Xerrada-tertúlia: Platges de Mataró (I) – Què en quedarà d’aquí uns anys?

26 gener 2022

Una de les conseqüències més clares de l’escalfament de la Terra és la pujada del nivell del mar. Municipis a primera línia de costa, com Mataró, es veuran directament afectats.

En aquesta sessió, a partir d’aportacions d’expertes, es posarà sobre la taula el futur d’infraestructures com el Passeig Marítim o la línia de tren, demantenir la sorra a la platja i dels necessaris canvis en el dia a dia mataroní.

Intervindran Oriol Bassa i Joan Manel Riera

Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró

Data: 27 de gener a les 19h

Lloc: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

Persones Grans

27 juny 2017

L’escarabat morrut ja ha provocat la mort de 2.500 palmeres de la comarca del Maresme

10 desembre 2009

La comarca del Maresme és la més afectada per la plaga d’escarabat morrut que produeix danys, sovint irreparables, a diferents espècies de palmeres. Des de la seva detecció a la nostra comarca, ja ha provocat la mort de 2.500 exemplars de palmeres.

Segons fonts de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, es calcula que la plaga d’escarabat morrut ha acabat amb un 40% del total de palmeres del Maresme de les espècies canària i datilera. Els tres municipis on hi ha hagut més exemplars afectats han estat Pineda de Mar (430), Santa Susanna (287) i Vilassar de Mar (245). Tor i això, tots els municipis, excepte Òrrius, apareixen en el llistat de la Generalitat amb exemplars de palmeres afectades: Alella: 49
-Arenys de Mar: 40
-Arenys de Munt: 26
-Argentona: 105
-Cabrera de Mar: 199
-Cabrils: 148
-Caldes d’Estrac: 8
-Calella: 83
-Canet de Mar: 79
-Dosrius: 6
-Malgrat de Mar: 33
-El Masnou: 110
-Mataró: 43
-Montgat: 6
-Palafolls: 43
-Pineda de Mar: 430
-Premià de Dalt: 72
-Premià de Mar: 103
-Sant Andreu de Llavaneres: 43
-Sant Cebrià de Vallata: 19
-Sant Iscle de Vallalta: 16
-Sant Pol de Mar: 44
-Sant Vicenç de Montalt: 20
-Santa Susanna: 287
-Teià: 72
-Tiana: 38
-Tordera: 79
-Vilassar de Dalt: 56
-Vilassar de Mar: 245 Les palmeres, però, no són les úniques espècies afectades per plagues, també ho són les pinedes del Maresme. Es calcula que les plagues han acabat en els últims anys amb el 5% de les pinedes de la comarca i si ens centrem en el Parc de la Serralada Litoral, el percentatge desaparegut s’eleva al 15%. Per debatre aquest greu problema que està minvant el nostre patrimoni natural, demà, divendres 11 de desembre, se celebrarà una jornada per debatre les causes, mesures de prevenció, tractaments i gestió de les plagues de pins i palmeres al Maresme i al Vallès Oriental. Aquesta jornada tècnica ha estat organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la Federació d’ADF’s, el Parc de la Serralada Litoral i Centroplag S.L. Han confirmat la seva assistència 45 tècnics (80% representats d’ajuntaments i el 20% representants d’empreses de jardineria).
Podeu veure el programa, clicant sobre la imatge:

Clic aquí per a pdf

Xerrada a Mataró sobre mesures d’autoprotecció en cas d’incendi forestal

30 maig 2019

El Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Mataró organitzen una xerrada per informar sobre les mesures de protecció dels habitatges i les persones en cas d’incendi forestal. La xerrada, que tindrà lloc el 30 de maig a les 19:00h a l’Edifici de Via Pública (Comissaria de Policia), està destinada principalment a les persones que viuen en urbanitzacions o cases properes a terrenys forestals

Data: 2019-05-30

Lloc: Edifici de Via Pública (Comissaria de Policia) de Mataró

Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament de Mataró amb la col·laboració de la Federació d’ADF del Maresme

Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme

3 setembre 2004

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat el nou Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals de la comarca del Maresme que fixa les normes aplicables en matèria d’abocaments d’aigües residuals per a la utilització directa o indirecta de la xarxa de col·lectors, xarxa de clavegueram, plantes depuradores i instal·lacions complementàries dels sistemes de sanejament gestionats pel Consell Comarcal del Maresme. També estableix el règim sancionador.

Aquest reglament és d’aplicació en l’àmbit dels termes municipals que integren la comarca del Maresme i que aboquin les aigües residuals a la xarxa de sanejament en alta gestionada pel Consell Comarcal del Maresme.

Aquí podeu trobar la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 5 d’agost de 2004 que recull el Reglament Regulador d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme, Cliqueu aquí.

Per obrir el document cal el programa Acrobat Reader. Si no el teniu, us el podeu descarregar gratuïtament. Cliqueu aquí

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

29 octubre 2021

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

Diputats al Parlament de Catalunya del PSC, CiU, ERC i PP es comprometen a presentar conjuntament una proposta per recuperar les malmeses platges del Maresme

14 juny 2004

{+}

{+}
Dissabte, diputats al Congrés i diputats al Parlament de Catalunya van poder comprovar sobre el terreny la precària situació de les platges del Maresme. Convidats pel Consell Comarcal del Maresme, els diputats i diputades acompanyats pel president del CCM i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, per l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, pel Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i per regidors i regidores van fer una visita a una zona del litoral del municipi de Cabrera de Mar on la pèrdua de sorra és tan espectacular que fins i tot han quedat al descobert diverses infraestructures.

Tots els assistents van coincidir en la necessitat de frenar la degradació del litoral maresmenc i es van comprometre, cadascú des del seu àmbit d’actuació, a fer-hi les gestions pertinents. Així, els diputats i diputades al Parlament de Catalunya de les diferents formacions polítiques que hi eren presents (PSC, CiU, ERC i PP) van acordar treballar conjuntament una proposta que en els propers dies adreçaran al Govern de la Generalitat. Tot i que la visita es va fer a un municipi concret, el president del CCM va explicar que hi ha diferents punts del litoral maresmenc que, en major o en menor grau, pateixen una constant degradació i que cal posar-hi fre amb sistemes que permetin l’estabilitat de la sorra. Almera i Rocabert van demanar també que mentrestant es faci una actuació urgent a les zones més afectades. El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat mes de maig, va aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit. Per veure el text de la moció,
Cliqueu aquí . A la visita del dissabte 12 de juny van assistir-hi els diputats al Congrés: Manuel Mas (PSC), Josep Sánchez LLibre (CiU), Joan Puig i Rosa Bonàs (ERC); i els diputats al Parlament de Catalunya: Ramon Camp (CiU), Consol Prados (PSC), Teresa Aragonés (ERC) i Joan López (PP).

La Federació d’ADF alerta que l’eruga peluda està afectant greument els boscos del Maresme

12 juny 2020

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ha alertat que aquest any està sent especialment intensa la defoliació de les alzines, roures, arboços i la major part dels arbustos dels boscos maresmencs. La culpable és la coneguda popularment com a “eruga peluda del suro” (Lymatria dispar).

Aquest insecte, en la seva fase adulta de papallona, va fer saltar les alarmes, principalment de municipis de l’Alt Maresme, a finals de juny de l’any passat quan un gran nombre d’exemplars va envair els nuclis urbans .

Tot i els tractaments preventius aplicats al Montnegre Corredor pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Federació d’ADF assegura que l’afectació de la coberta vegetal és greu. Ara per ara es troba afectada la zona forestal de diferents municipis del Nord del Maresme i de la zona central de la comarca.

Arenys de Munt, Calella, Pineda de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera són les poblacions més afectades per la defoliació de la Lymantria dispar.

1.620 alumnes han seguit les xerrades sobre canvi climàtic impartides pel Consell Comarcal del Maresme

16 juny 2023

Finalitza el curs escolar i, amb ell, el cicle de xerrades sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat del Maresme que ha ofert el Consell Comarcal amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat sobre la realitat climàtica i els canvis que podem introduir en el nostre dia a dia per tal de mitiga i adaptar-nos a la nova realitat.

En total s’han fet més de 50 xerrades a una vintena d’instituts de 13 municipis maresmencs (Argentona, Cabrils, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) arribant a 1.620 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. L’edat dels participants se situa entre els 15 i els 18 anys, una etapa òptima per forjar un criteri propi i una visió més profunda dels conceptes. Així mateix, els i les adolescents es consciencien del que significa implicar-se en el seu municipi i esdevenir agents actius en la lluita contra el canvi climàtic des d’una escala local.

A les sessions, que han tingut una durada d’una hora i mitja, s’ha parlat de l’efecte hivernacle, del canvi climàtic a nivell global i a escala local i de les actuacions a emprendre per frenar l’escalfament global. La dinàmica ha estat força participativa promovent el debat i contrastant diferents punts de vista.

Els instituts on s’han impartit les xerrades han valorat amb un 4,3 sobre 5 aquesta activitat i el 100% han expressat la seva voluntat de tornar-la a demanar el curs vinent. De fet, tots els centres que van participar el curs 2021-2022 han repetit experiència i 7 instituts han participat per primera vegada.

Des del Consell Comarcal del Maresme també es fa una valoració positiva tota vegada que els centres docents i l’alumnat cada vegada esta estan més sensiblitzats i s’impliquen més en la preservació del medi natural i en el foment de pràctiques que ajudin a reduir la nostra emprenta ecològica.

El Consell Comarcal del Maresme du a terme aquesta activitat amb el suport de SIMMAR.

El Maresme estalviarà l’any vinent 587.000 euros en la factura elèctrica

16 desembre 2010

Endesa Energia i Gas Natural Fenosa seran les companyies responsables del subministre elèctric públic al Maresme durant el 2011. El Consell Comarcal ha licitat avui 6 lots de pòlisses de més de 10 KW que tenen contractades 28 ajuntaments i el propi Consell Comarcal. El procediment ha estat la subhasta electrònica.

Dels 6 lots (1.152 pòlisses elèctriques) que han sortit a subhasta, 2 han quedat deserts i els altres 4 han estat adjudicats a Endesa Energia per un valor de 3.215.558,15€. Aquesta quantitat representarà per als ajuntaments un estalvi en la factura elèctica de 221.426€ respecte a la pagada aquest 2010.

Pel que fa als 2 lots que han quedats deserts, el Consell Comarcal de Maresme s’adherirà a l’Acord Marc de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) perquè sigui Gas Natural Fenosa la companyia comercialitzadora. Aquest canvi de companyia també representarà un estalvi per a les finances municipals. En concret, de 366.368€.

En total l’estalvi en la factura elèctrica per a 28 ajuntaments del Maresme i per al Consell Comarcal serà de 587.794 euros. L’estalvi real, però, serà éncara major donat que l’1 de gener hi haurà un augment en la tarifa elèctrica d’entre un 10 i un 15%.

Medi ambient i canvi climàtic

Aigua regenerada

La depuradora de Mataró