Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

Jornada tècnica: Canvi climàtic i boscos al Maresme

 












 
  
 


El Maresme, amb un 65% de territori cobert de boscos, és una de les comarques més forestals de tot Catalunya. En els darrers anys, s’ha fet palès els efectes del canvi climàtic sobre aquests boscos, especialment sobre les pinedes de pi pinyer, que han resultat afectades per la sequera i per un insecte que s’ha enfortit amb aquests canvis: el Tomicus.


Això ens està portant a plantejar-nos com actuar per prevenir i controlar els efectes del Canvi Climàtic als nostres Boscos, per evitar la propagació de les plagues, la pèrdua de producció forestal i, especialment, per evitar els incendis forestals i les inundacions.


Amb aquest objectiu hem organitzat una Jornada amb la participació d’experts que ens parlaran dels efectes del canvi Climàtic als nostres Boscos, els del Maresme i els de les comarques veïnes; de com aquesta situació incrementa la vulnerabilitat del risc dels incendis forestals i de les inundacions en un territori sensible, i com actuar per minimitzar els efectes negatius de les noves condicions ambientals als nostres boscos.


 



  • 9.00h.- Acreditacions i lliurament de documentació

  • 9.15h.- Obertura de la Jornada a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Camarasa, President del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, i de  Josep Pena, Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Barcelona 

  • 9.30h.- Aprendre a conviure amb el Canvi Climàtic al Maresme



    • Javier Martín Vide, Catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisis del Geografia Regional de la Universitat de Barcelona



  • 10.15h.- El canvi climàtic com a factor d’increment del risc d’incendi al Maresme. El cas de les pinedes de pi pinyer



    •  Marc Castellnou, enginyer de forests, Inspector del cos de Bombers i Cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal. Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya



  • 11h.-  Pausa – Cafè

  • 11.30h.- Les plagues forestals com a efecte del canvi climàtic al Maresme. Prevenció i control



    • Jorge Agustin Heras, Cap de la Secció de Planificació del Servei de Gestió Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya





  • 12.15h.- Els Boscos del Maresme, on som i on anem



    • Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme



  • 13h.- Adaptar els boscos al Canvi Climàtic, de Catalunya al Maresme



    • Martí Boada, Doctor en Ciències Ambientals, Geògraf i Naturalista



  • 13.45h.- Clausura de la Jornada a càrrec de Josep Triadó, Conseller de Medi Ambient del Consell Comaral del Maresme, i de Josep Canals, President de l’Associació de Propietaris de Boscos del Maresme





































ORGANITZA:
 
 
 
Amb la col·laboració de: 
 
 
 
Amb el suport de:
 

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

Tots coordinats contra els incendis forestals

 


Totes les administracions i cossos implicats en la prevenció i extinció d´incendis al Maresme, es van reunir ahir a ca l´Alfaro, a Sant Andreu de Llavaneres, per establir línies de coordinació en les tasques de prevenció i extinció dels incendis forestals que es puguin produir aquest estiu. L´objectiu és detectar el més aviat possible els incendis, arribar-hi ràpidament i col·locar tots els efectius per intentar minimitzar els impactes dels focs.


A la reunió de dimecres, les ADF i la Federació de les ADF del Maresme, els Agents Rurals, els Bombers, els Mossos d´Esquadra, el Parc Serralada Litoral, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme, van presentar els diversos mitjans materials i humans amb què compten i, tots plegats van establir sistemes de coordinació per a millorar l’eficàcia de les actuacions. Malgrat aquests equipaments i coordinació, es va palesar la necessitat que durant els períodes d´alt risc d´incendi totes les administracions i associacions implicades, i en especial la ciutadania, estiguin alerta i prenguin les mesures preventives en les seves activitats, i en cas de detectar uns columna de fum, comunicar-ho ràpidament al número de telèfon d´emergència 112. Aquest estiu, les torres de vigilància del Corredor-Montnegre, que depenen del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya, no funcionaran perquè s’hi han detectat deficiències greus en les seves estructures metàl·liques i no garanteixen la seguretat dels guaites.

Jornada sobre els efectes de la crisi a la gestió dels riscos naturals des de l’administració local

La Vicepresidenta Primera del Consell Comarcal del Maresme, Marisa Ferreras, inaugurarà divendres la jornada tècnica en la qual es debatrà com està afectant la crisi a la gestió, per part de l’administració local, dels riscos naturals. Es parlarà, des del vessant tècnic, de diferents temes relacionats amb la prevenció i gestió del risc ambiental, especialment el manteniment de lleres i els incendis forestals. La cloenda serà a càrrec del Conseller Delegat de Medi Ambient del CCM, Antoni Valls
.

Podeu consultar el programa clicant sobre la imatge:

 

Data: 2014-05-09

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Preguntes freqüents sobre contaminació acústica


La contaminació acústica: on estem?
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.

Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.

En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.

Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.


Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.

A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.


Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.


Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.


Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.


Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.


Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.


Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.

Xerrada: Conseqüències del Canvi Climàtic al Maresme

 


La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i, a l’hora, una de les més vulnerables segons apunten totes les prediccions i models científics. Tè una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Des del Consell Comarcal del Maresme volem contribuir a crear una nova cultura respectuosa amb el medi i que les noves generacions creixin sent conscients que els recursos són limitats i que hem d’avançar en sinèrgia amb l’entorn i el planeta.


Amb aquesta finalitat oferim als centres docents la conferència gratuïta:


Conseqüències del Canvi Climàtic al Maresme


El contingut està adaptat a l’alumnat des de 1er d’ESO a 2n de Batxillerat


Podeu fer la sol·licitud en AQUEST FORMULARI


 

Es constitueix el Comitè científic que avalarà les estratègies en emergència climàtica al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..

El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.

De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.

Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.

El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.

L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

Els voluntaris de les ADF es preparan per la campanya de prevenció d’incendis de l’estiu

 


Els voluntaris i voluntàries forestals del Maresme que estan seguint el pla de formació “ADF aprèn 2008” participaran el dissabte en l’extinció d’un foc forestal programat al terme municipal d’Òrrius. Les flames estaran en tot moment controlades i aquest incendi de disseny servirà als voluntaris i voluntàries per poder aplicar a la pràctica els coneixements teòrics apresos sobre com actuar en cas d’incendi forestal.


Aquest és el segon any que la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal i de la Direcció de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, ha organitzat unes sessions de formació del voluntariat de la comarca perquè estigui preparat de cara a la campanya de prevenció d’incendis de l’estiu. Els prop de 200 voluntaris i voluntàries que han seguit les diferents sessions de formació, podran posar en pràctica la teoria el dissabte, 1 de març. Entre les 12.00 i les 14.00h intervenindran en l’apagada d’un foc forestal que es realitzarà en una zona controlada del municipi d’Òrrius. Es tracta d’aplicar els coneixements adquirits sobre mètodos, material i seguretat. A la comarca del Maresme i al sud-est del Vallès Oriental hi ha prop de 500 voluntaris i voluntàries forestals repartits en 11 agrupacions de defensa forestal (ADF) que tenen com a missió vigilar prop de 40.000 hectàrees forestals.

Ponències presentades a la Jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental

La jornada sobre l’
aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental
celebrada el 12 de març a Argentona va despertar força interès.
Davant les peticions presentades al Consell Comarcal del Maresme, estem recollint les ponències presentades i les anirem incorporant en aquesta pàgina per a la seva consulta.Presentació de la jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental. Usos, rendiments i costos. Exemples i aplicacions. Ajuts i subvencions.- Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme i de la Federació d’ADF del Maresme

 

Clic aquí per a pdf




La producció de biomassa als boscos del Maresme i del Vallès Oriental: font d’energia renovable.- Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal

 

Clic aquí per a pdf




Aprofitament energètic de la biomassa .- Toni Campañá Noguera, ICAEN, Àrea d’Energies Renovables

 

Clic aquí per a pdf




Rendiments, estalvis, costos i inversions en l’ús de la biomassa.- David Merino de Kapelbi

 

Clic aquí per a pdf




Presentació d’Apropellets (Associació de Productores de Pellets de Fusta de l’Estat Espanyol.- Carles Vilaseca, president d’APROPELLETS

 

Clic aquí per a pdf




Experiència rellevant d’aplicació de la biomassa: pavelló municipal d’esports Sant Antoni de Vilamajor.- Pere Vicente Vergés, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Clic aquí per a pdf