Inici Notícies Pàgina 10

Notícies

Aleatori

Primer descens de l’atur al Maresme en un mes de febrer des de 2008

 

El descens de l’atur registrat al Maresme durant el mes de febrer no és gaire espectacular en dades absolutes tota vegada que la xifra de persones aturades només s’ha reduït de 176. Tot i això, si que altera la gràfica evolutiva de la desocupació al Maresme. Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, és el primer mes de febrer que es registra un descens de l’atur des de 2008.

La taxa de persones sense feina a la comarca és del 17,4%, un percentatge que es manté superior al provincial (16,1%) i al del conjunt de Catalunya (16%). El nombre de persones registrades com a aturades és de 39.606, una xifra que es reparteix gairebé al 50% entre homes i dones. Tot i això és en el col·lectiu d’homes en el qual hi ha hagut un descens mensual més significatiu (el 0,71% en homes davant el 0,18% en dones). La diferència és més significativa fent l’anàlisi interanual. Mentre entre els homes s’ha registrat un descens de l’atur del 6,77%, entre les dones la davallada ha estat del 3,35%.

El descens mensual de l’atur s’ha concentrat entre els grups d’edat  de 30 a 44 anys i en el de 45 i més. Aquest darrer és el que concentra un percentatge de persones sense feina més elevat (del 22,9%). A més, és l’únic grup d’edat en el qual, si es fa un anàlisi anual, es detecta un increment de la desocupació (1,49%).

Per sectors, el descens de l’atur es concentra a la construcció (-92), als serveis (-67) i a la indústria (-58). En canvi, augmenta a l’agricultura (+23) i al Col.lectiu de persones sense ocupació anterior (+18).

Pel que fa als municipis de la comarca, el comportament de l’ocupació ha estat desigual. En la comparativa interanual només hi ha dos que registren una xifra més elevada de l’atur: Arenys de Munt i Tiana. En canvi, en l’anàlisi mensual, l’atur ha baixat en 18 dels 30 municipis del Maresme. Han registrat una baixada en la desocupació: Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. 

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal: 

 

El CAAD Maresme fa una crida urgent a l’adopció d’animals

El CAAD es troba a Can Carmany (darrera el cementiri d’Argentona)

 
 
S’acosta el període de vacances, una época de l’any en la qual solen augmentar sensiblement els abandonaments d’animals i reduir-se considerablement el nombre d’adopcions de mascotes. Davant d’això, el
Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia del Maresme (CAAD)
fa una crida urgent a l’adopció de gossos i gats.


El CAAD Maresme ja ha començat a notar el període pre-vacacional i a les seves instal·lacions ha detectat l’arribada de més animals que adoptants. A títol d’exemple, durant la darrera setmana, s’han incorporat 12 gossos a la llista d’animals que esperen una família que els aculli i només s’han formalitzat dues adopcions. El CAAD confia que aquesta tendència s’inverteixi i les persones que volen tenir un animal de companyia s’acostin a les instal·lacions del Centre d’animals que es troba ubicat darrera del cementiri d’Argentona. Actualment un 95% dels animals que hi ha acollits són gossos i el 5% restant són gats. Tots els animals que es lliuren a les famílies adoptants han passat els corresponents controls veterinaris, estan desparasitats, esterilitzats, vacunats i amb un xip d’identificació. Per veure els animals que es troben en llista d’adopció,
cliqueu aquí
El Centre d’Atenció d’Animals de Companyia del Maresme està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme, forma part de la Xarxa de Centres de la Diputació de Barcelona i recull i acull els animals que han estat abandonats a
18 municipis de la comarca

Es començaran a aplicar millores a la mobilitat del Maresme el segon semestre de 2010

  

{J}El Ple del Consell Comarcal del Maresme ha aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern (PSC, CiU i ERC), amb l’abstenció del PP i amb el vot en contra d’ICV el document
Propostes per a la Mobilitat del Maresme
que recull les actuacions en mobilitat que es faran al Maresme a curt, a mig i a llarg termini.


El document ha estat treballat conjuntament per la Comissió Especial de Mobilitat creada al Consell Comarcal del Maresme el 2008 i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El document fa unes reflexions globals sobre les infraestructures i els serveis viaris i ferroviaris de la comarca; proposa actuacions concretes de millora de les infraestructures de mobilitat i del transport públic del Maresme i especifica que abans del 30 de setembre d’aquest any s’aprovarà un calendari d’execució i es determinaran les previsions financeres tot concretant ja les actuacions per l’any 2010. Una de les actuacions que ja té data en el document és el de l’aplicació de bonificacions en els peatges . Es proposa un nou model de política de peatges, específic per a la C-32 al seu pas pel Maresme , que va estretament lligat al procés de definició i execució de les alternatives de l’actual N-II. El compromís és començar a aplicar un sistema de bonificació per als ciutadans del Maresme a partir del segon semestre de 2010 seguint el següent model: Peatge troncal i lateral de Vilassar de Dalt: Bonificació acumulativa en els dies feiners que serà del 20% per als vehicles ecològics, del 20% per als vehicles amb ocupació alta (3 o més ocupants) i del 25% per aquells usuaris que realitzin més de 16 viatges al mes de dilluns a divendres. Aquestes bonificacions es poden anar acumulant de manera que els vehicles que compleixin tots els requisits arribarien a obtenir un descompte del 65% de l’import del peatge.
–Peatge troncal de Santa Susanna: En el moment que entri en servei el tram Palafolls-Tordera de la C-32 s’articularà un descompte singular en la barrera troncal de Santa Susanna per als usuaris amb origen o destí Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, i que accedeixin per l’anllaç 130 (Malgrat de Mar – Palafolls – Tordera). Consistirà en no aplicar a aquests usuaris, de manera temporal, l’increment del 30% previst en la concessió per al moment de l’entrada en servei del tram Palafolls-Tordera de la C-32. Aquests criteris es modificaran en el moment que s’aprovi definitivament l’estudi informatiu de la Ronda del Baix Maresme amb bonificacions acumultatives que podran arribar fins al 85% en les barreres troncal i laterals de Vilassar de Dalt. I es tronarà a modificar en el moment que s’iniciïn les obres per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Ronda del Baix Maresme i fins al seu acabament, de manera que s’augmentarà la bonificació que podrà arribar al 100% tant en els peatges troncals i laterals de Vilassar de Dalt com en els transits interns del Maresme.
Podeu consultar el total de propostes de millora de la mobilitat al Maresme, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Recursos i estratègies per millorar les capacitats dels docents en el desenvolupament de la seva tasca a l’escola actual.

Noves dates: 9 i 30 d’abril, i 7 de maig. Mataró. Inscripcions obertes.

Objectius La finalitat d’aquests tallers formatius és proposar recursos i estratègies per millorar la capacitat i la competència professional i personal. Reivindiquem que la figura del mestre en l´àmbit escolar respon a la necessitat de trobar (o retrobar) la implicació de les habilitats humanes, socials i professionals, en el desenvolupament de la tasca de l’educador. Contingut

Els tres tallers (tres sessions de 3h) seran impartits per dues reconegudes professionals del Maresme, en ple exercici de la seva activitat i amb més de 25 anys d´experiència: una d´elles es desenvolupa en els camps de la docència, la psicologia i la psicopedagogia i l´altre en els camps de la medicina pediàtrica i la neuropediatria.
En cada sessió es treballaran diferents aspectes a partir d’un cas clínic-pràctic el qual es donarà a conèixer prèviament, a nivell escrit, a cada participant en el moment de la inscripció. Es pretén que el coneixement previ dels casos a estudiar, resulti pràctic per entrar en matèria en el moment de cada activitat programada.

Referència RecursosDocents/abril’15 Públic L´activitat formativa proposada va dirigida al col•lectiu de mestres, professors i altres professionals relacionats amb el món de l’educació. Modalitat Presencial Dates: Dijous 9 i 30 d’abril, i 7 de maig de 2015. Horari 17’30h a 20’30h Hores 9 Lloc Centre Cívic Pla de Boet (C.Juan Sebastián Elcano,6). Espai 9. Població Mataró 08302 Dates d’inscripció 2015-03-04 Data fi d’inscripció 2015-04-03 Nombre de places Mínim de 20 i màxim de 26 persones. Requisits d’accés Per ordre d’inscripció. El CCM es reserva el dret d’ajornar o anul·lar aquesta acció, si en el moment del seu inici no s’arriba al mínim d’alumnes requerits. Com s’ha de fer la inscripció

Podeu fer la vostra inscripció a través del formulari següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=10808

Cost

Aquesta acció formativa està subjecte a Preu Públic de 45€. (Segons Ordenança 22, de 21 de maig de 2013).

Forma de pagament Un cop realitzada i enviada la inscripció, el CCM farà arribar via correu electrònic la carta de pagament corresponent. És requisit imprescindible haver liquidat el Preu Públic per poder assistir al taller. Entitat que realitza la formació Didàctica Mataró, Centre docent complementari: Dra.Anna Ballester (Neuropediatra) i Marta Talamàs (Psicopedagòga i Logopeda). Contacte

Mar Ferrer-Maresme Capacita
Consell Comarcal del Maresme
93 741 11 75
maresmecapacita@ccmaresme.cat

www.ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren:

Didàctica Mataró (www.didacticamataro.cat) Camí Ral, 200 Mataró.

Maresme Capacita-Consell Comarcal del Maresme

Ajuntament de Mataró

Programa

El mètode aplicat és eminentment pràctic i interactiu per tal d´ integrar experiències entre  tres  “mons”  que  semblen  relacionar-se   perfectament  en  la  teoria, però que presenten molts entrebancs a la pràctica: l’escola; els centres terapèutics;les consultes mèdiques.
Cada sessió farà servir com a fil conductor un cas pràctic, real i extret de l´experiència professional de les ponents. La resolució dels casos seran plantejats des d´un vessant professional i obert, entre ponents i participants.

Inauguració del curs acadèmic 2003-2004 de l’EUM

 


L’Escola Universitària del Maresme obre el curs acadèmic 2003-04 el dijous 25 de setembre a les 12 hores. El director financer de Sara Lee i membre del Consell Assessor d’Empresaris i Emprenendors de l’EUM, David Bertomeu, serà l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural que portarà per títol “Què espera l’empresa de vosaltres?“. L’acte, al qual també assistiran el president del Consell Comarcal del Maresme, Manuel Mas, el president de l’Organisme Autònom de l’Escola Universitària del Maresme, Antoni Soy, i el delegat de la rectora de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Patronat de l’EUM, Pelegrí Viader, tindrà lloc a les 12 hores a la sala d’actes de l’Escola Universitària del Maresme (Passeig del Callao, s/n. Mataró).

La sinistralitat laboral al Maresme segueix a l’alça

 

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de l’any en el qual es confirma la tendència a l’alça del nombre d’accidents en el lloc de feina. En aquest període es van comunicar 816 accidents de treball amb resultat de baixa laboral. Tot i que majoritàriament van ser lleus, el nombre de sinistres greus es va duplicar respecte al trimestre anterior.

La tendència maresmenca contrasta amb la de la província de Barcelona i de Catalunya que han registrat descensos del 6.03% i del 0,74% respectivament.

Les dades al Maresme del tercer trimestre de l’any indiquen que s’han produït 810 accidents laborals, un 13,97% més que el trimestre anterior i un 16,57% més en la comparativa interanual. Del total de sinistres registrats, 514 han tingut com a víctimes homes i 302  dones. L’augment de la sinistralitat ha afectat els dos sexes, però ha tingut més incidència sobre el col·lectiu femení amb una pujada percentual del 20,80%. En el cas dels homes, l’increment ha estat del 10,30%.

La part positiva és que el 99,2% dels treballadors i treballadores que han tingut un accident laboral han estat pronosticats de lleus. Només 6 accidentats van patir ferides greus i no s’ha hagut de lamentar cap víctima mortal.

Les dades per sectors econòmics reflecteixen un increment de la sinistralitat als serveis (18,56%), a la construcció (8,57%) i a l’indústria (7,09%). En canvi, s’ha registrat una disminució al sector primari del 30%.

Traspassades aquestes dades a l’Índex d’incidència (relació entre el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social) que permet veure millor l’evolució dels accidenta al lloc de treball, el Maresme es manté al capdavant en accidents laborals. L’Índex maresmenc és de 957,43 accidents per cada 100.000 afiliats, mentre pel conjunt de la província és de 761,28 i a Catalunya és del 834,09.

Les xifres es mantenen més altes a tots els sectors econòmics, però és l’agricultura on hi ha una major nombre de sinistres en relació al volum de treballadors i treballadores. El seu Índex de sinistralitat arriba al 9523,81; segueix la construcció amb 2097,71, la indústria amb 998,55 i els serveis amb 866,80.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de sinistralitat laboral del tercer trimestre de 2015 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

 

La marca Challenge expressa la seva voluntat de continuar fent triatlons a la destinació Costa de Barcelona-Maresme

  


El màxim representant de Challenge, Felix Walchshöfer ha transmés avui a l’alcalde de Calella Josep Maria Juhé i al president del Consell Comarcal del Maresme Josep Jo la seva satisfacció per com s’ha desenvolupat el I Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Walchshöfer ha felicitat l’organització, ha agraït el suport de les administracions del territori i s’ha mostrat emocionat per la implicació de la població amb el Challenge.


“El 5 d’octubre serà recordat per Challenge com a la data en què s’ha ampliat la familia. El Maresme ja és Challenge. Nosaltres valorem molt el suport popular i els ciutadans d’aquesta comarca ens han donat tot el seu caliu. Els esportistes estan molt contents per l’organització, pel circuït, per l’acolliment dels voluntaris i pel suport que van rebre per part dels públic” ha explicat Felix Walchshöfer a Josep M. Juhé i Josep Jo en una trobada mantinguda aquest matí a l’ajuntament de Calella. El màxim representant de Challenge ha dit també que Costa de Barcelona-Maresme és un territori perfecte per desenvolupar aquest esdeveniment esportiu. És un territori privilegiat per les seva climatologia, per la seva ubicació geogràfica, per les comunicacions i per les connexions amb aeroports internacionals que faciliten l’arribada dels esportistes estrangers. Per la seva banda, tant Josep M. Juhé com Josep Jo també han fet una valoració molt positiva del I Challenge Costa de Barcelona-Maresme i han manifestat la voluntat del territori de continuar acollint les properes edicions Challenge. Walchshöfer ha afegit, “encara farem millor el II Challenge Costa de Barcelona-Maresme”.

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

La cercavila ambiental arriba a Sant Cebrià de Vallalta

 
El dissabte,11 de gener, arriba a Sant Cebrià de Vallalta la cercavila ambiental que organitza el Consell Comarcal per potenciar un millor reciclatge del paper i cartró, vidre i envasos. Amb aquesta festa del reciclatge, les dministracions volen conscienciar la població de la necessitat d’utilitzar correctament els contenidors blau, verd i groc. La campanya: “Apuntat’ho: Recicla BÉ” va començar el 21 de desembre a Pineda de Mar i, fins a finals de febrer, arribarà a 12 municipis de la comarca.

Podeu veure el calendari, CLICANT AQUÍ

Contractes a homes

 

L´any 2016 els homes van formalitzar un total de 52.582 contractes, 7.970 d´indefinits i 44.612 de temporals. És a dir, el 15,16% dels nous contractes van ser de caràcter indefinit, un pes major al que hem vist per les dones. Aquest col·lectiu va signar el 50,65% del total de contractes generats a la comarca al llarg de l´any 2016.


Un total de 409 ocupacions primàries van generar almenys un contracte per a un home al llarg de l´any. En van ser 339 amb algun contracte indefinit i 370 amb algun contracte temporal.


En la taula 2.2 hem recollit la informació referent a les 50 ocupacions primàries amb més contractes a homes. Aquella que va generar més contractes va ser la dels cambrers assalariats amb 6.919 contractes, un 12,69% de caràcter indefinit. En segon lloc trobem la dels peons de les indústries manufactureres que només el 4,47% dels 6.826 contractes generats van ser indefinits. La dels peons dels transports de mercaderies i descarregadors va formalitzar un total de 2.063 contractes, l´11,25% dels quals indefinits (232).


També l´ocupació dels cambrers assalariats ocupà el primer lloc quant a volum absolut de contractes indefinits (878), seguit per la dels venedors de botigues i magatzems (495) i la dels peons de les indústries manufactureres. De tota manera, el més interessant, com hem anat veient, és saber quin és el grau de contractació indefinida. Així, si creuem la informació de la taula 2.2.1 amb la de la 2.2 veiem que de les 25 ocupacions amb més contractes indefinits el major pes va ser pels agents i representants comercials amb un 63,53% (263). La van seguir la dels empleats domèstics (39,38%; 102) i la dels mecànics i ajustadors de vehicles de motor (38,72%; 103). Fora d´aquestes 25 ocupacions i dins de les 50 el grau major és per la dels conductors de motocicletes i ciclomotors (32,18%; 56).


Veurem tots seguit com hi va haver ocupacions primàries en què el pes de la contractació indefinida fou major.


Abans però, constatem que hi ha hagut canvis en relació a l´any 2015. Si un any abans havíem vist que l´ocupació dels Agents i representants comercials era aquella, dins de les 50 amb més contractes, amb un major grau de contractació indefinida tant entre les dones com entre els homes, per l´any 2016 això ha canviat. Per les dones el major grau de contractes indefinits es registrà en l´ocupació de les dissenyadores de productes i peces de vestir (58,54%) i en els homes en la dels agents i representants comercials (63,53%) com un any abans.


Com avançàvem, en la taula 2.3 hem recollit els contractes per ocupacions primàries per sexe i endreçades per grans grups i grups principals d´ocupació i en què hi hem inclòs, també, el pes de la contractació indefinida per a cada col·lectiu. Això permet comparar, entre d´altres, el grau de contractació indefinida entre sexes per a una mateixa ocupació.


Així, en les ocupacions primàries que conformen el grup dels Directors i gerents veiem que la contractació indefinida va ser elevada per tots dos col·lectius, amb més contractes pels homes que per les dones i també amb un pes major pels homes (78,92%) que per les dones (65,85%). De tota manera, hi va haver ocupacions en què el pes de la contractació indefinida fou major per les dones, altres pels homes i d´altres igual.


En el gran grup d´ocupacions dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals el pes de la contractació indefinida fou major entre els homes (14,17%) que no pas entre les dones (12,24%). Ara bé, quan ho desglossem per grup principals, veiem que en el dels Tècnics i professionals científics i intel·lectuals de la salut i l´ensenyament el grau de contractes indefinits fou molt pobre, lleugerament superior en les dones (8,88%) que no pas pels homes (8,52%) i que fou major en els homes (23,80%) que no en les dones (22,64%) en el grup principal dels Altres tècnics i professionals científics i intel·lectuals en què el pes d´aquests contractes va ser una mica més elevat però lluny del llindar del 50%. Si bé no trobem un patró definit quant al grau de contractes indefinit el cert és que sí que sembla haver-n´hi un quant a volum de contractes depenent de l´ocupació primària. Així, dels 1.482 contractes de la dels infermers especialitzats (excepte infermers obstetricoginecològics) –una ocupació tradicionalment molt feminitzada- el 83,47% han estat per dones, dels quals només l´1,86% però han estat indefinits (23), i només l´1,63% en el cas dels homes (4).


En les ocupacions de mestres i professors, en què també habitualment la presència femenina és major, les dones han formalitzat més contractes que els homes amb graus de contractes indefinits semblants en general. Quant a la resta d´ocupacions de tècnics i professionals científics en aquelles ocupacions relacionades amb les enginyeries tècniques mecàniques, aeronàutiques, de mines, electrònics, etc…trobem un biaix cap a la contractació masculina, com en la de dissenyadors de productes i de peces de vestir i la dels  altres professionals dels treball i l’educació social el trobem cap a la femenina, amb independència del grau de contractes indefinits.


En el grup dels Tècnics i professionals de suport el grau de contractes indefinits fou molt semblant entre sexes; un 16,20% en el cas dels homes i un 12,04% en el cas de les dones, amb un volum de contractes total similar. El biaix de contractes a homes es va donar, de nou, en el cas de les ocupacions relacionades amb al construcció, l´electricitat, l´electrònica, etc. tot i que no en tots els casos suposés, també, un major índex de contractes indefinits. El biaix fou clarament femení en les ocupacions d´assistents de direcció i administratius, secretaris de centres mèdics o clíniques, animadors comunitaris, monitors d´activitats recreatives i d´entreteniment, activitats en què el grau de contractes indefinits fou minso.


En el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic un 34,38% dels contractes femenins foren indefinits i un 31,01% dels masculins. L´ocupació amb major pes de contractes indefinits a homes fou la dels empleats d´oficina de serveis de suport a la producció (62,96%) i les de pes més elevat entre les dones foren, amb un 66,67% respectivament, les dels empleats de logística i transport de passatgers i mercaderies i la dels codificadors i correctors d’impremta.


Pels Empleats d´oficina amb tasques d´atenció al públic el grau de contractació indefinida ha estat molt semblant entre homes (25,64%) i dones (26,48%), per bé que en nombres absoluts la contractació femenina va més que triplicar la masculina. La dels teleoperadors fou l´ocupació amb major grau de contractes indefinits pels homes (75%) mentre que per les dones fou la dels empleats de vendes d’apostes (54,55%).


Tres grups principals composen el gran grup d´ocupacions dels Treballadors del serveis de restauració, personals, protecció i venedors. El dels Treballadors dels serveis de restauració i comerç en què el pes de la contractació indefinida va ser semblant en tots dos sexes, lleugerament més elevat entre les dones (17,22%) que entre els homes (16,91%). Hi va haver ocupacions altament feminitzades quant al volum de contractes total com la de venedors de botigues i magatzems, per bé que no necessàriament amb percentatges més elevats de contractes indefinits. El dels Treballadors dels serveis de salut i que tenen cura de les persones el biaix cap a la contractació femenina és evident si bé, el grau de contractes indefinits fou lleugerament superior entre els homes (10,20%) que entre les dones (9,88%). En més de la meitat d´ocupacions primàries que conformen aquest grup hi va haver més contractes a dones que a homes.


Quant a l´índex de contractes indefinits, en el cas dels homes el major es va registrar en l´ocupació dels Empleats de pompes fúnebres i embalsamadors amb un 85,71%, i en les dones en la dels especialista en tractaments d’estètica, benestar i similars amb un minso, si ho comparem amb el dels homes, 35,43%. En la mateixa ocupació els homes van assolir un 53,33% de contractes indefinits.


En el grup dels Treballadors dels serveis de protecció i seguretat el biaix en contractes a homes és força evident, fet provocat, amb tota probabilitat pel perfil de les ocupacions a desenvolupar que han tingut, al llarg del temps, un alt component masculí. Els homes van formalitzar el 90,60% dels contractes d´aquest grup. Malgrat això, quan mirem els índex de contractació indefinida aquest fou major entre les dones (13,61%) que entre els homes (11,15%).

També en el grup dels Treballadors qualificats en activitats agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres fou desigual el volum de contractes per gènere –més del doble de contractes a homes que a dones- així com el grau d´indefinits, del 26,02% en els homes i del 2,56% en les dones.


També hi va haver una desproporció molt important en el grup dels Treballadors qualificats de la construcció (excepte operadors de màquines) en què el 98,38% dels contractes van ser signats per homes. Bo i això, el pes de la contractació indefinida fou major entre les dones (25,64%) que entre els homes (12,16%). Dins del mateix gran grup també fou desproporcionada la contractació per sexes en el grup dels treballadors qualificats de les indústries manufactureres en què el 76,23% dels contractes van ser signats per homes. L´índex de contractes indefinits va ser del 26,47% pels homes i del 23,54% per les dones. En la majoria d´ocupacions van ser més contractats els homes que les dones, especialment en aquelles amb un marcat perfil masculinitzat tradicionalment, com ho van ser més les dones en d´altres amb un perfil tradicionalment més feminitzat com en la dels patronistes per a productes tèxtils i de pell.


Dins dels gran grups dels Operadors d´instal·lacions i maquinària, i muntadors, en el dels Operadors d´instal·lacions i maquinària fixa, i muntadors la contractació indefinida fou semblant, quant al seu pes, en tots dos sexes; un 26,20% en el cas dels homes i un 25,74% en el cas de les dones. En aquest cas en poques ocupacions els nombre de contractes a dones va ser superior als homes. De forma clara ho foren en l´ocupació dels operadors de màquines de cosir i brodar, si bé el pes de contractes indefinits fou major entre els homes. En poques ocupacions s´assolí el 50% de contractes indefinits en tots dos sexes. Quant al grup dels Conductors i operadors de maquinària mòbil la descompensació de contractes per gènere és exagerada; el 96,87% van ser signats per homes. La contractació indefinida tingué un major pes en els homes (19,98%) que en les dones (12,68%).


Finalment, el grup de les Ocupacions elementals es descompon en dos grups principals, el dels Treballadors no qualificats en serveis (excepte transports) i el del Peons de l´agricultura, la pesca la construcció, les indústries manufactureres i els transports. En el primer cas, les dones van formalitzar més contractes que els homes i també l´índex de contractes fou major per bé que els valors foren pobres, del 18,54% i dels 15,31% respectivament. En algunes ocupacions s´observen biaixos de gènere com són la dels empleats domèstics més feminitzada i la de recollidors de residus urbans masculinitzada. En el cas dels Peons els contractes a homes van doblar als formalitzats per dones. En tots dos casos el pes de la contractació indefinida fou pèssim, però amb major gravetat en el cas de les dones en què només el 2,80% dels contractes foren indefinits.


Així doncs, quan hem considerat els 17 grups principals hem vist que, en termes generals, en 7 grups principals la contractació femenina indefinida va presentar valors majors que la masculina, i en uns altres 10 grups es va produir a la inversa. De tota manera, el més destacable són els fluixos percentatges de contractació indefinida que es van assolir en tots dos casos. Per les dones el màxim valor per superar els homes fou del 34,38% en el grup dels Empleats d´oficina sense tasques d´atenció al públic. I pels homes el 78,92% assolit en el grup dels Directors i gerents en què també, cal dir-ho, les dones assoliren un 65,85% de contractes indefinits.


























 
TAULES:
 
 
 
 
 
1...91011...164Pàgina 10 de 164
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats