El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.

En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.

Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.

Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.

Sessió informativa sobre la plaga del Bernat Marbrejat al Maresme

El Consell comarcal del Maresme, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), ha organitzat una sessió per informar els ajuntaments sobre la plaga de l’Halymorpha halys, conegut popularment com a Bernat Marbrejat.

Aquest insecte, de procedència asiàtica, es va detectar per primera vegada a Girona l’any 2016 i actualment es troba present a gairebé tota la geografia catalana.

Tot i que és totalment inofensiu per a les persones i animals domèstics, pot causar danys molt greus als cultius i als parcs i jardins.

La seva detecció al Maresme obliga a activar protocols de monitoratge de l’insecte i establir mesures per frenar la seva propagació.

Les pautes a seguir s’explicaran a les regidories de Medi Ambient i Parcs i Jardins a la reunió telemàtica programada per al dimarts 28 de març a les 12h.

Les inscripcions s’han de fer mitjançant AQUEST FORMULARI

El Consell Comarcal del Maresme reclama la tramitació urgent de les actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera

El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.

El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.

El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.

La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.

És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.

D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

DOCUMENT:

MOCIÓ PER LA TRAMITACIÓ URGENT DE LES ACTUACIONS NECESSÀRIES PER FER FRONT A LA SITUACIÓ DE SEQUERA

Es constitueix el Comitè científic que avalarà les estratègies en emergència climàtica al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..

El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.

De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.

Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.

El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.

L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

El Ple aprova l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.

Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.

Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós que cerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.

les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.

Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.

DOCUMENT

Resum de l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició energètica i adaptació climàtica. Accions per un Maresme amb futur.

El Consell Comarcal del Maresme aportarà suport empresarial i mediambiental al Saló Internacional Nàutic que se celebrarà a Mataró el mes de maig

El Consell Comarcal del Maresme dona suport i participarà activament en el Saló Internacional Nàutic de Catalunya que se celebrarà al Port de Mataró del 17 al 19 de maig. L’objectiu és que aquest esdeveniment sigui un revulsiu per a la promoció de l’economia blava a la comarca, impulsi la cultura d’iniciació a la nàutica al Maresme i serveixi per avançar en la sostenibilitat i la preservació del medi marí.

Concebut com a espai de trobada i celebració de la cultura marítima, el Saló Internacional Nàutic
de Catalunya es perfila, més enllà de la mera exhibició d’embarcacions, com un epicentre d’intercanvi de coneixements, innovació i oportunitats de negoci. És en aquests darrers aspectes que el Consell Comarcal considera que cal aprofitar sinèrgies i posicionar el Maresme com a comarca potenciadora del talent, impulsora de la innovació i la sostenibilitat i generadora d’oportunitats de negoci a l’entorn de les activitats marítimes. Tot plegat, una oportunitat per dinamitzar l’economia maresmenca des d’una perspectiva sostenible.

El Saló Internacional Nàutic que, per primera vegada se celebrarà a Mataró, ocuparà 8.000m2 del Port de Mataró. Preveu, a més de carpes d’expositors, un espai destinat a la gastronomia i un altre on es desenvoluparan xerrades i contactes entre el sector.

El Consell Comarcal assessorarà les empreses i persones emprenedores que vulguin desenvolupar el seu negoci a l’entorn de les activitats nàutiques i també oferirà xerrades sobre els impactes ambientals dels vaixells i la necessitat de preservar i tenir cura de la biodiversitat marina.

Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham Jaadi Día, responsables de l'empresa Salincat S.L

Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham J. Díaz, responsables de l’empresa Salincat S.L

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

El Consell Comarcal del Maresme aposta pel “carsharing” i comença a renovar la seva flota de vehicles

El Consell Comarcal del Maresme comença avui a utilitzar la mobilitat elèctrica amb la incorporació de 2 vehicles de cotxe compartit. El contracte subscrit amb la cooperativa Som mobilitat facilita que els turismes que farà servir la plantilla del CCM per als seus desplaçaments laborals (de dilluns a divendres de 8h a 15h) puguin ser utilitzats també per la ciutadania fora d’aquest horari.

El Consell Comarcal del Maresme dona així un nou pas cap a la mobilitat sostenible i la reducció de vehicles contaminants al nostres carrers i carreteres. A més, incorpora la filosofia de l’economia col·laborativa que optimitza els recursos avançant cap a la protecció mediambiental.

L’acord amb Som mobilitat té una vigència d’1 any, període en el qual s’avaluarà aquesta modalitat de cotxe compartit i es valorarà la seva ampliació en la progressiva renovació de la flota de vehicles comarcals composada per 9 turismes amb matriculacions superiors als 10 anys.

Seguint el model que ja està funcionant en diversos municipis, els vehicles que utilitzarà el personal del Consell Comarcal del Maresme podran ser reservats també per la ciutadania. Per accedir-hi, cal fer-se soci/a de la cooperativa Som Mobilitat amb una aportació inicial única de 10€ i registrar-se al servei de “carsharing”. Som Mobilitat explica aquí el funcionament del servei de lloguer de vehicles elèctrics.

El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

34 mesures per l’adaptació del Maresme al Canvi Climàtic

El Comitè Científic, que ha estat treballant els darrers mesos en les estratègies i actuacions que s’haurien de dur a terme al Maresme per crear un territori resilient i sostenible, presentarà els primers resultats el proper divendres, 6 de maig. Es concreten en 34 mesures i un total de 165 accions.

La presentació es farà en el marc de la jornada organitzada pel Consell Comarcal sota el títol de “Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara?. A més d’explicar les conclusions científiques i el procés que a partir d’ara endegarà la Mesa de Treball per l’Adaptació al Canvi Climàtic del Maresme (METACC), hi haurà ponències sobre diferents àmbits que situen el Maresme com a comarca molt vulnerable a l’emergència climàtica.

PROGRAMA

Divendres 6 de maig al Centre Cívic Cabot i Barba de Mataró

10h.- Benvinguda a càrrec de Montserrat Garrido, consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

10.10h.- Procés de la METACC, a càrrec de Jordi Bonet, tècnic de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

10.30h.- Ponències del Comitè Científic

Mireia Banqué, experta en resiliència de boscos (CREAF)

11.00h.- Pausa-cafè

11.30h.- Ponències del Comitè Científic

Albert Folch, expert en hidrologia subterrània (UPC-CSIC)

12.00h.- Presentació dels resultats de la primera fase
Annelies Broekman, investigadora de Canvi Climàtic i Governança i portaveu del Comitè Científic

12.15h Debat

En acabar la jornada (a l’entorn de les 13.00h) s’atendrà els mitjans de comunicació que estiguin interessats.


Us podeu descarregar el CARTELL I PROGRAMA DE LA JORNADA en aquest enllaç