El passat dimecres 30 de juny es va realitzar la presentació del  
Document de síntesi i propostes un document de treball realitzat pel grup de treball Joves Immigrants, emmarcat en el projecte Xarxa TET Maresme.

Els i les diverses participants del grup – tècnics i tècniques de diferents àrees d’Ajuntaments de la comarca, tècniques d’entitats, escoles taller, de Secretaria per a la Immigració, de Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal del Maresme – van resumir la tasca realitzada i van presentar diverses propostes de treball dirigides als municipis.


L’objectiu d’aquest grup ha estat realitzar propostes per potenciar i afavorir la igualtat d’oportunitats d’aquests col·lectius joves en 2 aspectes claus en la Transició Escola Treball: l’accés a la formació i l’accés a la capacitació per al món laboral. S’ha volgut treballar per a la normalització d’ús dels serveis i recursos.

Les propostes de treball es basen en les necessitats detectades i els diversos perfils de joves descrits, tenint molt en compte la realitat del territori i els recursos que ofereix el Maresme. Per a realitzar aquestes propostes s’ha tingut molt en compte la idea de treball coordinat i en xarxa tot aprofitant els serveis i recursos que ja existeixen.

Podeu accedir a aquest document de treball des de l’apartat Biblioteca.

  


En els darrers temps, s’ha començat a estendre per la nostra societat l’expressió: “generació Ni-Ni” per definir aquells joves que “ni estudien ni treballen”. Des del Consell Comarcal s’ha volgut conèixer quina és la realitat dels joves maresmencs quan finalitzen el període d’educació obligatòria i com viuen l’etapa de transició escola-treball. L’estudi, entre d’altres aspectes, detecta un elevat abandonament escolar abans de finalitzar 4rt d’ESO i apunta la necessitat d’avançar el procés d’orientació sobre itineraris formatius (que majoritàriamant es du a terme a l’últim curs de l’ESO) per evitar aquesta situació i que els joves deixin la secundària tenint poques expectatives d’ocupabilitat.


El Consell Comarcal del Maresme, a través del Servei de Joventut, està duent a terme el projecte Xarxa de Transició Escola-Treball, en la qual hi participen 24 ajuntaments de la comarca. Aquest projecte té per objectiu contribuir a garantir que tant els ajuntaments com d’altres agents de la comarca donin resposta activa a les necessitats dels joves en risc d’abandonament dels estudis. Per tal de conèixer com i en quina etapa inicien els joves maresmencs el procés de transició dels estudis al món laboral, el Consell Comarcal va encarregar a la Fundació Ferrer i Guàrdia un estudi que es va centrar en l’anàlisi dels estudiants que van finalitzar la seva formació obligatòria al llarg del curs 2008-2009 (uns 3.900) i en el seguiment el curs 2009-2010 d’aquells joves que han optat per formació ocupacional, que treballen o que no han definit encara el seu itinerari formatiu. En concret, s’ha recollit informació de 600 joves maresmencs i se n’ha fet el seguiment de gairebé el 25% d’ells. El resultat ha estat un pormenoritzat estudi de 220 pàgines. Entre els joves dels quals se n’ha fet un seguiment, hi ha un 6% que han indicat que ni estudien ni treballen i, entre els que han optat per continuar estudiant, un 12% no sap encara què farà en acabar aquest curs escolar. D’altra banda, un 40% dels joves pensen que no tenien suficient informació sobre les diferents opcions que es poden fer en acabar els estudis d’ESO. Els autors extreuen diverses conclusions. La dada que més els va sobtar va ser la constatació que el 24,3% dels joves que es trobaven matriculats a 4rt d’ESO en els 18 centres públics del Maresme que han format part de la mostra de l’estudi no es trobaven a l’aula en el moment en què es va realitzar l’estudi i, per tant, hi havia indicis d’abandonament prematur del sistema educatiu. Això els fa recomanar que l’inici del programa d’orientació professional s’avanci per poder preveure i actuar per evitar aquestes situacions d’abandonament prematur de les classes. L’estudi també recull una manca de formació especialitzada per a l’orientació en els i les encarregades d’aquesta tasca en els centres educatius de secundària i s’apunta la idea de la sobrecàrrega de feina entre els i les professionals que realitzen aquesta funció. Fet que fa que una tercera part dels joves enquestats tingui la percepció de no haver rebut una orientació professional des del seu centre docent. Per això s’apunta la necessitat de realitzar una formació específica del professorat per poder desenvolupar tasques de tutorització i acompanyament. Un tercer aspecte és el del paper de les famílies. Gairebé el 95% dels joves afirmen que els han donat orientació des de l’entorn familiar. Només un 5% han indicat que des de casa (pares, familiars, etc) no han rebut cap consell o informació sobre el seu itinerari laboral o formatiu. Aquestes dades porten els autors de l’estudi a apuntar la necessitat d’implicar i formar les famílies per a que siguin capaces d’orientar els seus fills/filles. Han estat objecte de l’estudi alumnes dels següents centres de secundària: IES Damià Campeny, IES Pla d’en Boet, IES Josep Puig i Cadafalch, IES Miquel Biada, IES Thos i Codina i IES Alexandre Satorras de Mataró; IES d’Argentona; IES d’Alella; IES Jaume Almera de Vilassar de Dalt; IES Vilatzara de Vilassar de Mar; IES Els Tres Turons d’Arenys de Mar; IES Domènec Perramon D'{N}Arenys de Munt{N}; IES Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar; IES Bisbe Sivilla de Calella; IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar; IES Thalassa de Montgat; IES Llavaneres de Sant Andreu de Llavaneres i IES Lluís Companys de Tordera
Podeu ampliar informació, consultant l’estudi elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia:
 

Clic aquí per a pdf

Ahir dijous 20 de maig a les 13h la Xarxa TET Maresme va presentar a la sala d’actes del Maresme Centre de Negocis l’estudi
Joves en Transició Escola Treball. El Maresme 2009
. Aquest estudi ha estat encarregat per el Consell Comarcal del Maresme i realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en el marc del projecte innovador Xarxa de TET del Maresme cofinançat pel Departament de Treball i el FSE.


El treball realitzat – on es fa una aproximació al moment de finalització dels estudis obligatoris amb una mostra de joves de 4art d’ESO de la comarca – s’ha recollit en un informe que es divideix en dues parts: la primera, planteja un marc teòric sobre la transició escola treball per contextualitzar quins són els elements que incideixen en la definició i concreció dels itineraris dels i les joves, i la segona part analitza la realitat concreta dels joves del Maresme fruit de les dades obtingudes en la realització de treball de camp: es tracta de conèixer quines són les necessitats dels joves, quins recursos coneixen, de quina manera defineixen els seus itineraris,etc., com també, els protocols que els centres educatius utilitzen per realitzar les orientacions als i les alumnes que finalitzen l’etapa d’educació secundària obligatòria.

Tant l’estudi com la presentació en power point els podeu trobar i descarregar a l’apartat Biblioteca d’aquesta mateixa web del Buscador Jove.

  


El secretari de Joventut del Departament d´Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, ha presentat aquest matí a Mataró l´estudi “L´emancipació juvenil al Maresme. Anàlisi del mercat immobiliari i de les polítiques públiques”, guanyador del Premi Joventut 2008. A la presentació també hi ha assistit el conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Cosatas, i el regidor d´Habitatge de Mataró, Francesc Teixidó.


El Premi Joventut, convocat per la Secretaria de Joventut en col·laboració amb l´Agència de Gestió d´Ajuts Universitaris i de Recerca, distingeix un treball, recerca o tesi en l´àmbit de les ciències socials i les humanitats que analitzi temes sobre la realitat juvenil actual a Catalunya. L´estudi guardonat, fet per Anna Garcia, analitza els factors que determinen l´emancipació dels i les joves des de la vessant social, econòmica i immobiliari, i fa propostes concretes per facilitar aquest procés, com ara: La gestió social de l´accés i la tinença d´habitatge.
-La rehabilitació de zones i edificis en desús susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles.
-La flexibilització i diversificació del mercat immobiliari per crear una oferta d´habitatge alternativa a la tradicional i reduir els preus, etc. L´autora creu que cal fomentar l´habitatge social a través de la integració urbana i territorial amb els equipaments i serveis que es requereixen i promoure la construcció de solucions habitacionals flexibles i adaptades a les necessitats dels col·lectius als quals van adreçades. El treball analitza el procés d´emancipació dels i les joves del Maresme el 2007, determinant quins són els factors que l´afavoreixen l´afavoreixen. Garcia constata l´endarreriment de l´edat d´emancipació com a conseqüència de la crisi econòmica i laboral de la gent jove i la rigidesa del mercat immobiliari. L´autora distingeix tres tipologies de joves amb diferents estratègies emancipatòries: La tipologia majoritària és l´emancipació tardana pròpia de les llars familiars més lliberals, que afavoreixen les relacions de cohabitació. Degut al retard de l´emancipació, hi ha hagut temps d´estalviar així com de consolidar les relacions de parella. Aquesta estratègia és més pròpia de les parelles estables, fins i tot casades, que formen llars en habitatges de propietat i donen raó al retard en l´emancipació.
-La tipologia minoritària és, per contra, la de joves emancipats pròpia de les llars familiars més tradicionals i rígides, amb relacions de control i manca de llibertat que provoca emancipacions primàries. Aquestes són llars més temporals formades per amistats, o en menor proporció, unipersonals, majoritàriament en règim de lloguer.
-Un tercer grup, més heterogeni, és el de llars poc consolidades que, o bé són unipersonals o bé són formades per amistats i per parelles no estables, majoritàriament en habitatges de propietat. Tot i que les llars amb estructures més temporals tenen un pes considerable, s´aprecia que el procés d´emancipació tendeix a consolidar-se a través de la cohabitació en parella en habitatges de propietat. Aquesta cohabitació s´institucionalitza, en última instància, mitjançant el matrimoni, davant l´arribada de la descendència o la proximitat de la mateixa. Pel que fa a la joventut no emancipada, l´autora proposa promoure la flexibilitat en les estructures de la llar en detriment de les relacions tradicionals i adaptar el parc d´habitatges en diferents tipologies, règims de tinença i superfícies.