Curs: Com tramitar els teus impostos de forma telemàtica

3 maig 2021

La pandèmia ha accelerat la implementació de l’administració electrònica facilitant la tramitació online de la majoria dels procediments administratius. Tot i els avantatges d’aquest nou sistema, surten molts dubtes a l’hora de fer les gestions, sobretot les relacionades amb els impostos.

L’objectiu del taller és que les persones autònomes professionals i les microempreses adquireixin, a través de casos pràctics, una metodologia de registre, càlcul i presentació dels seus models tributaris per internet.

DATES: 18, 20 i 25 de maig
HORARI: 15.00h a 17.300h els dies 18 i 20 de maig i de 15.00h a 18.00h el 25 de maig
MODALITAT: ONLINE
PREU: Gratuït

CURS PLE. INSCRIPCIONS TANCADES!

Calella i Teià se sumen al CAAD Maresme

2 juliol 2021

Ja són 20 els ajuntaments que confien al CAAD Maresme el seu servei de recollida i atenció dels animals abandonats. Aquest mes de juliol s’hi han incorporat Calella i Teià.

En els seus 15 anys d’existència, el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme s’ha convertit en referència dels serveis supramunicipals que es dediquen a la recollida, acollida i foment de l’adopció dels gossos i gats perduts o, directament, abandonats.

Amb la incorporació, des de l’1 de juliol, de Calella i Teià, el CAAD Maresme ja presta servei a dos terços dels municipis maresmencs. En concret a Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana i Tordera.

Gestionat pel Consell Comarcal, el CAAD Maresme recull anualment uns 1.200 gossos i gats perduts o abandonats a la via pública. Les seves estadístiques reflecteixen que entre un 30 i un 35% dels animals que arriben a les instal·lacions ubicades a Argentona són recuperats pels seus propietaris i prop del 45% són adoptats.

Tot i que les dades són bones i cada any milloren en relació als índex d’adopció i recuperació, el conseller delegat de Serveis als Municipis i Innovació, Andreu Bosch, expressa la seva preocupació perquè “les xifres d’abandonament de gossos i gats al Maresme continuen sent molt elevades. Cal insistir i persistir que els animals de companyia no són cap joguina i que cal una tinença responsable d’animals“.

En aquest sentit, i tenint en compte que durant el període estival solen augmentar els abandonaments, des del CAAD Maresme es recorda que hi ha diferents alternatives per poder compatibilitzar les vacances amb una tinença responsable d’animals domèstics. Cada vegada hi ha més establiments turístics “pet-friendly” i residències on deixar la nostra mascota temporalment amb garanties que estarà ben cuidada.

18 ajuntaments del Maresme es posicionen a favor de la regulació del preu de lloguer d’habitatges en els seus municipis

1 octubre 2021

El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge amb l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers de les residències permanents a les àrees on hi ha dificultat per trobar un pis o casa amb un lloguer assequible.

Un any després, els 6 municipis maresmencs, que inicialment van formar part de les 61 localitats catalanes declarades com a àrea de mercat d’habitatge tens, han aprovat per Ple la pròrroga -per un període de 5 anys- de les mesures de contenció del preu de lloguer.

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ja ha donat el vist-i-plau a El Masnou, Mataró, Montgat i Canet de Mar i està tramitant la renovació a Premià de Mar i Vilassar de Mar.

El Maresme, tal i com recull la moció per promoure la Declaració dels municipis del Maresme com a Àrea amb mercat d’habitatge tens, aprovada pel Consell Comarcal el passat mes de maig, és un territori amb lloguers residencials molt elevats. Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a la comarca és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Aquesta situació ha fet que, a banda dels 6 anteriors, 12 ajuntaments ja hagin demanat ser declarats àrea d’habitatge tens i 4 més han comunicat que ho faran properament. Els ajuntaments que ja han fet l’aprovació són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt. Han anunciat que ho portaran a propers plens Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

El conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosh de Doria, creu que el fet que, a hores d’ara 22 dels 30 ajuntaments maresmencs demanin mesures de contenció en les rendes de lloguer és una bona notícia perquè “té un impacte sobre el 80,59% de la població maresmenca” i remarca que “l’accés a l’habitage és un dels grans reptes que tenim a la comarca i les administracions hem de fer-hi front per evitar l’increment de la pobresa habitacional i que els preus de lloguer acabin expulsant dels nostres municipis a moltes persones. Els preus de lloguer no estan a l’abast de la majoria de sous“.

Tanmateix, el conseller torna a oferir el suport de l’Oficina d’Habitatge del Maresme per acompanyar els ajuntaments en les polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge. De fet, el Consell Comarcal està donat suport en la tramitació de la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat

La situació del Maresme, segons els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens és la següent:

29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

21 desembre 2021

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El creixement de l’atur al Maresme es concentra en les persones d’entre 16 i 24 anys

4 març 2022

Les dades del mes de febrer mostren un increment del 0,20% en el nombre de persones aturades. La xifra oficial de demandants de feina al Maresme s’eleva a 23.464. Són 46 més que al gener i 7.659 menys que en el mateix període de 2021.

Tal i com reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, aquest increment s’ha concentrat en el grup d’edat d’entre 16 i 24 anys que actualment comptabilitza 1.314 persones en situació d’atur (el 5,64% del total de persones sense feina a la comarca). A la resta de grups d’edat es mantenen les xifres del mes anterior o no mostren cap variació.

Pel que fa a sectors econòmics, l’augment de l’atur s’ha centrat en l’agricultura amb un increment del 5,65% i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) que registra un augment del 7,21%.

Interanualment, l’atur registrat ha baixat al Maresme en un 24,61%. El descens es dona en tots els grups d’edat i tant entre les dones com entre els homes. També en tots els sectors econòmics amb disminucions que oscil·len entre el 22,60% de la indústria i el 25,91% de l’agricultura.

L’atur de molt llarga durada, situació en la qual es troben 8.552 persones, és el més nombrós a la comarca. Té un pes del 36,45%, més que el mes passat. Aquest tipus d’atur ha incrementat respecte d’un any abans en un 5,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva:

Oberta la convocatòria 2022 de les subvencions per al pagament del lloguer

28 juny 2022

Les persones de 36 anys o més poden tramitar les sol·licituds des del 28 de juny al 15 de juliol

Els ajuts per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per l’any 2022 ja estan actius, d’acord amb la RESOLUCIÓ DSO/1967/2022, de 21 de juny, per la qual se n’obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública competitiva.

Poden demanar la subvenció les persones físiques, de 36 anys o més, titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació, sempre que sigui el seu domicili habitual i permanent, en el territori de Catalunya.

El termini per presentar les sol·licituds s’inicia el dia 28 de juny de 2022 i finalitza el dia 15 de juliol de 2022, inclòs.

Com a novetat d’enguany, l’ajut també es pot demanar pel lloguer d’una habitació quan el preu no superi els 450€/mes. A banda, l’import màxim del lloguer mensual de l’habitatge o preu de cessió al Maresme passa de 800 €/mes de l’any 2021 a 900 €/mes per al 2022.

Les sol·licituds es poden presentar:

1. Per internet: https://habitatge.gencat.cat/ajutlloguer o mitjançant la instància genèrica del portal de tràmits del Consell Comarcal del Maresme https://www.seu-e.cat/ca/web/ccmaresme/tramits-i-gestions.

2. De forma presencial, a l’Oficina d’Habitatge del Maresme, de 9:00h a 14:00h sense cita prèvia.

El Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch de Doria, posa èmfasi en l’increment del topall del preu de lloguer fins a 900 €/més, “perquè amplia les possibilitats d’accés a l’ajut de les famílies del Maresme”. Així mateix, recomana que les sol·licituds es presentin per internet, amb “l’objectiu d’agilitzar-ne la tramitació, en una convocatòria que enguany només estarà activa durant tres setmanes”.

INFORMACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA I SOL·LICITUDS

El Consell Comarcal reclama una millora del finançament de l’administració local

25 novembre 2022

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar amb l’abstenció de C’s una Moció presentada pels grups comarcals d’Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC) i de Junts x Catalunya (JxCat) exposant les dificultats estructurals de finançament del món local i com aquestes shan vist agreujades per tot un seguit de situacions com la pandèmia, la Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua), l’increment de la factura energètica, l’augment de l’IPC, l’increment del tipus d’interès bancari i l’increment d’obligacions legals que no van acompanyades de suficient dotació econòmica.

Davant d’aquestes circumstàncies, el Consell Comarcal reclama a les administracions competents (Estat, Generalitat i Diputació) un increment de transferències per a les administracions locals (ajuntaments i consells comarcals).

Els acords adoptats són els següents:

Primer.- Sol·licitar al Govern de l’Estat:

Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia.
Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.
La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022.
La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.

Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya:

Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya.
Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.
Que presenti en la present legislatura la Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.
Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.

Tercer.- Sol·licitar a les Diputacions:

Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.

Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, a la Diputació catalana corresponent del territori i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Podeu llegir la Moció sencera en aquest enllaç

El 43% de les reclamacions de consum estan relacionades amb el serveis bàsics: llum, gas i aigua

14 març 2023

L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Maresme (OCIC) va realitzar l’any passat un total de 2.637 actuacions en matèria de consum, una xifra similar a la de l’any anterior, però amb una substancial diferència: increment notable de les reclamacions i consultes relacionades amb els subministraments bàsics: llum, gas i aigua.

Factures de gas de 1.550 euros fruit de la regularització de les lectures de comptador o increments del 400% en la factura elèctrica com a conseqüència de l’aplicació d’una tarifa que no havia estat contractada, són exemples de casos que en el darrer any han arribat a l’OCIC.

En el primer -mitjançant el procediment de mediació- es va arribar a un acord perquè la subministradora només facturés el consum proporcional a un any tot i que portava dos anys sense haver realitzat la lectura del comptador; en el segon cas es va fer un arbitratge i es van estimar les reclamacions de la persona usuària tota vegada que l’empresa subministradora no havia informat correctament dels canvis contractuals ni de les noves tarifes dins el termini establert a les clàusules del contracte.

L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Maresme vehicula consultes, queixes, denúncies i reclamacions relacionades amb consum i, si és el cas, fa actuacions de mediació o d’arbitratge entre la persona reclamant i l’empresa.

Gairebé el 37% de les actuacions realitzades l’any passat van ser reclamacions i, d’aquestes, el 43% van estar relacionades amb subministraments bàsics i, principalment, de llum. El segon lloc, amb un 28%, l’ocupen les reclamacions de telefonia, seguides de transport aeri (10%), bancs i assegurances (7%) i en menor percentatge compres per internet, transport i paqueteria, agències de viatges i allotjaments turístics.

Els subministraments bàsics també ocupen el primer lloc (un 37%) del total de consultes rebudes a l’OCIC Maresme. En aquest cas, el segon lloc són les compres online (28%) seguides del transport aeri (9%), bancs (7%) i assegurances (4%).

ACTUACIONS 2022

Consultes: 731

Queixes: 24

Denúncies: 119

Reclamacions: 973

Arbitratges: 63

Mediacions: 727

TOTAL: 2.637

El Maresme es manté com la cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

19 maig 2023

Alella i Cabrils entre els 5 municipis catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2020, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 300€ la catalana i se situa en els 17.900€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un descens de 500€ respecte a 2019. Cal tenir en compte que les dades fan referència a l’any de l’esclat de la Covid-19 i els seus efectes negatius sobre l’economia es mostren a totes les comarques, a excepció del Pla d’Urgell que registra un increment de l’1,33% respecte a l’any anterior i la Ribera d’Ebre el Pla de l’Estany que mantenen resultats.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el descens experimentat pel Maresme és inferior al registrat en el conjunt de Catalunya. En termes percentuals, la renda per càpita al Maresme va disminuir un 2,72% davant del 3,30% registrat a Catalunya.

Les dades de 2020 tornen a situar el Maresme com la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf.

En relació al 2019, la renda per càpita ha disminuït pràcticament en tots els municipis de la comarca menys a Santa Susanna, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt on ha incrementat un 41,72%, 16,06% i un 2,78% respectivament, i Sant Andreu de Llavaneres on s’ha mantingut igual. Arenys de Mar ha experimentat el descens més intens (-15,05%).

D’altra banda, Alella i Cabrils tornen a encapçalar el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita i, de fet, es mantenen entre les cinc localitats catalanes amb una renda per habitant més elevada.

A Alella, les dades indiquen que la renda per càpita és de 26.400 euros i a Cabrils de 25.700€. Van seguits de Premià de Dalt (25.300€), Cabrera de Mar (24.200€), Tiana (23.700€), Teià (23.600€), Santa Susanna (23.100€), Vilassar de Dalt (22.200€) i Sant Andreu de Llavaneres (21.900€).

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 12.400 euros entre les dues localitats amb valors extrems (Alella – Pineda de Mar). Pineda de Mar és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.000€/habitant). Per la banda baixa segueix Calella (14.200€), Tordera (14.300€) i Malgrat de Mar (14.900€).

Podeu ampliar aquesta informació, consultant l’informe Renda Bruta Familiar Disponible-2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Baixen els accidents laborals al Maresme, però augmenten els sinistres ocorreguts “in itinere”

7 setembre 2023

Important descens de la sinistralitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de l’any. Les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una reducció interanual tant dels sinistres amb baixa laboral com d’aquells en què la persona accidentada va poder continuar desenvolupant la seva feina. En canvi, hi ha un repunt dels accidents patits en el trajecte d’anada i/o tornada del treball.

Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.798 sinistres laborals al Maresme, gairebé la meitat dels quals (887) van ocasionar la baixa de la persona accidentada; el 41,60% (748) van ser sense baixa laboral i el 9,07% restant es van produir “in itinere”.

La comparativa interanual mostra una substancial davallada tant del nombre total d’accidents laborals (108 menys) com d’aquells que han ocasionat baixa laboral (96 menys) i dels que no han requerit la baixa de la persona accidentada (26 menys); en canvi, hi ha un lleuger repunt en el nombre de sinistres “in itinere” (4 més).

Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu (1.045). Només 5 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, no s’ha registrat cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme: