diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h

El 52,5% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar que aquest estiu les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat i les administracions s’han reunit per acordar un protocol de coordinació que els permeti actuar d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i optimitzar recursos materials i humans. El seu àmbit d’actuació també incorpora massa forestal de municipis del Vallès Oriental.

La recentment creada Associació de Propietaris Forestals de Boscos del Maresme començarà dilluns vinent a actuar en finques de set municipis de la comarca que tenen més d’un 80% dels pins pinyers afectats per tomicus. Els treballs, que es perllongaran fins a finals de febrer, consistiran en l’extracció dels arbres morts i el seu trasllat per a l’aprofitament de la fusta com a biomassa.

Els efectes del canvi climàtic (sequera, onades de calor, pedregades) i els sòls prims i en pendent, han provocat que els boscos del Maresme siguin més vulnerables a les plagues.Un factor que ha estat aprotitat per la processisonària, el fong Thyriopsis Halepensis i, especialment, l’escarabat Tomicus per fer estralls en la població de pins pinyers maresmencs, tal i com va denunciar públicament el Consell Comarcal el passat mes de maig.

 
Davant de la gravetat de la situació i la ràpida expansió del Tomicus en el territori, l’administració comarcal va sol·licitar la implicació de les administracions competents i dels propietaris forestals. I el passat mes de juliol va potenciar la creació d’una nova associació (Associació de Propietaris Forestals dels Boscos del Maresme) que agrupés els propietaris forestals públics i privats de la comarca (especialment dels que tenen finques entre els termes municipals d’Argentona, Malgrat de Mar i Tordera). L’objectiu de la nova entitat és facilitar una eina als propietaris per fer una gestió forestal sostenible.

Les intervencions del Consell Comarcal han facilitat que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat hagi atorgat un primer ajut de 100.000 euros per al tractament de les zones afectades per Tomicus al Maresme i al Vallès Oriental. Aquests ajuts es vehiculen a través de les associacions de propietaris i estableixen un ajut de 1.250€ per hectàrea tractada.

La nova associació, que ja agrupa 1.500 hectàrees (el 6% de tota la superfície forestal del Maresme) destinarà els diners aconseguits a netejar onze finques forestals (28 hectàrees) en les quals s’ha detectat un elevat grau d’afectació (més del 80% dels pins afectats). Les finques, en les quals es començarà a actuar el proper dilluns, són les següents:

• Dosrius (Turó de la Gola i Plana de l’Arenys
• Argentona (Can Castells, Can Belluguins, la Vinya d’en Barretes i la Pujada)
• Mataró (Can Bruguera)
• Sant Andreu de Llavaneres (Can Cabot d’Amunt i la Roca Roja)
• Sant Vicenç de Montalt (Les Godelles)
• Arenys de Mar i Arenys de Munt (Veïnat del Remei)

Els treballs consistiran en la tallada i posterior extracció dels arbres i el trasllat de la fusta per al seu aprofitament com a biomassa. Les actuacions es perllongaran fins a finals de febrer. És important que l’extracció es faci abans del mes març perquè és quan els Tomicus destruens adults comencen a sortir dels troncs.

El Consell Comarcal del Maresme continuarà treballant per aconseguir nous recursos que permetin fer una gestió sostenible dels boscos ja que un 65% del territori és zona forestal i es fonamental preservar-la perquè juga un paper molt important en la prevenció d’inundacions, a més de fomentar la biodiversitat, el paisatge i l’economia. Uns valors que es troben en perill ja que les previsions apunten que, a casusa de les condicions del canvi climàtic, la sequera i les plagues continuaran atacant els boscos.

Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.

Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.

El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.

Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.

L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.

Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea  de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.

Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual Usos i cobertes del sòl Ha % Urbà dens 191,44 2,60% Urbanització 491,24 6,68% Zones industrials i comercials 277,83 3,78% Platges 0,10 0,00% Massa forestal espessa 4966,09 67,51% Massa forestal esclarissada 253,65 3,45% Matollar 403,70 5,49% Erm 120,75 1,64% Conreu herbaci 624,04 8,48% Conreu llenyós 27,43 0,37%

Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever) Usos i cobertes del sòl Ha % Urbà dens 1075,15 ha 14,59% Urbanització 81,03 ha 1,10% Zones industrials i comercials 264,13 ha 3,58% Platges 0,00% Massa forestal espessa 656,96 ha 8,92% Massa forestal esclarissada 2877,51 ha 39,05% Matollar 1746,82 ha 23,71% Erm 431,68 ha 5,86% Conreu herbaci 223,26 ha 3,03% Conreu llenyós 12,45 ha 0,17%