El Consell Comarcal inicia una ronda de reunions amb les alcaldies per consensuar l’estratègia del litoral del Maresme

Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt, primers municipis en exposar les seves propostes

Els Alcaldes de Llavaneres, Àlex Neira, i Sant Vicenç de Montalt, Javier Sandoval, s’han reunit avui amb el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme i responsable de litoral, Rafa Navarro, en la primera de les trobades planificades per recuperar un consens comarcal envers l’estratègia litoral. 

L’objectiu d’aquestes reunions de treball és revisar l’Estratègia d’Actuació al Maresme definida pels antics ministeris de Foment i d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern central el 2014 i afegir les peticions específiques, particularitats o nous sistemes de protecció de litoral que cada ajuntament pugui aportar com a alternativa a la proposta definida a l’Estratègia de 2014.

En aquest sentit, cal assenyalar que la Demarcació de Costes de l’Estat a Catalunya ha expressat al Consell Comarcal del Maresme la voluntat d’estudiar qualsevol proposta alternativa a l’Estratègia 2014 presentada per Ajuntaments, amb la intenció d’actualitzar l’esmentat document marc. Per això, des del CCM –tal com es va anunciar al darrer Consell d’Alcaldies– s’ha entomat la responsabilitat de recuperar el front comú que ja va existir a començaments de la dècada dels 10, i que va donar com a resultat una Estratègia d’Actuació que, a hores d’ara, només s’ha concretat en una població de la comarca, Premià de Mar.

Durant els pròxims mesos, es preveu recollir les propostes de tots els Ajuntaments maresmencs -o el seu vistiplau renovat a l’Estratègia 2014-, confeccionar una nova versió t i lliurar-la a la Demarcació de Costas com a actualització formal i consensuada al document de fa 10 anys.

Es necessiten 40 persones mentores per acompanyar jovent tutelat i extutelat del Maresme en la seva emancipació

El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que per diverses situacions (pobresa severa, migracions, situacions de maltracte….) han viscut part de la seva infància i/o adolescència en un centre de menors. Aquest recurs de tutela desapareix quan el o la jove arriba als 18 anys, moment en què ha d’entomar el repte de l’emancipació.

L’entitat Punt de Referència, que treballa per afavorir la plena emancipació del jovent vulnerable i principalment del jovent extutelat en el moment de la seva sortida dels centres de protecció del menor, ha engegat la campanya “Un gest, un món” que té com a objectiu trobar persones voluntàries que vulguin participar com a mentores i acompanyar els i les joves en el seu procés d’emancipació.

Al Maresme en necessiten 40 persones mentores per poder tirar endavant el projecte.

Les persones voluntàries que estiguin interessades en participar-hi no necessiten experiència prèvia, només ganes de compartir i acompanyar el jovent en el seu camí cap a l’èxit. Justament, el proper 3 de juliol es farà una reunió informativa al Cafè de Mar de Mataró on persones que han exercit com a mentores explicaran les seves experiències.

El programa de mentoria social de Punt de Referència consisteix en 9 mesos de trobades setmanals. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10h de formació per treure el màxim potencial de la col·laboració. A més, durant tot el procés, compten amb el seguiment de l’equip de Punt de Referència per a que la relació sigui enriquidora per a les dues parts.

La mentoria social és una metodologia que millora la vida del jovent en risc d’exclusió en facilitar-los una xarxa de suport i confiança que en potencia les seves oportunitats, alhora que trenca estigmes i potencia el creixement de les persones mentores.

Les persones interessades poden contactar amb Punt de Referència (info@puntdereferencia.org) o enviar aquest formulari amb les seves dades.

Èxit de participació a la jornada sobre la IA que va tancar la 27a Setmana de l’Emprenedoria

El passat divendres 21 de juny, el Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres va acollir una jornada destacada de conferències i networking en el marc de la 27a Setmana de l’Emprenedoria. L’esdeveniment, que va comptar amb una alta participació, va ser tot un èxit.

La jornada va començar a les 9:30 h amb la benvinguda de Noemí Llorens, consellera de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Maresme. La seva intervenció va establir el to de la jornada, destacant la importància de la innovació i la col·laboració en l’ecosistema emprenedor de la comarca.

Les ponències van ser un dels punts forts de l’esdeveniment. Elisa Martinez de Finanpolis va inaugurar el cicle de conferències amb la seva xerrada “Què pot fer la intel·ligència artificial pel meu negoci”, on va explorar les aplicacions pràctiques de la IA per a les empreses i com aquesta pot impulsar el creixement i l’eficiència.

Posteriorment, Ignasi Llorente va oferir una ponència sobre “L’aplicació ètica i responsable de la IA: el gran repte”. Aquesta xerrada va abordar la necessitat d’adoptar pràctiques ètiques en el desenvolupament i la implementació de la intel·ligència artificial, destacant els reptes i les oportunitats que això representa per a les empreses modernes.

Després d’un coffee break de 12:00h a 12:30h, la jornada va continuar amb una sessió de networking molt profitosa. Durant aquesta sessió, els assistents van tenir l’oportunitat de fer contactes i establir relacions professionals amb empreses que compartien interessos similars o que treballaven en el mateix àmbit. Aquesta activitat va resultar ser molt valuosa per als participants, que van poder intercanviar idees i experiències mentre prenien un cafè.

La jornada de conferències i networking va demostrar ser un esdeveniment clau en la 27a Setmana de l’Emprenedoria, proporcionant als emprenedors i professionals locals una plataforma per a la formació, la inspiració i la col·laboració.

El Conseller Comarcal de Medi Ambient visita Canet de Mar per acordar un nou Pla Marc de Treball de neteja i recollida de residus

El Consell Comarcal del Maresme (CCM) i l’Ajuntament de Canet de Mar han acordat un nou marc de col·laboració per agilitzar les gestions relacionades amb els serveis de neteja i recollida d’escombraries, serveis que Canet de Mar té delegats al Consell Comarcal i que realitza l’empresa Resmar.

Ambdues administracions han acordat establir un nou Pla Marc de Treball, una figura que actualitza els serveis efectius que Resmar està realitzant a Canet de Mar i que, així, permetrà justificar i desbloquejar els pagaments que té pendents l’Ajuntament, normalitzant-se així la situació comptable entre les dues administracions.

L’entesa sorgeix després de diferents reunions bilaterals i de la trobada entre el conseller de Medi Ambient del CCM, Lluís Farrerons i el Gerent del CCM, Jordi Marqueño amb l’alcalde de Canet de Mar, Pere Xirau i la regidora de Medi Ambient i Sanitat del consistori, Coia Tenas. Els representants del CCM van visitar Canet de Mar per conèixer in situ el funcionament del servei i les noves necessitats que cal cobrir. Ambdues administracions destaquen que la bona sintonia institucional i la satisfacció general dels serveis desenvolupats per Resmar al municipi han estat claus a l’hora d’arribar a un acord.

Cau l’ocupació generada per les indústries tèxtils maresmenques

El subsector de les Indústries Tèxtils, el segon del Maresme en termes de facturació per darrera de les químiques i farmacèutiques, ha tancat 2023 amb una mitjana de 4.976 llocs de treball, una xifra important però inferior a la de l’any anterior. També, tal com constata l’informe anual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el nombre de comptes de cotització ha experimentat un retrocés.

Les indústries tèxtils maresmenques generen el 9,6% de la facturació de la comarca (756 milions d’euros) i apleguen més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província. Van experimentar una ràpida recuperació després del sotrac econòmic provocat per la pandèmia del COVID-19, però la tendència alcista va girar l’any passat i el sector va perdre 202 llocs de treball i 8 comptes de cotització.

La reculada s’ha mantingut tant en els negocis englobats en la divisió d’indústria tèxtil com en la de confecció de peces de vestir, si bé ha estat en aquesta darrera on el descens ha estat més intens arribant al 5,5%.

La contractació laboral és una altra variable que es manté en negatiu. Al llarg de l’any es van formalitzar 1.654 contractes, 766 menys que l’any anterior. Aquestes xifes indiquen una disminució percentual del 31,65%.

Al Maresme hi ha 408 empreses tèxtils (comptes de cotització), 8 menys que fa un any, que generen 4976 llocs de treball. 4.188 d’aquests són de caràcter assalariat i 789 d’autònoms.

DOCUMENT:

Situació de les indústries tèxtils. 2023

Infografia amb les dades més destacades


El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

El nou mapa de les festes del Maresme incorpora opcions de transport públic i informació per gaudir-les d’una manera lliure i saludable

El Mapa de Festes del Maresme que ofereix l’Oficina Jove com a guia perquè el jovent de la comarca conegui tota l’oferta que té al seu abast s’ha renovat i ho ha fet -tant a nivell d’imatge com de continguts- sota la premissa que les fetes són per gaudir-les lliurament i d’una forma saludable.

Aquest és un recurs que forma part de la iniciativa El Maresme en Mapes, un recull d’informació temàtica geolocalitzada per facilitar l’accés del jovent a l’oferta formativa, ocupacional, serveis municipals…. que té al seu entorn.

El Mapa de Festes del Maresme respon a la necessitat de tenir, en un mateix recurs, informació actualitzada de totes les festes que se celebren a la comarca, identificant, geolocalitzant i posant al calendari la programació dels 30 municipis del Maresme.

La nova forma de visualització del mapa ordena totes les festes que se celebren durant l’any (tant Festes Majors com autogestionades) de manera cronològica, agrupant-les per l’estació de l’any en què se celebren. S’ha procurat tenir cura en l’apartat visual, fent accessibles els recursos i materials existents de totes les festes (cartells, vídeos, programes de mà…). 

Com a novetat, també s’hi han incorporat les festes majors que no apareixien a l’anterior versió. També fa un pas endavant facilitant informació de com arribar-hi en transport públic, una forma més sostenible i més segura de començar i acabar bé la festa.

I per gaudir-hi plenament, dues indicacions: “la prudència mola” i “respecta’t, fes-te respectar i respecta! en clara referència a la gestió de riscos i dels plaers en els consums d’alcohol i altres drogues i en les relacions en l’espai de festa.

El Consell Comarcal declara el Maresme comarca antifeixista

El Ple del Consell Comarcal celebrat dimarts va aprovar una moció en la qual expressa la seva preocupació per la proliferació de discursos d’odi arreu Europa i lamenta la celebració, el passat 31 de maig a Santa Susanna, d’un festival neonazi que va reunir centenars de seguidors que “van escampar el seu discurs d’odi pels carrers de la comarca exposant simbologia nazi i enaltint els règims feixistes“.

El text remarca que el Maresme és una comarca d’acollida i que cal “plantar cara davant tota divulgació de discursos que tenen per objectiu ser un atac clar als drets humans, als drets de les dones, de les persones migrades i del col·lectiu LGTBI”.

Davant d’això, els Grups Comarcals de la CUP, ERC, En Comú Podem, Ara Pacte Local, Junts i PSC, van presentar la Moció que incorpora els següents acords:

PRIMER. Instar als diferents grups polítics amb representació al Consell Comarcal a realitzar un acord antifeixista.

SEGON. Instar als ajuntaments de la comarca a denegar l’ús d’equipaments públics i la via pública, a col·lectius i formacions polítiques que incitin a la discriminació racial, ètnica, d’orientació sexual, cultural, de gènere o política. Així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el feixisme, el racisme o mostres d’odi.

TERCER. Declarar el Maresme comarca antifeixista i en favor de la convivència en la diversitat.

QUART. Manifestar de manera pública el rebuig davant qualsevol esdeveniment que fomenti i atempti contra els drets fonamentals.

CINQUÈ. Condemnar formalment els actes públics i les declaracions que facin apologia del racisme, de la xenofòbia, dels genocidis o de la discriminació contra els drets humans. Valors els quals són totalment incompatibles en una democràcia real i rebutjables per la societat.

SISÈ. Notificar aquests acords als governs dels Ajuntaments de la comarca.

SETÈ. Instar al consorci de turisme costa del Maresme, com a ens adscrit al consell comarcal, a realitzar una reflexió sobre les afectacions d’aquest tipus d’esdeveniments a la promoció turística de la comarca.

VUITÈ. Traslladar el contingut d’aquesta moció al proper consell d’alcaldies.

L’acord no es va prendre per unanimitat tota vegada que Vox i el PP hi van votar en contra

DOCUMENT:

Repunt de la sinistralitat laboral al Maresme durant el primer trimestre de l’any

Durant el primer trimestre de l’any s’han comunicat 1.932 accidents laborals al Maresme, una xifra que mostra un increment de la sinistralitat laboral a la comarca tant respecte al trimestre anterior com en la comparativa amb el mateix període de 2023. La nota més negativa és la mort d’una persona com a conseqüència d’un accident in itinere.

El 91,25% dels accidents (1.763) es van produir en jornada laboral i 169 en el desplaçament fins o des del lloc de feina. Com és habitual, donada la concentració del mercat de treball, el sector serveis continua sent el que concentra un major volum de sinistres tant en jornada laboral (amb i sense baixa) com in itinere.

Les dades, recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local en l’informe trimestral de sinistralitat laboral al Maresme, mostren que la majoria de les persones que han requerit baixa laboral al Maresme han patit ferides de pronòstic lleu, concretament el 98,58%.

L’Índex d’incidència maresmenc per sota del català

Tot i aquest repunt de la sinistralitat laboral, l’índex d’incidència (que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social) es troba per sota del provincial i del del conjunt català en les tres modalitats estadístiques (accidents en jornada laboral amb i sense baixa i in itinere)

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Beca per treballar 10 mesos a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El Departament de Cultura de la Generalitat ha obert la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques remunerades en el propi Departament o en les seves entitats adscrites, entre elles l’Arxiu Comarcal del Maresme.

L’objectiu d’aquestes beques és donar una formació pràctica a aquelles persones que han finalitzat recentment la seva formació acadèmica i facilitar d’aquesta manera la seva incorporació al món laboral en el sector en què han estat formades. Mireu les Bases específiques.

El període de realització de les pràctiques laborals serà entre octubre de 2024 i juliol de 2025 amb una dedicació setmanal de 35 hores en horari de matí (entre les 8h i les 15h) i una remuneració de 1.250€ mensuals.

Les persones interessades poden presentar la seva sol·licitud des d’avui (14 de juny) fins a les 14h del 26 de juny.