1.332 persones menys a l’atur

 

Les dades del mes de juny han estat positives. El nombre de persones aturades a la comarca del Maresme s’ha reduït i, percentualment, ho ha fet per sobre de la mitjana de la província de Barcelona i de Catalunya. En concret, segons les dades analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, al conjunt de la comarca consten com aturades 35.290 persones, 1.332 menys que el mes de maig.

Aquesta disminució de la xifra global de persones en demanda d’ocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 15,4%, la mateixa amb la qual es va tancar el 2010. El descens de l’atur durant el mes de juny ha beneficiat tant a homes (- 4,12%) com a dones (- 3,15%) i ha quedat reflectit en tots els sectors econòmics, si bé és el dels serveis el que acumula una reducció més destacable ( 925 persones aturades menys). La variació dins el sector industrial ha estat de 210 aturats menys; a la construcció s’han registrat 168 persones sense ocupació menys i a l’agricultura 13 menys. També s’ha reduït en 16 el grup de persones sense ocupació anterior (SOA).

Tot i aquesta disminució en el nombre de persones sense ocupació, el Maresme continua registrant una taxa d’atur superior a la de la de Barcelona provincia (14,9%) i a la mitjana de Catalunya (14,6%).

L’atur per municipis

El descens de l’atur s’ha registrat a tots els municipis del Maresme, a excepció de Caldes d’Estrac on s’han registrat 5 persones més a l’atur; Dosrius amb 6 aturats més , Vilassar de Mar amb 11 desocupats més i Tiana on no hi ha hagut cap variació respecte el maig.

En xifres absolutes, els municipis on hi ha hagut un descens més destacat han estat Mataró (-373); Calella (-158); Malgrat de Mar (-134), Pineda de Mar (-131) i Premià de Mar (-99).

Pel que fa a la taxa d’atur, se situen per sobre de la mitjana comarcal: Pineda de Mar (20,09%), Mataró (19,71%), Tordera (18,16%), Premià de Mar (16,73%) i Calella (15,63%).

D’altra banda, 6 municipis maresmencs tenen una taxa d’atur inferior al 10%: Alella (8,95%), Sant Vicenç de Montalt (8,81%), Cabrils (8,77%), Tiana (8,72%), Teià (8,69%) i Cabrera de Mar (7,81%).

Podeu veure les dades de tots els municipis, clicant sobre el Report d’Atur del mes de juny elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Mareme.

 

Informes Sociolaborals
































































 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Històric de dades: CLIQUEU AQUÍ

Es perllonga l’alerta per pluges fins a les 12:00h

El Servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha perllongat l’alerta per precipitacions intenses fins a les 12:00h d’avui, dimecres 31 d’octubre. L’avís de pluges intenses es va activar ahir a les 20:00h.

Contractació del servei de transport escolar a centres docents de la comarca del Maresme, per al curs escolar 2013-2014

ESTAT:
Suspensió del Procediment

Organisme:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Obert

DOCUMENTS:



Per accedir a la NOVA licitació aprovada per Decret de President de data 19 de desembre de 2013, clicar aquí.


Suspensió del procediment de contractació del servei de transport escolar a centres docents de la comarca del Maresme, per al curs escolar 2013-2014, per resolució de l’Òrgan Administratiu de Recursos contractuals de Catalunya (OARCC).


 
   


 


  


 
 


 


 


 
 
 
 
 
 

ALERTA meteorològica per forts vents

 

El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha activat l’alerta davant la previsió de forts vents del Nord-Oest, amb cops que poden oscil·lar entre els 75 i els 95 quilòmetres per hora. Aquesta situació es produirà entre les 14:00h d’avui, dilluns 3 de març, i  les 18:00h del dimarts 4 de març. Es demana màxima precaució. Consulteu els consells d’autoprotecció per episodis de forts vents CLICANT AQUÍ

Legislació sobre contaminació acústica

Model d’Ordenança Municipal reguladora del soroll i les vibracions


En aquest power point podreu veure les indicacions que dóna la Generalitat de Catalunya als ajuntaments per regular els sorolls i les vibracions.


Podeu accedir-hi Cliqueu aquí


  • A Catalunya és vigent la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, aprovada pel parlament en data 22 de juny. Aquesta llei determina, entre altres coses, la potestat dels Ajuntaments per regular el soroll d´activitats, maquinària i infrastructures municipals, efectuar inspeccions d´ofici i fixar el soroll màxim que pot rebre la població.



  • A nivell estatal és vigent la ley 37/2003, de 17 de novembre, del ruido, la qual s´ha desenvolupat amb els reials decrets 1367/2007 i 1371/2007 on s´estableixen per una banda els criteris de zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, i per altra s´aprova el document bàsic de protecció front el soroll del codi tècnic de l´edificació.



  • Actualment està en discussió l´Avantprojecte de Reglament de la llei 16/2002



Les ADF del Maresme es mobilitzen per evitar incendis forestals per Sant Joan

 

101 voluntaris i 34 vehicles de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme treballaran aquesta nit, coordinadament amb els parcs de bombers i les policies locals, per intentar que la revetlla de Sant Joan no desencadeni incendis forestals. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada con una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal.

El dispositiu d’aquest any, que estarà operatiu entre les 20.30h del 23 de juny i les 02.00h del dia 24, està format per 34 vehicles (29 equipats amb motobomba i dipòsit d’aigua, 4 camions, 2 tractors i 3 vehicles de suport) i 101 voluntaris que, en total, sumaran més de 500 hores de servei per a la prevenció d’incendis de vegetació en zones urbanes, periurbanes i forestals dels 36 municipis del Maresme i del Sud-Est del Vallès Oriental.

El dispositiu de cada ADF és el següent:

  • ADF Alella: 3 vehicles i 9 voluntaris.
  • ADF Burriac: 4 vehicles i 8 voluntaris.
  • ADF Montalt: 3 vehicles (inclós 1 camió) i 10 voluntaris.
  • ADF Vilassar de Dalt: 2 vehicles i 4 voluntaris.
  • ADF Premià de Dalt: 2 vehicles i 9 voluntaris.
  • ADF Serra de Marina: 5 vehicles (inclòs 1 camió) i 13 voluntaris.
  • ADF La Conreria: 3 vehicles (inclòs 1 camió) i 9 voluntaris.
  • ADF Vallalta: 3 vehicles, 1 tractor amb cuba i 8 voluntaris.
  • ADF Teià: 3 vehicles (inclòs 1 tractor amb cuna) i 15 voluntaris.
  • ADF Alt Maresme: 5 vehicles i 16 voluntaris.

Col·lectius d’atenció especial: Joves (16-29 anys) i majors de 45 anys

 

Pels objectius que ens havíem marcat, també ens ha semblat de molt d´interès recollir la mateixa informació per a aquells col·lectius d´atenció especial. És a dir, pels joves i per les persones majors de 45 anys. De fet, aquest darrer grup és considerat com un col·lectiu prioritari de les polítiques d’ocupació en l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2012-2020.


Pel cas d’aquests dos col·lectius, i a diferència de l’any anterior, hem recollit la informació en set taules per cadascun d’ells. Això ha estat així perquè a banda de recollir la informació genèrica dels joves i de la gent major de 45 anys també l’hem recollida per sexe.


Així, en el cas dels joves, a més de les taules que ja presentàvem per les dades de l’any 2015 – una amb les 50 ocupacions amb més contractes, una altra amb les 25 ocupacions amb més contractacions indefinides i una tercera amb els contractes per ocupacions primàries i grans grups d’ocupació- hem inclòs la de les 50 ocupacions per homes joves i dones joves. I hem fet el mateix per les persones més grans de 45 anys, homes de més de 45 anys i dones de més de 45 anys.


 

Contractes a homes

 

L´any 2016 els homes van formalitzar un total de 52.582 contractes, 7.970 d´indefinits i 44.612 de temporals. És a dir, el 15,16% dels nous contractes van ser de caràcter indefinit, un pes major al que hem vist per les dones. Aquest col·lectiu va signar el 50,65% del total de contractes generats a la comarca al llarg de l´any 2016.


Un total de 409 ocupacions primàries van generar almenys un contracte per a un home al llarg de l´any. En van ser 339 amb algun contracte indefinit i 370 amb algun contracte temporal.


En la taula 2.2 hem recollit la informació referent a les 50 ocupacions primàries amb més contractes a homes. Aquella que va generar més contractes va ser la dels cambrers assalariats amb 6.919 contractes, un 12,69% de caràcter indefinit. En segon lloc trobem la dels peons de les indústries manufactureres que només el 4,47% dels 6.826 contractes generats van ser indefinits. La dels peons dels transports de mercaderies i descarregadors va formalitzar un total de 2.063 contractes, l´11,25% dels quals indefinits (232).


També l´ocupació dels cambrers assalariats ocupà el primer lloc quant a volum absolut de contractes indefinits (878), seguit per la dels venedors de botigues i magatzems (495) i la dels peons de les indústries manufactureres. De tota manera, el més interessant, com hem anat veient, és saber quin és el grau de contractació indefinida. Així, si creuem la informació de la taula 2.2.1 amb la de la 2.2 veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits el major pes va ser pels agents i representants comercials amb un 63,53% (263). La van seguir la dels empleats domèstics (39,38%; 102) i la dels mecànics i ajustadors de vehicles de motor (38,72%; 103). Fora d´aquestes 25 ocupacions i dins de les 50 el grau major és per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors (32,18%; 56).


Veurem tots seguit com hi va haver ocupacions primàries en què el pes de la contractació indefinida fou major.


Abans però, constatem que hi ha hagut canvis en relació a l´any 2015. Si un any abans havíem vist que l´ocupació dels Agents i representants comercials era aquella, dins de les 50 amb més contractes, amb un major grau de contractació indefinida tant entre les dones com entre els homes, per l´any 2016 això ha canviat. Per les dones el major grau de contractes indefinits es registrà en l´ocupació de les dissenyadores de productes i peces de vestir (58,54%) i en els homes en la dels agents i representants comercials (63,53%) com un any abans.


Com avançàvem, en la taula 2.3 hem recollit els contractes per ocupacions primàries per sexe i endreçades per grans grups i grups principals d´ocupació i en què hi hem inclòs, també, el pes de la contractació indefinida per a cada col·lectiu. Això permet comparar, entre d´altres, el grau de contractació indefinida entre sexes per a una mateixa ocupació.


Així, en les ocupacions primàries que conformen el grup dels Directors i gerents veiem que la contractació indefinida va ser elevada per tots dos col·lectius, amb més contractes pels homes que per les dones i també amb un pes major pels homes (78,92%) que per les dones (65,85%). De tota manera, hi va haver ocupacions en què el pes de la contractació indefinida fou major per les dones, altres pels homes i d´altres igual.


En el gran grup d´ocupacions dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals el pes de la contractació indefinida fou major entre els homes (14,17%) que no pas entre les dones (12,24%). Ara bé, quan ho desglossem per grup principals, veiem que en el dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals de la salut i l´ensenyament el grau de contractes indefinits fou molt pobre, lleugerament superior en les dones (8,88%) que no pas pels homes (8,52%) i que fou major en els homes (23,80%) que no en les dones (22,64%) en el grup principal dels Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals en què el pes d´aquests contractes va ser una mica més elevat però lluny del llindar del 50%. Si bé no trobem un patró definit quant al grau de contractes indefinit el cert és que sí que sembla haver-n´hi un quant a volum de contractes depenent de l´ocupació primària. Així, dels 1.482 contractes de la dels infermers especialitzats (excepte infermers obstetricoginecològics) –una ocupació tradicionalment molt feminitzada- el 83,47% han estat per dones, dels quals només l´1,86% però han estat indefinits (23), i només l´1,63% en el cas dels homes (4).


En les ocupacions de mestres i professors, en què també habitualment la presència femenina és major, les dones han formalitzat més contractes que els homes amb graus de contractes indefinits semblants en general. Quant a la resta d´ocupacions de tècnics i professionals científics en aquelles ocupacions relacionades amb les enginyeries tècniques mecàniques, aeronàutiques, de mines, electrònics, etc…trobem un biaix cap a la contractació masculina, com en la de dissenyadors de productes i de peces de vestir i la dels  altres professionals dels treball i l’educació social el trobem cap a la femenina, amb independència del grau de contractes indefinits.


En el grup dels Tècnics i professionals de suport el grau de contractes indefinits fou molt semblant entre sexes; un 16,20% en el cas dels homes i un 12,04% en el cas de les dones, amb un volum de contractes total similar. El biaix de contractes a homes es va donar, de nou, en el cas de les ocupacions relacionades amb al construcció, l´electricitat, l´electrònica, etc. tot i que no en tots els casos suposés, també, un major índex de contractes indefinits. El biaix fou clarament femení en les ocupacions d´assistents de direcció i administratius, secretaris de centres mèdics o clíniques, animadors comunitaris, monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment, activitats en què el grau de contractes indefinits fou minso.


En el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic un 34,38% dels contractes femenins foren indefinits i un 31,01% dels masculins. L´ocupació amb major pes de contractes indefinits a homes fou la dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (62,96%) i les de pes més elevat entre les dones foren, amb un 66,67% respectivament, les dels empleats de logística i transport de passatgers i mercaderies i la dels codificadors i correctors d’impremta.


Pels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic el grau de contractació indefinida ha estat molt semblant entre homes (25,64%) i dones (26,48%), per bé que en nombres absoluts la contractació femenina va més que triplicar la masculina. La dels teleoperadors fou l´ocupació amb major grau de contractes indefinits pels homes (75%) mentre que per les dones fou la dels empleats de vendes d’apostes (54,55%).


Tres grups principals composen el gran grup d´ocupacions dels Treballadors del serveis de restauració, personals, protecció i venedors. El dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en què el pes de la contractació indefinida va ser semblant en tots dos sexes, lleugerament més elevat entre les dones (17,22%) que entre els homes (16,91%). Hi va haver ocupacions altament feminitzades quant al volum de contractes total com la de venedors de botigues i magatzems, per bé que no necessàriament amb percentatges més elevats de contractes indefinits. El dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones el biaix cap a la contractació femenina és evident si bé, el grau de contractes indefinits fou lleugerament superior entre els homes (10,20%) que entre les dones (9,88%). En més de la meitat d´ocupacions primàries que conformen aquest grup hi va haver més contractes a dones que a homes.


Quant a l´índex de contractes indefinits, en el cas dels homes el major es va registrar en l´ocupació dels Empleats de pompes fúnebres i embalsamadors amb un 85,71%, i en les dones en la dels especialista en tractaments d’estètica, benestar i similars amb un minso, si ho comparem amb el dels homes, 35,43%. En la mateixa ocupació els homes van assolir un 53,33% de contractes indefinits.


En el grup dels Treballadors dels serveis de protecció i seguretat el biaix en contractes a homes és força evident, fet provocat, amb tota probabilitat pel perfil de les ocupacions a desenvolupar que han tingut, al llarg del temps, un alt component masculí. Els homes van formalitzar el 90,60% dels contractes d´aquest grup. Malgrat això, quan mirem els índex de contractació indefinida aquest fou major entre les dones (13,61%) que entre els homes (11,15%).

També en el grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres fou desigual el volum de contractes per gènere –més del doble de contractes a homes que a dones- així com el grau d´indefinits, del 26,02% en els homes i del 2,56% en les dones.


També hi va haver una desproporció molt important en el grup dels Treballadors qualificats de la construcció (excepte operadors de màquines) en què el 98,38% dels contractes van ser signats per homes. Bo i això, el pes de la contractació indefinida fou major entre les dones (25,64%) que entre els homes (12,16%). Dins del mateix gran grup també fou desproporcionada la contractació per sexes en el grup dels treballadors qualificats de les indústries manufactureres en què el 76,23% dels contractes van ser signats per homes. L´índex de contractes indefinits va ser del 26,47% pels homes i del 23,54% per les dones. En la majoria d´ocupacions van ser més contractats els homes que les dones, especialment en aquelles amb un marcat perfil masculinitzat tradicionalment, com ho van ser més les dones en d´altres amb un perfil tradicionalment més feminitzat com en la dels patronistes per a productes tèxtils i de pell.


Dins dels gran grups dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors, en el dels Operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors la contractació indefinida fou semblant, quant al seu pes, en tots dos sexes; un 26,20% en el cas dels homes i un 25,74% en el cas de les dones. En aquest cas en poques ocupacions els nombre de contractes a dones va ser superior als homes. De forma clara ho foren en l´ocupació dels operadors de màquines de cosir i brodar, si bé el pes de contractes indefinits fou major entre els homes. En poques ocupacions s´assolí el 50% de contractes indefinits en tots dos sexes. Quant al grup dels Conductors i operadors de maquinària mòbil la descompensació de contractes per gènere és exagerada; el 96,87% van ser signats per homes. La contractació indefinida tingué un major pes en els homes (19,98%) que en les dones (12,68%).


Finalment, el grup de les Ocupacions elementals es descompon en dos grups principals, el dels Treballadors no qualificats en serveis (excepte transports) i el del Peons de l´agricultura, la pesca la construcció, les indústries manufactureres i els transports. En el primer cas, les dones van formalitzar més contractes que els homes i també l´índex de contractes fou major per bé que els valors foren pobres, del 18,54% i dels 15,31% respectivament. En algunes ocupacions s´observen biaixos de gènere com són la dels empleats domèstics més feminitzada i la de recollidors de residus urbans masculinitzada. En el cas dels Peons els contractes a homes van doblar als formalitzats per dones. En tots dos casos el pes de la contractació indefinida fou pèssim, però amb major gravetat en el cas de les dones en què només el 2,80% dels contractes foren indefinits.


Així doncs, quan hem considerat els 17 grups principals hem vist que, en termes generals, en 7 grups principals la contractació femenina indefinida va presentar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. De tota manera, el més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits.


























 
TAULES: