Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal del Maresme opta a revalidar el segell Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme manté el seu compromís amb la sostenibilitat i aquest any també aspira a complir els requeriments del segell Biosphere i revalidar aquesta distinció.

Biosphere és un reconeixement als esforços sostenibles d’empreses, serveis i entitats públiques que contribueixen al compliment dels requisits i principis de sostenibilitat i millora contínua. Reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.

A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime Costa de Barcelona-Maresme.


El Consell Comaral del Maresme opta a revalidar el sello Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme mantiene su compromiso con la sostenibilidar y este añi también aspira a cumplir los requerimientos del sello Biosphere y revalidar esta distinción.

Biosphere es un reconocimiento a los esfuerzos sostenibles de empresas, servicios y entidades públicas que contribuyen al cumplimiento de los requisistos y principios de sostenibilidad y mejora contínua. Reconoce las buenas prácticas basadas en los 17 objetivos de desarrolo sostenible de la ONU integrados en la Agenda 2030 y promueve un turismo sostenible y respetuoso con el Planeta.

En la província de Barcelona se puso en marcha en 2017, momento en el cual la Diputación de Barcelona se distinguió a través de las marcas turísticas. De esta manera, las empresas del territorio pueden participar bajo su liderazgo. En la comarca, quién gestiona el certificado es el Consorci de Turisme Cosa de Barcelona-Maresme.

Dues ADF del Maresme guardonades a la XII edició dels premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona

  


Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció.


El premi aconseguit per l’ADF Burriac està dotat amb 8.000 euros. Aquesta entitat agrupa els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils. L’accèssit obtingut per l’ADF Teià té una dotació econòmica de 3.000 euros. Els premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal. El lliurament de distincions de l’edició d’aquest any es va fer dissabte passat al palau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat.

El CCM tracta prop de 2.300 embornals sifònics amb larvicides per evitar la propagació del mosquit tigre

 

El Consell Comarcal del Maresme ha finalitzat la primera fase de les actuacions previstes aquest estiu per intentar frenar la propagació del mosquit tigre. El servei comarcal de control de mosquits ha actuat a 19 municipis del Maresme. La segona fase començarà el 18 de juliol. Paral·lelament, s’ha iniciat la campanya de conscienciació ciutadana.

La proposta que el Consell Comarcal va fer als municipis d’actuar plegats en la lluita contra el mosquit tigre ha aconseguit l’adhesió de 19 poblacions del Maresme. En tots aquests municipis s’ha començat a actuar durant el mes de juny amb l’objectiu de frenar la propagació de l’insecte evitant la seva reproducció. En concret, s’ha actuat als embornals sifònics (embornals que retenen aigua) que són un dels llocs utilitzats habitualment pel mosquit tigre per la posta d’ous. El larvicida, com el seu nom indica, actua contra les larves impedint que es converteixin en mosquit adult.

 
Durant el mes de juny, el Consell Comarcal del Maresme, en col·laboració amb els tècnics municipals, ha localitzat els embornals sifònics i una empresa especialitzada, contractada pel CCM, els hi ha aplicat els grànuls de larvicida. En total s’han tractat 2.285 embornals situats en els municipis: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, El Masnou, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Tordera i Vilassar de Dalt.

Podeu veure el detall de les actuacions fetes a cada municipis, CLICANT AQUÍ

Els tècnics han calculat que perquè el tractament sigui efectiu i perduri durant els mesos en què les temperatures són més altes, cal fer tres intervencions. La primera ja ha finalitzat, la segona està previst que comenci el 18 de juliol i la tercera es podria fer efectiva durant el mes de setembre. El cost econòmic de la segona intervenció també serà assumida pel Consell Comarcal.

Xerrada informativa a Sant Iscle de Vallalta

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de tots. El Consell Comarcal i els ajuntaments estan actuant en els espais públics, però cal comptar amb la complicitat dels ciutadans. A les terrasses, als balcons, als patis i i als jardins particulars també hi ha objectes i espais on s’acumula aigua i són susceptibles de convertir-se en lloc de posta d’ous de mosquit tigre. El CCM ha activat un espai a la web corporativa on s’informa als ciutadans d’aquells punts sensibles amb els quals cal tenir cura: www.ccmaresme.cat

Per tal d’aconseguir una major sensibilització de la població, el servei comarcal de control de mosquits ofereix xerrades informatives sobre el mosquit tigre, com combatre’l, què fer en cas de picada…. i altres aspectes que sobre aquest tema preocupen a la població.

La primera xerrada que porta per títol: “El mosquit tigre, un veí molest” s’ha organitzat, en col·laboració amb l’ajuntament, a Sant Iscle de Vallalta. La xerrada es farà el proper divendres 8 de juliol a les 20.00h al Casal del Poble.

El CCM organitza una visita guiada a l’EDAR per alcaldes, regidors i tècnics de l’Alt Maresme

 
Alcaldes, regidors, consellers comarcals i tècnics municipals van visitar divendres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme Nord. La delegació, encapçalada pel conseller delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Valls,  van poder veure tant el procés de pretractament com el de depuració que se segueix a les noves instal·lacions.

L’EDAR del Maresme Nord, que va entrar en funcionament a finals de 2012, va completar el mapa de sanejament del Maresme permetent que els 30 municipis de la comarca disposin de depuració d’aigües residuals.

Divendres, el Consell Comarcal, com a ens gestor, va fer una visita guiada per les instal·lacions de Pretractament ( ubicades a l’Avinguda del Consolat del Mar de Pineda de Mar) i per l’EDAR (a la pedrera de Montpalau). Polítics i tècnics van veure tot el procés que se segueix per abocar les aigües residuals al mar amb totes les garanties mediambientals. Entre d’altres, van assistir l’alcalde de Pineda de Mar Xavier Amor, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i l’alcalde de Santa Susanna Joan Campolier; així com els consellers i conselleres comarcals Diego Sánchez, Neus Serra, Carlos Fernández, Albert Torrent, Alfons Molons, Jaume Borrell, Isabel Roig i Xavier Serra. També van assistir-hi representants de diverses associacions de veïns

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord,  que  tracta l’aigua residual d’una població equivalent de 200.000 habitants, està preparada per tractar un cabal màxim  de  54.000 m3 d’aigua al dia, tot i que aquest estiu no s’han superat els 35.000 m3 al dia. Aquesta planta té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera. En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 108 quilòmetres de col·lectors.

Taller Residu Zero i Furoshiki a Teià

El dissabte, 19 de desembre, s’impartirà a Teià un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.

Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Teià”.

És gratuïta i tindrà lloc al Casal d’avis de Ca la Cecilia de Teià entre les 11h i les 12.30h.

La qualitat de les aigües de bany del Maresme és excel·lent

 

El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.

Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.

Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.

Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.

COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí

Xerrada: Conseqüències del Canvi Climàtic al Maresme

 


La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i, a l’hora, una de les més vulnerables segons apunten totes les prediccions i models científics. Tè una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Des del Consell Comarcal del Maresme volem contribuir a crear una nova cultura respectuosa amb el medi i que les noves generacions creixin sent conscients que els recursos són limitats i que hem d’avançar en sinèrgia amb l’entorn i el planeta.


Amb aquesta finalitat oferim als centres docents la conferència gratuïta:


Conseqüències del Canvi Climàtic al Maresme


El contingut està adaptat a l’alumnat des de 1er d’ESO a 2n de Batxillerat


Podeu fer la sol·licitud en AQUEST FORMULARI


 

Jornada Tècnica: La Gestió Integral de les Rieres al Maresme

 


El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una jornada tècnica que es durà a terme el divendres 4 de juny a Alella per conèixer i debatre diferents aspectes relacionats amb la gestió integral de les rieres del Maresme. Els temes a l’entorn dels quals girarà la trobada són els fonaments hidrogeològics, naturals i legals; l’ordenació de les rieres i les tècniques de manteniment i restauració sostenibles. En l’organització d’aquesta jornada hi han col.laborat l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.
-S´entregarà certificat d´assistència
-Drets d´inscripció: Públic en general, 20 €. Estudiants, 10 €. Ingrés al compte de la Caixa nº 2100 0354 12 0200171712, prèvia inscripció telefònica.
-Places limitades per rigorós ordre de pagament.
-Informació i inscripcions: Tel. 93.750.98.63. (en hores d´oficina){.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

El Consell Comarcal fa un reconeixement a les empreses del Maresme pel seu esforç mediambiental

El Servei de Control d’Abocaments del Consell Comarcal del Maresme ha fet balanç dels seus 10 anys de funcionament i ha elaborat un estudi sobre la qualitat de l’aigua d’ús industrial que s’aboca al clavegueram. En aquests 10 anys s’ha aconseguit controlar el 100% del cabal d’aigua industrial potencialment contaminada i la totalitat de les empreses han ajustat el seu funcionament al Reglament d’aigües residuals. 


El Consell Comarcal del Maresme considera que la qualitat de les aigües de les nostres platges és bo gràcies a l’aplicació del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme, però també a la conscienciació mediambiental i a l’esforç econòmic que han fet les empreses del territori per implantar sistemes de depuració de les aigües que utilitzen en el seu procés industrial.

Al Maresme hi ha 211 empreses que fan servir aigüa en el seu procés industrial i que disposen d’alguna mena de tractament de les aigües residuals, tal i com s’ha pogut comprovar a les inspeccions que realitza el servei d’abocaments del CCM. Val a dir que en els 10 anys que porta funcionant aquest servei, s’han realitzat més de 2.800 inspeccions a empreses per sorpresa i s’han efectuat un total de 2.439 analítiques.

El sector industrial predominant al Maresme consumidor d’aigua (ja sigui de pou o de xarxa) és el del tint, estampació i acabats tèxtils amb 44 empreses (49%), li segueix el sector alimentari amb 13 emprees (14%), el químic i farmacèutic amb 9 empreses (10%), el tractament de superfícies amb 7 empreses (8%), els escorxadors amb 3 empreses (3%), la fabricació de pintures amb 2 empreses (2%) i un grup variat que agrupa bugaderies industrials, parcs aquàtics, foneries, lloguer de maquinària i grans instal·lacions de piscines que representaria el 14%. La resta d’empreses fins arribar a les 211 tenen un consum baix.

Per tal de poder determinar, la inversió econòmica que han realitzat les indústries maresmenques per adequar-se al Reglament regulador d’abocament d’aigües residuals, el CCM ha preparat un estudi en col·laboració amb 32 empreses i amb l’Associació d’Empresaris de Gènere de Punt de Mataró (ASEGEMA). L’objectiu era posar xifres a l’esforç empresarial en matèria mediambiental, una inversió que sovint queda ocult a la ciutadania.

De l’estudi es desprén que el sector químic i farmacèutic ha invertit 2.27 milions d’euros en sistemes de depuració d’aigua el que representa una mitjana de 379.300 euros per empresa. Els escorxadors han fer una inversió mitjana de 243.000 euros per empresa i el sector del tint i l’estampació 60.370 euros per empresa. La mitjana per al sector del tractaments de superfícies és de 59.750 euros. Aquestes xifres són només la inversió inicial, se li haurien de sumar les despeses de manteniment que generen els sistemes de depuració.

Quan el CCM va crear el servei de control d’abocaments, hi havia a la comarca un total de 293 empreses afectades, 10 anys després la xifra d’empreses d’ha reduït com a conseqüència d’una clara deslocalització cap a països on els costos de producció (salaris, preu del sòl i poca o nul·la regulació mediambiental dels processos industrials) són molt més baixos. A més, es corre el perill que la competència deslleial en l’àmbit del mediambient pugui provocar que tots els països relaxin les seves normes ambientals amb el propòsit de perpetuar el model competitiu actual.

Des del Consell Comarcal del Maresme es defensa la necessitat de mantenir una exigència estricta dels controls mediambientals i, a la vegada, un clar reconeixement a les empreses que el compleixen, tota vegada que la seva actuació no només dóna un valor afegit al producte final, sinó que també reverteix en un entorn més saludable i en la preservació de recursos no renovables.

 

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.