Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort

 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació. 

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

Bombers, ADF’s i administracions es preparen per a la campanya d’estiu de prevenció i control d’incendis forestals

 

El 52,5% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar que aquest estiu les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat i les administracions s’han reunit per acordar un protocol de coordinació que els permeti actuar d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i optimitzar recursos materials i humans.

A la reunió, celebrada a Cabrera de Mar, van assistir-hi comandaments de la regió metropolitana nord de bombers, el cap de comarca dels agents rurals, la unitat de medi ambient dels mossos d’esquadra, representants de l’oficina de prevenció d’incendis de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, de les 10 Agrupacions de Defensa Forestal i de la Federació d’ADF’s.

Durant aquest estiu, els bombers tindran actius 3 parcs de professionals per cobrir les possibles incidències: Santa Coloma, Mataró i Pineda de Mar; i 3 parcs de voluntaris: Arenys de Mar, Malgrat de Mar i Tordera.

Des de la Diputació de Barcelona s’activen 8 rutes de vigilància i control d’incendis per a les quals s’han contractat 19 persones.

A més, les ADF: Alt Maresme, Teià, Burriac, Òrrius, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vallalta, La Conreria, Serralada Montalt i Serralada de Marina destinaran 277 voluntaris a la campanya 2012 de prevenció i control d’incendis a la comarca.

22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat

 


El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.


El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.

Reunió de treball per avançar en la lluita contra el Tomicus

 

El Consell Comarcal ha convocat el regidors i tècnics de medi ambient municipals, tècnics dels Parcs i ADF’s a una reunió de treball en la qual s’exposaran els darrers treballs realitzats per delimitar les zones de bosc afectades per plagues, en concret la imatge aèria captada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.

Les dades d´aquest vol han de ser ara contrastades a camp: comprovar que l’afectació és per Tomicus i la georeferenciació dels polígons afectats.  

Data: 2016-09-30

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)

Operatiu estiuenc de prevenció i control d’incendis forestals al Maresme

 

Un any més els agents implicats en la prevenció i control d’incendis forestals treballaran de forma coordinada per minimitzar-ne el risc i, si és el cas, actuar amb celeritat en la seva extinció. Ahir es va fer la reunió de coordinació i actualització dels protocols d’actuació. Es demana la col·laboració ciutadana extremant les mesures de prevenció especialment en dates tant assenyalades com la Revetlla de Sant Joan. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada com una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal. Les ADF i els bombers han muntat un operatiu especial per a la nit del 23 al 24 de juny

 

Ahir al vespre va tenir lloc la reunió de coordinació dels agents de seguretat que treballaran de forma coordinada per optimitzar recursos humans i materials en la lluita contra els incendis forestals. Hi van assistir representants del Cos de bombers, Agents rurals, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, 9 ADF de 34 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, la Diputació i el Consell Comarcal. 

La seva missió serà preservar de les flames 36.000 hectàrees de terreny forestal. En el cas del Maresme, l’extensió de massa vegetal fa que 20 poblacions de la comarca estiguin catalogades com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades.

Justament les temperatures registrades les darreres setmanes fan preveure una campanya 2017 “curta, però intensa” amb el risc afegit de l’increment de materia combustible als boscos (fusta i pins morts per la propagació de la plaga de Tomicus).

Actuacions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme 2003

Actuacions incloses per l’ACA dins el Pla de Manteniment de Rieres del Maresme per al 2003: Torrent de Valldemaniu a Pineda de Mar (1.629,56€)
-Riera de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta (16.821,55€)
-Torrent Sintres Alella (2.825, 33€)
-Coll de Vedrans a Alella (2.249,36€)
-Torrent del Cementiri a Alella (559,75€)
-Torrent de Canyamars a Dosrius (565,14€)
-Riera d’en Font a Montgat (6.909,39€)
-Riera d’Argentona a Cabrera de Mar (15.470,14€)
-Torrent del Molí a Cabrera de Mar (2.249,36€)
-Riera de Cabrera a Cabrera de Mar (7.261,59€)
-Torrent de Maniu a Cabrera de Mar (2.618,62€)
-Rial de Bareu a Arenys de Mar (848,95€)
-Rial Llarg a Arenys de Mar (646,72€)
-Rial del Sepí a Arenys de Mar (1.951,20€)
-Rial de la Planeta a Arenys de Mar (460,36€)
-Torrent de Can Gili a Tiana (2.009,17€)
-Riera de Vallalta a Sant Pol de Mar (25.501,16€)
-Rial Horta de les Flors a Canet de Mar (1.595,74€)
-Riera de Targa a Vilassar de Mar (2.140,31€)
-Torrent Font d’en Colomer a Vilassar de Mar (1288,95€)
-Torrent de Ca l’Olla a Vilassar de Mar (1.255,47€)
-Torrent de Mas Mora a Tordera (8.512,58€)
-Torrent de Sant Daniel a Tordera (8.623,01€)
-Torrent de Sant Berger-psg Castanyer-riera a Teià (737,62€)
-Riera de Teià-autopista NII a Teià (2.696,06€)
-Riera de Teià (casc urbà-autopista NII) a Teià (3.577,20€)
-Riera de Capaspre a Calella (10.359,90€)
-Torrent d’en Lari a Calella (1.288,60€)
-Rec Viver (tram 1) a Palafolls (1.763,25€)
-Rec Viver (tram 2) a Palafolls (1.128,27€)
-Riera de Sant Genís-Can Borrell (tram 2) a Palafolls (935,01 €)
-Riera de Sant Genís (tram 1) a Palafolls (1.208,11€)
-Torrent Amell a Premià de Mar (809,95€)
-Torrent Castell a Premià de Mar (1.411,11€)
-Torrent de la Santa a Vilassar de Mar (601,51€)
-Riera de Cabrils a Vilassar de Mar (5.087,05€)
-Riera de Cabrils a Cabrils (6.653,46€)
-Torrent de Can Xica a Cabrils (1.301,65€)
-Torrent de Llongueres a Cabrils (1.561,72€)
-Torrent de Can Cabot a Cabrils (644,03€)
-Torrent Xaret a Cabrils (1.068,91€)
-Torrent Roldós a Cabrils (3.264,30€)
-Riera de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Montalt (2.567,54€)
-Riera de Palafolls a Malgrat de Mar (3.007,55€)
-Riera de la Figuera Major a Mataró (4.272,34€)
-Torrent de les Valls a Mataró (1.757,94€)
-Riera d’Argentona (riab Mataró) a Mataró (15.470,14€)
-Torrent Moragues a Premià de Dalt (1.003,55€)
-Torrent Castells (principal) a Premià de Dalt (1.072,57€)
-Torrent Castells (passada l’autopista) a Premià de Dalt (1.118,12€)
-Torrent Malet a Premià de Dalt (1.224,41€)
-Torrent Santa Anna a Premià de Dalt (1.162,30€)
-Riera de Teià a El Masnou (3.627,69€) Total: 196.447,31€