Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal s’adhereix a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus Mataró-Maresme

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat l’adhesió de l’administració comarcal a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de l’Escola Superior de Ciències Socials i d’Empresa de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme.

Aquesta Càtedra impulsa la recerca, la reflexió, la formació i la divulgació per avançar cap a un nou model econòmic i social del nostre territori, impulsant, entre d’altres, l’eliminació dels residus i l’aturada del consum continu dels recursos fins el seu exhauriment.

En un futur conveni s’establirà la col·laboració entre la Càtedra i el Consell Comarcal en l’àmbit de la promoció d’una economia circular i, especialment, en l’establiment d’un ens gestor comarcal del cicle integral de l’aigua que incorpori tant l’abastament com el sanejament.

L’establiment d’una gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal al Maresme forma part del Pla d’Actuació Comarcal.

Incendis Forestals a les Urbanitzacions. La informació és Protecció

{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.


EVITEU ELS INCENDIS No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.


PRENEU PRECAUCIONS Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.


EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció. SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments. SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin. SI L’INCENDI US SORPRÈN A camp obert Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes. Al cotxe Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat. Vora el mar Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua. PROTEGIU LA VOSTRA LLAR Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.

Escolars de Sant Vicenç de Montalt revegetaran la platja del municipi

 


El proper 26 de gener es realitzarà la segona fase de revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquest és un projecte que du a terme l’ajuntament del municipi conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme i que compta amb la col.laboració de la Federació Agrupació de Defensa Forestal (ADF)del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema.


Tal i com es va fer a la primera fase (el 31 de març de 2004), seran escolars del municipi els encarregats de dur a terme la revegetació. En aquesta ocasió, participaran 60 nens i nenes de l’escola Sant Jordi que, entre les 10:00h i les 11:30h i sota la direcció i supervisió de tècnics del Consell Comarcal, plantaran fenals de platja, fonoll marí i altres cinc espècies vegetals. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost de 2000 euros, es realitzarà al Passeig de Casa Riera i s’emmarca dins el programa Elymus de restauració i gestió sostenible de platges que està desenvolupant el Consell Comarcal del Maresme amb el suport de diversos Ajuntaments i ONG.

Els boscos d’alzines i pinedes del Maresme es transformaran en 30 anys en matollars

 

Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.

Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.

El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.

Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.

L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.

Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea  de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.

Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual

Usos i cobertes del sòl

Ha

%

Urbà dens

191,44

2,60%

Urbanització

491,24

6,68%

Zones industrials i comercials

277,83

3,78%

Platges

0,10

0,00%

Massa forestal espessa

4966,09

67,51%

Massa forestal esclarissada

253,65

3,45%

Matollar

403,70

5,49%

Erm

120,75

1,64%

Conreu herbaci

624,04

8,48%

Conreu llenyós

27,43

0,37%

 

Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever)

Usos i cobertes del sòl

Ha

%

Urbà dens

1075,15 ha

14,59%

Urbanització

81,03 ha

1,10%

Zones industrials i comercials

264,13 ha

3,58%

Platges

0,00%

Massa forestal espessa

656,96 ha

8,92%

Massa forestal esclarissada

2877,51 ha

39,05%

Matollar

1746,82 ha

23,71%

Erm

431,68 ha

5,86%

Conreu herbaci

223,26 ha

3,03%

Conreu llenyós

12,45 ha

0,17%

 

90 persones participaran a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà el proper divendres

 


La demanda ha superat l’oferta i s’ha hagut de tancar, abans de termini, la inscripció a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà divendres, 4 de juny, a Can Lleonart d’Alella. En total hi assistiran 90 persones, la major part de les quals són tècnics municipals i responsables de la secció de medi ambient dels Mossos d’Esquadra. La jornada, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, ha comptat amb la col.laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació. El Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i el regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella, Àlex Asensio, seran els encarregats d’inaugurar la jornada.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.{.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.



El Ple aprova l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.

Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.

Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós que cerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.

les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.

Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.

DOCUMENT

Resum de l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició energètica i adaptació climàtica. Accions per un Maresme amb futur.

Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient

El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.

Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.

El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.

Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.

#water2me #AiguaXmi

El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.

Aquest any 14 incendis han cremat més de 238 hectàrees forestals al Maresme

{+}  

{+}
El Maresme, una comarca que té una massa forestal que abasta el 55% del total de la seva superfície, ha patit entre l’1 de gener i el 15 de setembre de 2003 un total de 14 incendis que han devastat 238,628 hectàrees forestals. Una xifra que en els darrers 30 anys només ha estat superada per la superfície cremada el 1994 (555 hectàrees), el 1984 (1083 Ha), el 1979 (363 Ha) i el 1973 (441 Ha).


L’incendi més important ha estat el que va afectar els municipis de Tordera i Maçanet el passat 13 d’agost. Les flames van cremar un total de 933 hectàrees, 210 de les quals són del Maresme. També és destacable el foc que es va produir a Can Nogueres de Mayans (Dosrius) que va cremar 11  

Ha. i el de Mas Salvador (Calella) que va afectar 3,9 hectàrees. L’increment de la superfície cremada ha estat propiciada per les temperatures tan elevades que hem patit aquest estiu, amb temperatures mitjanes que han arribat a superar en 4 graus els valors normals per a l’època. A més, també ha estat un dels estius més secs dels darrers anys amb precipitacions molt poc destacables. Segons dades facilitades pel Servei de Meteorologia del Consell Comarcal, la precipitació al Maresme Sud durant els mesos de juny, juliol i agost ha estat de només 50 litres per metre quadrat davant els 304 que es van registrar l’any 2002. Pel que fa al Maresme Nord, la precipitació registrada ha estat de 57 litres/m2 davant els 185 de l’estiu passat. A banda dels grans incendis, durant aquest any també s’han detectat 34 conats que no van arribar a incendis forestals gràcies a la ràpida intervenció dels cossos de prevenció i extinció. A més a més, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els guardes de la Diputació han detectat 460 actuacions de risc, com ara infraccions de la  
normativa de prevenció d’incendis forestals , abocaments de residus i d’altres. Les ADF’s del Maresme En total al Maresme hi ha 12 ADF que actuen en 27 municipis de la comarca (tots menys Premià de Mar, El Masnou i Montgat) i en 7 municipis del Vallès Oriental. El territori que cobreixen és de 27.600 hectàrees forestals. El Consell Comarcal del Maresme ha donat suport a les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme a través de la Federació de les ADF del Maresme, que aplega totes les agrupacions de defensa forestal de la comarca. La federació ha permés millorar la coordinació, les comunicacions i l’equipament del personal voluntari i la millora de la seva eficàcia. Complementàriament el Consell Comarcal del Maresme participa en les ADF des de 1999 a través d’un enginyer de forests que s’encarrega de la direcció tècnica de la Federació de les ADF del Maresme. Aquest any, les ADF han disposat dels següents efectius: ADF Vilassar de Dalt {]}./ARXIUS/2008/fotos/adf2_.jpg{]} 14 voluntaris 1 vehicle autobomba 1 vehicle tot terreny 1 cuba d’extinció ADF La Conreria 66 voluntaris 1 vehicle autobomba 2 vehicles tot terreny ADF Serralada de Montalt 38 voluntaris 1 vehicle autobomba 1 cuba d’extinció ADF voluntaris 5 voluntaris ADF Alt Maresme 56 voluntaris {]}./ARXIUS/2008/fotos/adf1.gif{]} 2 vehicles autobomba 4 tot terrenys 1 cuba d’extinció ADF Burriac 24 voluntaris 1 vehicle autobomba ADF Serra de Marina 108 voluntaris 2 vehicles autobombas 1 vehicle tot terreny ADF Teià 25 voluntaris 1 vehicle autobomba 1 vehicle tot terreny 1 cuba d’extinció ADF Premià de Dalt 17 voluntaris 1 vehicle autobomba ADF Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta 6 voluntaris 1 vehicle autobomba ADF Canet de Mar ADF Tordera