Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera estrenen el servei “La RULA” per atendre i prevenir l’ús de drogues i pantalles entre el jovent

Aquest mes ha entrat en funcionament La RULA, un servei intermunicipal d’atenció i prevenció als usos de drogues i pantallas que es du a terme als municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera.

Adjudicat a la cooperativa d’iniciativa social Eines, serveis socioeducatius, i sota la gestió i coordinació del Consell Comarcal del Maresme, La RULA neix per promoure la salut i prevenir les conductes de risc entre la població d’aquests municipis, especialment entre els i les joves.

Se centra en els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera perquè els ajuntaments d’aquestes poblacions són els que han encomanat al Consell Comarcal la creació del servei.

La RULA enfoca el seu pla d’acció principalment en la prevenció, però també en l’atenció personal a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Cada població comptarà amb un espai d’atenció personalitzada al servei de les famílies i joves que necessitin informació o assessorament expert per prevenir conductes de risc en els usos de drogues i pantalles. En aquests moments, s’estan definint els horaris i espais on es farà aquesta atenció a cada municipi.

Pel que fa a la prevenció de l’ús de drogues i pantalles, La RULA posarà a disposició dels centres de primària, secundària, educació postobligatòria i educació especialitzada un protocol adaptat als centres de cada munipi per abordar de forma coordinada amb els agents i recursos del territori la prevenció, detecció i intervenció sobre drogues i pantalles en l’àmbit escolar. També ofertarà tallers específics adreçats a l’alumnat (a partir de 6è de Primària) i a les famílies sobre els consums drogues, la reducció de danys, pantalles, la identitat digital, els videojocs…..

Les actuacions de La RULA les coordina el servei comarcal de Joventut i es defineixen conjuntament amb els 4 ajuntaments impulsors del servei.

Col·loqui: Assetjament sexual i/o per raó de sexe a la feina

Després del període estival, el Consell Comarcal reactiva el cicle mensual de xerrades amb entitats de dones del Maresme. Aquest mes de setembre, coincidint amb el retorn a la feina, s’abordarà l’assetjament sexual i/o per raó de sexe a l’entorn laboral.

La xerrada, que es fa en col·laboració amb FAGEM (Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme), abordarà amb dades la violència contra les dones, les causes de l’assetjament sexual, les diferències de victimització homes-dones, els rols i la segregació ocupacional, les diferències entre assetjament sexual i per raó de sexe, l’assetjament sexual a l’hostaleria, la violència sexual a l’esport i els protocols per a l’abordatge de l’assetjament sexual.

La sessió es farà en format online el dijous 30 de setembre a les 19h amb el següent programa:

  • Benvinguda a càrrec de Meritxell Romero, consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • Xerrada a càrrec de Sílvia Tosca, Agent d’Igualtat de FAGEM
  • Espai de participació de les persones assistents.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

El Maresme continua creixent en població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors

436 
.487 habitants. Aquesta és la xifra oficial de població del Maresme després de la revisió dels padrons municipals. Les dades apunten un creixement demogràfic del 0,37%, el percentatge més baix registrat en els darrers 10 anys. Només 6 municipis baixen en  nombre d’habitants, segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

El Maresme  concentra el 5,77% del total de la població de Catalunya i es manté com a quarta comarca, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. A més, dins el rànquing català de les 50 poblacions amb més població hi ha 3 municipis del Maresme. Mataró ocupa el vuitè lloc; Premià de Mar el 45è i Pineda de Mar el 50è.

Segons les darreres dades oficials de població que fan referència a 1 de gener de 2012, el Maresme ha guanyat 1.590 ciutadans i ciutadanes, situant la seva xifra total de població en 436.487, el 49,61% dels quals són homes i el 50,39% dones.

Per municipis, Sant Iscle de Vallalta (+3,20%), Tiana (+2,23%) i Tordera (+2,25%) són els tres municipis que han tingut un augment demogràfic percentual més elevat. En canvi, hi ha 6 localitats que perden població: Sant Cebrià de Vallalta té un retrocés del 2,60%; Calella perd un 0,88%; Cabrils el 0,78%; Premià de Mar el 0,58%; Teià el 0,13% i Caldes d’Estrac el 0,78%.

Podeu consultar l’evolució de tots els municipis del Maresme consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

 

Al Maresme neixen més nens que nenes i les dones viuen més anys

 

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat la piràmide de població de la comarca. Les dades, separades per sexe i grups d’edat, indiquen que el Maresme manté, en xifres globals, un equilibri demogràfic: 50,5 dones i 49,5 homes. Aquesta ponderació de les xifres globals no es reflecteix, però, a les bandes altes i baixes de la piràmide. Mentre els varons guanyen a l’etapa de 0 a 30 anys, són les dones les que superen amb escreix els homes a partir dels 50 anys.

Tal i com ja es va publicar a principis d’any, les dades oficials demogràfiques indiquen que el Maresme té una població de 437.919 habitants distribuïts en 216.806 homes i 221.113 dones. Aquesta lleugera supremacia del col·lectiu fememí és gairebé insignificant en xifres globals, però significativa si s’analitza per grups d’edat.

De la publicació feta ara per l’Observatori de Desenvolupament Local es desprenen certes curiositats. Les dades indiquen que, des de fa 10 anys, neixen a la comarca més nens que nenes. Aixi, a l’etapa de 0 a 4 anys, els nens representen el 51,5% i entre els 5 i els 9 anys el percentatge masculí s’enfila al 51,9%.

Aquesta tendència es capgira a partir dels 50 anys i conforme es va avançant en edat el col·lectiu femení va guanyant pes demogràfic al Maresme prenent la màxima distància en el col·lectiu de persones que superen els 85 anys. Les dades situen en 10.745 els ciutadans més grans de 85 anys. D’aquests, el 70,2% (7.553) són dones.

Aquest anàlisi de la població per distinció de gènere i per grups d’edat és una eina bàsica que ajuda les administracions en la planificació de serveis a curt i mig termini. Amb aquesta finalitat, l’Observatori de Desenvolupament Local, a més de publicar les dades generals comarcals, ha desglossat la informació per cadascun dels 30 municipis del Maresme. Podeu accedir-hi CLICANT AQUÍ

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

Ordre del dia del Ple que celebrarà el Consell Comarcal del Maresme el dimarts, 15 de març a les 19:00h


D´acord amb les atribucions que el Reglament Orgànic Comarcal i la Llei d´Organització Comarcal atorguen a la Presidència, em plau convocar-vos a la sessió ordinària del PLE que es farà el proper DIMARTS 15 de març de 2005, a les 19:00 hores, en única convocatòria a la seu del Consell, amb el següent, ORDRE DEL DIA 0.- Aprovació, si s´escau, de l´esborrany de l´Acta de la sessió plenària ordinària de data 18 de gener de 2005.
-1.- Aprovació, si s´escau, de l’esborrany de l’Acta de la sessió plenària extraordinària de data 8 de febrer de 2005.
-2.- Donar compte, si s´escau, de diversos Decrets de Presidència. CI TERRITORI I SOSTENIBILITAT 3.- Aprovació, si s´escau, de l´extinció de mutu acord de la delegació del servei de recollida selectiva de vidre, paper/cartró i envasos/embalatges amb l´Ajuntament d´Argentona.
-4.- Aprovació, si s´escau, de l´extinció de mutu acord de la delegació del servei de recollida selectiva de vidre, paper/cartró i envasos/embalatges amb l´Ajuntament de Calella.
-5.- Aprovació, si s´escau, de l´extinció de mutu acord de la delegació del servei de recollida selectiva de matèria orgànica amb l´Ajuntament de Pineda de Mar.
-6.- Aprovació, si s´escau, de l´extinció de mutu acord de la delegació del servei de recollida selectiva de vidre, paper/cartró i envasos/embalatges lleugers amb l´Ajuntament de Cabrera de Mar.
-7.- Aprovació, si s´escau, de la revisió del MIBOR 2004 i previsió pel 2005, i sobre les inversions finançades per SOREA, SA, en el marc del servei comarcal d´Abastament d´Aigua Potable en alta a les poblacions del Maresme Nord, per a l´any 2004 i previsió pel 2005.
-8.- Aprovació, si s´escau, de la rectificació dels imports de les factures presentades per SOREA, SA i aprovades pel ple de data 6 de maig de 2003. CI SERVEIS PERSONALS 9.- Aprovació, si s´escau, de les bases reguladores de la convocatòria per a la concessió d´ajuts individuals de menjador per a necessitats socioeconòmiques i/o geogràfiques pel curs escolar 2005/2006.
-10.- Aprovació, si s´escau, del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Maresme i l´Ajuntament de Tiana per al finançament del preu públic de transport escolar no obligatori del CEIP Lola Anglada.
-11.- Aprovació, si s´escau, de la proposta de distribució econòmica als ajuntaments que formen l´Àrea Bàsica del Consell Comarcal del Maresme, pel finançament dels EBASP per a l´any 2004.
-12.- Aprovació, si s´escau, de la modificació i signatura de la segona addenda al conveni de col·laboració amb els ajuntaments de l´Alt Maresme que tenen alumnes escolaritzats en el CPEE l´Horitzó de Pineda de Mar.
-13.- Aprovació, si s´escau del Pla Comarcal de Joventut per a 2005. CI RÈGIM INTERIOR, PROMOCIÓ ECONÒMICA I COOPERACIÓ LOCAL 14.- Aprovació, si s´escau, del Pla d´Actuació Comarcal
-15.- Designació, si s´escau, de representants titular i suplent del Consell Comarcal del Maresme a la Caixa de Tarragona.
-16.- Designació, si s´escau, de representants titular i suplent del Consell Comarcal del Maresme a la Caixa de Sabadell.
-17.- Donar compte, si s´escau, del Decret de Presidència núm. 45/05, de 28 de febrer de 2005, d´aprovació de la liquidació del pressupost de la corporació de l´any 2004.
-18.- Aprovació, si s´escau, de la renovació per un nou període del conveni signat a data 21 de febrer de 2002 amb la Diputació de Barcelona, l´Ajuntament de Sabadell, CORESSA, EMFO, SL i l´Associació Fòrum d´Iniciatives en Assistència i Gestió en Salut Mental a Catalunya.
-19.- Aprovació, si s´escau, d´un conveni de cooperació amb l´Ajuntament de Dosrius per a la prestació d´assistència tècnica.
-20.- Aprovació, si s´escau, de la modificació núm. 3/05 del pressupost de 2005.
-21.- Ratificació, si s´escau, de la formalització el conveni específic entre la diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme, integrant del Pacte Territorial pel desenvolupament local i l´Ocupació del Maresme, de suport a la planificació, gestió i seguiment d´estratègies i accions per al desenvolupament econòmic i l´ocupació.
-22.- Ratificació, si s´escau, de la formalització del conveni de cooperació entre el Consell Comarcal del Maresme i l´Ajuntament d´Argentona per al disseny i millora de procediments administratius.
-23.- Ratificació, si s´escau, de la formalització del conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, el Consell Comarcal del Maresme i la Fundació Tecnocampus.
-24.- Ratificació, si s´escau, del Decret de Presidència núm. 11/05 de data 28 de gener de 2005, referent a l´aprovació de l´adhesió al projecte “FLORES – Floricultura: Ristrutturazione E Sviluppo” liderat per “CFCL – Centro per la Formazione Continua e il Lavoro” de Venaria Reale (Torino Italià).
-25.- Ratificació, si s´escau, del Decret de Presidència núm. 21/05 de data 3 de febrer de 2005, referent a l´aprovació del conveni de col·laboració amb l´Escola Universitària d´Estudis Empresarials del Maresme per a l´execució de l´acció Implantació de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial. MOCIONS 26.- Moció presentada pel Grup Comarcal Popular per tal de que el Consell Comarcal es manifesti sobre la futura llei d´Ordenació Territorial de Catalunya i les seves repercusions al Maresme.
-27.- Informes, precs i preguntes. Mataró, 10 de març de 2005 El president Pere Almera i Puiggrós

Acte d’adjudicació de les places del procés de selecció conjunta d’agents de Policia Local

El proper dimecres 21 de desembre tindrà lloc l’acte d’adjudicació de les places d’agent de policia local del procés de selecció conjunta duta a terme pel Consell Comarcal del Maresme i el Departament d’Interior.

Aquesta és una prova pilot que compta amb la participació de 12 municipis de la comarca

L’acte, que començarà a les 10h, estarà presidit, entre d’altres autoritats, per la nova secretària general d’Interior, Tamara Garcia, i pel conseller de Serveis als Municipis del Consell Comarcal del Maresme, Andreu Bosch.

Ocupacions primàries amb més contractes al Maresme Centre

 

L’àmbit del Maresme Centre, en què hi queda inclòs la capital, Mataró, presenta la concentració més elevada de teixit empresarial de la comarca amb un 41,72%. Tres quartes parts del seu teixit es dedica a activitats del sector dels serveis i el sector industrial hi té, també, un paper rellevant –tenint en compte que són les empreses que acostumen a tenir més llocs de treball- en representar prop del 16% del teixit empresarial de l’àmbit. No oblidem que en aquest àmbit hi queden inclosos també, a banda de Mataró, municipis com Argentona i Cabrera on la indústria juga un paper important en l’economia del municipi. De fet, aquest àmbit acumula més de la meitat dels teixit empresarial industrial de la comarca.


En aquest àmbit van formalitzar-se un total de 43.668 contractes l’any 2016, el 16,01% dels quals van ser indefinits i un 83,99% van ser temporals. És a dir, van signar-se 6.992 contractes indefinits i 36.676 de temporals.


La taula 13.1 de les 50 ocupacions amb més contractes al Maresme Centre indica que va ser, també, la dels peons de les indústries manufactureres aquella per a la qual van generar-se més contractes, un total de 5.824. Una xifra que depassa de molt la segona ocupació amb més contractes que va ser la dels cambrers assalariats amb 3.828 contractes al llarg de l’any 2016. Mentre que en el primer cas els contractes indefinits van ser pràcticament una anècdota –el seu pes va ser només del 2,99%- en el segon cas fou més elevat, del 19,54%. I encara ho fou una mica més per a l’ocupació dels venedors de botigues i magatzems amb un 20,34% sobre 3.308 contractes, en tercera posició.


Un cop més doncs, veiem que aquella ocupació amb més contractes al cap de l’any és una ocupació elemental, és a dir, amb un baix perfil formatiu, i un altíssim índex de temporalitat.


Quan mirem la taula 13.1.1 de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits veiem que l’ocupació amb més contractes d’aquest tipus va ser la de les cambrers assalariats amb 748 contractes d’aquest tipus. La van seguir la dels venedors de botigues i magatzems (673) i a força més distància –amb menys de la meitat dels contractes- la dels empleats administratius amb tasques d’atenció al públic ncaa (319) i la dels empleats domèstics (306). Però quan considerem el pes de la contractació indefinida en relació a cada ocupació veiem que l’ocupació dels agents i representants comercials fou aquella en què la contractació indefinida fou més elevada, del 62,37%. La seguí la dels empleats domèstics amb un 54,06%. Cap altra d’aquestes 50 ocupacions va assolir un llindar del 50% de contractes indefinits. 


En la taula 13.2 podeu veure més al detall totes les ocupacions primàries contractades l’any 2016 al Maresme Centre agrupades per grans grups d’ocupació i tipus de contracte.


Aquell grup en què el pes de la contractació indefinida va ser major fou en el dels Directors i gerents amb un 72,39%. El va seguir el dels Empleats comptables, administratius i altres empleats d’oficina amb un 31,29% i el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (excepte operadors d’instal·lacions i màquines) amb un 26,02%. En les Ocupacions militars fou del 50% sobre un total de 2 contractes.


L’interessant de tot plegat però, és veure com en algunes ocupacions es tendeix clarament a la contractació indefinida mentre que en d’altres, es veu clarament com la contractació temporal sembla més una pràctica habitual que no pas un fet conjuntural. Per exemple, mentre que en les ocupacions de direcció es tendeix clarament a contractar menys –lògic- però amb un major grau d’estabilitat, en el cas dels infermers especialitzats sembla una pràctica habitual. És estrany que es formalitzin tants contractes al llarg de l’any i que menys del 5% siguin de caràcter temporal. I això es dona en força ocupacions.























 
TAULES:
 
 
 
 

La sinistralitat laboral es redueix al Maresme en gariebé un 11% el 2008

4 treballadors van perdre la vida en accidents a la feina

  


5.845 treballadors i treballadores van patir accidents laborals al Maresme durant el 2008. Tot i que la xifra continua sent elevada, la sinistralitat laboral a la comarca s’ha reduit d’un 10,73% respecte l’any anterior, segons l’anàlisi de les dades fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.


La reducció més significativa es fa evident en les xifres d’accidents greus que experimenten un descens del 17,3% passant de 52 el 2007 a 43 el 2008. El sinistres lleus són els més nombrosos i durant el 2008 se’n van produir 5.798, un 10,69% menys que l’any anterior. La nota negativa són els accidents mortals. 4 treballadors van perdre la vida durant el 2008, la mateixa xifra que es va registrar l’any anterior. Analitzant les dades per sectors econòmics, l’agricultura és l’única activitat en la qual es detecta un increment de sinistralitat laboral. De 110 treballadors ferits el 2007 es va passar a 136 el 2008. En la resta de sectors la disminució és força variable en funció de l’activitat. Així, en la construcció és on es detecta una reducció més significativa (el 27,89%) passant de 1.972 accidentats el 2007 a 1.422 el 2008. A la indústria el percentatge de disminució és de l’11.02% (de 1.615 ferits el 2007 es va passar a 1.437 el 2008). Finalment, en el sector serveis només va haver-hi una reducció del 0,04% (el 2007 es van comptabilitzar 2.851 sinistres i el 2008 2.850). Si en comptes d’analitzar les dades partint de les xifres absolutes, es fa agafant com a model l’índex d’incidència laboral (nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social), la reducció de la sinistralitat laboral al Maresme durant el 2008 seria del 7,33%, una xifra molt similar a la registrada en el conjunt de Catalunya (el 7,4%). Si voleu ampliar aquesta informació, podeu consultar el document elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

 

Clic aquí per a pdf