Sessió adreçada als municipis del Baix Maresme
La Federació d´Agrupacions de Defensa Forestal denuncia el robatori de 280 arbustos que havien estat plantats per restaurar les rieres
La Federació d´Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, que duu a terme els treballs de restauració compresos dins el Pla de Manteniment de Rieres Públiques, impulsat pel Consell Comarcal i l´Agència Catalana de l´Aigua, ha denunciat davant els Mossos d´Esquadra el robatori de 280 arbustos que havien estat plantats per reforestar la riera de Clarà, al municipi d´Argentona. L´autor o autors del robatori han actuat en tres ocasions diferents, entre el 31 de desembre de 2002 i la nit passada. El robatori s´ha produït sempre a la mateixa zona, al tram de la riera de Clarà proper al nou cementiri. Les plantes robades són arbustos de ribera de l´espècie dels alocs (Vitex acnus-castus), que tenien com a objectiu restaurar la vegetació autòctona de la riera, que serveix de protecció natural de l´escollera. El seu valor econòmic és d´aproximadament 1.500 €. El Consell Comarcal del Maresme desenvolupa des del juny de 2002 el Pla de Manteniment de Rieres Públiques. Aquests treballs comprenen la restauració i reforestació de la vegetació de les rieres de la comarca. Les plantes robades a Argentona seran substituïdes.
Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort
Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.
Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.
El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.
Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.
Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.
El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació.
Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany
En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:
- Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar.
- La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador que no hi ha contaminació d’aigües residuals.
- L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.
- Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.
- Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.
- D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.
Inauguració de la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a la Depuradora de Mataró
Divendres, 19 de gener a les 10h
El Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, inaugurarà divendres la Planta pilot d’aigua regenerada ubicada a la Depuradora de Mataró. La nova instal·lació, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme en cofinançament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dóna un tractament addicional a l’aigua ja depurada per tal de fer-la apta per a diferents usos.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, acompanyarà el conseller Mascort en la visita a les instal·lacions. També han confirmat la seva assistència altres autoritats, entre d’altres les diferents alcaldies dels municipis als quals dóna servei la depuradora de Mataró.
La Federació d’ADF del Maresme organitza una jornada per tractar sobre els incendis forestals i les cremes prescrites a les urbanitzacions
La Jornada va adreçada a membres de les ADF, tècnics municipals, professionals, propietaris forestals i estudiants i ha estat organitzada per la Federació de les ADF del Maresme, la Generalitat de Catalunya i la Divisió Operativa GRAF. Hi han col.laborat el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament d’Argentona i les ADF del Maresme. Per consultar el programa de la jornada,
Cliqueu aquí
El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme
El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h. La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.
Renovació del Permís d’abocament (PAB)
 | Qué és el PAB / renovació? | |
Per sol·licitar una renovació del Permís d’abocament d’aigües residuals industrials, es requereix:
 |  |
El Conseller de Medi Ambient i Habitatge presidirà la trobada d’ADF’s del Maresme que se celebrarà el 26 de març a Cabrera de Mar
Més de 200 persones assistiran a la VI Trobada de Agrupacions de Defensa Forestal (ADF’s) del Maresme que tindrà lloc el diumenge, 26 de març, al Pavelló Polisportiu de Cabrera de Mar. La trobada, que té com a objectiu intercanviar idees, opinions i experiències relacionades amb la prevenció i extinció d’incendis forestals, estarà presidida pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà. La trobada començarà a les 9:00h i la intervenció del conseller es preveu cap a les 10:30h. Entitats, cossos, autoritats i voluntariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis forestals aprofitaran la VI Trobada d’ADF’s del Maresme per posar en comú la feina que cada col·lectiu realitza en aquests àmbits. Precisament aquest 2006 està consideral com a un any d’alt risc d’incendis forestals. A nivell d’autoritats, a més del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, també han confirmat la seva assistència a la VI Trobada d’ADF’s del Maresme, el president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera; l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert; l’alcalde de Cabrils, Manuel Pérez; la delegada territorial de Medi Ambient i Habitatge, Isabel Rueda; així com diversos responsables dels parcs de bombers, de l’Àrea Bàsica d’Emergències, del secretariat d’ADF’s de Catalunya, de la Federació del Maresme…etc. Aquest any la Trobada coincideix amb el Xè aniversari de l’ADF amfitriona. La comarca del Maresme és un dels territoris on hi ha agrupacions més actives i, cada vegada més preparades per actuar en el manteniment del nostre espai natural i la protecció de la natura. La Federació està formada per 12 ADF que s’estenen per tot el territori del Maresme i per part del Vallès Oriental (27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental). Vigilen gairebé 30.000 hectàrees forestals i compten amb 370 voluntaris i voluntàries. En concret, les ADF que formen part de la Federació són: ADF Serra de Marina (Argentona, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, La Roca del Vallès i Vilanova del Vallès)
-ADF Òrrius
-ADF Tordera
-ADF Alt Maresme (Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Palafolls)
-ADF Burriac (Cabrera de Mar, Cabrils i Vilassar de Mar)
-ADF Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta
-ADF Teià
-ADF Vilassar de Dalt
-ADF Premià de Dalt
-ADF La Conreria (Tiana, Alella, Martorelles, St. Fost de Campcentelles, Sta. Maria de Martorelles, Montornés del Vallès i Vallromanes)
-ADF Montalt (St. Andreu de LLavaneres, St. Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Arenys de Mar)
-ADF Canet i Sant Pol
El paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana centren el curs dels Juliols de la UB a Alella
Les classes es faran del 7 al 11 de juliol a Can Lleonart i el termini de matriculació està obert des del 5 de maig a l'1 de juliol
SinopsiAlella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.
Text
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.
El curs s'ha estructurat en quatre apartats: referents i experiències a regions vitivinícoles a la vora de grans ciutats; elements per posar en valor els paisatges de la vinya; conreus, aliments i pagesies en àrees metropolitanes; i iniciatives, decisions, esdevenedors per a Alella. Les classes es faran al Centre Cultural de Can Lleonart i es complementen amb visites sobre el terreny a indrets triats per poder gaudir intensament del paisatge alellenc – passejada per la vall de Rials, visita a les masies o la posta de sol des de les vinyes ecològiques de la DO Alella- i tasts de vins.
El període d'inscripció i de matriculació es va obrir el 5 de maig i finalitzarà 7 dies abans de l'inici del curs, l'1 de juliol. La inscripció i la matrícula poden formalitzar-se per tres vies diferents: per Internet a l'apartat “matriculació” del web www.ub.edu/juliols, per telèfon al 934035880 (de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 18.30h) i personalment a l'oficina d'atenció al públic situada al passadís annex al vestíbul central de l'Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Els interessats poden optar a dues modalitats de matrícula i reconeixement de crèdits: la del curs de 20 hores o la del curs de 30 hores. A la primera, el cost és de 155 euros si es formalitza fins al 13 de juny i de 185 si es fa a partir d'aquesta data. A la segona modalitat el preu oscil•la entre els 215 i els 260 euros, depenent de si es formalitza la matrícula abans o després del 13 de juny.
El curs està obert a totes les persones majors de 16 anys i tot l'alumnat que superi els requisits d'aprofitament obtindran un certificat susceptible de ser reconegut com a crèdits de lliure elecció de la UB i d'altres Universitats dels Païssos Catalans.
Per obtenir més informació podeu consultar podeu consultar els web www.alella.cat o www.ub.edu/juliols