Sessió informativa sobre la plaga del Bernat Marbrejat al Maresme
Agenda canvi climàtic
Info Clima
Notícies
34 mesures per l’adaptació del Maresme al Canvi Climàtic
Agenda canvi climàtic
Canvi Climàtic
Info Clima
Servei de l´Oficina Tècnica Laboral del Maresme
ESTAT:
Adjudicat
Organisme:
Consell Comarcal del Maresme
Tipus:
Serveis
Procediment d´adjudicació:
Negociat sense publicitat
Adjudicatari:
Comunitat Terapèutica del Maresme – Serveis salut mental
DOCUMENTS:
Adjudicat
Organisme:
Consell Comarcal del Maresme
Tipus:
Serveis
Procediment d´adjudicació:
Negociat sense publicitat
Adjudicatari:
Comunitat Terapèutica del Maresme – Serveis salut mental
DOCUMENTS:
Adjudicació:
El Maresme en alerta pel perill d’incendis forestals
Queden prohibides les cremes a l’entorn de terrenys forestals
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha activat el nivell 2 del Pla Alfa davant l’augment del risc d´incendi forestal motivat pel forts vents que ens afecten i per la situació de sequera. L’activació d’aquest nivell del Pla de prevenció d’incendis implica la prohibició d’efectuar cremes en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta.Aquesta mesura, en principi, es perllongarà fins el divendres, 7 de març. El departament de Medi Ambient, actualitza a diari el mapa del Pla Alfa. Hi podeu accedir, clicant aquí
Xerrada a Palafolls sobre mesures d’autoprotecció en cas d’incendi forestal
El Consell Comarcal del Maresme, en col·laboració amb l’ajuntament de Palafolls, ha organitzat una xerrada per informar sobre les mesures de protecció dels habitatges i les persones en cas d’incendi forestal. La xerrada, que tindrà lloc el 7 de maig a la Sala d’actes de l’Ajuntament, està destinada principalment a les persones que viuen en urbanitzacions o cases properes a terrenys forestals
Data: 2019-05-07
Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament de Palafolls
Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament de Palafolls amb la col·laboració de la Federació d’ADF Maresme
El Consell Comarcal posa sobre la taula la necessitat d’una estratègia conjunta de protecció del litoral
El Consell Comarcal recupera el lideratge i promou una Taula interadministrativa per marcar una línia d’acció conjunta en la protecció del litoral maresmenc. La proposta presentada avui al Consell d’Alcaldies ha estat acceptada i en les properes setmanes es constituirà aquest foro de debat.
El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat la necessitat de recuperar la unitat i superar les “actuacions tàctiques en moments puntuals” que van a remolc dels diferents episodis climàtics i dels danys que aquests provoquen. Ha afegit que quan el Maresme parla de litoral no es refereix només a platges, “el litoral és la columna vertebral de la comarca i el cordó umbilical entre municipis” ja que afecta a serveis essencials com la via del tren, passejos marítims, la carretera o el sanejament.
El punt de partida serà la preservació del litoral amb actuacions a llarg termini, però sempre mantenint la idiosincràsia de cada municipi. De fet, tots els estudis i prospeccions fetes en els darrers anys han deixat constància que les problemàtiques són diferents al Maresme Nord i al Maresme Sud.
La nova Taula del litoral que es constituirà les properes setmanes recuperarà tots els treballs tècnics que s’han realitzat els darrers anys i, a diferència dels organismes de debat creats en mandats anteriors, incorporarà els municipis de muntanya ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental.
El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament
Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.
Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.
Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.
“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.
La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.
En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.
El Consell Comarcal del Maresme reclama que es duguin a terme les actuacions de regeneració de platges previstes a Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar
El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat una moció en la qual s’insta als representants del Ministerio de Medio Ambiente i del Ministerio de Fomento, per part de l’Estat, i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Generalitat, a reunir-se amb els alcaldes dels municipis de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar per concertar i programar les actuacions previstes tant per compensar la pèrdua de sorra a les platges com per garantir l’estabilitat de la façana marítima.
Aquesta moció, subscrita per tots els grups polítics amb representació comarcal, s’ha presentat arrel de les declaracions de la Ministra de Medio Ambiente, el passat 9 de maig, en el sentit que des del seu departament no s’actuaria sobre les malmeses platges que pateixen constants pèrdues de sorra com a conseqüència de la construcció de ports o d’altres infraestructures. A la moció s’explica que es comparteix com a declaració d’intencions i d’actuacions de cara al futur aquest posicionament, però es recorda que les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar ja tenien programada una actuació de regeneració, que els ajuntaments afectats porten més de nou anys fent gestions reivindicant una solució i que en els casos concrets de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar mai s’ha fet cap aportació de sorra per compensar la degradació constant que pateixen les seves platges des de fa 12 anys. En aquest període de temps hi ha trams de platja que han desaparegut quan abans tenien més de 80 metres de sorra. A aquest fet, se suma el constant risc que pateix la via de Renfe i d’altres infraestructures de sanejament.
Per tal de poder observar sobre el terreny la dramàtica situació de les platges d’aquests municipis, el Ple del CCM va acordar convidar als representants dels Grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya a visitar les zones afectades acompanyats dels alcaldes i regidors dels diferents municipis.
Tot i que la moció fa especial èmfasi en la situació del litoral d’aquests tres municipis del Baix Maresme, també demana a les administracions competents la realització d’un estudi de solucions per garantir i estabilitzar totes les platges de la comarca.
Per consultar el text íntegre de la Moció, Cliqueu aquí
Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar
 |
 |
Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.
El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta.
Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.
La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.
Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.
Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.
Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:
Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals
La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.
Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.
Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER
Les dues vies de consulta són les següents:
– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.
– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.
El Consell Comarcal adjudica a Factor Energia electricitat pública del Maresme per valor de 5 milions d’euros
Els ajuntaments estalviaran un 13,5% en la seva factura elèctrica
El Consell Comarcal del Maresme ha completat avui el procés de licitació de les pòlisses de subministrament elèctric que actualment tenen contractades els 30 ajuntaments del Maresme i el propi Consell Comarcal. Factor Energia ha estat l’empresa a qui s’han adjudicat avui les 970 pòlisses de més de 10 kW de potència contractada que quedaven per licitar. Aquesta comercialitzadora és la mateixa adjudicatària de les pòlisses que es van subhastar al mes de juliol.El Consell Comarcal va obrir el procés de compra agregada d’energia el passat 21 de juliol amb l’objectiu d’aprofitar la liberalització del mercat per intentar reduïr la factura elèctrica que paguen les administracions locals del Maresme. Aquest procés s’ha completat avui amb l’adjudicació a Factor Energia de totes les pòlisses a subhasta per un import total de 5.020.959,53 euros anuals. La despesa prevista era de 5.807.000 euros, el que representa un estalvi del 13,54%. Amb aquesta subhasta, el Maresme es converteix en el primer territori de l’Estat espanyol en agregar la demanda de més d’un municipi per contractar l’energia elèctrica a la recerca d’economies d’escala. El Consell Comarcal del Maresme ha desestimat treure a subhasta els lots corresponents a pòlisses d’una potència contractada igual o inferior a 10 kW. El motiu és que el govern ha fixat per a elles una Tarifa d’Últim Recurs (TUR) tan baixa, que no deixa marge perquè les comercialitzadores la puguin millorar, per tant, el més rendible per als municipis és romandre a la TUR.