Creix l’atur en el sector serveis i entre les persones del Maresme sense ocupació anterior

5 desembre 2023

El Maresme ha registrat un nou increment de l’atur durant el mes de novembre. Les oficines d’ocupació de la comarca han sumat 190 persones com a demandants de feina, el que percentualment representa un increment del 0,91% respecte a octubre, un mes que també va reflectir un augment de la desocupació .

Tot i aquest increment, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que al Maresme hi ha 739 persones aturades menys que al novembre de 2022, el que en termes percentuals representa una reducció interanual de la desocupació del 3,40%.

El tancament del mes de novembre deixa al Maresme 20.978 persones com a demandants de feina, una xifra que, respecte al mes anterior, se centra en el sector serveis i entre el col·lectiu anomenat SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció presenten disminució de l’atur en percentatges que oscil·len entre el -1.04% en el cas de l’agricultura i el -0,06% en la construcció.

Amb aquestes noves dades, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,34%, elevant-se a l’11,25% entre les dones i baixant al 7,90% entre els homes. La mitjana comarcal té les seves puntes a l’esfera local. Així, Tiana (4,73%) i Alella (4,91%) són els municipis amb una taxa de desocupació més baixa que contrasta amb el 12.89% de Tordera, l’12,46% de Pineda de Mar o l’11,48% de Mataró.

En relació al mes passat, l’atur registrat ha repuntat en 17 municipis, en uns altres 10 ha disminuït i en 3 s’ha mantingut el mateix nombre. En termes interanuals, ha baixat en 19, augmentat en 9 i mantingut en 2.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’ACA subvenciona actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana d’11 municipis del Maresme

29 novembre 2023

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.

La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.

Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.

Les actuacions subvenc¡onades són les següents:

Mataró	Maresme	Riera Argentona	21.553,28 €
Santa Susanna	Maresme	Riera de Santa Susanna	65.738,42 €
Arenys de Mar	Maresme	Riera d’Arenys	63.149,73 €
Cabrils	Maresme	Torrent Can Xinxa	1.837,66 €
Cabrils	Maresme	Torrent Roldós	24.744,55 €
Òrrius	Maresme	Riudemeia	17.891,95 €
Òrrius	Maresme	Riudemeia	31.428,32 €
Arenys de Mar	Maresme	Rial del Sapí	19.198,54 €
Òrrius	Maresme	Torrent de Can Céllecs	19.215,28 €
Cabrera de Mar	Maresme	Torrent de Ca n’Amat	3.399,83 €
Cabrera de Mar	Maresme	Torrent d’en Meniu	30.065,43 €
Masnou	Maresme	Riera d’Alella	7.377,46 €
Mataró	Maresme	Riera de Sant Simó	64.776,36 €
Sant Vicenç de Montalt	Maresme	Riera de Sant Vicenç de Montalt	20.942,23 €
Caldes d’Estrac	Maresme	Riera de Caldes d’Estrac	9.230,02 €
Sant Iscle de Vallalta	Maresme	Riera Vallalta	4.573,89 €
Arenys de Munt	Maresme	Riera d’Arenys	21.804,33 €

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

28 novembre 2023

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

La consellera de Territori, Ester Capella, informa les alcaldies del Maresme de la inversió de 384 milions per millorar la mobilitat a la comarca

27 novembre 2023

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presentat a les alcaldies del Maresme la inversió de 384 milions d’euros que el Govern destinarà a la millora de les infraestructures del Maresme, en el marc de les encomanes de gestió acordades amb l’Estat. La consellera ha explicat que el conveni que concreta els detalls per l’execució de les obres està redactat, consensuat i en procés de formalització per part d’ambdues administracions.

Les actuacions en infraestructures de la mobilitat al Maresme recollides al protocol tenen el seu antecedent en un acord signat entre el Govern i l’Estat l’any 2009 per al traspàs a la Generalitat de l’N-II entre Montgat i Tordera i per portar a terme obres de millora del corredor. L’Estat va transferir a la Generalitat només 90 dels 400 MEUR previstos a l’acord i l’actual protocol recull aquell deute pendent que ara, actualitzat a l’IPC, es xifra en 384 MEUR.

Els eixos d’actuació que es duran a terme són:

• Millora de connectivitat i accessibilitat de la C-32 i entorn, amb l’execució de nous enllaços i la millora de les connexions amb l’N-II i la resta de la xarxa viària local i municipal.

• Pacificació de l’N-II i creació d’un carril per a bicicletes i vianants.

• Actuacions al corredor viari per millorar la permeabilitat transversal, la integració territorial i les infraestructures de transport públic.

• Descarbonització i digitalització del corredor, afavorint l’eficiència energètica i la reducció dels impactes ambientals.

• Millora de la mobilitat del corredor amb la Selva Marítima, cobrint el dèficit de connectivitat i capacitat.

• Execució d’actuacions, per part de l’ADIF, per a la millora de la línia R1 de Rodalies

El Departament de Territori ja està treballant en els projectes de la major part d’actuacions recollides al protocol, de manera consensuada amb els ajuntaments. En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord, el Govern està desenvolupant un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.

Pacificació de l’N-II i carril bici

El programa d’actuacions, amb una inversió estimada en 80 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.

A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Així, es millorarà el disseny de les parades d’autobús, garantint la seva accessibilitat, incrementant-ne l’espai i implantant noves marquesines per afavorir el servei i confort a les persones usuàries. Addicionalment, en les estacions de tren, es potenciarà la intermodalitat bus-tren amb la creació d’espais que permetin regular l’intercanvi, així com la connectivitat amb les línies de bus de cada àmbit.

Aquesta intervenció integral, que abasta més de 40 quilòmetres de fins a 18 termes municipals, s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams. Tots els projectes estan en redacció i es preveu aprovar-los progressivament durant el 2024, per a la posterior licitació de les obres corresponents.

Una C-32 més accessible

El Departament té en redacció de l’estudi informatiu que analitza la construcció de nous enllaços i la millora de diversos d’existents, amb la voluntat de sotmetre’l a informació pública el primer trimestre de 2024. Es preveu per aquesta intervenció en els enllaços una inversió estimada en 90 MEUR.

Els nous enllaços han de permetre treure de l’N-II, que actualment registra a l’entorn dels 30.000 vehicles al dia en els trams més transitats, fins a 10.000 vehicles diaris, segons el tram. Els nous enllaços es prioritzaran en funció del seu impacte positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista.

La pacificació de l’N-II i l’accessibilitat de la C-32 estan estretament lligades; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir a reencaminar cap a l’autopista el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II. Per això, el Departament, en paral·lel i a mesura que va avançant i aprofundint en els projectes i estudis, està analitzant com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per causar el mínim impacte possible en la mobilitat de la comarca.

Millores complementàries del conveni

En relació amb la millora de la connectivitat de l’autopista, Territori també està treballant en altres projectes com la conexió amb l’N-II i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, la millora de l’enllaç amb la C-60 o la construcció de rotondes a vies d’accés a l’autopista (BP-5002 a Alella, C-61 a Arenys de Mar i Arenys de Munt, o BV-5033 a Sant Andreu de Llavaneres).

Finalment, cal esmentar també les obres per a completar el desmantellament de les antigues àrees de peatge de l’autopista, tant en peatges troncals com en laterals, que s’adjudicaran pròximament i començaran a principis de 2024. En els espais alliberats, el Departament hi preveu, entre d’altres usos complementaris a la xarxa viària, la instal·lació de parcs solars, en el marc del programa per assolir l’autoconsum a la xarxa viària de la Generalitat, tot aprofitant el potencial que ofereix el domini públic de les carreteres. A més, també s’inclou la implantació de plaques fotovoltaiques al túnel de la C-32 de Santa Susanna i al de Parpers de la C-60, que s’executaran durant el 2024.

La Mostra Literària del Maresme tanca la seva quarentena edició amb el lliurament de premis

27 novembre 2023

La Mostra Literària del Maresme ha tornat al lloc on va començar. El Masnou va acollir l’acte de lliurament de premis de la primera edició, el 28 d’abril de 1984, i ha tornat a ser el municipi on 40 anys després s’han aplegat autoritats locals i les maresmenques i maresmencs premiats.

En un emotiu acte on tant l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, com la consellera de Cultura, Marta Rovira, van tenir paraules de record a la trajectòria de la Mostra, es va fer el lliurament de premis que va culminar amb un especial pastís de celebració que reproduïa la imatge que l’artista Mar Torrano ha fet especialmet per aquesta quarentena edició del certamen literari.

La Mostra Literària del Maresme va ser una iniciativa de les regidories de Cultura dels ajuntaments de Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Tiana, Alella, Teià, El Masnou, Montgat, Argentona i Dosrius. Aquests 11 municipis presentaven el certamen l’any 1984 defensant que “un dels nostres objectius prioritaris ha d’ésser el fornent de tot alló que contribueixi a la formació i la consolidació d’una veritable consciència comarcal, base fonamental de qualsevol futura divisió territorial de Catalunya que pretengui estar arrelada entre els seus ciutadans” .

40 anys deprés, la Mostra Literària, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, manté el mateix format: una fase local i una final comarcal i en aquesta edició han concursat obres de 27 dels 30 municipis de la comarca.

Podeu llegir les obres guanyadores en aquest enllaç

PREMIS

El Jurat format per Elisenda Guiu, Guillem Vallejo, Núria Pera i Jaume Prat, ha atorgat els següents premis:

GRUP A – Prosa (de 6 a 8 anys)

PRIMER PREMI: La porta misteriosa de Mila Gispert Sangerman (Arenys de Munt). Per l’original forma en què tracta les expectatives d’una nena davant d’una festa d’aniversari, i coherència narrativa i ben estructurada
SEGON PREMI: Un llit peculiar d’Adrian Arquelladas Bernat (Montgat). Pel llenguatge clar i senzill, i els valors que transmet la narració.
ACCÈSSIT: La Blancaneus després del final del conte d’Ada López Vilaró (Cabrils). Per com capgira el conte popular, aportant una visió molt més actual a la seva protagonista.

GRUP A – Poesia (de 6 a 8 anys)

PRIMER PREMI: Gina, de Vera Pérez García (Tordera). Per la musicalitat del poema, la naturalitat
en l’expressió i el bon tractament temàtic.
SEGON PREMI: Papa, d’Alexandra Capdevila Morales (Sant Andreu de Llavaneres). Per com desenvolupa l’amor cap a un pare amb una gran riquesa de comparacions i des de la tendre visió d’un infant.
ACCÈSSIT: L’elefant que s’ha equivocat, de Ian Lupo Pereira Lissia (Dosrius). Per la capacitat de
síntesis del poema que amb pocs versos resumeix la dimensió de la vida de la natura des dels ulls d’un nen/a.

GRUP B – Prosa (de 6 a 8 anys)

PRIMER PREMI: Aventura al museu de Conrad Rodríguez Acosta (Canet de Mar). Per la bona tècnica del relat i el seu bon desenvolupament, ben construït i ben escrit. És una història ocurrent, divertida, dinàmica i desperta interès per la lectura.
SEGON PREMI: El viatge de l’ocell de Leyre López Quiroga (Alella). Està ben escrit, se’n destaquen especialment les transformacions en ocell i com a partir d’aquí es van succeint una sèrie d’aventures imaginatives i originals.

GRUP B – Poesia (de 6 a 8 anys)

PRIMER PREMI: La festa major d’Aran Herrero (Vilassar de Mar). Es destaca l’alegria i com va revivint, vers a vers, tot el recorregut de la festa major.
SEGON PREMI: La papallona daurada d’Ot Nardi Plana (Arenys de Mar). Breu i senzilla composició que es converteix en un metàfora de la bellesa de la llibertat a través d’una papallona.

Grup C- Prosa (de 12 a 14 anys)

PRIMER PREMI: Camps sembrats d’errades d’Alexandra Josa Marcos (Alella). Un relat ben sorprenent. Guarda la incògnita i l’interès fins el final. És una lectura que atrapa.
SEGON PREMI: Quan les vaques volin d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt). Una història reveladora i ben treballada. Es valora el fet que dóna veu a una generació de dones que van ser
silenciades, manipulades, frustrades i reprimides.

Grup C- Poesia (de 12 a 14 anys)

PRIMER PREMI: Efímer d’Elsa Huang (Montgat). Mostra al lector a través del mirall el monstre en
què es converteix el protagonista i la seva lluita vital.
SEGON PREMI: El carrer de Nil Velasco Andinyac (Teià). Se’n destaca la senzillesa, la musicalitat. Però sobretot, com a través de la senzillesa, la quotidianitat pot estar plena de bellesa i ens fa veure com aquesta realitat moltes vegades se’ns escapa i no podem percebre-la i per tant gaudir-la.

Grup D- Prosa (de 15 a 18 anys)

PRIMER PREMI: 8:58 de Gala Amado (Premià de Mar). Pels recursos emprats, lingüístics i literaris, que condueixen amb agilitat per una història fresca i un final sorprenent.
SEGON PREMI: Nit estrellada de Jana Aubanell Martín (Malgrat de Mar). Pel tractament profund i
honest d’un tema de màxima actualitat, narrat amb gran sensibilitat i cura.
ACCÈSSIT: Genèric? de Mar Belmonte Mancera (Mataró). Per l’originalitat de la proposta al temps que convida a la reflexió sobre un tema actual.

Grup D- Poesia (de 15 a 18 anys)

PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona).
El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor
penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i
tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a
partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però
sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un
paper rellevant la buidor de tot plegat.

Grup E- Prosa (de 19 a 25 anys)

PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona).
El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor
penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i
tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a
partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però
sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un
paper rellevant la buidor de tot plegat.

Grup E- Poesia (de 19 a 25 anys)

PRIMER PREMI: Vent i marea de Marçal Monell Ruscalleda (Tordera). Se’n valora la bellesa i es
destaca la personificació del vent d’una banda i de l’altra el ritme i la musicalitat.
SEGON PREMI: Llavis de Mediterrani d’Alexandra Bertran Rabat (Montgat). Amb un ric vocabulari, bones imatges i bon ritme que et transporten a una història d’amor passada però que es denota ben viva.

Grup F- Prosa (més grans de 26 anys)

PRIMER PREMI: En primera del plural de Jordi Dotras Targas (Canet de Mar). Text que emociona
per la seva sinceritat i que, amb riquesa de recursos lingüístics i literaris, ens fa connectar amb el
relat del protagonista.
SEGON PREMI: Converses d’escala de Carles Pujalte Vizacaíno (Arenys de Munt). Una història
rodona i ben aconseguida que ens trasllada ràpidament a la vida dels seus dos protagonistes.
ACCÈSSIT: Sororitat de Neus Serra Bosch (Malgrat de Mar). Una història punyent que emociona
i alhora fa reflexionar sobre la vida i la fragilitat de l’ésser humà.

Grup F- Poesia (més grans de 26 anys)

PRIMER PREMI: El cor d’un nuc de Marcos Castillón Espezel (Argentona). Per la gran riquesa
musical del poema, la varietat de recursos literaris i les reflexions sobre les emocions humanes.
SEGON PREMI: Sobre el temps de Carles Ramos Portas (Alella). Per la profunda visió sobre el
temps des d’una gran originalitat formal, amb un gran ritme poètic que aconsegueix reproduir les
contradiccions humanes sobre el que sentim vers al temps.
ACCÈSSIT: Do d’Aimar Perez Gali (Dosrius). Per les intertextualitats del poema i la seva gran
musicalitat.

MICRORELATS

El préstec de Pere Comeche Padilla (Dosrius). Sorprenent i et sorprèn amb el canvi de rols.

DIVERSITAT FUNCIONAL

Les gallines i jo d’Elena Julià Jordan (Dosrius). Se’n destaca la senzillesa, l’emotivitat i a la
vegada un cert toc d’humor.

El Servei comarcal de gestió d’habitatges de lloguer social i assequible comença a caminar amb 3 pisos en cartera

23 novembre 2023

El Ple celebrat dimarts va donar el tret definitiu de sortida per facilitar la posta en marxa del Servei de gestió d’habitatges social i assequible que impulsa el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a dinamitzar el mercat de l’habitatge social en els seus municipis.

Per unanimitat de tots els grups comarcals es va aprovar definitivament la creació d’aquest nou servei comarcal així com les Bases generals que estableixen el procediment d’adjudicació dels habitatges que els ajuntaments posin a disposició del Consell Comarcal.

De fet, el nou servei que es prestarà directament des de l’Oficina d’Habitatge del Maresme ja neix amb una cartera de 3 pisos: 2 cedits per l’Ajuntament de Montgat i 1 per l’Ajuntament de Canet de Mar. El conseller d’Habitatge, Pep Ripollès, ha manifestat que “veient l’interés que el servei ha despertat entre els ajuntaments, preveiem que en els propers mesos comptarem amb més habitatges per posar en el mercat a preus assequibles“.

Ripollès també ha dit que les administracions “hem de fer un esforç per frenar la tensió habitacional que està expulsant veïns i veïnes dels nostres municipis” i ha posat en valor les diferents iniciatives que hi ha, com la Borsa de Lloguer del Maresme, que treballen per augmentar l’oferta de pisos de lloguer a preus assequibles i garantir d’aquesta manera l’accés de la població a un habitatge digne i a un preu just.

Tal com adverteixen diferents estudis, el Maresme és un territori amb un mercat de l’habitatge altament tensionat. Els preus han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania i el parc d’habitatges de lloguer és limitat.

Les darreres dades de l’Incasòl (Institut Català del Sòl) relatives al primer trimestre de 2023 situen el Maresme com la quarta comarca catalana camb lloguers més elevats (darrera el Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat). El preu de lloguer mitjà al Maresme a principis d’aquest any era de 815 euros. Una pujada de 74,98€ respecte a 2022 en què el preu mitjà del lloguer al Maresme se situava en els 740€/mes.

A l’esfera local, 10 dels 20 municipis catalans on el preu mitjà de lloguer supera els 1.000 euros mensuals són maresmencs. Es tracta de:

Sant Vicenç de Montalt – 1.559,02 euros
Cabrils -, 1.521,73 euros
Cabrera de Mar – 1.347,50 euros
Santa Susanna – 1.303,33 euros
Alella -1.200,95 euros
Caldes d’Estrac – 1.175 euros
Premià de Dalt – 1.145,19 euros
Tiana – 1.088,87 euros
Vilassar de Mar – 1.038,48 euros
Montgat – 1.005,96 euros

A més, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils encapçalen la llista de municipis catalans amb un lloguer més elevat.

El Maresme va registrar l’any passat 3 feminicidis

23 novembre 2023

Les violències masclistes són una xacra de la societat que cada any es cobren víctimes. A l’entorn de la celebració del Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha analitzat les dades oficials del Consell General del Poder Judical (CGPJ). És un estudi quantitatiu que crida a la reflexió a partir de la xifra de víctimes maresmenques.

Segons el recull oficial del CGPJ, l’any passat va haver-hi tres feminicidis al Maresme, el 15,78% del total de registres en territori català. El còmput anual és inferior al de 2021, però en canvi es van registrar més denúncies, es van incoar i adoptar més ordres i mesures de protecció i també va crèixer interanualment el percentatge d’ordres i mesures de protecció adoptades respecte a les incoades. De fet, el percentatge registrat al Maresme (51,4%) és superior al de l’àmbit català (46,8%).

D’altra banda, l’any passat va haver-hi 57 persones enjudicialitzades per violències masclistes, 50 de les quals (el 87,7%) van ser condemnades. Les dades de 2022 són inferiors a les registrades l’any anterior. Al 2021, es van enjudicialitzar 84 persones i 75 d’elles (el 89,3%) van ser condemnades.

De les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local sobta el volum de víctimes que s’acullen a la dispensa a l’obligació de declarar com a testimoni. El registre de 2022 s’eleva a 314, gairebé un 220% més que l’any anterior.

El Consell Comarcal del Maresme es compromet a partir de la Declaració Institucional aprovada en el darrer Ple per totes les forces polítiques comarcals, a excepció de VOX, a “dedicar tots els esforços i reursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes” a la vegada que fa una crida a la implicació de tothom ja que ” totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seva vida“.

A la comarca disposem d’alguns serveis que la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Igualtat i Feministes i de l’Institut Català de les Dones ha desplegat els últims anys: El SIAD, com a servei de referència per donar informació i atenció a les dones; la resposta urgent a dones en situació de violència masclista a través de l’acolliment d’urgències i serveis puntuals, el SIE Maresme destinat a la recuperació psicològica de les dones, infants i adolescents que han patit o pateixen violència masclista, i pròximament disposarem del Barnahus, destinat a atendre menors víctimes de violències sexuals.

INDICADORS 2022 DE VIOLÈNCIES MASCLISTES AL MARESME

La sinistralitat laboral suma una nova mort al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

22 novembre 2023

Les xifres de sinistralitat laboral al Maresme corresponents al tercer trimestre de l’any tornen a computar víctimes mortals. 1 persona treballadora hi va perdre la vida després d’haver patit un accident al lloc de feina. L’any passat van ser 4 les víctimes mortals a la comarca

Segons indica l’Informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, al Maresme s’han comunicat 1.941 accidents laborals, dels quals prop de la meitat han tingut resultat de baixa (49,51%); un 41,63% han estat sense baixa laboral i el 8,86% han estat in itinere, és a dir, en els trajectes d’anada i/o tornada del lloc de treball.

En comparació amb el mateix període de 2022, es detecta una reducció dels sinistres amb baixa laboral tant entre homes (-5,35%) com entre dones (-7,07%). En canvi, els accidents que no han obligat a la persona treballadora a cursar baixa laboral han augmentat un 17,47% entre els homes i un 8,79% entre les dones. Pel que fa als accidents in itinere han augmentat entre les dones (12,64%) i han disminuït entre els homes (-22,92%).

En el cas dels homes, la majoria d’accidents han tingut resultat de baixa (53,46%) mentre que en el cas de les dones han estat aquells sense baixa (43,42%). Els ocorreguts in itinere són els que tenen menys presència en tots dos sexes (5,89%; 14,33% respectivament).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

El futbol suma esforços a Premià de Mar per promoure l’adopció dels gossos acollits al CAAD Maresme

22 novembre 2023

El partit que diumenge, 26 de novembre, enfrontarà al Club Esportiu Premià amb la Unió Esportiva Vilassar de Mar anirà precedit d’una acció en benefici dels drets dels animals. Els equips saltaran al camp a les 12.30h acompanyats de gossos que es troben acollits al Centre d’Atenció d’Animals de Companyia (CAAD Maresme). L’objectiu és incentivar la seva adopció i sensibilitzar sobre els efectes de l’abandonament d’animals.

Aquesta iniciativa neix de l’Ajuntament de Premià de Mar i del Club esportiu de la població que han organitzat – amb la col.laboració del CAAD Maresme i de la Unió Esportiva Vilasssar de Mar – la primera Jornada de l’Adopció i l’Esport per visibilitzar la realitat dels animals acollits al CAAD Maresme a l’espera de trobar una llar definitiva.

A la vegada és una acció que permet donar a conèixer el CAAD Maresme -un servei públic mancomunat del qual en forma part Premià de Mar- que s’encarrega de recollir, acollir i promoure l’adopció de gossos i gats que han estat abandonats o que han perdut els seus propietaris per mort, malaltia greu o altres circumstàncies.

Anualment arriben a l’entorn de 1.200 animals al Centre i en els darrers mesos s’ha detectat una tendència a l’alça i una frenada en el nombre d’adopcions.

El CAAD Maresme, gestionat pel Consell Comarcal, presta servei a 20 municipis de la comarca: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana i Tordera.

Notícies