Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca
La jornada sobre l’aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental celebrada el 12 de març a Argentona va despertar força interès.
Davant les peticions presentades al Consell Comarcal del Maresme, estem recollint les ponències presentades i les anirem incorporant en aquesta pàgina per a la seva consulta.Presentació de la jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental. Usos, rendiments i costos. Exemples i aplicacions. Ajuts i subvencions.- Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme i de la Federació d’ADF del Maresme
Clic aquí per a pdf
–La producció de biomassa als boscos del Maresme i del Vallès Oriental: font d’energia renovable.- Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal
Clic aquí per a pdf
–Aprofitament energètic de la biomassa .- Toni Campañá Noguera, ICAEN, Àrea d’Energies Renovables
Clic aquí per a pdf
–Rendiments, estalvis, costos i inversions en l’ús de la biomassa.- David Merino de Kapelbi
Clic aquí per a pdf
–Presentació d’Apropellets (Associació de Productores de Pellets de Fusta de l’Estat Espanyol.- Carles Vilaseca, president d’APROPELLETS
Clic aquí per a pdf
–Experiència rellevant d’aplicació de la biomassa: pavelló municipal d’esports Sant Antoni de Vilamajor.- Pere Vicente Vergés, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.
Clic aquí per a pdf
El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.
La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.
La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.
La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.
Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.
Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.
En els últims anys les empreses maresmenques han fet un important esforç econòmic per reduir el consum o per millorar la qualitat de les aigües abans d’abocar-les al clavegueram, però no existeix cap document, estudi o informe que reculli les actuacions i inversions realitzades per les empreses privades en aquest àmbit. El Consell Comarcal del Maresme ara en fara un.
El Consell Comarcal del Maresme, com a ens gestor dels sistemes de sanejament de la comarca, ha endegat un estudi per fer visible la situació actual del teixit empresarial del Maresme que utilitza l’aigua com a part fonamental en el seu procés industrial. Aquest estudi es realitza en un moment difícil per aquestes empreses tota vegada que la manca de pluja ha activat el decret de sequera.
El Consell Comarcal realitza des de fa 10 anys el control d’abocaments de les aigües residuals industrials que fan les empreses a les xarxes municipals de sanejament i als col·lectors comarcals per evitar episodis de contaminació a tots els municipis del Maresme, excepte a Tordera, Montgat i Tiana.
En aquests anys, els inspectors han detectat una substancial millora del tractament de les aigües residuals industrials al Maresme com a conseqüència de les inversions realitzades per les empreses. Una despesa que no sempre pot ser repercutida en el producte final, més ara amb l’actual conjuntura econòmica.
L’estudi que ha començat a elaborar el CCM té com a objectiu fer aflorar aquest conjunt d’inversions assumides per l’es empreses maresmenques per aconseguir una correcta gestió de les seves aigües. En aquests moments s’està en fase de recollida de dades i està previst que l’estudi pugui estar acabat el mes de juliol de 2008.
Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.
Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.
Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.
El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.
La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.
El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.
La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.
De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.
En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”
Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.
Abastament en alta
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.
Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.
Sanejament en alta
La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Abastament i sanejament en baixa
El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.
{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112. EVITEU ELS INCENDIS
No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats. PRENEU PRECAUCIONS
Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció. EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT
Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció.
SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA
Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments.
SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA
Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin.
SI L’INCENDI US SORPRÈNA camp obert
Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes.
Al cotxe
Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat.
Vora el mar
Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua.
PROTEGIU LA VOSTRA LLAR
Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.
El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.
La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.
La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.
El debat al Ple
El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.
El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.
La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:
Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.
La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.
Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.
Els professionals de l’Agència Comarcal de l’Energia (ACE) han explicat a alumnes de grau superior de l’Escola Tècnica XALOC de l’Hospitalet de Llobregat la necessitat de reduir les emissions de gassos d’efecte hivernacle i la d’apostar fermament per incrementar l’eficiència energètica. A la xerrada han assistit futurs professionals del sector energètic.
Els destinataris de la xerrada que ha fet l’ACE han sigut els alumnes que estan cursant el grau superior de manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids i els que estudien eficiència energètica i energia solar tèrmica.
Des de l’Agència Comarcal de l’Energia, servei que presta el Consell Comarcal del Maresme, es promou l’eficiència energètica dels municipis i es fomenta un consum responsable i sostenible per tal de reduir, tant el cost de la factura d’energia com els factors causants del canvi climàtic.
Per avançar en aquesta línia, l’Agència treballa amb 4 objectius estratègics:
1. Saber què consumim: Implantació d’un software de gestió energètica a cada municipi de la comarca que recull informació de consum. Les dades s’integren en un observatori energètic comarcal en xarxa, des d’on l’Agència treballa.
2. Comprar barata l´energia: La contractació del subministrament d´energia (elèctrica, gas natural i gasoil) es realitza través del sistema de compra agregada. La d’energia elèctrica es fa des de 2009. En els propers mesos s’aplicarà també aquest sistema a la compra de gas natural i de gasoil
3. Finançar les inversions que els municipis no poden assumir, a partir de contractes específics amb Empreses de Serveis Energètics (ESES)
4. Estalviar energia: Realització de PAES (Pla d’Acció d’Energia Sostenible) locals i proposant accions concretes que permetin assolir els compromisos d’eficiència energètica.
150 voluntaris forestals -acompanyats d’alcaldes i alcaldesses del Maresme, representants del Cos de Bombers i diversos agents implicats en la prevenció i extinció d’incendis- han celebrat a Sant Iscle de Vallalta la trobada anual en el decurs de la qual comparteixen experiències que els ajuden a actuar d’una manera més eficaç. Una reunió que també és un reconeixement a les persones que, d’una manera voluntaria, col·laboren en el manteniment del nostre entorn.
L’acte, que es va celebrar al Poliesportiu de Sant Iscle de Vallalta, va estar organitzat en aquesta XIV edició per la Federació de les ADF del Maresme conjuntament amb l´ADF Vallalta i l´Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.
S’hi van donar cita el voluntariat de les ADF, el Cos d´Agents Rurals, el Cos de Mossos d´Esquadra, el Cos de Bombers i les entitats que treballen per la prevenció i extinció d´incendis forestals, per a continuar coneixent les persones, les activitats i també per intercanviar idees, maneres de fer i bones pràctiques; així com millorar la participació en la prevenció i extinció d´incendis forestals. Així també s’agraeix la feina voluntària que realitzen les ADF per preservar el nostre territori.
Hi van assistir l’alcadessa de Sant Cebrià de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Iscle de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Pol i el regidor de Medi Ambient de Sant Cebrià de Vallalta. També hi van assistir el Caporal en cap de l’URMA, de la Regió Metropolotana Nord dels Mossos d’Esquadra de Medi Ambient, el Cap dels Agents Rurals del Maresme, el Cap de Bombers de la Regió d’Emergència Metropolitana Nord, Cap de Bombers dels Parc de Mataró i Arenys de Mar, el President i Vice-President de la Federació de les ADF del Maresme així com les ADF que formen part de la comarca: ADF Alella, ADF Alt Maresme, ADF Premià de Dalt, ADF Vilassar de Dalt, ADF Burriac, ADF Serra de Marina, ADF La Conreria, ADF Serralada Montalt, ADF Teià i l’ADF Vallalta, que era l’amfitriona de la XIV Trobada de les AD del Maresme fent que la l’acte fos tot un èxit. En total 150 persones.
Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres, cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairen ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant a la comarca.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
Clic aquí per a pdf
Els professionals de l’Agència Comarcal de l’Energia (ACE) han explicat a alumnes de grau superior de l’Escola Tècnica XALOC de l’Hospitalet de Llobregat la necessitat de reduir les emissions de gassos d’efecte hivernacle i la d’apostar fermament per incrementar l’eficiència energètica. A la xerrada han assistit futurs professionals del sector energètic.
