Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort

 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació. 

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.


Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

El Consell Comarcal i l’ACA pacten una actuació urgent a l’emissari submarí de Pineda de Mar

El Consell Comarcal del Maresme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han arribat a un acord sobre les actuacions que s’han de fer amb via d’urgència per tal de millorar les prestacions de l’emissari submarí de Pineda de Mar i evitar que torni a patir noves fuites que malmetin la zona de platja. Les dues administracions: l’ACA, com a entitat responsable de la instal.lació, i el Consell Comarcal, com a administració actuant dels sistemes de sanejamente en alta del Maresme, faran les obres pertinents abans del 15 de juny per assegurar que l’emissari estarà a ple rendiment en la temporada turística.


L’emissari submarí de Pineda de Mar, que es va construir l’any 1980, condueix al mar les aigües residuals, prèviament tractades a la Planta de pretractament de Pineda de Mar,  dels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Aquesta instal.lació que té una longitud de 1.200 metres i un diàmetre de 900 mil.límetres ha patit diversos episodis de trencaments i fuites que han provocat vessaments a zones molt properes a la platja.

Els tècnics del Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb els de l’Agència Catalana de l’Aigua, i després d’haver consultat amb experts en emissaris submarins i amb tècnics de la Delegació de Costes, han arribat a la conclusió que els problemes que pateix aquest emissari provenen de l’entrada d’aire al tub que contribueix a augmentar la seva flotabilitat i per tant el deixa més inestable.

Com a sol.lució d’aquest problema, la darrera actuació que s’hi va fer va consistir en la instal.lació d’una canonada de purga d’aire de l’emissari per conduir-lo al pretactament novament i eliminar així un focus de males olors a la platja. Tot i així,i com  a reforçament, el Consell Comarcal i l’ACA han pactat una nova actuació que estarà enllestida abans del 15 de juny i que consistirà en reforçar el punt d’unió fibrociment-polietilè de l’emissari submarí amb una brida especial feta a mida.

Aquestes obres seran finançades per l’ACA i executades pel CCM.

Bones pràctiques per minimitzar els residus domèstics


1.- A LA FEINA: {.d}PAPER I CARTRÓ: Utilitzar les dues cares del paper. Els fulls que s´han imprès i no serveixen els hi pots allargar la vida donant-l´hi un altre ús: Per exemple crear un llibreta per notes, esborranys.. Fer servir paper 100% reciclat i totalment lliure de clor.
-PLÀSTICS: Llençar les ampolles ben aixafades, per tal de reduir el volum al contenidor. Les ampolles d´aigua podrien ser de 2 litres, en comptes 1,5 l, el volum és més o menys el mateix i ens durarà més. Tòners: Per tal de reduir les unitats de tòners, i per tant de tinta, que gastem a l´any hem d´evitar imprimir documents interns, a més podem introduir en els mails que enviem el següent comentari: Abans d´imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots.{.d}
2.- A CASA: {.d}Separem tots els residus: paper, envasos, vidre, i dipositem al seu contenidor corresponent. La resta de residus els hem de portar a la deixalleria més propera.
-Els olis, els podem reutilitzar. Després els portarem a la deixalleria.
-Utilitzem productes que tinguin una vida més llarga.
-Desconnectem la televisió així com la resta d´aparells elèctrics, quan no els estiguem utilitzant i quan marxem de casa, no deixem cap en “stand-by” (consum en espera), doncs malgasten energia. Utilitzem bombetes de baix consum, consumeixen menys energia i tenen una vida més llarga.{.d}
3.-A LA COMPRA: {.d}Estalvia bosses de plàstic: quan vagis a comprar fes servir bosses de tela, el cistell, i carret de la compra.
-Es pot adquirir envasos de mida més gran que permetin la recàrrega del mateix producte en envasos més petits i d´ús comú.
-Comprar productes frescos i a granel, aquests no necessiten tants plàstics ni safates de porexpan. Optem per productes en envasos de vidre i retornables.
-Hem d´evitar productes d´un sol ús, i tot aquells que portin embolcalls i embalatges innecessaris. Triar productes que ofereixin una major durabilitat.
-Si compres aparells que fan servir piles, mira que aquestes puguin ser recarregables.{.d}

Protegeixen els marges del Torrent del Sistres d'Alella

S'han recobert amb una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació.

Text
L'Àrea de Sostenibilitat i la Federació d'ADF del Maresme, una entitat experta en la recuperació i naturalització d'espais fluvials, han finalitzat les actuacions de protecció dels marges del Torrent del Sistres. La intervenció s'ha dut a terme en un tram d'un 100 metres de longitud comprès entre el Camí del Mig i l'autopista.
Els treballs han consistit en una desbrossada selectiva de la vegetació, amb l'aportació de 300 m3 de terra per refer els talussos. Posteriorment, els marges del torrent s'han protegit utilitzant tècniques de bioenginyeria, mitjançant una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació. Per assolir aquesta finalitat, a més, s'han aportat 60 kg de llavors de praderia.
Amb aquesta actuació es protegeixen els dos marges del torrent, especialment el que protegeix les pistes municipals d'atletisme.

El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.

En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.

Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.

Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.

Signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat, el Consell Comarcal i 5 ajuntaments per a la realització de la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona


El dijous, 26 d’octubre, a les 11:00h. tindrà lloc a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) la signatura d’un conveni interadministratiu que permetrà realitzar la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona.


Signaran aquest conveni, el director general d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joan Ganyet; l’alcalde d’Argentona, Antoni Soy; l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert; l’alcalde de Dosrius, Josep Jo; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron; l’alcalde d’Òrrius, Francesc de P. Cunill; el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera i el director de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué.

Data: 2006-10-26

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

El Consell Comarcal presenta al Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) el projecte de la MeTACC

La Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC ,constituida pel Consell Comarcal del Maresme per avançar a nivell territorial en l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, es presentarà dilluns , com a exemple de bona pràctica, al Congreso Nacional de Medio Ambiente 2022 (CONAMA) que se celebrarà a Madrid.

El tècnic comarcal Jordi Bonet explicarà el camí que s’ha seguit fins ara així com les fases d’execució previstes.

Farà especial menció a la implicació de la ciència a partir de la creació del Comitè científic, l’avaluació que aquest òrgan ha fet sobre la vulnerabilitat climàtica del Maresme, les propostes que ha elaborat i els seu trasllat al món local per ajudar els ajuntaments en la presa de decisions que facilitin una implementació efectiva d’accions que contribueixin a la reducció de gassos efecte hivernacle i a l’increment de la resiliència del territori.

El Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) se celebrarà del 21 al 24 de novembre al Palacio Municipal de Congresos IFEMA de Madrid.

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.