Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.
Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.
El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.
Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.
L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.
Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.
|
Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual
|
Usos i cobertes del sòl
|
Ha
|
%
|
|
Urbà dens
|
191,44
|
2,60%
|
|
Urbanització
|
491,24
|
6,68%
|
|
Zones industrials i comercials
|
277,83
|
3,78%
|
|
Platges
|
0,10
|
0,00%
|
|
Massa forestal espessa
|
4966,09
|
67,51%
|
|
Massa forestal esclarissada
|
253,65
|
3,45%
|
|
Matollar
|
403,70
|
5,49%
|
|
Erm
|
120,75
|
1,64%
|
|
Conreu herbaci
|
624,04
|
8,48%
|
|
Conreu llenyós
|
27,43
|
0,37%
|
|
 |
|
|
Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever)
|
Usos i cobertes del sòl
|
Ha
|
%
|
|
Urbà dens
|
1075,15 ha
|
14,59%
|
|
Urbanització
|
81,03 ha
|
1,10%
|
|
Zones industrials i comercials
|
264,13 ha
|
3,58%
|
|
Platges
|
|
0,00%
|
|
Massa forestal espessa
|
656,96 ha
|
8,92%
|
|
Massa forestal esclarissada
|
2877,51 ha
|
39,05%
|
|
Matollar
|
1746,82 ha
|
23,71%
|
|
Erm
|
431,68 ha
|
5,86%
|
|
Conreu herbaci
|
223,26 ha
|
3,03%
|
|
Conreu llenyós
|
12,45 ha
|
0,17%
|
|
 |
