Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Nova línia de finançament IDAE-ICO per a projectes d’energies renovables

El dia 25 de febrer de 2003, el secretari d´Estat de l´Energia, Desenvolupament Industrial i de la PYME i president de l´Institut per a la Diversificació i Estalvi de l´Energia (IDAE), José Folgado, i el president de l´Institut de Crèdit Oficial (ICO), Ramón Aguirre, van signar la nova línia de finançament per a projectes de energies renovables, per un import de 179,7 milions d´euros. D´aquesta quantitat, 145 milions seran aportats per l´ICO i els 34,7 milions restants per l´IDAE. Ambdós organismes, que pertanyen al Ministeri d´Economia, han renovat un any més la línia de finançament d´inversions en energies renovables i eficiència energètica.
Els 145 milions aportats per l´ICO constitueixen l´import de la línia de crèdit destinada al finançament dels projectes d´eficiència energètica i energies renovables. Per una altra banda, els 34,7 milions d´euros aportats per l´IDAE formen part d´una partida pressupostària destinada tant a la bonificació de tipus d´interès de tota la tipologia de projectes com el suport directe als projectes d´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica, de menys de 100 kwp. La novetat principal d´aquest acord, vigent durant el present exercici, radica en el fort impuls institucional que se ha volgut donar al desenvolupament de l´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica. Per això s´han integrat en un instrument financer únic, com es aquesta línia, els Programes de recolzament que continuava mantenint l´IDAE per aquestes dues tecnologies. La raó d´aquesta integració ha estat, tant donar resposta a las demandes del sector (tal com facilitar al màxim al usuari) ja sigui en procediments com en terminis, l´accés al suport públics a la energia solar. Aquesta línia de finançament s´emmarca entre les actuacions previstes pel Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010, i s´intenta aconseguir que al 2010 el 12% de consum d´energia primària a Espanya s´obtingui de fonts de energia renovable. Mitjançant aquest nou acord, vigent fins desembre d´enguany, l´IDAE i l´ICO posen un total de 179,7 milions d´euros a disposició de totes les persones, físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada que vulguin finançar els seus projectes d´energies renovables. La bonificació de tipus d´interès dels préstecs és de fins 3,5 punts percentuals, amb la qual cosa el tipus de interès final per al beneficiari pot arribar a ésser el de EURIBOR – 2,5 punts percentuals, depenent de la naturalesa del projecte. L´interès és variable amb referència a l´Euribor a 6 mesos més un punt percentual. Una vegada aplicada la bonificació de l´IDAE (que pot ésser de 2 o 3,5 punts percentuals, depenent del projecte) el tipus d´interès final per al beneficiari serà d´Euribor -1 o Euribor -2,5. Els fons se facilitaran mitjançant el sistema de mediació es a dir, a través de les entitats financeres que se incorporin al conveni. L´import màxim a finançar serà, amb caràcter general, del 70% del projecte, amb excepció de les tecnologies solars (tèrmica i fotovoltaica de < 100 kwp), que disposaran d´un finançament màxim del 96% i 89%, respectivament. Els préstecs tindran un termini de 5, 7 ó 10 anys, a elecció del beneficiari, amb un màxim de 2 anys de carència. En el cas dels projectes solars, disposen d´un termini únic de 7 anys, sense carència. Cada inversor podrà demanar préstecs per un import màxim anual de 6,3 milions d´euros. A partir de la posada en marxa de la
de Finançament d´Energies Renovables i Eficiència Energètica ICO-IDAE durant l´any 2000 fins el desembre de 2002 s´han formalitzat 99 operacions de préstecs per un import de 92,07 milions d´euros, que han generat una inversió de 332,95 milions d´euros. Per a més informació, consulteu la
plana web de l’idae
,  
correu electrònic , Telf.: 91 456 49 00

Presentació del Pla de neteja de boscos i zones arbrades del Maresme malmeses pel temporal del mes de març

  


El temporal del mes de març va malmetre el 54,81% de la zona forestal del Maresme. La propera setmana començaran els treballs de neteja i de recuperació de les zones afectades a 15 municipis de la comarca. Hi treballaran 180 persones contractades pel Consell Comarcal amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya.


El proper dijous 20 de maig a les 12.00h es presentarà en roda de premsa el pla de treball als boscos que es durà a terme durant tres mesos. Explicaran el tema, la Consellera Delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo i el Conseller Delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Costas.

Data: 2010-05-20

Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avinguda Maresme cantonada Avinguda Jaume Recoder)

El Consell Comarcal del Maresme comença una campanya per fomentar la recollida selectiva a 17 municipis de la comarca

Del 25 de juny al 31 de juliol

 


“Recicla Maresme!” és l’eslògan genèric de la campanya de sensibilització ciutadana que ha impulsat el Consell Comarcal del Maresme per fomentar la recollida selectiva de residus i el bon ús de cada contenidor. La campanya comença el dilluns 25 de juny a El Masnou i finalitzarà el 31 de juliol a Arenys de Munt, Sant Pol i Santa Susanna.


La campanya “Recicla Maresme!” es durà a terme als 17 municipis que han delegat la gestió de la recollida selectiva de paper/cartró, vidre i envasos al Consell Comarcal: El Masnou, Premià de Mar, Alella, Teià, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Dosrius, Palafolls, Malgrat de Mar, Òrrius, Caldes d’Estrac, Premià de Dalt, Pineda de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. La campanya consisteix en la distribució de tríptics informatius que seran lliurats al ciutadans per educadors mediambientals que informaran sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, també es realitzarà una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. Els trípticis informatius En total s’han editat 40.000 tríptics informatius que tenen dos apartats: un de genèric amb informació sobre el tipus de residu que va a cada contenidor, com s’hi han de dipositar, quins residus no s’hi poden llençar als contenidors blau, groc i verd i quins avantatges mediambientals té la separació i reciclatge del paper/cartró, el vidre i els envasos; l’altre apartat del fulletó està personalitzat per a cada municipi i informa sobre el nombre de contenidors de recollida selectiva que hi ha a la població, sobre les noves àrees d’aportació que s’hi han col·locat, sobre la freqüència de buidatge dels contenidors i sobre les millores que el Consell Comarcal del Maresme ha començat a aplicar aquest any en recollida selectiva. Podeu accedir al material informatiu,
Clicant aquí
Calendari de la campanya per municipis El calendari de la campanya “Recicla Maresme!” per municipis és el següent: El Masnou: del 25 al 29 de juny
-Premià de Mar i Alella: del 2 al 6 de juliol
-Teià, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Dosrius: del 9 al 14 de juliol
-Palafolls, Malgrat de Mar, Òrrius i Caldes d’Estrac: del 16 al 20 de juliol
-Premià de Dalt, Pineda de Mar i Arenys de Mar: del 23 al 27 de juliol
-Arenys de Munt, Sant Pol de Mar i Santa Susanna: del 30 al 31 de juliol.

Condicions d’acceptació de la notificació electrònica dels actes associats a un procediment

Condicions d’acceptació de la notificació electrònica dels actes associats a un procediment

Aquest consentiment comporta que s’accepten plenament i sense reserves per part de l’usuari les condicions d’utilització del servei de notificacions electròniques.


Rebrà un avís, sense efectes jurídics, del dipòsit de noves notificacions, per correu electrònic o missatge curt a la bústia o telèfon indicats  a l’apartat de dades del representant de l’empresa.


Des del moment del dipòsit de la notificació disposa de 10 dies per a la seva visualització o rebuig. Si transcorregut el termini de 10 dies no ha accedit a l’adreça electrònica o hi ha accedit però no ha visualitzat la notificació, aquesta s’entendrà rebutjada. Des del moment en que s’accedeix al contingut de la notificació s’entén que aquesta ha estat practicada.


En virtut del que disposa la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, us informem que en omplir aquesta sol·licitud les vostres dades personals quedaran incorporades i seran tractades als fitxers titularitat del Consell Comarcal del Maresme, amb la finalitat prestar-vos els serveis sol·licitats. Així mateix, us informem de la possibilitat d’exercir, en qualsevol moment, els drets d’accés, rectificació, cancel•lació i oposició de les vostres dades de caràcter personal mitjançant un correu electrònic dirigit a registre@ccmaresme.cat o bé mitjançant un escrit dirigit al Consell Comarcal del Maresme a Plaça Miquel Biada, 1, 08301 Mataró

El Consell Comarcal realitzarà un estudi per determinar com s’ha de dur a terme la recàrrega de l’aqüífer de la Tordera amb aigua regenerada

El Consell Comarcal del Maresme aposta per la regeneració i reutilització com a estratègia clau per fer front a la sequera i avançar cap a un cicle integral de l’aigua que faci més resilient el territori davant la situació d’escassetat de pluges.

Considera, a més, que l’escenari actual i les perspectives a curt i llarg termini obliguen a fer una planificació d’inversions coherent, sense improvitzacions, i focalitzada a garantir el subministrament d’aigua en els propers anys, sent la principal fita la recàrrega dels aqüífers i, prioritàriament, el de la Tordera.

Per començar a sentar les bases de com s’hauria de dur a terme la recàrrega d’aquest aqüífer, les actuacions que s’haurien de realitzar i el seu cost econòmic, el Consell Comarcal i l’ACA signaran un conveni de col·laboració que ja va ser aprovat per unanimitat en el Ple celebrat ahir.

El conveni contempla una inversió de 110.000 euros que s’executaran entre el 2024 i el 2025 per realitzar l’estudi d’alternatives i la redacció del projecte bàsic de l’actuació “ERA a Pineda de Mar per recàrrega de l’aqüífer de la Tordera (retorn a la riera de Vallmanya) i altres usos, i xarxa de distribució”.

Aquest estudi, que es realitzarà simultàniament al Pla Director que s’està redactant que contemplarà l’extensió dels sistemes de regeneració d’aigua a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

l Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre la població en general, però també sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura, la indústria i el turisme.

La Diputació de Barcelona premia les ADF del Maresme per la seva tasca en la prevenció d’incendis forestals

 


Les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme estan d’enhorabona. Dissabte passat, la Diputació de Barcelona va concedir a l’ADF Serra de Marina el premi Rossend Montané per la millor obra de prevenció i a Jaume Riera, president de la Federació d’ADF’s del Maresme, el premi honorífic Joaquim M. de Castellarnau com a reconeixement públic per la seva trajectòria i implicació en les feines forestals i la prevenció d’incendis.


El premi Rossend Montané, que es concedeix a la millor obra de prevenció d’incendis forestals, ha estat atorgada a l’ADF Serra de Marina pel treball d’arranjament de més de 30 quilòmetres de pistes forestals, tot restaurant un punt d’aigua i recuperant diversos camps abandonats per crear les discontinuitats necessàries per evitar la propagació dels incendis forestals. El premi Joaquim M. de Catellarnau ha estat concedit a Jaume Riera com a reconeixement per la seva trajectòria a l’ADF de Premià de Dalt i, en els darrers anys, com a president de la Federació de les ADF del Maresme, càrrec des d’on ha impulsat la promoció de la gestió de boscos de forma associada entre petits propietaris forestals. La Federació d’ADF’s del Maresme entén que aquests premis suposen un important recolzament de la feina que realitza el voluntariat que col·labora amb les Agrupacions de Defensa Forestal. Una feina que ha aconseguit reduir sensiblement el risc d’incendis forestals a comarca del Maresme. A banda d’això, a l’edició d’aquest any dels premis que concedeix la Diputació de Barcelona també hi havia, com a finalistes, l’ADF Burriac i l’ADF Teià, fet que demostra la bona salut de la que gaudeixen les ADF de la comarca. Precisament, l’ADF Teià ja va aconseguir el 1999 el Premi Palestra com a reconeixement a la millor organització de la prevenció, i l’any 2003 el premi Rossend Montané.

Actualització de convenis amb els ajuntaments d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls relacionats amb la recollida de residus

El Ple extraordinari celebrat dijous va aprovar diferents convenis relacionats amb el servei de recollida de residus que ofereix el Consell Comarcal als ajuntaments del Maresme.

En concret es va aprovar un conveni transitori amb l’ajuntament d’Arenys de Mar perquè el Consell Comarcal continuï prestant el servei de recollida i transport de residus al municipi fins que l’ajuntament faci la nova adjudicació del servei.

En el casos de Palafolls i Cabrils, s’han actualitzat els convenis signats entre el Consell Comarcal i cadascun d’aquests ajuntaments l’any 2018.

El Consell Comarcal presta el servei de recollida de residus i neteja viària i de platges en els municipis del Maresme que ho sol·liciten adequant els treballs a les característiques de cada població i a les demandes de cada ajuntament.

A banda de la recollida i transport de residus en els municipis d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls, el Consell Comarcal també està realitzant actualment els següents serveis:

Residus:

  • Recollida d’envasos, paper i vidre a Pineda de Mar amb contenidors de càrrega lateral
  • Recollida porta a porta de totes les fraccions a Canet de Mar
  • Recollida de totes les fraccions amb contenidors de càrrega lateral a Sant Cebrià de Vallalta
  • Recollida de totes les fraccions amb contenidors de càrrega lateral a Dosrius
  • Recollida d’envasos, paper i vidre amb contenidors de càrrega superior a Sant Iscle de Vallalta
  • Recollida d’envasos, paper i vidre amb contenidors de càrrega superior a Òrrius
  • Recollida de paper-cartró a grans productors al Masnou

Neteja viària:

  • El servei es porta a terma a Canet de Mar i Dosrius. A Sant Cebrià de Vallalta es fa neteja manual i el desbrossat.

Neteja de platges

  • El servei es presta a Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres

Gestió de deixalleries

  • Deixalleries de Canet de Mar i de la Vallalta

Gestió de deixalleries mòbils:

  • Es gestionen les deixalleries mòbils d’Arenys de Mar, Sant Iscle i Dosrius

Actuacions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme 2003

Actuacions incloses per l’ACA dins el Pla de Manteniment de Rieres del Maresme per al 2003: Torrent de Valldemaniu a Pineda de Mar (1.629,56€)
-Riera de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta (16.821,55€)
-Torrent Sintres Alella (2.825, 33€)
-Coll de Vedrans a Alella (2.249,36€)
-Torrent del Cementiri a Alella (559,75€)
-Torrent de Canyamars a Dosrius (565,14€)
-Riera d’en Font a Montgat (6.909,39€)
-Riera d’Argentona a Cabrera de Mar (15.470,14€)
-Torrent del Molí a Cabrera de Mar (2.249,36€)
-Riera de Cabrera a Cabrera de Mar (7.261,59€)
-Torrent de Maniu a Cabrera de Mar (2.618,62€)
-Rial de Bareu a Arenys de Mar (848,95€)
-Rial Llarg a Arenys de Mar (646,72€)
-Rial del Sepí a Arenys de Mar (1.951,20€)
-Rial de la Planeta a Arenys de Mar (460,36€)
-Torrent de Can Gili a Tiana (2.009,17€)
-Riera de Vallalta a Sant Pol de Mar (25.501,16€)
-Rial Horta de les Flors a Canet de Mar (1.595,74€)
-Riera de Targa a Vilassar de Mar (2.140,31€)
-Torrent Font d’en Colomer a Vilassar de Mar (1288,95€)
-Torrent de Ca l’Olla a Vilassar de Mar (1.255,47€)
-Torrent de Mas Mora a Tordera (8.512,58€)
-Torrent de Sant Daniel a Tordera (8.623,01€)
-Torrent de Sant Berger-psg Castanyer-riera a Teià (737,62€)
-Riera de Teià-autopista NII a Teià (2.696,06€)
-Riera de Teià (casc urbà-autopista NII) a Teià (3.577,20€)
-Riera de Capaspre a Calella (10.359,90€)
-Torrent d’en Lari a Calella (1.288,60€)
-Rec Viver (tram 1) a Palafolls (1.763,25€)
-Rec Viver (tram 2) a Palafolls (1.128,27€)
-Riera de Sant Genís-Can Borrell (tram 2) a Palafolls (935,01 €)
-Riera de Sant Genís (tram 1) a Palafolls (1.208,11€)
-Torrent Amell a Premià de Mar (809,95€)
-Torrent Castell a Premià de Mar (1.411,11€)
-Torrent de la Santa a Vilassar de Mar (601,51€)
-Riera de Cabrils a Vilassar de Mar (5.087,05€)
-Riera de Cabrils a Cabrils (6.653,46€)
-Torrent de Can Xica a Cabrils (1.301,65€)
-Torrent de Llongueres a Cabrils (1.561,72€)
-Torrent de Can Cabot a Cabrils (644,03€)
-Torrent Xaret a Cabrils (1.068,91€)
-Torrent Roldós a Cabrils (3.264,30€)
-Riera de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Montalt (2.567,54€)
-Riera de Palafolls a Malgrat de Mar (3.007,55€)
-Riera de la Figuera Major a Mataró (4.272,34€)
-Torrent de les Valls a Mataró (1.757,94€)
-Riera d’Argentona (riab Mataró) a Mataró (15.470,14€)
-Torrent Moragues a Premià de Dalt (1.003,55€)
-Torrent Castells (principal) a Premià de Dalt (1.072,57€)
-Torrent Castells (passada l’autopista) a Premià de Dalt (1.118,12€)
-Torrent Malet a Premià de Dalt (1.224,41€)
-Torrent Santa Anna a Premià de Dalt (1.162,30€)
-Riera de Teià a El Masnou (3.627,69€) Total: 196.447,31€

Satisfacció pel funcionament de l’operatiu estiuenc de control d’incendis al Maresme

 

Tancada la temporada de màxim risc d’incendis forestals toca fer balanç de les incidències registrades i així ho han fet els diferents agents implicats en el dispositiu especial de control, prevenció i extinció d’incendis forestals. Han coincidit a valorar positivament el protocol establert i han expressat la voluntat de mantenir la mateixa dinàmica de funcionament per a la propera temporada. Al Maresme s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.

El 55% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar, en la mesura del possible, que les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat mantenen des de fa 18 anys un dispositiu d’actuació que els permet actuar coordinadament i d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències  (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i, a la vegada, optimitzar recursos materials i humans.

En aquest operatiu hi participen bombers, agents rurals, mossos d’esquadra, agrupacions de defensa forestal, Federació d’ADF del Maresme, Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputaciño de Barcelona i els Parcs Naturals. Tots ells consideren molt positiu el Control Maresme i han expressat la voluntat de continuar treballant en la mateixa línia.

Les dades d’aquest any són força satisfactòries. Només s’han cremat 2,618 hectàrees del total de 1.534,77Ha que han cremat a Catalunya en el període gener-setembre 2015. En percentatges, els incendis al bosc del Maresme han estat del 0,17% de la totalitat de Catalunya i en xifres totals, s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes. 

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

 


Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”


Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.


Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.


La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:


Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.


– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.


– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.


– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.


Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.


Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.


Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 



Jordi Bonet


Tècnic en Canvi Climàtic del CCM