Sessió informativa sobre la plaga del Bernat Marbrejat al Maresme
Agenda canvi climàtic
Info Clima
Notícies
La baixada de temperatures fa ajornar la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt
L’espectacular baixada de temperatures que estem vivint aquests dies ha recomanat ajornar la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt que estava prevista pel dimecres, 26 de gener. Davant de les prvisions meteorològiques que apunten per demà temperatures màximes d’entre 3 i 5 graus, i tenint en compta que en aquesta acció havien de participar una seixantena de nens i nenes de l’escola Sant Jordi del municipi, el Consell Comarcal i l’ajuntament han decidit posposar la plantació d’espècies autòctones al Passeig de Casa Riera fins el dimecres, 2 de febrer.
Formació d’escumes a les platges
La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural.
Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües.
De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc.
La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.
En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.
Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.
Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal.
També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.
Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…).
A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició d’escumes és més freqüent que a l’estiu i a l’hivern.
 |  |
Els boscos d’alzines i pinedes del Maresme es transformaran en 30 anys en matollars
Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.
Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.
El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.
Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.
L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.
Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.
|
Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Renovació del Permís d’abocament (PAB)
 | Qué és el PAB / renovació? | |
Per sol·licitar una renovació del Permís d’abocament d’aigües residuals industrials, es requereix:
 |  |
Els tècnics delimiten l’abast de l’avaria de l’emissari submarí de Pineda de Mar
La millora de l’estat de la mar ha permés avui una inspecció ocular submarina de la part malmesa de l’emissari de Pineda de Mar que ha permés delimitar l’abast de l’avaria.
La fuita d’aigües residuals, que es va detectar el passat divendres, ha estat provocada pel desllorigament i desplaçament dels tubs de l’emissari per l’efecte dels corrents i les onades.
Per tal de tornar a la normalitat, cal fer una rassa submarina i tornar a recol.locar el tub en el seu lloc ajustant les juntes. Es calcula que, si no hi ha complicacions, les obres es poden perllongar tres dies. Mentrestant la platja afectada es manté tancada al bany.
El Consell Comarcal del Maresme contracta 12 joves per ajudar-los a adquirir experiència laboral
Aquesta setmana s’han incorporat al Consell Comarcal del Maresme 12 joves amb estudis de formació professional de grau mitjà, superior i estudis universitaris. Han estat contractats gràcies al programa Contractació per a persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil – Joves en pràctiques, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els Fons Social Europeu, i emmarcat en el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil.
Les noves treballadores, seleccionades d’entre més d’un centenar de candidatures, treballaran durant un període de 6 mesos a jornqada completa en diferents departaments del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal del Maresme fent tasques directament relacionades amb la seva formació acadèmica. L’objectiu és que tinguin un primer contacte amb el món laboral i guanyin experiència per millorar la seva futura ocupabilitat.
En concret, 2 desenvoluparan la seva feina a l’àrea de Promoció Econòmica, 2 a l’àrea d’Equitat i Acció Social, 1 a Medi Ambient i Canvi Climàtic, 4 a Serveis Generals i 3 a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Aquesta convocatòria de contractació en pràctiques remunerades va adreçada a joves menors de 30 anys>; amb una formació, en els darrers 5 anys, de títol universitari o de formació professional de grau; beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscripció com a demandants d’ocupació no ocupades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
Consells de protecció civil davant les ventades
| CONSELLS DAVANT EPISODIS DE VENTADES | |
| SI SOU A CASA |
|
| SI SOU A L’EXTERIOR |
|
| SI HEU DE VIATJAR |
|
| SI FEU UNA ACTIVITAT DE LLEURE |
|
| |
Ajuntaments del Maresme estudien la implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua
El Consell Comarcal del Maresme està assessorant aquells municipis de la comarca que han expressat la seva voluntat d’implantar una ordenança d’estalvi d’aigua com a mesura per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua. Per avançar en aquesta matèria, representants municipals han visitat Sant Cugat on l’ordenança funciona des de 2001. La iniciativa d’implantar en el territori l’ordenança d’estalvi d’aigua va sorgir en la Taula de Sequera, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu d’establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. 16 municipis de la comarca hi formen part: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar. L’ordenança d’estalvi d’aigua fixa uns criteris mínims que han de tenir els edificis de nova construcció i aquells que han de tenir una important rehabilitació i que, a tall de resum, se centra en els següents punts: 1.- Instal·lació d’airejadors a les aixetes i dutxes
-2.- Col.locació de reguladors de pressió d’aigua d’entrada
-3.- Ús de reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
-4.- Utilització de captadors d’aigua de pluja
-5.- Ús de recirculadors de l’aigua de dutxes i banyeres
-6.- Cisternes dels vaters
-7.- Aprofitament d’aigües subterrànies
-8.- L’estalvi d’aigua en jardins. Per veure “in situ” els efectes de l’aplicació de l’ordenança d’estalvi d’aigua, polítics i tècnics del CCM i dels ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona, Malgrat de Mar i El Masnou han realitzat una visita guiada a diferents intal·lacions de Sant Cugat del Vallès.
Agenda d’activitats relacionades amb el canvi climàtic
34 mesures per l’adaptació del Maresme al Canvi Climàtic
Agenda canvi climàtic
Canvi Climàtic
Info Clima
Alertes dels Mossos d’Esquadra adreçades a persones grans
En aquest espai recollim les campanyes fetes pels Mossos d’Esquadra per alertar les persones grans de possibles estafes.
AL CARRER, ESTIGUEU ALERTA! Campanya especialment adreçada a la gent gran, per garantir el cobrament de les pensions de forma segura. Per veure la informació CLIQUEU AQUÍ |