A partir de demà es duran a terme els treballs de substitució d’un elevat nombre de brides trencades que s’han detectat a l’emissari submarí de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Mataró. Per realitzar aquesta feina, és possible que, en moments puntuals, s’hagi d’aturar el funcionament de l’emissari. Això, però, no afectarà a la qualitat de les aigües de bany tota vegada que l’aigüa abocada haurà estat prèviament depurada.

El Consell Comarcal del Maresme ha considerat necessari reparar les brides trencades de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró per evitar mals majors. Es començarà a actuar en les més properes a la costa (a 700 metres de la trencant d’ona). La substitució d’aquestes brides pot obligar a aturar el funcionament de l’emissari durant breus períodes de temps que no superaran les 3-4 hores. En aquests casos, l’aigua depurada, en comptes de sortir per l’extem final de l’emissari, seria abocada al tram final de la llera de la Riera d’Argentona (a l’alçada del pont de la Renfe, a uns 5-6 metres del mar). Aquests abocaments es produirien entre les 7.00h i les 11.00h.

Al tractar-se d’aigua depurada, l’abocament que es farà directament no afectarà la qualitat de la zona de bany de les platges més properes: la de ponent de Mataró i la de Cabrera de Mar.

El pressupost total de l’actuació és de 138.190 euros executats pel Consell Comarcal del Maresme amb finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

En els últims anys les empreses maresmenques han fet un important esforç econòmic per reduir el consum o per millorar la qualitat de les aigües abans d’abocar-les al clavegueram, però no existeix cap document, estudi o informe que reculli les actuacions i inversions realitzades per les empreses privades en aquest àmbit. El Consell Comarcal del Maresme ara en fara un.

El Consell Comarcal del Maresme, com a ens gestor dels sistemes de sanejament de la comarca,  ha endegat un estudi per fer visible la situació actual del teixit empresarial del Maresme que utilitza l’aigua com a part fonamental en el seu procés industrial. Aquest estudi es realitza en un moment difícil per aquestes empreses tota vegada que la manca de pluja ha activat el decret de sequera.

El Consell Comarcal realitza des de fa 10 anys el control d’abocaments de les aigües residuals industrials que fan les empreses  a les xarxes municipals de sanejament i als col·lectors comarcals per evitar episodis de contaminació a tots els municipis del Maresme, excepte a Tordera, Montgat i Tiana.

En aquests anys, els inspectors han detectat una substancial millora del tractament de les aigües residuals industrials al Maresme com a conseqüència de les inversions realitzades per les empreses. Una despesa que no sempre pot ser repercutida en el producte final, més ara amb l’actual conjuntura econòmica.

L’estudi que ha començat a elaborar el CCM té com a objectiu fer aflorar aquest conjunt d’inversions assumides per l’es empreses maresmenques per aconseguir una correcta gestió de les seves aigües. En aquests moments s’està en fase de recollida de dades i està previst que l’estudi pugui estar acabat el mes de juliol de 2008.

El Servei de Control d’Abocaments del Consell Comarcal del Maresme ha fet balanç dels seus 10 anys de funcionament i ha elaborat un estudi sobre la qualitat de l’aigua d’ús industrial que s’aboca al clavegueram. En aquests 10 anys s’ha aconseguit controlar el 100% del cabal d’aigua industrial potencialment contaminada i la totalitat de les empreses han ajustat el seu funcionament al Reglament d’aigües residuals. 

El Consell Comarcal del Maresme considera que la qualitat de les aigües de les nostres platges és bo gràcies a l’aplicació del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme, però també a la conscienciació mediambiental i a l’esforç econòmic que han fet les empreses del territori per implantar sistemes de depuració de les aigües que utilitzen en el seu procés industrial.

Al Maresme hi ha 211 empreses que fan servir aigüa en el seu procés industrial i que disposen d’alguna mena de tractament de les aigües residuals, tal i com s’ha pogut comprovar a les inspeccions que realitza el servei d’abocaments del CCM. Val a dir que en els 10 anys que porta funcionant aquest servei, s’han realitzat més de 2.800 inspeccions a empreses per sorpresa i s’han efectuat un total de 2.439 analítiques.

El sector industrial predominant al Maresme consumidor d’aigua (ja sigui de pou o de xarxa) és el del tint, estampació i acabats tèxtils amb 44 empreses (49%), li segueix el sector alimentari amb 13 emprees (14%), el químic i farmacèutic amb 9 empreses (10%), el tractament de superfícies amb 7 empreses (8%), els escorxadors amb 3 empreses (3%), la fabricació de pintures amb 2 empreses (2%) i un grup variat que agrupa bugaderies industrials, parcs aquàtics, foneries, lloguer de maquinària i grans instal·lacions de piscines que representaria el 14%. La resta d’empreses fins arribar a les 211 tenen un consum baix.

Per tal de poder determinar, la inversió econòmica que han realitzat les indústries maresmenques per adequar-se al Reglament regulador d’abocament d’aigües residuals, el CCM ha preparat un estudi en col·laboració amb 32 empreses i amb l’Associació d’Empresaris de Gènere de Punt de Mataró (ASEGEMA). L’objectiu era posar xifres a l’esforç empresarial en matèria mediambiental, una inversió que sovint queda ocult a la ciutadania.

De l’estudi es desprén que el sector químic i farmacèutic ha invertit 2.27 milions d’euros en sistemes de depuració d’aigua el que representa una mitjana de 379.300 euros per empresa. Els escorxadors han fer una inversió mitjana de 243.000 euros per empresa i el sector del tint i l’estampació 60.370 euros per empresa. La mitjana per al sector del tractaments de superfícies és de 59.750 euros. Aquestes xifres són només la inversió inicial, se li haurien de sumar les despeses de manteniment que generen els sistemes de depuració.

Quan el CCM va crear el servei de control d’abocaments, hi havia a la comarca un total de 293 empreses afectades, 10 anys després la xifra d’empreses d’ha reduït com a conseqüència d’una clara deslocalització cap a països on els costos de producció (salaris, preu del sòl i poca o nul·la regulació mediambiental dels processos industrials) són molt més baixos. A més, es corre el perill que la competència deslleial en l’àmbit del mediambient pugui provocar que tots els països relaxin les seves normes ambientals amb el propòsit de perpetuar el model competitiu actual.

Des del Consell Comarcal del Maresme es defensa la necessitat de mantenir una exigència estricta dels controls mediambientals i, a la vegada, un clar reconeixement a les empreses que el compleixen, tota vegada que la seva actuació no només dóna un valor afegit al producte final, sinó que també reverteix en un entorn més saludable i en la preservació de recursos no renovables.