Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Alertes dels Mossos d’Esquadra adreçades a persones grans

 


En aquest espai recollim les campanyes fetes pels Mossos d’Esquadra per alertar les persones grans de possibles estafes.








AL CARRER, ESTIGUEU ALERTA!


Campanya especialment adreçada a la gent gran, per garantir el cobrament de les pensions de forma segura.


Per veure la informació CLIQUEU AQUÍ



 


 


 

Persones Grans

 












 
 

Operatiu estiuenc de prevenció i control d’incendis forestals al Maresme

 

Un any més els agents implicats en la prevenció i control d’incendis forestals treballaran de forma coordinada per minimitzar-ne el risc i, si és el cas, actuar amb celeritat en la seva extinció. Ahir es va fer la reunió de coordinació i actualització dels protocols d’actuació. Es demana la col·laboració ciutadana extremant les mesures de prevenció especialment en dates tant assenyalades com la Revetlla de Sant Joan. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada com una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal. Les ADF i els bombers han muntat un operatiu especial per a la nit del 23 al 24 de juny

 

Ahir al vespre va tenir lloc la reunió de coordinació dels agents de seguretat que treballaran de forma coordinada per optimitzar recursos humans i materials en la lluita contra els incendis forestals. Hi van assistir representants del Cos de bombers, Agents rurals, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, 9 ADF de 34 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, la Diputació i el Consell Comarcal. 

La seva missió serà preservar de les flames 36.000 hectàrees de terreny forestal. En el cas del Maresme, l’extensió de massa vegetal fa que 20 poblacions de la comarca estiguin catalogades com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades.

Justament les temperatures registrades les darreres setmanes fan preveure una campanya 2017 “curta, però intensa” amb el risc afegit de l’increment de materia combustible als boscos (fusta i pins morts per la propagació de la plaga de Tomicus).

La qualitat de les aigües de bany del Maresme és excel·lent

 

El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.

Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.

Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.

Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.

COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí

Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany

 


En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:


  •  Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar. 

  •  La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador  que no hi ha contaminació d’aigües residuals.

  • L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.

  • Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.

  • Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.

  • D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.

 

 
 

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


El Consell Comarcal ultima la creació de l’agència de boscos del Maresme

 

El Consell Comarcal del Maresme va anunciar ahir al Consell d’Alcaldes i al Ple de la Corporació la propera creació de l’agència de boscos del Maresme que tindrà com a principal objectiu impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.

El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l’aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d’incendis forestals. Davant d’aquesta situació que afecta a tots els municipis del Maresme, el Consell Comarcal ha endegat dues línies d’actuació. La primera és intentar frenar la propagació de la plaga de Tomicus i la segona avançar cap a una gestió forestal sostenible definint territorialment el model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals que, segons l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat el gener de 2017, apunta a un augment de les temperatures amb onades de calor crítiques. Les dues línies de treball són complementàries i executables en el temps. Pel que fa a la primera, el Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de Zona d’Urgència dels Boscos del Maresme i, en els propers dies, mantindrà una reunió amb la Diputació de Barcelona per demanar més ajuts en la neteja dels arbres morts. Paral·lelament està treballant en la creació de l’Agència de Boscos del Maresme que té com a objectiu impulsar el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris),  facilitar la gestió conjunta dels boscos, impulsar la contractació agregada dels treballs forestals, facilitar suport tècnic als ajuntaments i generar un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs.  Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada (4.500 propietaris), l’Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s’associïn. 

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

El govern del Consell Comarcal vol que la Generalitat declari “Zona d’Actuació Urgent als Boscos del Maresme” de pi pinyer afectats per sequera i Tomicus

 

El govern del Consell Comarcal presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos del Maresme amb coberta vegetal de pi pinyer. “La ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida” ha dit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa qui ha afegit que cal destinar-hi més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.

Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.

El seu impacte, més enllà de l’ambiental, porta danys associats com l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.

Aquests temes seran tractats demà a la jornada sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme” que ha organitzat el Consell Comarcal.  Prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant i continuarà canviant el paisatge maresmenc i quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes.

150 electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals, professors…  assistiran a la Jornada que es farà a Sant Vicenç de Montalt.