Consell Comarcal, Ajuntaments, Diputació i Generalitat treballaran conjuntament per salvar les pinedes del Maresme. Després de l’alerta llançada pel Consell Comarcal del Maresme, s’han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre. Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S’ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees (el 20% de la superfície forestal de la comarca) vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs.

Tal i com va fer públic el Consell Comarcal el passat 23 de maig, les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. Les situacions de sequera i d’onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. A més,estan patint simultàniament els atacs de la Processionària, del fong Thyriopsis halepensis i de l’escarabat Tomicus destruens. A hores d’ara, s’han detectat exemplars afectats -en major o menor intensistat- a tots els municipis del Maresme.

La situació requereix d’una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s’han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.

Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s’han compromés a dotar de recursos un pla d’actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Cal, doncs, que els propietaris que tinguin arbres afectats, contactin amb l’associació que territorialment tinguin adscrita.

Paral·lelament, s’han mantingut reunions amb els ajuntaments de la comarca per tal de coordinar les actuacions a emprendre des dels serveis tècnics i mantenir una única línia d’informació ciutadana. El Consell Comarcal els ha fet arribar uns opuscles especificant les mesures de prevenció i control de les plagues i d’actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals. 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació. 

Tancada la temporada de màxim risc d’incendis forestals toca fer balanç de les incidències registrades i així ho han fet els diferents agents implicats en el dispositiu especial de control, prevenció i extinció d’incendis forestals. Han coincidit a valorar positivament el protocol establert i han expressat la voluntat de mantenir la mateixa dinàmica de funcionament per a la propera temporada. Al Maresme s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.

El 55% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar, en la mesura del possible, que les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat mantenen des de fa 18 anys un dispositiu d’actuació que els permet actuar coordinadament i d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències  (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i, a la vegada, optimitzar recursos materials i humans.

En aquest operatiu hi participen bombers, agents rurals, mossos d’esquadra, agrupacions de defensa forestal, Federació d’ADF del Maresme, Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputaciño de Barcelona i els Parcs Naturals. Tots ells consideren molt positiu el Control Maresme i han expressat la voluntat de continuar treballant en la mateixa línia.

Les dades d’aquest any són força satisfactòries. Només s’han cremat 2,618 hectàrees del total de 1.534,77Ha que han cremat a Catalunya en el període gener-setembre 2015. En percentatges, els incendis al bosc del Maresme han estat del 0,17% de la totalitat de Catalunya i en xifres totals, s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.