El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, ha elaborat el Mapa d’hàbits per a aplicació local de solucions basades en la Natura (SbN), una eina interactiva que facilita als ajuntaments donar resposta a diferents problemàtiques relacionades amb la gestió territorial i urbana a partir d’accions basades en els principis de la natura i de l’ecosistema. Aquests processos s’enfoquen a promoure els valors naturals d’un indret com a peça clau en la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
El mapa estableix les àrees del Maresme susceptibles d’aplicació de les SbN a partir de la delimitació d’espais de titularitat pública, amb risc d’inundabilitat o que es troben en un àmbit d’influència, delimitat per una franja de 100 metres, d’algun dels dos criteris anteriors.
Sota aquestes premisses, identifica i localitza en cada terme municipal el tipus de vegetació, analitza el seu potencial per a la conservació de la biodiversitat i especifica si hi ha hàbitats amenaçats. A més, identifica els espais que tenen vegetació d’interès, el grau de biodiversitat vegetal, la seva fragilitat, si es troben amenaçats i el seu valor global d’interès.
La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha explicat que aquesta eina facilita als ajuntaments avançar en la seva planificació urbanística cap al verd urbà creant espais que potenciïn el benestar de la ciutadania i que segueixin les directrius de la normativa europea de Restauració de la Natura.
Avui s’ha fet a Can Palauet una formació adreçada a personal tècnic dels ajuntaments de la comarca sobre la utilització d’aquesta nova eina.
El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.
La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.
La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.
La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.
Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.
Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.
El Consell Comarcal recupera el lideratge i promou una Taula interadministrativa per marcar una línia d’acció conjunta en la protecció del litoral maresmenc. La proposta presentada avui al Consell d’Alcaldies ha estat acceptada i en les properes setmanes es constituirà aquest foro de debat.
El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat la necessitat de recuperar la unitat i superar les “actuacions tàctiques en moments puntuals” que van a remolc dels diferents episodis climàtics i dels danys que aquests provoquen. Ha afegit que quan el Maresme parla de litoral no es refereix només a platges, “el litoral és la columna vertebral de la comarca i el cordó umbilical entre municipis” ja que afecta a serveis essencials com la via del tren, passejos marítims, la carretera o el sanejament.
El punt de partida serà la preservació del litoral amb actuacions a llarg termini, però sempre mantenint la idiosincràsia de cada municipi. De fet, tots els estudis i prospeccions fetes en els darrers anys han deixat constància que les problemàtiques són diferents al Maresme Nord i al Maresme Sud.
La nova Taula del litoral que es constituirà les properes setmanes recuperarà tots els treballs tècnics que s’han realitzat els darrers anys i, a diferència dels organismes de debat creats en mandats anteriors, incorporarà els municipis de muntanya ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental.
El Consell Comarcal del Maresme dona suport i participarà activament en el Saló Internacional Nàutic de Catalunya que se celebrarà al Port de Mataró del 17 al 19 de maig. L’objectiu és que aquest esdeveniment sigui un revulsiu per a la promoció de l’economia blava a la comarca, impulsi la cultura d’iniciació a la nàutica al Maresme i serveixi per avançar en la sostenibilitat i la preservació del medi marí.
Concebut com a espai de trobada i celebració de la cultura marítima, el Saló Internacional Nàutic de Catalunya es perfila, més enllà de la mera exhibició d’embarcacions, com un epicentre d’intercanvi de coneixements, innovació i oportunitats de negoci. És en aquests darrers aspectes que el Consell Comarcal considera que cal aprofitar sinèrgies i posicionar el Maresme com a comarca potenciadora del talent, impulsora de la innovació i la sostenibilitat i generadora d’oportunitats de negoci a l’entorn de les activitats marítimes. Tot plegat, una oportunitat per dinamitzar l’economia maresmenca des d’una perspectiva sostenible.
El Saló Internacional Nàutic que, per primera vegada se celebrarà a Mataró, ocuparà 8.000m2 del Port de Mataró. Preveu, a més de carpes d’expositors, un espai destinat a la gastronomia i un altre on es desenvoluparan xerrades i contactes entre el sector.
El Consell Comarcal assessorarà les empreses i persones emprenedores que vulguin desenvolupar el seu negoci a l’entorn de les activitats nàutiques i també oferirà xerrades sobre els impactes ambientals dels vaixells i la necessitat de preservar i tenir cura de la biodiversitat marina.
Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham J. Díaz, responsables de l’empresa Salincat S.L
El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.
El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.
Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.
El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.
La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.
És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.
D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.
Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.
Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.
Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.
El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.
La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.
El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.
La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.
De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.
En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”
Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.
Abastament en alta
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.
Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.
Sanejament en alta
La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Abastament i sanejament en baixa
El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.
Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.
La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.
Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.
Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.
El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.
La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.
La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.
Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.
Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), dimarts 27 de juny es farà una jornada-taller de debat a Sant Pol de Mar per parlar sobre la biomassa forestal de Km0.
La sessió, emmarcada en el projecte BCN Smart Rural, se celebrarà a la Sala Ainaud Lasarte (Plaça de la Vila,1) a les 11h.
La jornada va adreçada a representants d’empreses i propietaris forestals, empreses mantenidores i executores de calderes de biomassa, enginyeries de biomassa representants i tècnics/ques municipals i comarcals relacionats amb la cadena de la biomassa.
És una sessió en què es promourà el debat obert a l’entorn de la gestió de les xarxes de calor en biomassa de les instal·lacions públiques, com reproduir noves iniciatives de bioeconomia local, conèixer quins serveis, recolzament o informació necessita el personoal tècnic municipal o la societat en general, i com enfocar una estratègia de comunicació beneficiosa per tot el sector forestal.
Aquesta activitat està finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.
Les persones interessades han de confirmar l’assistència al correu: biomassa@ctfc.catabans del dia 26 de juny.
Finalitza el curs escolar i, amb ell, el cicle de xerrades sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat del Maresme que ha ofert el Consell Comarcal amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat sobre la realitat climàtica i els canvis que podem introduir en el nostre dia a dia per tal de mitiga i adaptar-nos a la nova realitat.
En total s’han fet més de 50 xerrades a una vintena d’instituts de 13 municipis maresmencs (Argentona, Cabrils, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) arribant a 1.620 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. L’edat dels participants se situa entre els 15 i els 18 anys, una etapa òptima per forjar un criteri propi i una visió més profunda dels conceptes. Així mateix, els i les adolescents es consciencien del que significa implicar-se en el seu municipi i esdevenir agents actius en la lluita contra el canvi climàtic des d’una escala local.
A les sessions, que han tingut una durada d’una hora i mitja, s’ha parlat de l’efecte hivernacle, del canvi climàtic a nivell global i a escala local i de les actuacions a emprendre per frenar l’escalfament global. La dinàmica ha estat força participativa promovent el debat i contrastant diferents punts de vista.
Els instituts on s’han impartit les xerrades han valorat amb un 4,3 sobre 5 aquesta activitat i el 100% han expressat la seva voluntat de tornar-la a demanar el curs vinent. De fet, tots els centres que van participar el curs 2021-2022 han repetit experiència i 7 instituts han participat per primera vegada.
Des del Consell Comarcal del Maresme també es fa una valoració positiva tota vegada que els centres docents i l’alumnat cada vegada esta estan més sensiblitzats i s’impliquen més en la preservació del medi natural i en el foment de pràctiques que ajudin a reduir la nostra emprenta ecològica.
El Consell Comarcal del Maresme du a terme aquesta activitat amb el suport de SIMMAR.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
