Comença la tercera fase del programa de control de l’expansió del mosquit tigre

29 setembre 2011

17 dels 23 municipis que han seguit aquest estiu el programa de control de l’expansió del mosquit tigre a la via pública han confirmat al Consell Comarcal del Maresme que duran a terme la tercera fase que consisteix a tornar a tractar amb larvicida els embornals sifònics (aquells que conserven aigua i que poden convertir-se en focus de cria de mosquits tigre).

Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Dalt són els municipis on es durà a terme aquest tercer tractament a partir d’avui.

El programa de control de l’expansió del mosquit tigre és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments en la seva lluita contra aquesta plaga. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics). Les actuacions van començar el mes de juny amb una primera aplicació. Al juliol es va fer la segona i ara s’ha iniciat la tercera.

El cost de les dues primeres intervencions, que es va fer a 23 municipis, va ser assumida íntegrament pel Consell Comarcal del Maresme. Aquesta tercera la financen els ajuntaments, però està coordinada pel CCM que és qui ha contractat l’empresa especialitzada que realitza els tractaments. Al fer la contractació conjunta, s’ha aconseguit un preu molt competitiu: cada embornal costarà 1,13€.

Hi ha 3 municipis més: Premià de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar que també realitzaran aquesta aplicació de larvicida, però ho faran pel seu compte.

Amb aquest tractament es donarà per acabat el programa d’actuació a la via pública durant el 2011 tota vegada que quan arriba l´hivern i les temperatures baixen per sota dels 10ºC, els ous no eclosionen i els adults moren. S’ha de tenir en compte, però, que no es pot baixar la guàrdia perquè els ous són resistents al fred i passat l´hivern, amb la pujada de les temperatures i l’arribada de les primers pluges de primavera, surten les primeres larves dels ous hivernats. Per evitar-ho cal mantenir un constant control sobre els elements susceptibles d’acumular aigua.

Veieu els consells per actuar contra el mosquit tigre a les cases CLICANT AQUÍ

El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme

12 abril 2005

El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h.

La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques

10 març 2021

Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.

La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.

Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.

La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.

El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.

L’ACA concedeix més de 196.000€ al CCM per fer el manteniment de les rieres del Maresme el 2003

1 setembre 2003

De les 113 intervencions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme que havia sol.licitat el Consell Comarcal per a aquest any 2003, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) n’ha aprovat 53 que tenen un pressupost total de 196.447,31€. El programa de manteniment elaborat per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat del CCM, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca, contemplava 113 actuacions a 27 municipis amb un import total de 978.935€. La quantitat atorgada representa un 20% del sol·licitat

Segons la notificació que va arribar al Consell Comarcal el passat 25 d’agost, l’ACA ha aprovat actuacions a rieres, rials i torrents de 22 municipis de la comarca, algunes de les quals ja s’han començat a executar. Per veure el llistat d’intervencions i el pressupost detallat de cada treball
cliqueu aquí . Les actuacions contemplades a les subvencions afecten a rieres de Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Alella, Dosrius, Montgat, Cabrera de Mar, Arenys de Mar, Tiana, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Vilassar de Mar, Tordera, Teià, Calella, Palafolls, Premià de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Malgrat de Mar, Mataró, Premià de Dalt i El Masnou. El manteniment d’aquests espais contempla desbrossades selectives de vegetació, retirada d’escombraries i de brossa, revegetació de trams no consolidats amb vegetació autòctona, reconstrucció d’estructures de protecció existents i reperfilat de marges i lleres. Amb l’execució del programa es preveu, entre d’altres objectius, afavorir la recuperació del medi natural i millorar i consolidar la xarxa de drenatge a través d’una intervenció de neteja i manteniment. La finalitat última del programa és establir la millora i l’adequació hidrològica mitjançant la protecció de les riberes en el tram afectat. Complementàriament, es consolida la vegetació i el paisatge dels trams de rieres, rials i torrents inclosos en el programa.

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort

23 maig 2016

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació.

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

20 octubre 2020

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO₂ i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.

Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

El Consell Comarcal i l’ACA pacten una actuació urgent a l’emissari submarí de Pineda de Mar

27 abril 2005

El Consell Comarcal del Maresme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han arribat a un acord sobre les actuacions que s’han de fer amb via d’urgència per tal de millorar les prestacions de l’emissari submarí de Pineda de Mar i evitar que torni a patir noves fuites que malmetin la zona de platja. Les dues administracions: l’ACA, com a entitat responsable de la instal.lació, i el Consell Comarcal, com a administració actuant dels sistemes de sanejamente en alta del Maresme, faran les obres pertinents abans del 15 de juny per assegurar que l’emissari estarà a ple rendiment en la temporada turística.

L’emissari submarí de Pineda de Mar, que es va construir l’any 1980, condueix al mar les aigües residuals, prèviament tractades a la Planta de pretractament de Pineda de Mar, dels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Aquesta instal.lació que té una longitud de 1.200 metres i un diàmetre de 900 mil.límetres ha patit diversos episodis de trencaments i fuites que han provocat vessaments a zones molt properes a la platja.

Els tècnics del Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb els de l’Agència Catalana de l’Aigua, i després d’haver consultat amb experts en emissaris submarins i amb tècnics de la Delegació de Costes, han arribat a la conclusió que els problemes que pateix aquest emissari provenen de l’entrada d’aire al tub que contribueix a augmentar la seva flotabilitat i per tant el deixa més inestable.

Com a sol.lució d’aquest problema, la darrera actuació que s’hi va fer va consistir en la instal.lació d’una canonada de purga d’aire de l’emissari per conduir-lo al pretactament novament i eliminar així un focus de males olors a la platja. Tot i així,i com a reforçament, el Consell Comarcal i l’ACA han pactat una nova actuació que estarà enllestida abans del 15 de juny i que consistirà en reforçar el punt d’unió fibrociment-polietilè de l’emissari submarí amb una brida especial feta a mida.

Aquestes obres seran finançades per l’ACA i executades pel CCM.

Bones pràctiques per minimitzar els residus domèstics

12 desembre 2007

1.- A LA FEINA: {.d}PAPER I CARTRÓ: Utilitzar les dues cares del paper. Els fulls que s´han imprès i no serveixen els hi pots allargar la vida donant-l´hi un altre ús: Per exemple crear un llibreta per notes, esborranys.. Fer servir paper 100% reciclat i totalment lliure de clor.
-PLÀSTICS: Llençar les ampolles ben aixafades, per tal de reduir el volum al contenidor. Les ampolles d´aigua podrien ser de 2 litres, en comptes 1,5 l, el volum és més o menys el mateix i ens durarà més. Tòners: Per tal de reduir les unitats de tòners, i per tant de tinta, que gastem a l´any hem d´evitar imprimir documents interns, a més podem introduir en els mails que enviem el següent comentari: Abans d´imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots.{.d}
–2.- A CASA: {.d}Separem tots els residus: paper, envasos, vidre, i dipositem al seu contenidor corresponent. La resta de residus els hem de portar a la deixalleria més propera.
-Els olis, els podem reutilitzar. Després els portarem a la deixalleria.
-Utilitzem productes que tinguin una vida més llarga.
-Desconnectem la televisió així com la resta d´aparells elèctrics, quan no els estiguem utilitzant i quan marxem de casa, no deixem cap en “stand-by” (consum en espera), doncs malgasten energia. Utilitzem bombetes de baix consum, consumeixen menys energia i tenen una vida més llarga.{.d}
–3.-A LA COMPRA: {.d}Estalvia bosses de plàstic: quan vagis a comprar fes servir bosses de tela, el cistell, i carret de la compra.
-Es pot adquirir envasos de mida més gran que permetin la recàrrega del mateix producte en envasos més petits i d´ús comú.
-Comprar productes frescos i a granel, aquests no necessiten tants plàstics ni safates de porexpan. Optem per productes en envasos de vidre i retornables.
-Hem d´evitar productes d´un sol ús, i tot aquells que portin embolcalls i embalatges innecessaris. Triar productes que ofereixin una major durabilitat.
-Si compres aparells que fan servir piles, mira que aquestes puguin ser recarregables.{.d}

Protegeixen els marges del Torrent del Sistres d'Alella

12 maig 2008

S'han recobert amb una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació.

Text
L'Àrea de Sostenibilitat i la Federació d'ADF del Maresme, una entitat experta en la recuperació i naturalització d'espais fluvials, han finalitzat les actuacions de protecció dels marges del Torrent del Sistres. La intervenció s'ha dut a terme en un tram d'un 100 metres de longitud comprès entre el Camí del Mig i l'autopista.
Els treballs han consistit en una desbrossada selectiva de la vegetació, amb l'aportació de 300 m3 de terra per refer els talussos. Posteriorment, els marges del torrent s'han protegit utilitzant tècniques de bioenginyeria, mitjançant una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació. Per assolir aquesta finalitat, a més, s'han aportat 60 kg de llavors de praderia.
Amb aquesta actuació es protegeixen els dos marges del torrent, especialment el que protegeix les pistes municipals d'atletisme.

El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme

26 gener 2022

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.

En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.

Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.

Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.

Medi ambient i canvi climàtic