Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.

Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.

El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.

Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.

L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.

Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea  de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.

Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual Usos i cobertes del sòl Ha % Urbà dens 191,44 2,60% Urbanització 491,24 6,68% Zones industrials i comercials 277,83 3,78% Platges 0,10 0,00% Massa forestal espessa 4966,09 67,51% Massa forestal esclarissada 253,65 3,45% Matollar 403,70 5,49% Erm 120,75 1,64% Conreu herbaci 624,04 8,48% Conreu llenyós 27,43 0,37%

Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever) Usos i cobertes del sòl Ha % Urbà dens 1075,15 ha 14,59% Urbanització 81,03 ha 1,10% Zones industrials i comercials 264,13 ha 3,58% Platges 0,00% Massa forestal espessa 656,96 ha 8,92% Massa forestal esclarissada 2877,51 ha 39,05% Matollar 1746,82 ha 23,71% Erm 431,68 ha 5,86% Conreu herbaci 223,26 ha 3,03% Conreu llenyós 12,45 ha 0,17%

 

Un any més els agents implicats en la prevenció i control d’incendis forestals treballaran de forma coordinada per minimitzar-ne el risc i, si és el cas, actuar amb celeritat en la seva extinció. Ahir es va fer la reunió de coordinació i actualització dels protocols d’actuació. Es demana la col·laboració ciutadana extremant les mesures de prevenció especialment en dates tant assenyalades com la Revetlla de Sant Joan. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada com una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal. Les ADF i els bombers han muntat un operatiu especial per a la nit del 23 al 24 de juny

 

Ahir al vespre va tenir lloc la reunió de coordinació dels agents de seguretat que treballaran de forma coordinada per optimitzar recursos humans i materials en la lluita contra els incendis forestals. Hi van assistir representants del Cos de bombers, Agents rurals, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, 9 ADF de 34 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, la Diputació i el Consell Comarcal. 

La seva missió serà preservar de les flames 36.000 hectàrees de terreny forestal. En el cas del Maresme, l’extensió de massa vegetal fa que 20 poblacions de la comarca estiguin catalogades com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades.

Justament les temperatures registrades les darreres setmanes fan preveure una campanya 2017 “curta, però intensa” amb el risc afegit de l’increment de materia combustible als boscos (fusta i pins morts per la propagació de la plaga de Tomicus).

 

El Consell Comarcal del Maresme va anunciar ahir al Consell d’Alcaldes i al Ple de la Corporació la propera creació de l’agència de boscos del Maresme que tindrà com a principal objectiu impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.

El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l’aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d’incendis forestals. Davant d’aquesta situació que afecta a tots els municipis del Maresme, el Consell Comarcal ha endegat dues línies d’actuació. La primera és intentar frenar la propagació de la plaga de Tomicus i la segona avançar cap a una gestió forestal sostenible definint territorialment el model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals que, segons l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat el gener de 2017, apunta a un augment de les temperatures amb onades de calor crítiques. Les dues línies de treball són complementàries i executables en el temps. Pel que fa a la primera, el Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de Zona d’Urgència dels Boscos del Maresme i, en els propers dies, mantindrà una reunió amb la Diputació de Barcelona per demanar més ajuts en la neteja dels arbres morts. Paral·lelament està treballant en la creació de l’Agència de Boscos del Maresme que té com a objectiu impulsar el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris),  facilitar la gestió conjunta dels boscos, impulsar la contractació agregada dels treballs forestals, facilitar suport tècnic als ajuntaments i generar un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs.  Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada (4.500 propietaris), l’Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s’associïn. 

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

 

El govern del Consell Comarcal presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos del Maresme amb coberta vegetal de pi pinyer. “La ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida” ha dit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa qui ha afegit que cal destinar-hi més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.

Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.

El seu impacte, més enllà de l’ambiental, porta danys associats com l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.

Aquests temes seran tractats demà a la jornada sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme” que ha organitzat el Consell Comarcal.  Prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant i continuarà canviant el paisatge maresmenc i quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes.

150 electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals, professors…  assistiran a la Jornada que es farà a Sant Vicenç de Montalt.