels nois i respectivament, del 12,79%, 3,84% i 4,96%. I en el de les noies del 14,26%, 15,65% i 6,12%. Per tant, d´acord amb les dues ocupacions les dones van obtenir més contractes indefinits que els nois de la seva mateixa edat per a la mateixa ocupació.


Quant a les 25 ocupacions amb més contractes indefinits a nois joves (vegeu taula 3.2.1) la dels cambrers assalariats va ser la que més en va generar (421; 16,58%), seguida per la dels venedors de botigues i magatzems (235; 9,26%) i la dels ajudants de cuina (110; 4,33%). Bo i això, el seu pes dins de la mateixa ocupació no fou gaire elevada però major que en moltes d´altres d´entre les 50 considerades en aquest cas; 12,79%, 22,84% i 15,97%, respectivament. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a nois joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels agents i representants comercials amb un 63,54% per 61 contractes sobre 96. La següent quedava ja lluny del 50%, la dels repartidors, persones dels encàrrecs i missatgers, a peu amb un 35% per 21 contractes sobre 60 i després, amb un 31,54%, la dels conductors de motocicletes i ciclomotors per 47 contractes sobre un total de 149.


Pel que fa les 25 ocupacions amb un volum més gran de contractes indefinits a noies (vegeu taula 3.3.1), la que més en va generar fou, també, la dels cambrers assalariats amb 454 que van representar el 17,97% de la contractació indefinida a noies amb edats compreses entre els 16 i els 29 anys. El segon lloc l´ocupà també la dels venedors de botigues i magatzems (396; 15,67%) i el tercer la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa (134; 5,30%). Els pesos d´aquests contractes dins la mateixa ocupació foren, respectivament, del 14,26%, 15,65% i 22,87%. De fet, d´aquestes 50 ocupacions amb més contractes a noies joves l´única que va superar el llindar del 50% va ser la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 59,80% per 61 contractes sobre 102. La següent quedava ja a uns quants punts percentuals del 50%, la dels empleats domèstics amb un 43,86% per 75 contractes sobre 171 i després, amb un 38,82%, la dels  telefonistes per 33 contractes sobre un total de 85.


En la taula 3.4 hem recollit les ocupacions primàries amb contractes a joves per grans grups i grups principals d´ocupació.


D´entrada el més destacable és el fet que en només un gran grup d´ocupació i un grup principal d´ocupació, el mateix, l´ocupació indefinida va tenir un major pes que la temporal. Fou el cas del grup dels Directors i gerents (1-gran grup; A-grup principal) en què aquesta tingué un pes del 56,67%.


Si ens centrem en els grans grups, aquell amb un segon pes més elevat de la contractació indefinida va ser el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina amb un 22,64%. I el tercer lloc l´ocupà el de dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors amb un 21,83%. El grup de les Ocupacions elementals va ser aquell en què la contractació indefinida tingué un pes menor amb un 8,62%.


En relació als grups principals d´ocupacions, a banda del dels Directors i gerents amb un pes de contractació indefinida superior al 50%, com hem vist, els dos altres grups amb valors més elevats van ser el dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic amb un 25,00% i el dels Conductors i operadors de maquinària mòbil amb un 23,70%.


Els dos grups amb un pes menor foren els Peons de l´agricultura, la pesca, la construcció, les indústries manufactureres i els transports amb un 5,04% i el dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones amb un 8,51%.


De tota manera, com hem anat veient, el pes de la contractació indefinida varia molt entre ocupacions primàries, encara que aquestes siguin ocupacions afins. En termes generals però, els pesos més elevats els hem anat veient en ocupacions amb un volum de contractes limitat al cap de l´any. Així, en les ocupacions que va assolir-se el 100% de contractació indefinida el nombre de contractes va ser d´un o dos, i tres en un sol cas, però amb un valor important, vistos els nivells tan discrets de contractes indefinits. Altres ocupacions amb pesos rellevants han estat la dels pescadors fluvials i de litoral amb un 78,57% (11/14); la dels directors comercials i de vendes amb un 77,78% (7/9);amb un 75% les dels enginyers industrials i de producció (12/16), enginyers tècnics mecànics (3/4); i especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques ncaa (6/8). Amb un 71,43% la dels operadors de màquines de preparar fibres, filar i debanar (5/7) i amb un 70,59% la dels instal·ladors i mantenidors reparadors en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (12/17).


Seguint l´estructura dels grans grups i dels grups principals destaquem ara quines van ser les ocupacions primàries en què la contractació indefinida va ser almenys de 10 contractes l´any i que va assolir i/o superar el llindar del 50%, obviant les citades en el paràgraf anterior si cal, i sense perdre de vista que hi va haver altres ocupacions que van signar més contractes en valors absoluts però que el pes de la indefinida no va assolir aquest llindar.


Aquestes condicions van donar-se en les ocupacions primàries dels dissenyadors de productes i peces de vestir (59,32%; 70 contractes sobre 118), dels dissenyadors gràfics i multimèdia (56,36%; 31/55) i dels analistes, programadors i dissenyadors de webs i de multimèdia (56,67%; 17/30) dins del gran grup dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals i del grup principal Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals.




En la dels delineants i dibuixants tècnics (53,85; 14/26), la dels agents i representants comercials (58,39%; 80/137), la dels agents de compres (57,63%; 34/59), la dels agents i administradors de la propietat immobiliària (57,69%; 15/26) i la dels programadors informàtics (60%; 24/40) en el gran grup i grup dels Tècnics i professionals de suport.


En el gran grup dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d´oficina i en el grup principal dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic va donar-se en les ocupacions dels empleats de comptabilitat (50%; 14/28) i dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (57,50%; 23/40).




L´últim cas el trobem en el gran grup dels Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i venedors i en el grup principal dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en l´ocupació dels encarregats de secció de botigues i magatzems amb un 51,72% per 15 contractes indefinits sobre un total de 29.





























 
TAULES:
 
 
 
 
 
 
 

 

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

Quina paraula/es resumeix o resumeixen millor les propostes d’IGUALTAT?

En la situació que hem viscut, les persones joves s’han vist afectades per diverses dificultats, entre les que es comenten: la seva situació jurídica administrativa, quan és irregular, la dificultat de tramitar la documentació aquests mesos, la bretxa digital, les dificultats d’accés a dispositius per connectar-se, el fet de no poder accedir als equipaments juvenils i l’escassa possibilitat de participar. Es tracta de mancances que ja existien i durant la pandèmia s’han fet més visibles, en les quals es requereix que l’administració pública hi posi més esforços i recursos. Aquesta és una idea clau que va sorgir durant el grup de treball.

Per aprofundir en el què es recull en aquest grup de treball, us recomanem el visionat complet del video, així com la lectura del document on es recullen les idees clau i les propostes de millora.

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici



Menys contractes de lloguer al Maresme i a un preu més elevat

Durant el primer trimestre de l’any s’han signat 2.056 contractes de lloguer d’habitatges al Maresme. És un 4,19% menys que en el mateix període de 2023, però la caiguda a la comarca ha estat menor que la registrada a Barcelona ciutat on es comptabilitza un descens del 9,77%.

L‘informe trimestral sobre l’evolució del lloguer i la compravenda d’habitatges que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també mostra que el preu del lloguer ha augmentat un 1,88% respecte al darrer trimestre de 2023, un increment que arriba al 6,46% en la comparativa interanual.

Amb aquestes pujades del mercat de lloguer, el preu mitjà que es paga a la comarca per arrendar un habitatge s’enfila als 867,81€ mensuals i supera els 1.000 euros en 12 municipis: Sant Vicenç de Montalt (1.786,78€), Cabrils (1.335,05€), Premià de Dalt (1.314,67€), Alella (1.290,52€), Teià (1.244,22€), Tiana (1.154,95€), Cabrera de Mar (1.143,06), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,76€), Vilassar de Mar (1.092,99€) Montgat (1058€), Caldes d’Estrac (1.000, 02€) i el Masnou (1.000,12€).

Els municipis maresmencs on és més econòmic llogar un habitatge són Tordera (612,78€), Palafolls (650,77€), Malgrat de Mar (682,90€) i Pineda de Mar (686,44€).

La compravenda també cau en termes interanuals

Gairebé el 30% de les transaccions de compravenda immobiliàries registrades a l’àrea metropolitanadurant el primer trimestre de 2024 s’han efectuat en el Maresme. En total se n’han comptabilitzat 1.307, una xifra que supera en un 10,20% les del trimestre anterior, però que manté un balanç negatiu del 6,11% en la comparativa interanual.

El 77% de les compravendes (1.007) han estat d’habitatges de segona mà amb un preu mitjà de 2.513,99€/m2; s’han registrat 298 transaccions d’habitatges nous a un preu mitjà de 2.773,16€/m2 i només s’han comptabilitzat 2 compravendes d’habitatges protegits a un preu mitjà de 2.436,97€/m2.

El preu dels habitatges al Maresme ha augmentat un 2,87% respecte al trimestre anterior i un 4,09% en comparació amb el mateix període de 2023.

Trobeu tota la informació en aquesta infografia interactiva

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 

PROGRAMA:

9:00h ACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA

a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell

9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES

  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya

10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT

  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC

10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC

  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)
  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

11.30h

PAUSA-CAFÈ

11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC

  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos
  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua
  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC
  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC

13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI

  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià
  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC

13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS

14:00h

CLOENDA


 
___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA: COL.LABORA:
 
 
 

Data: 2017-09-28

Lloc: Arxiu Comarcal del Maresme

Adreça: Carrer d’En Palau, 32 de Mataró

L’índex de sinistralitat laboral baixa al Maresme per sobre de la mitja catalana

Una dada positiva per al món laboral del Maresme és la sensible reducció del nombre d’accidents laborals durant el 2010 i no tant per la xifra global, que té l’efecte distorsionador de la disminució de llocs de treball, sinó per l’índex d’incidència laboral que relaciona el nombre de sinistres per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Segons les dades fetes públiques per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’índex de sinistralitat laboral es va reduir al Maresme un 8,05%, un 2,22% més que al conjunt de Catalunya.


En xifres globals, durant el 2010 es van registrar 3.969 accidents laborals a la comarca del Mareme, 443 menys que el 2009. Les dades generals també indiquen que aquesta reducció va ser en els sinistres de pronòstic greu perquè va haver-hi una remuntada en els greus (de 25 a 35) i en els mortals. Malauradament un treballador va perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral quan el 2009 no va haver-hi cap víctima mortal.

Aquestes dades relacionades amb les d’afiliats a la Seguretat Social indiquen que l’índex d’incidència va ser de 4.741,91 sinistres per cada 100.000 afliats, el que representa una reducció del 8,05% respecte al 2009. Aquesta tendència a la baixa en la sinistralitat laboral també es detecta a nivell de Catalunya, on la disminució ha estat del 5,83%.

Les xifres absolutes d’accidentabilitat laboral per serveis reflecteixen una disminució de sinistres a la indústria del 10,77%, a la construcció del 19,23% i als serveis del 6,83%. Aquesta tendència s’inverteix en el sector primari on el nombre d’accidents laborals ha crescut un 6,38%.

Podeu veure en detall l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Clara López Pérez