Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal

La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys

 


La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.


La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,  
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure,
clicant aquí

Sessió tècnica per identificar les plagues que afecten les pinedes de pi pinyer al Maresme i com tractar-les adequadament

 

El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat, amb el suport del Departament d’Agricultura de la Generalitat i de l’ajuntament de Cabrera de Mar, una jornada per explicar a regidors, jardiners i tècnics municipals com detectar les plagues que afecten el pinyer, les mesures de prevenció i les actuacions a fer en el moment que es detectaun arbre malalt. El Consell Comarcal ja va alertar, la primavera passada, de la delicada situació de les pinedes maresmenques i de la necessitat d’emprendre accions per frenar la mortaldat de pins pinyers, uns arbres que, debilitats per la sequera, no estan ressistint la invasió de plagues com la processionària i l’escarabat Tomicus.

L’organització d’aquesta sessió respòn a la necessitat expressada pel personal tècnic municipal de conèixer més a fons els efectes que les plagues tenen sobre l’arbrat, actuacions a emprendre en el moment que es detecta la malaltia i mesures de prevenció a les zones urbanes i zones verdes.
Els tècnics del Departament d’Agricultura, ramaderia i Pesca i Medi Natural de la Generalitat, Toni Torell i Eloi Beules seran els encarregats de formar en aquestes matèries els tècnics de serveis, tècnics de jardineria, caps de brigada de jardineria i professionals de la jardineria i forestal.
La sessió es gratuïta i complementa els protocols d’actuació que el Consell Comarcal va enviar als ajuntaments el passat mes de juliol.
Les inscripcions d’han de fer per correu electrònic ( pinedesmaresme@ccmaresme.cat ) indicant nom i cognoms i ajuntament i/o empresa

Data: 2016-09-16

Lloc: Ajuntament de Cabrera de Mar (Sala d’Actes sobre la Policia Local)

Adreça: 2 hores

180 voluntaris de les ADF del Maresme es reuneixen a Vilanova del Vallès per intercanviar experiències sobre la prevenció i extinció d’incendis

  


Els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ja es comencen a preparar per a l’estiu, la temporada de màxim risc d’incendis forestals. El diumenge, 21 de març, celebren al Pavelló Municipal de Vilanova del Vallès la X Trobada de les ADF del Maresme


L’objectiu de la Trobada és reunir totes les entitats, cossos, autoritats i voluntariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis per a intercanviar idees, opinions i experiències relacionades amb aquest àmbit. La Trobada estarà presidida per l’alcalde de Vilanova del Vallès, Oriol Safont. També hi assistirà el Cap del GRAF de la Regió Metropolitana Nord, el Cap dels Mossos d’Esquadra de l’Àrea Metropolitana Nord, el Cap dels Agents Rurals del Maresme i el Vallès Oriental, el president de la Federació de les ADF de Catalunya, Ramon Sala, el president de la Federació de les ADF del Maresme, Joan Aldrufeu i tot el voluntariat. La Federació de les ADF del Maresme està formada per 11 ADF que s’estenen per tot el territori del Maresme i per part del Vallès Oriental. Cobreixen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental. En total vigilen 30.000 hectàrees forestals i compten amb 450 voluntaris i voluntàries.

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

La Federació d’ADF del Maresme organitza una jornada per tractar sobre els incendis forestals i les cremes prescrites a les urbanitzacions

 


“Urbanitzacions, incendis forestals i cremes prescrites” és el títol de la Jornada Tècnica que el proper dissabte, 7 de febrer, tindrà lloc a Argentona i en el decurs de la qual experts en la matèria presentaran diferents ponències a l’entorn de la normativa i de les mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions. També s’exposaran sistemes de crema controlada i se n’executarà una al Turó de Cerdanyola, per la vessant d’Argentona.


La Jornada va adreçada a membres de les ADF, tècnics municipals, professionals, propietaris forestals i estudiants i ha estat organitzada per la Federació de les ADF del Maresme, la Generalitat de Catalunya i la Divisió Operativa GRAF. Hi han col.laborat el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament d’Argentona i les ADF del Maresme. Per consultar el programa de la jornada,  
Cliqueu aquí

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

Operatiu estiuenc de prevenció i control d’incendis forestals al Maresme

 

Un any més els agents implicats en la prevenció i control d’incendis forestals treballaran de forma coordinada per minimitzar-ne el risc i, si és el cas, actuar amb celeritat en la seva extinció. Ahir es va fer la reunió de coordinació i actualització dels protocols d’actuació. Es demana la col·laboració ciutadana extremant les mesures de prevenció especialment en dates tant assenyalades com la Revetlla de Sant Joan. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada com una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal. Les ADF i els bombers han muntat un operatiu especial per a la nit del 23 al 24 de juny

 

Ahir al vespre va tenir lloc la reunió de coordinació dels agents de seguretat que treballaran de forma coordinada per optimitzar recursos humans i materials en la lluita contra els incendis forestals. Hi van assistir representants del Cos de bombers, Agents rurals, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, 9 ADF de 34 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, la Diputació i el Consell Comarcal. 

La seva missió serà preservar de les flames 36.000 hectàrees de terreny forestal. En el cas del Maresme, l’extensió de massa vegetal fa que 20 poblacions de la comarca estiguin catalogades com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades.

Justament les temperatures registrades les darreres setmanes fan preveure una campanya 2017 “curta, però intensa” amb el risc afegit de l’increment de materia combustible als boscos (fusta i pins morts per la propagació de la plaga de Tomicus).

Els municipis costaners comencen a treballar per presentar un projecte global de millora de la façana litoral del Maresme

  


El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat una comissió de treball dels municipis costaners per abordar els problemes i les mancances que pateix la façana litoral de la comarca. L’objectiu és arribar a un model consensuat que marqui un full de ruta comú a l’entorn de futures actuacions en matèria de platges, passeig marítim i accessos a la franja de mar.


Els municipis costaners pateixen problemes semblants: manteniment, consolidació i estabilitat permanent de la sorra a les platges; millores al passeig marítim i als accessos urbans a les platges; gestió d’usos de la façana marítima….etc. Aquesta realitat comuna és la que ha fet que els alcaldes de les poblacions del litoral del Maresme (de Montgat a Malgrat) es posin a treballar plegats amb el Consell Comarcal per abordar les diferents problemàtiques, establir possibles línies d’actuació i mantenir una única veu d’interlocució amb les administracions competents. Un projecte global del litoral que beneficiï a tota la comarca. Els alcaldes d’aquestes poblacions van mantenir ahir una reunió en la qual es va acordar nomenar una comissió per preparar un primer document de treball. Aquesta comissió la formen el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, l’alcalde de Cabrera de Mar,
Jaume Borràs, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i l’alcalde de Santa Susanna,
Josep Monreal
.

El  Consell Comarcal del Maresme reclama que es duguin a terme les actuacions de regeneració de platges previstes a Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat una moció en la qual s’insta als representants del Ministerio de Medio Ambiente i del Ministerio de Fomento, per part de l’Estat, i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Generalitat, a reunir-se amb els alcaldes dels municipis de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar per concertar i programar les actuacions previstes tant per compensar la pèrdua de sorra a les platges com per garantir l’estabilitat de la façana marítima.


Aquesta moció, subscrita per tots els grups polítics amb representació comarcal, s’ha presentat arrel de les declaracions de la Ministra de Medio Ambiente, el passat 9 de maig, en el sentit que des del seu departament no s’actuaria sobre les malmeses platges que pateixen constants pèrdues de sorra com a conseqüència de la construcció de ports o d’altres infraestructures. A la moció s’explica que es comparteix com a declaració d’intencions i d’actuacions de cara al futur aquest posicionament, però es recorda que les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar ja tenien programada una actuació de regeneració, que els ajuntaments afectats porten més de nou anys fent gestions reivindicant una solució i que en els casos concrets de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar mai s’ha fet cap aportació de sorra per compensar la degradació constant que pateixen les seves platges des de fa 12 anys. En aquest període de temps hi ha trams de platja que han desaparegut quan abans tenien més de 80 metres de sorra. A aquest fet, se suma el constant risc que pateix la via de Renfe i d’altres infraestructures de sanejament.

Per tal de poder observar sobre el terreny la dramàtica situació de les platges d’aquests municipis, el Ple del CCM va acordar convidar als representants dels Grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya a visitar les zones afectades acompanyats dels alcaldes i regidors dels diferents municipis.

Tot i que la moció fa especial èmfasi en la situació del litoral d’aquests tres municipis del Baix Maresme, també demana a les administracions competents la realització d’un estudi de solucions per garantir i estabilitzar totes les platges de la comarca.

Per consultar el text íntegre de la Moció, Cliqueu aquí

Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals

La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.  

Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.

Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER

Les dues vies de consulta són les següents:

– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.

– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.