Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques

Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.

La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.

Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.

La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.

El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.

Actualització de convenis amb els ajuntaments d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls relacionats amb la recollida de residus

El Ple extraordinari celebrat dijous va aprovar diferents convenis relacionats amb el servei de recollida de residus que ofereix el Consell Comarcal als ajuntaments del Maresme.

En concret es va aprovar un conveni transitori amb l’ajuntament d’Arenys de Mar perquè el Consell Comarcal continuï prestant el servei de recollida i transport de residus al municipi fins que l’ajuntament faci la nova adjudicació del servei.

En el casos de Palafolls i Cabrils, s’han actualitzat els convenis signats entre el Consell Comarcal i cadascun d’aquests ajuntaments l’any 2018.

El Consell Comarcal presta el servei de recollida de residus i neteja viària i de platges en els municipis del Maresme que ho sol·liciten adequant els treballs a les característiques de cada població i a les demandes de cada ajuntament.

A banda de la recollida i transport de residus en els municipis d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls, el Consell Comarcal també està realitzant actualment els següents serveis:

Residus:

  • Recollida d’envasos, paper i vidre a Pineda de Mar amb contenidors de càrrega lateral
  • Recollida porta a porta de totes les fraccions a Canet de Mar
  • Recollida de totes les fraccions amb contenidors de càrrega lateral a Sant Cebrià de Vallalta
  • Recollida de totes les fraccions amb contenidors de càrrega lateral a Dosrius
  • Recollida d’envasos, paper i vidre amb contenidors de càrrega superior a Sant Iscle de Vallalta
  • Recollida d’envasos, paper i vidre amb contenidors de càrrega superior a Òrrius
  • Recollida de paper-cartró a grans productors al Masnou

Neteja viària:

  • El servei es porta a terma a Canet de Mar i Dosrius. A Sant Cebrià de Vallalta es fa neteja manual i el desbrossat.

Neteja de platges

  • El servei es presta a Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres

Gestió de deixalleries

  • Deixalleries de Canet de Mar i de la Vallalta

Gestió de deixalleries mòbils:

  • Es gestionen les deixalleries mòbils d’Arenys de Mar, Sant Iscle i Dosrius

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

Llum verda a la depuradora de la urbanització Terra Brava amb una inversió de gairebé 1.900.000 euros

El Ple, celebrat dimarts, va aprovar la modificació del Projecte constructiu de l’estació depuradora d’aigües residuals i del col·lector en alta de la urbanització Terra Brava de Tordera que incorpora millores, principalment, per a la reducció de sorolls i minimització d’olors.

L’EDAR requerirà una inversió d’1.893.342,297 € (IVA inclòs) i el Consell Comarcal treballa amb l’objectiu de poder licitar les obres l’any vinent.

Amb aquesta instal.lació, més la que donarà servei a la urbanització Àgora Parc (també a Tordera i en projecte) i la incorporació a curt termini dels petits nuclis d’habitatges de Can Palau, Roques Blanques, Les Farreres i Can Domènec, el Maresme arribarà al sanejament total de les seves aigües residuals.

Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Aquest fet, juntament amb la garantia que l’aigua depurada compleix amb la qualitat exigida per la normativa vigent, contribueix a què la qualitat de l’aigua de bany del Maresme obtingui una qualificació d’excel·lent.

Gestió sostenible

El Consell Comarcal, però, va més enllà del tractament de les aigües residuals. L’objectiu és fer que les instal.lacions siguin el més sostenibles possible amb la implantació de noves fonts d’energia verda, un elevat grau d’optimització de la seva eficiència i la reutilització de l’aigua depurada per altres usos (reg de parcs i jardins, per processos industrials, etc.)

En la línia de l’autosostenibilitat, s’està treballant per aconseguir

  • El funcionament energètic autosuficient de les estacions depuradores de Mataró i Alt Maresme a partir de la instal·lació de plantes de cogeneració de biogàs que suposen una minimització del consum d’electricitat de font externa.
  • La instal·lació de sistemes de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions de sanejament amb l’objectiu de subministrar energia verda i reduir el consum d’energia elèctrica convencional.  
  • La implantació de sistemes de minimització d’impacte de residus procedents dels sobreeixidors dels col·lectors en alta per un augment del cabal en temps de pluja.

Tanmateix i davant la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem actualment, des del Consell s’està apostant fermament per nous projectes enfocats a la reutilització de l’aigua depurada per a diversos usos:

  • Municipals (indústries, agricultura, urbà, lleure, etc).
  • Recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada per a la millora de la qualitat i quantitat dels recursos hídrics del medi (reducció de la contaminació per nitrats d’aqüífers existents, recuperació de zones fluvials i vegetació de ribera pel lleure, etc).

Mapa del sanejament al Maresme

El Consell Comarcal aplicarà criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública

El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.

La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.

El debat al Ple

El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.

El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.

La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:

  • Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
  • Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)

DOCUMENT:

Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal

El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat

El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.

En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.

És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.

Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.

A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.

El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.


Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

El Consell Comarcal s’adhereix a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus Mataró-Maresme

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat l’adhesió de l’administració comarcal a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de l’Escola Superior de Ciències Socials i d’Empresa de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme.

Aquesta Càtedra impulsa la recerca, la reflexió, la formació i la divulgació per avançar cap a un nou model econòmic i social del nostre territori, impulsant, entre d’altres, l’eliminació dels residus i l’aturada del consum continu dels recursos fins el seu exhauriment.

En un futur conveni s’establirà la col·laboració entre la Càtedra i el Consell Comarcal en l’àmbit de la promoció d’una economia circular i, especialment, en l’establiment d’un ens gestor comarcal del cicle integral de l’aigua que incorpori tant l’abastament com el sanejament.

L’establiment d’una gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal al Maresme forma part del Pla d’Actuació Comarcal.

Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.