Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres, cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairen ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant a la comarca.
El Consell Comarcal del Maresme comença avui a utilitzar la mobilitat elèctrica amb la incorporació de 2 vehicles de cotxe compartit. El contracte subscrit amb la cooperativa Som mobilitat facilita que els turismes que farà servir la plantilla del CCM per als seus desplaçaments laborals (de dilluns a divendres de 8h a 15h) puguin ser utilitzats també per la ciutadania fora d’aquest horari.
El Consell Comarcal del Maresme dona així un nou pas cap a la mobilitat sostenible i la reducció de vehicles contaminants al nostres carrers i carreteres. A més, incorpora la filosofia de l’economia col·laborativa que optimitza els recursos avançant cap a la protecció mediambiental.
L’acord amb Som mobilitat té una vigència d’1 any, període en el qual s’avaluarà aquesta modalitat de cotxe compartit i es valorarà la seva ampliació en la progressiva renovació de la flota de vehicles comarcals composada per 9 turismes amb matriculacions superiors als 10 anys.
Seguint el model que ja està funcionant en diversos municipis, els vehicles que utilitzarà el personal del Consell Comarcal del Maresme podran ser reservats també per la ciutadania. Per accedir-hi, cal fer-se soci/a de la cooperativa Som Mobilitat amb una aportació inicial única de 10€ i registrar-se al servei de “carsharing”. Som Mobilitat explica aquí el funcionament del servei de lloguer de vehicles elèctrics.
Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.
El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.
Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.
Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.
Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.
El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).
La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic
El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.
La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.
La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.
La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.
Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.
Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.
Una de les conseqüències més clares de l’escalfament de la Terra és la pujada del nivell del mar. Municipis a primera línia de costa, com Mataró, es veuran directament afectats.
En aquesta sessió, a partir d’aportacions d’expertes, es posarà sobre la taula el futur d’infraestructures com el Passeig Marítim o la línia de tren, demantenir la sorra a la platja i dels necessaris canvis en el dia a dia mataroní.
Intervindran Oriol Bassa i Joan Manel Riera
Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró
Data: 27 de gener a les 19h
Lloc: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró
Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.
Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”
Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.
Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.
La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:
– Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.
– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.
– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.
– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.
Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.
Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.
Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors.
Jordi Bonet
Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme
El projecte presentat per l’Àrea de Projectes Estratègics i Europeus del Consell Comarcal del Maresme en el marc del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023 rebrà una dotació de 3 milions d’euros. El projecte impulsa l’obertura de nous recorreguts en bicicleta fomentant la mobilitat sostenible del territori.
El nou traçat té com a eix principal la incorporació de la comarca a la xarxa EuroVelo que, actualment, connecta el continent europeu a partir de 17 rutes ciclistes. Una d’aquestes rutes -la número 8- és la Mediterrània i uneix Cadis amb Atenes i Xipre. Al seu pas per Catalunya, es troben alguns trams sense definir. Amb l’ajut dels fons europeus es vol perllongar el recorregut de la ruta al llarg de la costa del Maresme.
L’eix principal està en execució per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la pacificació de la N-II, i la inversió que farà el Consell Comarcal complementarà aquest eix principal amb els eixos transversals que uneixen els
territoris d’interior amb els de costa.
El projecte, però, va més enllà del circuit EuroVelo ja que vol contribuir a generar un turisme més sostenible a la comarca i impulsa la transformació de la mobilitat del Maresme aprofitant les oportunitats generades a partir de la supressió del peatge de la C32 i dels projectes de pacificació de la N-II.
A més, promou “l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur”, recentment aprovada pel Consell Comarcal, que té com objectiu principal mitigar els efectes del canvi climàtic fomentant la reducció energètica provinent de combustibles fòssils i la transició cap a energies verdes. A més, coincideix amb els objectius que proposa, en matèria de planificació turística, el desplegament del Pla Estratègic de
Turisme del Maresme aprovat l’any passat pel Consorci de Promoció Turística.
En aquest marc, planteja actuacions en camins, rieres, platges i boscos. Espais que donen identitat pròpia al Maresme i que cal preservar des d’una visió respectuosa amb el medi ambient i que tingui en compte les vulnerabilitats del territori davant la situació d’emergència climàtica.
En concret, el Projecte contempla un total de 20 actuacions dins de 4 eixos programàtics (Transició verda i sostenible, Millora de l’eficiència energètica, Transició digital i Competitivitat) que es desenvoluparan en els tres propers anys.
Ahir es va inaugurar la Fira de Calella i l’Alt Maresme i en aquesta 41 edició el Consell Comarcal del Maresme hi és present amb dos estands. D’una banda, es facilita informació als visitants sobre els ajuts Next Generation destinats a la rehabilitació energètica dels edificis i de l’altra, s’informa dels serveis comarcals relacionats amb medi ambient, amb una especial atenció al canvi climàtic i les línies d’actuació previstes per mitigar els seus efectes al Maresme.
Pel que fa a l’estand sobre les ajudes Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels edificis, es fa conjuntament amb la delegació del Maresme del Col·legi d’Arquitectes i la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró.
L’objectiu és facilitar informació a tots els visitants sobre l’oportunitat que ofereixen aquests fons econòmics europeus per millorar els edificis en clau energètica i sobre tots els recursos que tenen al seu abast per tramitar-los.
Com és habitual, la Fira de Calella i l’Alt Maresme està instal·lada al Passeig de Manuel Puigvert de Calella i mantindrà les seves portes obertes fins al 25 de setembre
L’horari de divendres i dissabte és d’11h a 14.30h i de 17h a 22h i el diumenge es podrà visitar entre les 11 i les 14.30h i de 17h a 21h.
Sortid familiar, vivencial i participativa a les platges del Varador i El Callao per descobrir els valors naturals que amaguen les platges i com ho fan els èssers vius per sobreviure en un medi tant inhòspit.
Es cercaran petits tresors i es donarà un cop d’ull a les infraestructures de primera línia de mar, com ara els espigons. S’explicarà, a més, tota la dinàmica litoral i la pèrdua de sorra a la platja.
Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró
Data: dissabte 5 de febrer a les 11h
Inscripcions: Cal inscripció prèvia. Correu electrònic: casacapell@ajmataro.cat // Telèfon: 93 795 54 05
Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.
Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”
Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.
Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.
La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:
– Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.
– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.
– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.
– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.
Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.
Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.
Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors.
Jordi Bonet
Tècnic en Canvi Climàtic del CCM
