Microcurs: Com afrontar la discriminació LGTBI+

Aquest microcurs es pot seguir a través del mòbil o en format web i té l’objectiu de sensibilitzar i donar eines al personal de les diferents administracions públiques catalanes davant de situacions de discriminació de les persones LGBTI.

Les empleades i empleats públics han de reaccionar davant de situacions de discriminació. Per fer-ho, però, han de tenir coneixements sobre les persones LGBTI+ i, sobretot, han de saber identificar quines situacions poden resultar discriminatòries.

Per facilitar aquesta sensibilització, el curs que ofereix i subvenciona la Generalitat, fa un breu repàs de la trajectòria en defensa dels drets de les persones LGBTI, ajuda a entendre com es construeix el gènere i la diversitat per raó d’orientació sexual, d’identitat i expressió de gènere i mostra les actuacions principals que podem fer des de la nostra feina com a servidors públics i incideix en el deure d’intervenció en el desplegament de la llei 11/2014.

CARACTERÍSTIQUES

  • Durada: 2 hores mínim i 4 hores màxim, amb una dedicació de 5 a 10 minuts al dia.
  • Mòbil i ordinador (a través de la plataforma Snackson)
  • Metodologia: innovadora i interactiva per formar equips de treball a través del mòbil dedicant 5 minuts al dia, a partir de textos, imatges, vídeos, preguntes i respostes.

Per tal de fer la gestió més fàcil i més àgil, hi ha diferents terminis d’inscripció

Terminis per demanar inscripcions:

En els següents terminis (divendres assenyalats) recollirem les demandes de formació. El dilluns o dimarts següent al divendres demanat, durant el matí l’alumnat rebrà un correu on se l’informarà que ja pot començar a realitzar el curs (rebrà una adreça i una contrasenya).

  • Divendres 10 de gener fins les 13h (Comença el curs el dilluns 13 de gener)
  • Divendres 17 de gener fins les 13h (Comença el curs el dilluns 20 de gener)
  • Divendres 24 de gener fins les 13h (Comença el curs el dilluns 27 de gener)
  • Divendres 31 de gener fins les 13h (Comença el curs el dilluns 3 de febrer)
  • Divendres 7 de febrer fins les 13h (Comença el curs el dilluns 10 de febrer)
  • Divendres 14 de febrer fins les 13h (Comença el curs el dilluns 17 de febrer)
  • Divendres 21 de febrer fins les 13h (Comença el curs el dilluns 24 de febrer)
  • Divendres 28 de febrer fins les 13h (Comença el curs el dilluns 3 de març)
  • Divendres 7 de març fins les 13h (Comença el curs el dilluns 10 de març)
  • Divendres 14 de març fins les 13h (Comença el curs el dilluns 17 de març)
  • Divendres 21 de març fins les 13h (Comença el curs el dilluns 24 de març)
  • Divendres 28 de març fins les 13h (Comença el curs el dilluns 31 de març)

L’alumnat tindrà el curs actiu durant quinze dies.

Acabat aquest termini, es curs es tancarà, i s’emetrà un certificat d’aprofitament a l’alumnat que hagi superat el curs amb èxit.

INSCRIPCIONS

AVÍS LEGAL

El Consell Comarcal del Maresme, com a responsable del tractament, recull mitjançant aquest formulari les seves dades personals amb la finalitat de gestionar el programa “autocurs per un ús no sexista i inclusiu del llenguatge” i sota la base jurídica del seu consentiment. Les seves dades personals (nom, cognom, DNI i correu electrònic) seran cedides a l’empresa “adaptative learning, Slu” amb l’única finalitat de la gestió del curs. La resta de dades serviran per a fer la memòria d’impacte del curs, sempre de manera anonimitzada. El període de retenció de les dades serà de 18 mesos, quedant únicament les dades de nom, cognom i DNI amb conservació permanent per a possibles duplicats dels certificats d’aprofitament. Podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió i altres dirigint la seva petició a dpd@ccmaresme.cat, així com presentar davant l’Autoritat de Control competent la reclamació que estimi oportuna. Per a més informació, visiteu la nostra política de privacitat.

POLÍTICA DE PRIVACITAT

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Curs ofert per:

Reunió comarcal per abordar els principals reptes de seguretat que té el Maresme

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha presidit aquest matí la primera reunió comarcal que es fa per abordar conjuntament amb les alcaldies, les policies locals i les ABP de mossos d’esquadra els principlas reptes que té el Maresme en matèria de seguretat i marcar un full de ruta per treballar coordinadament i fer més eficient la lluita contra els delictes.

La multireincidència, les ocupacions il·legals d’habitatges que s’estan utilitzant com a plantacions de marihuana, l’impacte que té en els municipis, especialment en el més petits, la mobilitat laboral policial i les necessitats de seguretat dels municipis turístics que arriben a triplicar la seva població en temporada alta han estat els temes principals que s’han tractat.

La consellera ha explicat que les dades comarcals apunten a “una tímida millora” en la comissió de delictes al Maresme, amb l’excepció dels relacionats amb el consum de drogues i l’ocupació il·legal de cases que es destinen a plantacions de marihuana. En aquest cas, ha anunciat que es revisaran els convenis entre mossos i policies locals tenint en compte les singularitats de cada municipi.

Un dels grans reptes que tenim és que Catalunya deixi de ser productor i exportador de marihuana, una problemàtica que està ben diagnosticada i cal abordar-la amb determinació. Per a això requerim tenir més efectius destinats a la investigació i una bona coordinació amb les policies locals per detectar aquestes activitats ilicites i actuar abans que es consolidin en urbanitzacions, segones residències i habitatges disseminats” , ha dit Parlon tot afegint que la coordinació policial és fonamental.

Un altre tema que preocupa a les alcaldies maresmenques és el de l’estabilitat de les plantilles de les policies locals que sovint es veuen sacsejades pel que el president del Consell Comarcal Francesc Alemany ha batejat com a “canibalisme entre ajuntaments“, és a dir la contractació de policies locals per part d’un ajuntament després que un altre hagi assumit les despeses de formació dels agents. La consellera ha anunciat que el Departament està estudiant diferents mesures per fer compatible el dret a la promoció professional i l’amortització de la inversió realitzada per l’ajuntament en formació.

En aquest sentit ha avançat que entre les diferents fòrmules que hi ha sobre la taula es troben una possible modificació puntual de la llei de policies locals, la incorporació d’una clàusula al futur Pla Estratègic de les policies locals o la creació d’una bossa de policies que distribueixin els agents en funció de les necessitats municipals.

D’altra banda, la consellera ha anunciat que la previsió és reactivar aquest any el “Pla Estiu” en els municipis més turístics i intensificar mitjans i recursos preventius i ajudar a incrementar la sensació de seguretat ciutadana.

Un altre dels compromisos és obrir una línia d’ajuts per ajudar els ajuntaments en la instal·lacions de càmeres de seguretat ciutadana.

Francesc Alemany ha fet una valoració postiva d’aquesta primera reunió comarcal de seguretat i ha anunciat que tindrà una periodicitat anual.

Inscripció a la Jornada “El Repte de la transparència al món local”

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data

El Maresme continua augmentant de població i ja són 6 els municipis que superen els 20.000 habitants

La població del Maresme és de 472.572 habitants segons el Cens de Població Anual que mostra un creixement de 5.174 habitants. Amb les darreres dades oficials, que fan referència a 1 de gener de 2024, Calella entra a formar part dels municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants i ja en són 6.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el creixement de població ha estat general als 30 municipis del Maresme, amb l’excepció de Cabrils que perd 39 habitants.

El creixement percentual més important s’ha donat a Dosrius que ha augmentat un 3,9%, seguit de Santa Susanna que ha sumat un 3,8% a la seva població. En canvi, la variació a Argentona ha estat gairebé imperceptible i a Sant Vicenç de Montalt només ha arribat al 0,3%.

A nivell comarcal, el creixement percentual ha estat de l’1,1%, per sota del registrat en el conjunt del territori català que ha arribat a l’1,4%.

Mataró concentra el 27,7% de la població maresmenca seguida de Pineda de Mar on hi viu el 6,2% de la població, Premià de Mar el 6,1%, el Masnou el 5,2% i Vilassar de Mar el 4,5%. Tots aquests municipis, als quals s’incopora ara Calella, superen els 20.000 habitants.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la NOTA SOBRE POBLACIÓ-CENS 2024 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Consell Comarcal selecciona 4 joves amb titulació universitària de Grau per a contracte formatiu de 12 mesos

El Consell Comarcal del Maresme contractarà el mes de gener 4 joves menors de 30 anys en situació d’atur que tinguin una titulació universitària de Grau per tal d’afavorir la seva pràctica professional i millorar la seva futur inserció al mercat laboral.

Les persones seleccionades es contractaran el 24 de gener de 2025 i formaran part de la plantilla del Consell Comarcal del Maresme fins al 23 de gener de 2026.

El salari serà de 2.227,24 € bruts mensuals amb dues pagues extres.

REQUISITS

Tenir una titulació universitària de Grau en alguna de les següents especialitats:

  • Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació
  • Economia
  • Administració i Direcció d’empreses (ADE)
  • Informàtica o similars
  • Grau en Empresarials
  • Màrqueting i investigació de mercats
  • Doble titulació en ADE i Gestió de la Innovació i Màrqueting i Comunitats Digitals
  • Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals
  • Grau en Arxius i Gestió Documental
  • Grau en Gestió d’Informació i Documentació Digital
  • Grau en Dret
  • Grau en gestió pública
  • Grau en Història
  • Grau en Història de l’Art
  • Grau en Filologia Catalana, Castellana o Clàssiques
  • Grau en Humanitats o un altre títol oficialment reconegut com a equivalent.

A més, és indispensable:

  • Estar desocupat/da DONO
  • Ser beneficiari/a de la Garantia Juvenil.
  • No haver obtingut cap pràctica professional remunerada relacionada amb el títol amb posterioritat a la finalització d’estudis
  • No poden haver transcorregut més de 3 anys des de la finalització dels estudis (5 anys en el cas de persones amb discapacitat)

Les persones interessades poden contactar amb l’àrea de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Maresme enviant el CV al correu enxarxa@ccmaresme.cat o trucant al telèfon 93 741 16 23

El Consell Comarcal obre una consulta pública prèvia a l’elaboració de 5 Cartes de Serveis

El Consell Comarcal del Maresme ha obert avui una consulta pública per recollir l’opinió i suggeriments de la ciutadania, entitats, associacions i organitzacions sobre les Cartes de Serveis que elaborarà properament l’Àrea de Governança, Transparència i Serveis Interns.

En compliment dels objectius marcats al Programa d’Actuació Comarcal 24-27, l’Àrea de Governança elaborarà l’any vinent 5 Cartes de Serveis com a instrument i compromís de millora dels serveis que presta als ajuntaments i a la ciutadania.

En concret, es confeccionaran 5 Cartes de Serveis:

  • Assistència als municipis en matèria d’administració electrònica i innovació
  • Assistència als municipis en matèria de transparència i bon govern
  • Identitat digital
  • Oficina d’Asssitència en matèria de Registre
  • Serveis electrònics

Com a pas previ a la seva redacció, el Consell Comarcal vol conèixer l’opinió de la ciutadania i del món associatiu per tal de tenir en compte els seus suggeriments.

Les propostes es poden presentar fins al 16 de gener en LA PLATAFORMA PARTICIPATIVA DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME

El Ple aprova una Moció reclamant un millor finançament dels consells comarcals

El Ple comarcal celebrat dimarts va aprovar una nova moció presentada pel Govern comarcal (Junts i ERC) reclamant un finançament més just per als ajuntaments i els consells comarcals. Defensa que “de la mateixa manera que Catalunya necessita un nou finançament singular i just que acabi amb el dèficit fiscal, els municipis i els consells comarcals també necessiten un nou finançament i poder disposar de més recursos per ser administracions funcionals i útils. Dues reformes que son indestriables, perquè les dues tenen el mateix problema d’arrel: un Estat centralista que acapara recursos i centrifuga obligacions. Un Estat espanyol que és hostil als municipis i als consells comarcals. Així ho reflecteixen les dades en l’àmbit municipal: les entitats locals catalanes son les més mal finançades de l’Estat, que transfereix 473 € per habitant a Catalunya, per contra de 796 € per habitant a l’Aragó o 678 € a Extremadura o 676 a Castella Lleó“.

Davant de la constatació que el finançament del món local i comarcal és insuficient i obsolet per poder atendre les necessitats de la ciutadania, la moció reivindica la necessitat d’un nou model que asseguri el compliment del principi de suficiència financera, autonomia local, lleitat institucional, subsidiarietat i descentralització.

El Consell Comarcal considera que és deure del Govern de l’estat i de la Generalitat l’actualització de les lleis com la de Governs i finances locals i eines de suport al món local com el PUOSC i el FCL entre d’altres.

Per tant, es va aprovar:

  1. Instar el Govern de la Generalitat a treballar conjuntament amb les entitats municipalistes una proposta de bases del nou finançament local, de municipis i consells comarcals, i instar el govern de l’estat a impulsar aquesta reforma estructural de la hisenda local catalana, en què se li reconeguin les competències exclusives en legislació local i superi l’actual model obsolet i injust.
  2. Instar el Parlament a que d’acord amb les entitats municipalistes treballi en una nova llei de Governs locals i de finances locals de Catalunya, que ha de permetre donar resposta a les necessitats del món local i avançar cap a un model més suficient, més anivellador i més solidari.
  3. Instar el Govern a completar el pagament del Fons de Cooperació local a tots els municipis i preparar un increment que tendeixi al 10% per a la propera anualitat, incloent un increment destinat als consells comarcals d’acord amb les competències assumides.
  4. Instar el Govern a aprovar un calendari de pagament del deute de la Generalitat amb les administracions locals de Catalunya, incloent en els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2025 la dotació pressupostària suficient per a satisfer l’actual deute pendent.
  5. Instar el govern de l’Estat que es porti a les cambres legislatives constatar la necessitat de la derogació de forma definitiva de la LRSAL, atès que limita l’autonomia local. Instar també a la modificació de la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
  6. Instar el Govern a exigir a l’Estat la correcció dels objectius de dèficit assignats a la Generalitat i als Ajuntaments reconeixent el seu pes en la despesa social. A tal efecte els objectius de dèficit pel 2025 es distribuiran a raó d’un terç del total pel conjunt de les CCAA i un altre terç per a les Administracions Locals, tal i com el mateix Parlament de Catalunya va aprovar el 2014.
  7. Instar el Govern de la Generalitat a reclamar davant el Govern de l’Estat, un fons específic per a compensar el canvi de mètode de determinació de la base imposable de les plusvàlues municipals arrel de la sentencia del Tribunal Constitucional que va anul·lar l’anterior mètode de càlcul.
  8. Instar el Govern que mentre no s’aprovi la nova llei de finances locals es creï un fons de participació de les entitats locals en els tributs de la generalitat de Catalunya amb la finalitat garantir la suficiència financera de les entitats locals de Catalunya i potenciar-ne l’autonomia local. Aquest fons es basa en els principis d’objectivitat transparència, publicitat i equitat, constituint un factor d’articulació, equilibri i cohesió territorial. Es nodrirà dels ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya i de l’administració de l’Estat.
  9. Instar el govern de la Generalitat a elaborar el pla sectorial del fons de participació de les entitats locals en els tributs de Catalunya que analitzi la situació financera dels municipis, estableixi prioritats i distribueixi equitativament els recursos del fons de participació. Aquest pla es posarà en marxa un cop entri en vigor el nou model del finançament singular i just que permeti a la Generalitat gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos substanciats a Catalunya.
  10. Instar el Govern de la Generalitat a recuperar la gestió dels funcionaris locals amb habilitació estatal, en particular els secretaris i interventors municipals, assumint de nou les competències que la LRSAL va recentralitzar. Aquesta gestió inclou la creació i classificació de nous llocs, l’oferta pública de treball, la selecció i provisió dels llocs, així com la gestió de les situacions administratives corresponents, seguint el model implementat anteriorment per la Generalitat amb èxit.
  11. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés i al Senat.

DOCUMENT:

Moció per l’assoliment d’un nou model just de finançament del món local i comarcal

El Ple aprova una Moció en suport a la pagesia del Pla de Balasc de Santa Susanna

El Ple comarcal celebrat dimarts va aprovar una nova moció presentada pels grups comarcals de la CUP i En Comú Guanyem en què es dona suport a la pagesia del Pla de Balasc de Santa Susanna per evitar la reconversió d’un camí agrari protegit en un passeig turístic més ample. L’acord, però es va prendre sense unanimitat. Va tirar endavant amb els vots favorables dels dos grups comarcals que la van presentar, així com ERC i Ara Pacte Local. El grup comarcal de Junts va votari en contra i PSC, PP i Vox es van abstenir.

La moció exposa que “el Pla de Balasc, es troba amenaçat per un projecte de l’Ajuntament de Santa Susanna que preveu ampliar un camí ja existent fins a 15 metres d’amplada, cosa que suposarà perdre els primers 10 metres de franja agrícola i afectarà als conreus per fer-los desaparèixer de manera definitiva. Es sospita, també, que en realitat volen crear accessos per a transformacions futures, amb una gran pas subterrani i un gran aparcament de vehicles a la platja. Altrament no s’entén aquest afany per ampliar tant aquest vial“.

Considera a més que “el Pla de Balasc té una llargada d’un quilòmetre i és el rebost per a la producció d’aliments frescos i de proximitat i també és un connector territorial i paisatgístic entre la costa i els contraforts del Montnegre. És una garantia per a la salvaguarda del litoral, lliure d’urbanització i amb una platja encara poc transformada i per tant és un sector clau en l’equilibri territorial de Santa Susanna i de l’Alt Maresme. És també un espai que hauria d’estar salvaguardat, doncs té la classificació C1 del PDUSC, que atorga un alt nivell de protecció. Aquesta classificació garanteix que l’àrea es destini principalment a l’ús agrícola, amb restriccions estrictes sobre altres tipus de desenvolupaments, com l’urbanístic o industrial“.

També recorda que el plenari comarcal del 2 de febrer ja va mostrar el seu suport a la pagesia del Maresme i que “cal actuar per revertir la situació en què es troba el sector primari, posant en valor la feina fonamental de produir aliments, i posant els mitjans per resoldre els problemes amb què es troba el sector”. I que “cal la implicació de totes les administracions, i de la societat sencera, per recolzar el sector primari que ens garanteix no tan sols la producció d’aliments, sinó també la vida als pobles, la cura i el manteniment d’un territori viu més enllà de les àrees metropolitanes, en definitiva garanteix un país territorialment endreçat i equilibrat.”

Davant d’això, es van prendre els següents

ACORDS:

Primer. Donar suport a la pagesia del Pla de Balasc de Santa Susanna per evitar la reconversió d’un camí agrari protegit en un passeig turístic més ample.

Segon. Respectar i defensar les zones de classificació C1 del PDUSC de la comarca del Maresme.

Tercer. Traslladar aquests acords a la Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, la Coordinadora Preservem el Maresme, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i a l’Ajuntament de Santa Susanna.

DOCUMENT:

Moció en suport a la pagesia del Pla Balasc

El calendari 2025 de Productes de la Terra Maresme pica l’ullet a la gastronomia de proximinitat

Un nou any, i ja en van 15, el Consell Comarcal edita el calendari de Productes de la Terra Maresme amb l’objectiu de donar a conèixer la producció i elaboració agroalimentària que es fa a la comarca i promoure el consum de proximitat.

Per a l’any vinent, com no podia ser d’una altra manera, s’aprofita el reconeixement de Catalunya com a “Regió Mundial de la Gastronomia 2025” per posar en valor i reivindicar el pes de la gastronomia maresmenca. “La nostra comarca és un dels màxims exponents i representants de la cuina catalana i les seves tradicions“, assegura Lluís Serra, director de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar, a la presentació del calendari tot afegint que “disposem de restaurants d’altíssim nivell gràcies a que la comarca ha apostat per la formació de qualitat i cada cop estan més conscienciats en la importància de respectar, cuidar i mimar el producte d’altíssima qualitat que ens ofereix la nostra terra“.

El calendari 2025 justament ret homenatge al binomi producció-restauració i ens convida a fer un recorregut mes a mes per les cuines d’onze restaurants que ens mostren plats elaborats amb productes de proximitat. A més, a través d’un codi QR, es pot accedir a l’espai “Cuinem Maresme” on es mostra el procés d’elaboració de cada plat.

Les propostes culinàries han estat facilitades pels restaurants Saborós (Premià de Mar), Can Formiga (Pineda de Mar), Dos Cuiners (Mataró), Fonda Marina (Montgat), Santa Marta (Cabrera de Mar), Blau de Mar (Arenys de Mar), Hostal de la Plaça (Cabrils), L’Hermita (Sant Pol de Mar), Cals Frares (Cabrera de Mar), Can Martri (Sant Cebrià de Vallalta) i Salvana (Vilassar de Mar).

El Maresme és un territori privilegiat que permet les compres Km0 amb un complet abastiment de productes de temporada i de proximitat que, a més, faciliten poder portar a taula producte fresc, madurat fins al seu punt òptim de consum i acabat de collir o elaborar.

Amb una horta en plena producció durant les quatre temporades de l’any, una ramaderia compromesa amb el benestar animal i un mar que ens aporta preuats aliments, el Maresme omplena el rebost amb quantitat i qualitat. A més, cal afegir la creixent xarxa d’empreses que, amb l’elaboració artesanal i la innovació com a consigna, afegeixen la denominació Maresme a formatges, mel, pa i pastisseria, vins, cervesses i altres productes.

Seguint el format d’anys anteriors, el calendari identifica les empreses productores i elaboradores que formen part de Productes de la Terra Maresme i ens convida a anar a mercat.

El Consell Comarcal ja ha començat a repartir el calendari entre les empreses associades i els ajuntaments. La versió online es pot descarregar CLICANT AQUÍ.

El Maresme passa de territori emissor a comarca receptora de població estacional

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional al Maresme (població ETCA) corresponents a 2023. L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), mostra un gir en la tendència dels darrers anys. Per primera vegada, la població estacional a temps complet anual és positiva el que implica que hi ha més entrades de població a la comarca que no pas sortides.

Les xifres de 2023 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 469.670 persones, una xifra superior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (467.398). Dit d’una altra manera, al Maresme resideixen 2.272 persones més que les que consten empadronades.

Les dades indiquen doncs que el Maresme ha passat de ser un territori emissor de població a ser una comarca receptora. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser inferior a la població no resident present a temps complet anual.

Com és habitual, el comportament a nivell municipal és heterogeni. Així, preseten una ETCA positiva Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna.

El cas de Santa Susanna (igual que en anys anteriors) és especialment destacable tota vegada que apareix com el municipi maresmenc amb més població ETCA en termes relatius. Les dades indiquen que a Santa Susanna, en mitjana anual, hi viuen un 164% més de persones que les que estan empadronades al municipi. Segueixen Calella (128,9%), Malgrat de Mar (121,9%), Sant Pol de Mar (114,6%) i Pineda de Mar (113,2%)

En el costat oposat repeteix Tiana on la mitjana anual de població present al municipi és un 14,3% inferior a la població empadronada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Població estacional. Estimacions 2021 pel Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local.