onada de calor al Maresme

20 juny 2003

El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme preveu per al cap de setmana i per a la revetlla de St. Joan, temperatures superiors a les normals per aquesta època de l’any. La previsió indica que diumenge i dilluns es pot arribar a la comarca a unes temperatures de 35 graus. Aquest fet, juntament amb la manca de precipitacions de les últimes setmanes (les darreres pluges van caure el 25 de maig), fa que tinguem un elevat risc d´incendi forestal.

Per aquest motiu el Consell Comarcal del Maresme fa les següents recomanacions i recordatoris: Extremar les precaucions durant la revetlla de St. Joan a l’hora de llançar els petards i altres artilugis de foc.
-Encendre les fogueres en àrees perfectament controlades i respectant la normativa vigent.
-És prohibit encendre foc en zones forestals i a menys de 500 metres d’aquestes. Telèfon dels Bombers de la Generalitat:085 Telèfon dels Agents Rurals:93 574 00 36

L’alcalde de Mataró, Manuel Mas, és el nou president del Consell Comarcal del Maresme

7 agost 2003

{+}

{+}
El passat 7 d’agost va tenir lloc la constitució del nou Consell Comarcal del Maresme. Van prendre possessió del càrrec 32 dels 33 consellers comarcals (Joaquim Fernández de Convergència i Unió no hi va assistir a la sessió plenària i prendrà possessió de l’acta de conseller en el proper Ple de la Corporació).

El nou president del Consell Comarcal és l’alcalde de Mataró,
Manuel Mas i Estela , que va obtenir el suport del seu grup comarcal (PSC: 10 escons), d’ERC (5 escons) i d’ICV-EA (3 escons). En total 18 vots. Aquestes tres forces polítiques formen el nou equip de govern que compta amb Antoni Soy Casals (Acalde d’Argentona) com a Vicepresident 1r, i LLorenç Artigas Planas (alcalde de Vilassar de Dalt) com a Vicepresident 2n. Convergència i Unió (CiU) va presentar Juan Carlos Garcia Cañizares, alcalde de Tordera, com a candidat a la Presidència. En va obtenir 10 vots. Per la seva banda, el Partit Popular (PP) també va presentar candidat a la Presidència del Consell Comarcal: José Manuel López González, regidor de l’ajuntament de Mataró. López va obtenir 4 vots. Per veure la nova composició política del CCM,
cliqueu aquí
-Per veure el discurs d’investidura de Manuel Mas,
Cliqueu aquí

Discurs d’investidura de Pere Almera

11 maig 2004

Senyors consellers, senyores conselleres, senyors, senyores.

Voldria en primer lloc manifestar el meu agraïment als consellers i conselleres que m´han donat la seva confiança per ser president del consell comarcal del maresme.
Portaveus dels grups que m´han donat suport agrair les seves paraules

Certament és una circumstància poc freqüent que es produeixi més d´una elecció de president en un mateix mandat, aquest fet és encara fruit de l´encadenat de processos electorals i de les seves conseqüències que varen portar a què el passat dia 30 d’abril Manel Mas deixés la presidència del Consell Comarcal del Maresme i es posessin en marxa els mecanismes per a l’elecció de nou president, aquest procediment administratiu s’ha desenvolupat amb tota normalitat, igualment les converses dels representants dels grups polítics s´han emmarcat en el pacte de govern al consell comarcal que va estar subscrit pel PSC, ERC i ICV a l´inici d’aquest mandat.

Voldria en aquest moment de la meva elecció agrair i reconèixer la tasca realitzada pels anteriors presidents que m´han precedit, tots ells, cadascun des de la seva perspectiva han dedicat el millor del seus esforços per assolir el desenvolupament del Consell, com en totes les tasques amb encerts i errors que el temps permet observar-los amb major claredat i situar en el seu lloc.

Permeteu-me però que faci èmfasi en els dos presidents que m´han precedit immediatament, en Josep Jo i en Manel Mas, amb els que he coincidit en el treballs en el consell. En Josep en el mandat 1999-2003 va presidir el consell en un període d´importants dificultats, superades amb la col·laboració de tots i que va viure a la vegada una gran transformació i va tenir una dedicació apassionada a la tasca de la presidència del consell voldria agrair-li en especial la seva dedicació. En Manel, que venia acompanyat d’un perfil poc comarcalista, ha encapçalat amb la major responsabilitat la tasca al servei de la institució que ara ha deixat amb certa recança (crec jo) i com ens va dir en l´anterior sessió, en què deixava la presidència es va oferir a treballar des de les seves noves funcions pel conjunt de la comarca.

Assumeixo el càrrec de president del consell comarcal amb la major responsabilitat i voluntat de servei, en un moment engrescador, per una banda perquè tinc el convenciment que ens trobem davant d’importants decisions en molts temes que són cabdals per a la nostra comarca:

com es el de la mobilitat, des del govern comarcal tenim davant nostre l’oportunitat de definir el que es vol des del territori, la manca de propostes ampliament consensuades ha estat motiu perquè el conjunt de la nostra comarca no hagi rebut les inversions necessàries i voldria recordar ara l´essencial paper reivindicatiu que va fer la plataforma dels 9 ajuntaments del Maresme Sud en relació a la N-II i la gratuïtat de l´autopista que va posar sobre la taula aquest tema que no havia estat afrontat de forma seriosa fins aleshores.

-La sostenibilitat i en especial la política de residus en un marc de noves exigències que obliga prendre decisions importants i urgents en les que l’àmbit territorial de la comarca és especialment adequat per la seva gestió. Amb la major voluntat de col.laborar amb els municipis i concertar actuacions d’interès general.

-La societat de la informació, amb el desplegament de sistemes avançats de transmissió de dades,(banda ampla), que han patit un fre en el conjunt del país. La majoria de les poblacions del Maresme no disposen avui d’accés a les xarxes de fibra òptica. Cal la col·laboració de totes les administracions perquè la nostra comarca no perdi capacitat i pugui aprofitar les oportunitats que s’obren.

-L’educació i la cohesió social, a més de ser gestors eficients dels serveis que oferim per delegació d’altres administracions cal avançar en els objectius que recull l´Acord de Govern i col·laborar amb els ajuntaments davant els nous reptes i exigències que hem d’abordar per millorar la cohesió social a la nostra comarca, especialment el que fa referència a la integració de la immigració.

D´altra banda estem en un moment engrescador també perquè previsiblement els Consells Comarcals com administracions locals de segon nivell, hauran de trobar el seu encaix definitiu en el marc dels nous desenvolupaments legislatius que reedificant el model territorial de Catalunya en el que caldrà estar atents per garantir la influència en les decissions que ens puguin afectar.

Aquesta etapa amb nou president, té una vocació clara de continuïtat, es guiarà per l’acord subscrit per les forces polítiques que formen el govern, amb la major lleialtat amb els seus continguts.

Disposem d’un bon equip de professionals i de treballadors i treballadores que d’entrada tenen tota la meva confiança. La màquina ja està “rodada” portem ja forces quilòmetres de treball i això es nota.

El meu compromís personal amb tots vostès i en especial amb els vice-presidents, els companys i amics: Antoni Soy i Llorenç Artigues, amb els altres membres del Govern Comarcal, és de dedicació al càrrec i d’il·lusió per la responsabilitat i per l’oportunitat de servei al món local del Maresme.

Vull insistir però, en manifestar la voluntat de consens en els temes de futur per la nostra comarca i a la vegada recordar que l’acord de govern comarcal preveu que aquest es pugui obrir a altres forces polítiques, reitero doncs aquesta possibilitat i confio que entre tots siguem capaços de fer-ho possible.

Permeteu-me per acabar unes paraules de caràcter més personal que vull dedicar a les persones que com molt bé tots vostès saben solen ser els i les que pateixen la dedicació dels polítics: la família i les persones més properes, a elles el meu agraïment pel seu suport i acompanyament, sense la seva comprensió i suport la nostra tasca sería encara més difícil.

Moltes Gràcies.

Mataró, 11 de maig de 2004

Ordre del Dia del Ple Extraordinari i Urgent que celebrarà el CCM el 21 de desembre a les 20:00h

20 desembre 2004

D´acord amb les atribucions que el Reglament Orgànic Comarcal i la Llei d´Organització Comarcal atorguen a la Presidència, em plau convocar-vos a la sessió extraordinària i urgent del PLE que es farà el proper DIMARTS 21 de desembre de 2004, a les 20:00 hores, en única convocatòria a la seu del Consell, amb el següent, ORDRE DEL DIA ÚNIC.- Presa de coneixement, si s´escau, de la renúncia al càrrec de conseller comarcal del Sr. Sebastià Pujol i Puig.

El Maresme es col·loca per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a equipaments TIC a les llars

3 agost 2005

El Servei de la Societat de la Informació del Maresme ja disposa de les primeres dades sobre equipaments i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s) a la comarca. L’estudi apunta que les llars maresmenques estan millor equipades que la mitjana de Catalunya. Els paràmetres que s’han mesurat han estat: disposar d’ordinador, de connexió a internet, telefonia mòbil, televisió de pagament i DVD. En tots aquests àmbits, el Maresme supera la mitjana catalana i la mitjana de Mataró, si bé les dades maresmenques fan referència a 2004 i tant les de Catalunya com les de Mataró van ser recollides el 2003.

Segons les dades recollides per l’Observatori de la Societat de la Informació del Maresme, tot i que la implantació de les TIC’s va a un ritme accelerat i en un any es poden alterar notablement les dades, la distància del Maresme respecte a la mitjana catalana i mataronina és substancial en alguns àmbits. Per exemple, mentre que el 69,5% de les llars maresmenques disposaven de DVD el 2004, la mitjana de Catalunya el 2003 se situava en el 40,8% i mentre que el 56% de les llars de la comarca disposen de connexió a internet, la xifra catalana és del 34,6% i la mataronina del 43%. També hi ha una notable diferència respecte a la disposició d’ordinador personal. El 71% de les llars maresmenques en tenen. En el cas de Mataró, el percentatge es redueix al 58,2% i el conjunt de Catalunya se situa en un 55,1%. La distància és més curta pel que fa a televisió de pagament. Al Maresme un 23% de les llars estan abonades a algun canal de pagament, a Mataró declaren ser usuàries d’aquest servei un 21,9% i a Catalunya un 20,5%. Pel que fa a telefonia mòbil, el seu ús comença a ser gairebé universal. L’any 2004 un 85,3% de les llars maresmenques en disposaven d’algun terminal. La mitjana catalana el 2003 era del 82% i la mataronina del 76%. Tot i que no hi ha massa diferència en aquesta dada, si que al Maresme es detecta un major nombre de terminals per llar. Així, el nombre de llars amb 3 o més mòbils és del 36,3%, més del doble que el nombre de llars amb 1 mòbil (15,8%). Al conjunt de Catalunya, aquestes proporcions s’inverteixen de manera que és més nombrós el percentatge de llars que només tenen un mòbil (28,8%) que no pas 3 o més (22,9%). Segons l’enquesta realitzada com a base de l’estudi, en general l’actitud dels maresmencs i maresmenques respecte a les TIC’s és força positiva. En referència a internet, el 40,3% de la població del Maresme manifesta que el principal motiu per connectar-se és la recerca d’informació i un 36% assegura que utilitza la xarxa per motius de feina o d’estudis. Encara l’ús d’internet és baix en la realització de tràmits administratius (3,9%). Aquestes dades formen part d’un estudi més complert sobre la implantació de les TIC’s a la comarca que té dos àmbits de treball: les llars i les empreses. Les dades relatives a les empreses seran presentades per l’Observatori de la Societat de la Informació el mes de setembre.

El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya

28 abril 2006

El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
–Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
–Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
–Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
–Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.

Els accidents laborals al Maresme es disparen durant el tercer trimestre de 2007

27 desembre 2007

Augmenten el 17% respecte al mateix període de l’any anterior

El tercer trimestre de 2007 s’ha trencat l’evolució positiva que des de 2004 havia tingut la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. Fent la comparativa, durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2007 s’ha registrat un 17,30% més d’accidents laborals que durant el mateix període de l’any anterior.

L’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte a la sinistralitat laboral a la comarca durant el termer trimestre de 2007 recull que 1.620 treballadors i treballadores s’han vist obligats a agafar la baixa laboral com a conseqüència de les ferides ocasionades per un accident en el lloc de feina. El cas més greu es va registrar el mes d’agost quan un treballador de la construcció va perdre la vida. En els primers 9 mesos de l’any s’han comptabilitzat 3 morts en accidents laborals a la comarca del Maresme. A nivell percentual, els sinistres mortals representen el 0,06%, els greus el 0,68% (11 en total) i els lleus el 99,26% (1.608). Pel que fa a la distribució de la sinistralitat per sectors econòmics, el sector serveis és el que registra la majoria d’accidents amb baixa (796 que representen el 49,13%), seguit de la construcció (425, el 26,23%), la indústria (377, el 23,27%) i l’agricultura ( 22, l’1,35%). Malgrat aquesta distribució sectorial, cal matisar que el sector serveis és el que aplega un major nombre d’assalariats i, per tant, és el sector amb més potencialitat de registrar accidents laborals. Per accedir a l’informe detallat de sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2007,
cliqueu aquí

-Si voleu accedir a l’històric de dades des de 2004,
Cliqueu aquí

Joves i Immigració. Espais d’interrelació

24 abril 2008

Recull d’informació i documentació presentada a la jornada “Joves i Immigració. Espais d’Interrelació” que, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, es va celebrar el novembre de 2007.

Clic aquí per a pdf

Dues ADF del Maresme guardonades a la XII edició dels premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona

15 desembre 2008

Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció.

El premi aconseguit per l’ADF Burriac està dotat amb 8.000 euros. Aquesta entitat agrupa els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils. L’accèssit obtingut per l’ADF Teià té una dotació econòmica de 3.000 euros. Els premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal. El lliurament de distincions de l’edició d’aquest any es va fer dissabte passat al palau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat.

L’ajuntament de Calella i el Consell Comarcal del Maresme fan una valoració positiva del I Mig Challenge Costa de Barcelona-Maresme

25 maig 2009

4 hores, 1 minut i 49 segons va trigar el triatleta, Alonso Clemente, a fer realitat el repte que plantejava el I Mig Challenge Costa de Barcelona-Maresme: 1.900 metres nedant, 90 km en bicicleta i 21 km de cursa a peu. Alonso va ser el primer. Més del doble (8 hores, 17 minuts, 14 segons) va trigar l’últim atleta en travessar l’arc d’arribada. Podeu veure el resultat,
clicant aquí
. El gran esdeveniment esportiu que va viure ahir el Maresme va assolir el seu objectiu. Els corredors van trobar el circuit adequat i l’operatiu establert no va detectar incidències remarcables.

El I Challenge Costa de Barcelona-Maresme ha estat una prova sobre el territori del triatló de llarg recorregut (el doble de distància) que està programat per al 4 d’octubre. El circuit la va superar i també el dispositiu de seguretat i de circulació que es va haver de muntar. Policies Municipals, Mossos d’Esquadra, Servei d’Emergències Mèdiques i més de 500 voluntaris (ADF’s, Protecció Civil i ciutadans particulars) van treballar perquè tot estigués a punt i minimitzar les molèsties que la celebració d’un esdeveniment d’aquestes característiques pot ocasionar als ciutadans. El triatló Challenge és més que una prova esportiva. És un repte. Per als corredors professionals l’objectiu és guanyar o reduïr la seva marca personal; en canvi, per als no professionals, el repte és aguantar el desgast físic i mental de cadascuna de les proves i arribar a meta. Darrera cada corredor hi ha unes motivacions i unes ànsies de superació molt importants. Puntualment a les 7.30h es va donar el tret de sortida de la prova de natació a la qual van assistir el president del Consell Comarcal del Maresme Josep Jo, l’alcalde de Calella Josep Mª Juhé, la senadora Montserrat Candini, l’alcalde de Mataró Joan Antoni Baron, el vicepresident del CCM i alcalde de Premià de Dalt Joan Baliarda, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, la senadora Montserrat Candini i d’altres càrrecs electes. A l’arribada a l’estadi de Calella s’hi van afegir l’alcalde de Sant Andreu de Llavaneres Bernat Graupera i el Director de Turisme de Catalunya, Ignasi de Delàs. La N-II oberta a les 15.30h A les 6h del matí, tal i com estava previst, es va començar a tallar la circulació a la N-II i, a les entrades del Maresme a l’autopista C-32, es van lliurar tiquets d’accés que permetien als usuaris utilitzar la via ràpida sense haver d’abonar peatge. Tot i que encara s’estan recollint dades, es calcula que es va lliurar a l’entorn del 70% del total de tiquets preparats (50.000). Segons les informacions facilitades pel Centre d’Emergències i Coordinació (CECOR), en cap moment es va detectar cap incident i, fins i tot, la circulació a la N-II es va restablir dues hores abans de l’horari previst. A l’espera de rebre el conjunt de dades i fer una avaluació en profunditat dels punts de millora per al Challenge del proper mes d’octubre, el Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Calella fan una valoració molt positiva de l’estrena del Maresme com a territori de triatlons internacionals i felicita als corredors, a tot el públic que va estar animant els esportistes i a tot el personal que va estar implicat i treballant per assegurar l’èxit de l’esdeveniment.
En els propers dies es podrà veure en aquest mateix web un ampli recull d’imatges d’aquest mig triatló I Challenge Costa de Barcelona-Maresme

Notícies