Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Maresme es prepara per a la campanya de prevenció i extinció d’incendis forestals

 

El 52,5% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar que aquest estiu les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat i les administracions s’han reunit per acordar un protocol de coordinació que els permeti actuar d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i optimitzar recursos materials i humans. El seu àmbit d’actuació també incorpora massa forestal de municipis del Vallès Oriental.

A la reunió, celebrada ahir a Cabrera de Mar, van assistir-hi representants de tots els cossos professionals i voluntaris que actuen en els incendis al Maresme. Concretanent hi havia Bombers, Agents Rurals, Parcs Naturals i Oficina Tecnica Municipal de Prevencio d’Incendis de la Diputació de Barcelona, Mossos d’Esquadra, Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Federacio de les ADF del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme.  L’objectiu d’aquesta coordinadora, que porta 14 anys organitzant-se, és millorar la coordinacio i l’efectivitat davant dels incendis forestals al Maresme i a la Serralada Litoral. El seu radi d’actuació abarca l’àmbit forestal que  comparteixen El Maresme i El Vallès Oriental. En total 30.000 hectàrees que pertanyen a 36 municipis. Segons analistes de la Generalitat, aquest any s’espera un estiu sec, amb importants i puntuals pujades de temperatura.

El Consell Comarcal del Maresme participa en la redacció d’una ordenança municipal tipus sobre el soroll i les vibracions

 


La Diputació de Barcelona té previst aprovar durant el mes de setembre una ordenança municipal tipus sobre el soroll i les vibracions que ajudarà als ajuntaments a regular aquest tipus de contaminació en el seu terme municipal. Aquest text normatiu – que regula el nivell de sorolls permesos, el sistema d’inspeccions i el règim sancionador- ha estat redactat per un grup de treball en el qual hi han participat, entre d’altres, tècnics del Consell Comarcal del Maresme i de l’ajuntament de Premià de Mar.


L’Ordenança que s’aprovarà el mes de setembre respon a la Directiva Europea 2002/49 de 25 de juny que insta a establir un marc comú destinat a evitar, prevenir i reduir amb caràcter prioritari els efectes nocius de l’exposició de la població al soroll ambiental, tota vegada que la comunitat mèdica internacional ha coincidit en assegurar que “el soroll és un dels elements pertorbadors que més negativament afecta a la qualitat de vida de les persones, alterant la seva salut i benestar”. Tanmateix, la legislació vigent determina que els ajuntaments, o els consells comarcals prèvia delegació municipal, han d’aprovar ordenances reguladores de contaminació per sorolls i vibracions abans de l’octubre de 2005. Per tant, tots aquells que encara no hagin aprovat una ordenança pròpia podran basar-se en el text que aprovarà la Diptuació de Barcelona. Anticipant-se a l’obligatorietat legal, el Consell Comarcal del Maresme ha posat en marxa aquest any el Servei de Control Ambiental que té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat. Per tal que els tècnics del Consell Comarcal puguin dur a terme les inspeccions acústiques i/o atmosfèriques, però, cal que els ajuntaments deleguin la competència al CCM. Els municipis que ja han signat el conveni han estat Sant Vicenç de Montalt, Palafolls i Malgrat de Mar.

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

Preguntes freqüents sobre contaminació acústica


La contaminació acústica: on estem?
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.

Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.

En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.

Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.


Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.

A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.


Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.


Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.


Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.


Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.


Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.


Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.

El Maresme estrena deixalleria mòbil

 

Sota l’eslògan “Apunta-t’ho bé: porta’m a la deixalleria mòbil“, aquest cap de setmana ha fet la seva primera sortida la deixalleria mòbil que el Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments per apropar als seus veïns aquest servei de recollida d’aquells estris per als quals no hi ha un contenidor específic. Sant Iscle de Vallalta ha estat el primer municipi en fer-ne ús.

La deixalleria mòbil comarcal és un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartimets per facilitar la recollida selectiva dels residus que s’hi poden dipositar. És un sistema de suport a les deixalleries fixes que té com a gran avantatge que s’apropa al ciutadà situant-se en dies concrets en llocs de pas i de fàcil accés per als usuaris. A més, el servei no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes de reciclatge que puguin plantejar els ciutadans.

El Consell Comarcal del Maresme ha ampliat el seu servei de recollida selectiva amb la incorporació d’aquesta instal·lació mòbil per ajudar els ajuntaments que no disposen de deixalleria fixa, o que la tenen ubicada en indrets allunyats del núcli urbà, a millorar el seu sistema de recollida selectiva.

De moment, l’han sol·licitat Sant Iscle de Vallalta, Dosrius i Sant Cebrià de Vallalta. La deixalleria mòbil visitarà aquests municipis un dia al mes. En concret, a Sant Iscle de Vallalta s’instal·larà el tercer dissabte de mes; a Dosrius el primer diumenge de mes i a Sant Cebrià de Vallalta el tercer dissabte de mes.

 Què es pot dur a la deixalleria mòbil?

  • Pneumàtics
  • Fluorescents i làmpades de vapor de mercuri
  • Bateries
  • Dissolvents
  • Pintures i vernissos
  • Piles
  • Radiografies
  • Tòners
  • Olis minerals i usats
  • Olis vegetals i usats
  • Ferralla i metal
  • Tèxtils
  • Mobles i altres
  • Electrodomèstics
  • Ferralla electrònica (ordinadors, petits electrodomèstics, aparells electrònics…)

 

 

Ajuntaments del Maresme estudien la implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua

  


El Consell Comarcal del Maresme està assessorant aquells municipis de la comarca que han expressat la seva voluntat d’implantar una ordenança d’estalvi d’aigua com a mesura per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua. Per avançar en aquesta matèria, representants municipals han visitat Sant Cugat on l’ordenança funciona des de 2001.


La iniciativa d’implantar en el territori l’ordenança d’estalvi d’aigua va sorgir en la Taula de Sequera, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu d’establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. 16 municipis de la comarca hi formen part: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar. L’ordenança d’estalvi d’aigua fixa uns criteris mínims que han de tenir els edificis de nova construcció i aquells que han de tenir una important rehabilitació i que, a tall de resum, se centra en els següents punts: 1.- Instal·lació d’airejadors a les aixetes i dutxes
-2.- Col.locació de reguladors de pressió d’aigua d’entrada
-3.- Ús de reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
-4.- Utilització de captadors d’aigua de pluja
-5.- Ús de recirculadors de l’aigua de dutxes i banyeres
-6.- Cisternes dels vaters
-7.- Aprofitament d’aigües subterrànies
-8.- L’estalvi d’aigua en jardins. Per veure “in situ” els efectes de l’aplicació de l’ordenança d’estalvi d’aigua, polítics i tècnics del CCM i dels ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona, Malgrat de Mar i El Masnou han realitzat una visita guiada a diferents intal·lacions de Sant Cugat del Vallès.

Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

El Consell Comarcal i l’ACA pacten una actuació urgent a l’emissari submarí de Pineda de Mar

El Consell Comarcal del Maresme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han arribat a un acord sobre les actuacions que s’han de fer amb via d’urgència per tal de millorar les prestacions de l’emissari submarí de Pineda de Mar i evitar que torni a patir noves fuites que malmetin la zona de platja. Les dues administracions: l’ACA, com a entitat responsable de la instal.lació, i el Consell Comarcal, com a administració actuant dels sistemes de sanejamente en alta del Maresme, faran les obres pertinents abans del 15 de juny per assegurar que l’emissari estarà a ple rendiment en la temporada turística.


L’emissari submarí de Pineda de Mar, que es va construir l’any 1980, condueix al mar les aigües residuals, prèviament tractades a la Planta de pretractament de Pineda de Mar,  dels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Aquesta instal.lació que té una longitud de 1.200 metres i un diàmetre de 900 mil.límetres ha patit diversos episodis de trencaments i fuites que han provocat vessaments a zones molt properes a la platja.

Els tècnics del Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb els de l’Agència Catalana de l’Aigua, i després d’haver consultat amb experts en emissaris submarins i amb tècnics de la Delegació de Costes, han arribat a la conclusió que els problemes que pateix aquest emissari provenen de l’entrada d’aire al tub que contribueix a augmentar la seva flotabilitat i per tant el deixa més inestable.

Com a sol.lució d’aquest problema, la darrera actuació que s’hi va fer va consistir en la instal.lació d’una canonada de purga d’aire de l’emissari per conduir-lo al pretactament novament i eliminar així un focus de males olors a la platja. Tot i així,i com  a reforçament, el Consell Comarcal i l’ACA han pactat una nova actuació que estarà enllestida abans del 15 de juny i que consistirà en reforçar el punt d’unió fibrociment-polietilè de l’emissari submarí amb una brida especial feta a mida.

Aquestes obres seran finançades per l’ACA i executades pel CCM.

Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat el nou Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals de la comarca del Maresme que fixa les normes aplicables en matèria d’abocaments d’aigües residuals per a la utilització directa o indirecta de la xarxa de col·lectors, xarxa de clavegueram, plantes depuradores i instal·lacions complementàries dels sistemes de sanejament gestionats pel Consell Comarcal del Maresme. També estableix el règim sancionador.

Aquest reglament és d’aplicació en l’àmbit dels termes municipals que integren la comarca del Maresme i que aboquin les aigües residuals a la xarxa de sanejament en alta gestionada pel Consell Comarcal del Maresme.



Aquí podeu trobar la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 5 d’agost de 2004 que recull el Reglament Regulador d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme, Cliqueu aquí.


Per obrir el document cal el programa Acrobat Reader. Si no el teniu, us el podeu descarregar gratuïtament. Cliqueu aquí