Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Més popular

Escolars de Sant Vicenç de Montalt participen en una acció de restauració amb vegetació autòctona d’un tram de la platja

 


125 nens i nenes de l’escola Sant Jordi de Sant Vicenç de Montalt participaran el dimecres, 31 de març, en una acció de naturalització i restauració d’un tram de la platja. El projecte ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Maresme i està finançat per l’ajuntament de Sant Vicenç.


L’acció de revegetació es durà a terme davant del Passeig del Marquès de Casa Riera i consisteix en la resforestació d’un tram de 15 metres de llargada i 2 d’amplada. Els nens i nenes de l’escola Sant Jordi dividits en dos grups (un al matí i l’altre a la tarda) seran els encarregats de fer la plantada sota la direcció i supervisió dels tècnics del Consell Comarcal. Els treballs es realitzaran en horari escolar. En total es plantaran prop de 600 unitats de vegetació de platja. A més, la zona quedarà senyalitzada amb rotulació que informarà sobre el projecte i sobre les característiques de les especies vegetals plantades. Tot plegat té un pressupost de 4.262 euros. La vegetació a les platges és un element bàsic per a la protecció del medi natural, l’augment de la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. És un sistema que ja s’ha aplicat a d’altres punts de l’Estat i d’Europa. En el cas de la comarca del Maresme comptem amb tres experiències de restauració de zones vegetals a platges: Sant Pol (costat de Canet de Mar), Vilassar de Mar (entre el nucli urbà i el terme municipal de Premià de Mar) i Malgrat de Mar (platja de la Pomareda). Aquests indrets, però, ja tenien vegetació autòctona d’interès. L’experiència de Sant Vicenç de Montalt serà la primera que es durà a terme a la comarca pel que fa a restauració directa d’un espai nu de vegetació.

Caminada guiada de descoberta del patrimoni natural i el paisatge del Maresme

 

Diumenge és el Dia Mundial del Medi Ambient i el Consell Comarcal ho celebra convidant els maresmencs i maresmenques a una caminada de descoberta del patrimoni natural i el paisatge. De la mà del responsable d’Entorn Urbà i Medi Natural, Oriol Bassa, descobrirem senders amagats per arribar a Burriac des de la Font Picant d’Argentona.

Oriol Bassa ha organitzat una ruta d’unes 4 hores que permetrà descobrir l’alzinar mediterrani i les pinedes de pi pinyer, la seva gea, vegetació i fauna. Olors, gustos, textures… I en arribar a Burriac, farem la descoberta del paisatge… boscos, pobles, ciutats, mars… passat i present. 

La ruta serà comentada per l’enginyer de forests i naturalista Oriol Bassa.

Durada: 4 hores. Llargada: 6km anada i tornada
Dificultat: Fàcil. Mitjana (darrer tram)
Us recomanem portar roba i calçat còmode per caminar, gorra, aigua, esmorzar i crema solar.
No cal inscripcions. Activitat gratuïta.

Punt de trobada: a les 8:00h a la Font Picant d’Argentona

 

Data: 2016-06-05

Lloc: De la Font Picant (Argentona) al castell de Burriac

Adreça: 4 hores

El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat

El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.

En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.

És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.

Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.

A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.

El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  

























 
 


 


Bombers, ADF´s, agents rurals i mossos d´esquadra celebren un campus de coordinació i operativitat d´incendis forestals

Es preveu una primavera-estiu d’alt risc

 


Aquest cap de setmana, els coordinadors dels voluntaris que formen part de les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme i els comandaments dels bombers, dels agents rurals i dels mossos d´esquadra han celebrat un campus de coordinació i operativitat en la intervenció dels incendis forestals.

El campus, que ha tingut lloc al municipi de Vidrà (Osona) els dies 24 i 25 de març, ha estat valorat molt positivament per part dels 42 assistents, tota vegada que ha servit per abordar com actuar i com coordinar-se per sufocar mitjans i grans incendis forestals. Tots els indicis apunten que aquesta primavera-estiu, si no canvien les condicions meteorològiques, serà d´alt risc de focs. La sessió amb més interès va ser la del simulacre d´un gran incendi forestal a un punt de l´Alt Maresme, en les condicions ambientals més desfavorables (vent de ponent, temperatures altes, sequera acumulada….etc). El simulacre va estar conduit pels tècnics del GRAF de Bombers, i hi van col.laborar els agents rurals, mossos d’esquadra, caps de parc, àrea bàsica d’emergència i cap de regió de bombers, així com tots els coordinadors de les ADF del Maresme. Al campus es van presentar els Quaderns Tècnics per ADF referents a Operatiu, Mitjans i Recursos i Transmissions, elaborats pels serveis tècnics de les ADF i pel tècnic de riscos ambientals del CCM.

El paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana centren el curs dels Juliols de la UB a Alella

Les classes es faran del 7 al 11 de juliol a Can Lleonart i el termini de matriculació està obert des del 5 de maig a l'1 de juliol

Sinopsi
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.

Text
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.
El curs s'ha estructurat en quatre apartats: referents i experiències a regions vitivinícoles a la vora de grans ciutats; elements per posar en valor els paisatges de la vinya; conreus, aliments i pagesies en àrees metropolitanes; i iniciatives, decisions, esdevenedors per a Alella. Les classes es faran al Centre Cultural de Can Lleonart i es complementen amb visites sobre el terreny a indrets triats per poder gaudir intensament del paisatge alellenc – passejada per la vall de Rials, visita a les masies o la posta de sol des de les vinyes ecològiques de la DO Alella- i tasts de vins.
El període d'inscripció i de matriculació es va obrir el 5 de maig i finalitzarà 7 dies abans de l'inici del curs, l'1 de juliol. La inscripció i la matrícula poden formalitzar-se per tres vies diferents: per Internet a l'apartat “matriculació” del web www.ub.edu/juliols, per telèfon al 934035880 (de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 18.30h) i personalment a l'oficina d'atenció al públic situada al passadís annex al vestíbul central de l'Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Els interessats poden optar a dues modalitats de matrícula i reconeixement de crèdits: la del curs de 20 hores o la del curs de 30 hores. A la primera, el cost és de 155 euros si es formalitza fins al 13 de juny i de 185 si es fa a partir d'aquesta data. A la segona modalitat el preu oscil•la entre els 215 i els 260 euros, depenent de si es formalitza la matrícula abans o després del 13 de juny.

El curs està obert a totes les persones majors de 16 anys i tot l'alumnat que superi els requisits d'aprofitament obtindran un certificat susceptible de ser reconegut com a crèdits de lliure elecció de la UB i d'altres Universitats dels Païssos Catalans.

Per obtenir més informació podeu consultar podeu consultar els web www.alella.cat o www.ub.edu/juliols

Inauguració de la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a la Depuradora de Mataró

Divendres, 19 de gener a les 10h

El Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, inaugurarà divendres la Planta pilot d’aigua regenerada ubicada a la Depuradora de Mataró. La nova instal·lació, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme en cofinançament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dóna un tractament addicional a l’aigua ja depurada per tal de fer-la apta per a diferents usos.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, acompanyarà el conseller Mascort en la visita a les instal·lacions. També han confirmat la seva assistència altres autoritats, entre d’altres les diferents alcaldies dels municipis als quals dóna servei la depuradora de Mataró.

Ajuntaments, Generalitat i Consell Comarcal acorden realitzar la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona

 


Les administracions competents: Generalitat, ajuntaments i Consell Comarcal han sentat les bases per començar a treballar en l’elaboració de la Carta del Paisatge de la Riera d’Argentona, un estudi que haurà de determinar, a través d’un procés participatiu de tots els agents implicats, quines accions cal emprendre per tal de millorar qualitativament l’entorn d’aquest espai.


El Consell Comarcal del Maresme ha estat la seu on els alcaldes de’Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius i Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat han signat un conveni de col·laboració per impulsar la Carta de Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona. Es tracta d’elaborar un document que serveixi com a instrument de concertació d’estratègies entre els agents públics i privats amb l’objectiu de mantenir i millorar la qualitat del paisatge de la vall, tot harmonitzant els seus valors paisatgístics naturals, culturals i econòmics i fer-los compatibles amb un desenvolupament econòmic i social sostenible. El pressupost total per a l’elaboració de la Carta del Paisatge és de 30.000 euros, un 50% dels quals seran aportats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el 50% restant el finançarà el Consell Comarcal del Maresme.

Operatiu estiuenc de prevenció i control d’incendis forestals al Maresme

 

Un any més els agents implicats en la prevenció i control d’incendis forestals treballaran de forma coordinada per minimitzar-ne el risc i, si és el cas, actuar amb celeritat en la seva extinció. Ahir es va fer la reunió de coordinació i actualització dels protocols d’actuació. Es demana la col·laboració ciutadana extremant les mesures de prevenció especialment en dates tant assenyalades com la Revetlla de Sant Joan. La peculiaritat d’aquesta nit, amb petards i fogueres, fa que estigui considerada com una de les més perilloses de l’any pel que fa a risc d’incendi forestal. Les ADF i els bombers han muntat un operatiu especial per a la nit del 23 al 24 de juny

 

Ahir al vespre va tenir lloc la reunió de coordinació dels agents de seguretat que treballaran de forma coordinada per optimitzar recursos humans i materials en la lluita contra els incendis forestals. Hi van assistir representants del Cos de bombers, Agents rurals, Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, 9 ADF de 34 municipis del Maresme i el Vallès Oriental, la Diputació i el Consell Comarcal. 

La seva missió serà preservar de les flames 36.000 hectàrees de terreny forestal. En el cas del Maresme, l’extensió de massa vegetal fa que 20 poblacions de la comarca estiguin catalogades com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades.

Justament les temperatures registrades les darreres setmanes fan preveure una campanya 2017 “curta, però intensa” amb el risc afegit de l’increment de materia combustible als boscos (fusta i pins morts per la propagació de la plaga de Tomicus).

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos“

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.



123...23Pàgina 1 de 23
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats