PFI d’Auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers

Salesians Sant Jordi inicia el procés de preinscripció fins el 15 de juny


Requisits: joves d’entre 16 i 21 anys inscrits al SOC i al programa de Garantia Juvenil


Procediment d’inscripció :


 Preinscripció: demanar cita prèvia per fer la preinscripció als telèfons 937589069 / 689046719 o via email a agnes.montserrat@salesians.cat.


Selecció: 22 de juny prova de nivell i dinàmica de selecció.


Admesos: 29 de juny sortiran les llista d’admesos i exclosos.


Matricula: Del 2 al 6 de juliol, hores concertades.




Per a més informació:


 

Aim solo_ AS CreaTech

 


Si et vols inscriure’t omple les teves dades personals en aquest enllaç 

Maresmencs i maresmenques al món


😀Yara

🛫 Vilassar de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

MENÚ


Primer de batxillerat als Estats Units, l’experiència de la Yara a Colorado

Què et va portar a estudiar als Estats Units?

de final de curs o les animadores, el futbol americà… I llavors sempre m’havia agradat. O les típiques pel·lícules de Nadal on surten els nens i nenes, que estan nevant i amb els regals i totes les cases super decorades. Sempre m’ha agradat aquest tipus de vida. I un dia vaig veure a YouTube una noia que havia fet un any d’intercanvi i em vaig adonar que aquesta era una possibilitat: anar-me’n fora i viure-ho. Ho vaig comentar amb els meus pares i els vaig convèncer. Tot es va començar a organitzar l’estiu després de fer 3er d’ESO. Tots els papers amb l’agència es van fer mentre cursava 4art d’ESO, em van buscar família i escola. Vaig marxar a l’agost, ho vaig fer amb ICES (https://www.ices-spain.com). Tenen borsa de famílies als Estats Units i s’encarreguen de posar en contacte els i les estudiants amb les famílies.

Abans de marxar als Estats Units ja sabies amb quina familia viuries?

No, ho vaig saber el 7 d’agost, i vaig viatjar el 23. En aquella època estava súper nerviosa perquè no sabia si marxava o no. El dia que va arribar l’e-mail amb la confirmació em vaig emocionar molt. La destinació era Colorado, i vaig començar a buscar informació perquè no tenia ni idea de com era el lloc. Vaig llegir que hi feia molt de fred. Colorado està al mig dels Estats Units: més amunt de Texas, té forma de quadrat.

Com van ser els teus inicis estudiant a Colorado?

Al principi era una mica estrany, perquè estava amb una família que tenia tres fills i em va tocar un “double-placement”, que vol dir que la família acull a dues estudiants d’intercanvi. Estava juntament amb una estudiant d’alemanya. La veritat és que d’aquesta manera va ser fàcil adaptar-me a la família, ja que tenia a algú amb la qui compartia habitació i ens enteníem, estavem en la mateixa situació en la que tot era nou per les dues. La família em va encantar, eren molt macos.

La família ja tenia experiència acollint a joves internacionals?

La meva mare d’acollida és entrenadora de l’institut, i l’any anterior una estudiant d’intercanvi que estava al grup d’animadores s’havia quedat sense família a meitat de curs, i li va oferir que es quedés a casa seva. Així, va acollir sense estar al programa. Com que li va agradar l’experiència va decidir entrar-hi, i la Helen i jo vam ser les seves primeres estudiants d’intercanvi de manera oficial.

Com era la vida a l’institut?

Bé, és molt diferent d’aquí a Catalunya. Per exemple, jo no tenia una classe fixa on els i les companys/es sempre eren els mateixos durant tot l’any, sino que m’apuntava a unes assignatures i a cada classe hi havia gent diferent. És l’alumnat el que es mou de classe en classe, no el/la professor/a. Les edats també es barregen. En el meu cas, vaig escollir biologia, i allà la majoria eren de 3er i 4art, i jo estava fent 1er de batxillerat. En canvi, a l’assignatura d’anglès tots érem del mateix curs.

Què tal amb l’anglès?

Molt bé. Al principi no tenia un mal nivell, perquè a Espanya treia notables o excel·lents. Però sí que és un altre rotllo, per molt que tragués bones notes aquí. Allà parlava tota l’estona en anglès, i si no sabia alguna cosa m’havia d’espavilar. Només havia de preguntar o ho buscava al Wordreference.

Els i les alumnes estaven acostumats a rebre estudiants d’intercanvi?

A la meva escola si, i crec que en general estan acostumats. Els i les estudiants també entenen que si sóc una estudiant d’Espanya potser l’anglès no se’m donarà superbé. Els agrada conèixer cultures noves.

Et va sorprendre algun aspecte cultural?

Sí que hi ha coses petites, com per exemple els waters, que no estan tancats del tot. A l’escola
es practiquen molts esports, i tothom sent molt d’orgull de formar-hi part. Tenen la seva mascota, el Bulldog, i per exemple al futbol per animar l’equip criden “Yes, go bulldogs!” Vivia a Craig, d’uns 10.000 habitants. És un poble de caçadors on hi feia molt de fred, sempre estava nevat. Al principi feia molta il·lusió perquè aquí no neva mai, però després et canses. Eren molt conservadors. La típica casa americana normalment és de dues plantes, té un soterrani, tenen un jardí que està com amagat per tanques, i després a la part de davant té un tros amb gespa, el caminet per arribar a la casa i que toca amb la del costat, a aquest espai de terreny se li diu “yard.” Allà la gent hi posava un cartell a favor de Trump, Biden, etc. També hi ha moltes esglésies, i moltes religions.

I el menjar?

El típic americà: molt oliós, amb molta grassa i precuinat. Allà és molt car menjar vegetals o fruita, és més fàcil comprar congelats. Una caixa de dònuts et podia costar 1$ i un poma potser 2$. Una vegada vaig preguntar a la família una recepta per fer brownies, ja que són d’allà. I em van dir que compren els preparats en pols. Em va xocar molt, perquè no cuinen.

Que vas conèixer de la zona?

Amb la família vam visitar l’estat del costat, que és Utah, vam anar a un poble que es diu Moab, que és molt maco perquè la sorra és taronja i els arbres verds, és un paisatge que fa arcs naturals, té molt de contrast. Després també vam anar a Las Vegas, on tot és edificació. Va ser molt guay, vam anar a un hotel que era també un casino

Com vas gestionar la nostàlgia?

El tema de la nostàlgia el vaig viure amb el menjar, amb el clima, sempre tenia fred i al final ja n’estava farta. Amb la família i amb els amics també, però has d’anar amb la mentalitat que no els veuràs en 9 mesos. Allà estableixes un vincle amb la família que t’acull, i és molt xulo poder fer amics allà, on et trobes amb molta diversitat de cultures. Però cap als 6 mesos d’estar allà ja vaig començar a estar nostàlgica, m’ho estava passant bé però també trobava a faltar al meu germà, al meu pare, la meva mare… Són moments.

Un cop vas tornar a casa, com ho has viure?

A segon de batxillerat, els primers mesos em va costar seguir el ritme. Perquè també hi ha el treball de recerca que normalment es fa a primer i jo el vaig començar al setembre de segon. M’he espavilat bastant bé, però no recomano fer l’experiència d’intercanvi als Estats Units si no ets bona estudiant. He fet el batxillerat científic, a l’agència em van dir que havia d’escollir quatre matèries de ciències i cursar història americana, anglès i mates. I per la convalidació vaig enviar les notes, que es porten al Ministeri d’Educació i després me les van enviar convalidades.

La teva estada et servirà de cara al futur?

Sí, soc molt més independent, i em serveix per entrar més fàcilment a la vida adulta. Ja no depenc tant dels meus pares. Amb l’anglès, m’he examinat de l’examen de Cambridge i tinc un nivell C2. Em puc comunicar sense problemes.

Com resumiries la vivencia en una frase?

“Life-changing”. Et canvia completament la vida. La persona que era quan vaig agafar l’avió per anar allà no té res a veure amb la persona que va agafar l’avió per tornar. Simplement… canvies! A mi m’ha agradat molt com he canviat. Si vols sortir de la teva zona de confort és una experiència que recomano al 100%. M’encantaria tornar-hi, i anar a ciutats com Nova York, San Francisco… i també m’agradaria anar a Alemanya a veure a la Helen, o tornar al poble i contactar una altra vegada amb els amics que vaig fer. És tota una vida diferent i ha estat molt emocionant conèixer aquesta altra cultura. No m’imaginava que fos tan diferent i tant similar al mateix temps. És divertit conèixer aquestes coses!


Publicat al Butlletí de setembre de 2022

Ref.0904_AJUDANT_DE_CUINA

 

Butlletí de mobilitat Internacional del mes de Desembre

Com cada mes, el butlletí de Mobilitat Internacional Jove t’acosta diferents opcions de viure una experiència a l’estranger.

 


Si li estàs donant voltes, demana’ns una assessoria. I si, abans, vols saber-ne una mica més, visita el nostre canal youtube

Butlletí de Març

Ja us podeu descarregar el butlletí del mes de Març.

Atenció perquè hi trobareu una oferta de Voluntariat Europeu per Krsko (Eslovenia) que gestionem des del nostre Servei i en podeu enviar candidatures. També l’experiència d’en Carlos com a voluntari a Polònia, amb el Servei Civil Internacional, i el contacte amb les entitats que gestionen camps de treball a l’estiu i que properament obriran inscripcions.  

 

Ajuntament de Mataró

Perfils professionals sol.licitats:



  •  Auxiliar administratiu/v.  CFGM de gestió administrativa

  • Educador/a d’escola bressol.  CFGS d’educació infantil

  • Integrador/a social. CFGS d’Integració Social

  • Tècnic/a de salut pública. CFGS de la família sanitària: documentació i administració sanitàries, dietètica, higiene bucodental, entre altres.

  • Tècnic/a d’ocupació. Grau universitari en Pedagogia, Psicologia i similar

  • Treballador/a social. Grau universitari en Treball Social

  • Dissenyador/a gràfic i web.  CFGS de desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, de desenvolupament d’aplicacions web o similar.


Preferentment per a joves empadronats a Mataró, Argentona i Cabrera de Mar. 




Contactar amb:


Sara Armengol 


Servei d’Ocupació de Mataró (SOM)


Telf. +34 93 757 82 41 extensió 1465


 sarmengol@ajmataro.cat

Maresmencs i maresmenques al món


😀Elisabet

🛫El Masnou

🛬Lapònia

✅Feina

MENÚ


Quan reps una trucada del Pare Noel…

Hola! Em dic Elisabet i tinc 25 anys

A vegades em diuen cul inquiet perquè no puc quedar-me quieta al meu poble durant molt temps. Des dels divuit anys, quan vaig decidir marxar a l’estranger per aprendre l’anglès i vaig sortir sola per primer cop de la meva zona de confort, he estat visquent i treballant per Europa. Em vaig adonar de tot el creixement personal que aporta sortir d’Espanya, conèixer noves cultures, persones increïbles que es creuen al teu camí i el que aprens d’elles, crear noves rutines, i el més extraordinari, fer d’un lloc desconegut la teva casa. Tot plegat seria com una mena d’addicció. I com molta gent diu “un cop marxes, ja no vols tornar”.

Òbviament, fer el pas i marxar a ‘’l’aventura’’ no és fàcil, sempre ens sorgeixen pors, dubtes i preguntes que si retroalimentem ens mantenen a la nostra zona de confort. Però l’única manera d’avançar és afrontar-les i quan ho fas apareix un sentiment de satisfacció molt gran que l’únic que et fa pensar és -Vull repetir!

M’agradaria compartir amb vosaltres l’experiència més abstracta i màgica de totes les que he viscut fins ara. Per posar-vos una mica en context:
Vaig viure durant dos anys a Escòcia, un país que em va enamorar encara que el temps no acompanyés. Pluja i núvols gairebé cada dia, però al final, era l’essència del país o així és com li vaig donar la volta per gaudir-lo. Després vaig marxar a Portugal a fer un voluntariat i a la vegada aprendre Portuguès. També he de dir que necessitava un canvi i Portugal era un país que ja havia visitat anteriorment i em cridava l’atenció. Malauradament, la pandèmia va començar i vaig haver de tornar a Espanya al cap de tres mesos. Després de tant de temps fora ja no em sentia com a casa, em sentia com una estrangera.

S’acostava l’hivern i vaig decidir buscar treball de temporada per països nòrdics. Buscant pel Facebook vaig trobar una pàgina on publicaven ofertes de treball a la neu i voilà! Em va cridar l’atenció una oferta de treball per Lapland Safaris a Lapònia, Finlàndia. Un país nou per mi, amb molta natura i bellesa. Em vaig inscriure a les diferents posicions: guia de safaris, guia d’elf i lloguer de vestimenta. Al cap de poc temps van contactar amb mi per a una entrevista. Va anar molt bé, però per la covid-19 finalment la temporada d’hivern es va cancel·lar.

Un any després, és a dir a finals de 2021, vaig tornar a enviar la sol·licitud i aquest cop em van oferir directament l’oportunitat de treballar com a guia d’elf. De les diferents posicions, aquesta era la que menys il·lusió em feia, ja que no m’imaginava a mi mateixa vestida de follet envoltada de famílies i nens petits durant l’època de Nadal. D’altra banda, pensava, perquè no?
Aurores Boreals, neu, fred extrem, i em venia l’adrenalina al cap.
Finalment, al novembre vaig agafar un vol cap a Hèlsinki i des d’allà un altre cap a Kitillä, situat dins el Cercle Polar i ja a Lapònia. Des del moment que vaig sortir de l’aeroport ja vaig al·lucinar, tot era de color blanc.

Durant la primera setmana vam fer la formació i també alguns dels safaris que oferia l’empresa, com la moto de neu i una sortida amb rens. La sensació era de llimb total. Durant la formació em vaig preguntar que feia allà, sentia que aquest treball no era per mi. D’alguna manera havíem de fer teatre entretenint a les famílies i el fet de parlar en públic davant de 60 persones em creava pànic. Les pors que se’m van generar en algun moment em van fer pensar a marxar, però no volia fer d’aquesta experiència un fracàs i vaig començar a buscar les coses positives que em podia aportar el fet de treballar com a follet.

Deu sonar graciós i potser una mica patètic, però quedar-me va ser la millor decisió que podia haver pres. Els primers dies em vaig posar molt nerviosa. Havíem de parlar en anglès amb el micròfon dins del bus ple d’humans, durant 45 min de trajecte de l’aeroport a l’hotel. També teníem trajectes més curts i de més llargs i cada fullet tenia el seu propi bus. De mica en mica em vaig sentir més i més còmode amb el micròfon, parlant, cantant, fent jocs i bromes fins que em vaig adonar que m’ho estava passant genial. Al cap i a la fi, sent un follet pots fer tot l’idiota que vulguis que ningú et jutjarà. Cadascú creava el seu fullet amb una personalitat diferent. Amb totes aquestes, treballar envoltada d’aquests paisatges màgics et feia estar sempre amb un somriure.

Això sí, vam arribar a temperatures de -35º i havíem d’anar en vestits i mantenir-nos en moviment quan treballàvem fora. Com per exemple a la ciutat de neu, on les famílies anaven a veure el Papa Noel, durant la sortida amb huskys, rens i altres activitats. Unes 3 o 4 capes de pantalons diàries i uns quants mitjons de llana eren necessaris. Sembla dur, però t’acabes adaptant. Els meus companys eren tots d’arreu d’Europa, vivíem i treballàvem junts i a poc a poc vam crear un vincle molt familiar. Tots diferents entre nosaltres, així i tot, a la vegada molt units.

El temps va volar i la temporada de Nadal estava a punt d’acabar. Em sentia super afortunada d’haver pogut formar part d’aquesta experiència. He estat gairebé dos mesos compartint l’etapa amb gent magnífica de tot Europa. Vaig poder aconseguir el meu objectiu, perdre la por a parlar en públic i a més a més fer possible que famílies gaudissin d’unes vacances de Nadal màgiques i inoblidables.

Sempre podem aprendre coses gràcies a la por. Per això animo a tothom a provar i a sortir de la vostra zona de confort, mai saps el que pots experimentar, però segur que t’aportarà coneixement positiu.


Publicat al Butlletí d’abril del 2022

OPERARI/A PROTECCIONS COL·LECTIVES

Nom de l’entitat Fundación Laboral de la Construcció Enllaç a l’acció https://www.cursosenconstruccion.com/cursos-gratuitos/detalle/operari-proteccions-col-lectives Sector/especialitat professional Construcció Si forma part de la Garantia Juvenil, indiqueu el nom concret del programa PICE Municipi on es realitza el curs/acció Badalona Nom del centre on s’imparteix Fundación Laboral de la Construcción Adreça Avda de la Comunitat Europea, 32 Data d’inici 01-06-2019 Data de finalització 31-07-2019 Horari (dies de la setmana i hores/dia) De dilluns a divendres de 8 a 14.00h Total d’hores 185 hores Requisits d’accés Estar inscrit com a beneficiari/a de la Garantia Juvenil Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció Diplomes d’aprofitament de la formació troncal i específica Termini d’inscripció Fins a finals d’abril Com s’ha de fer la inscripció? S’ha de demanar cita prèvia amb les orientadores laborals, per tal de complimentar la inscipció i fer una petita entrevista. Documentació a lliurar Còpia DNI, CV i full d’inscripció a la Garantia Juvenil Més documentació Les tasques dels especialistes en implantació de sistemes de protecció col·lectiva la poden portar a terme només els treballadors degudament qualificats i és per això que es considera un ofici que requereix continguts formatius propis i adaptats a les característiques úniques del lloc de feina.

CP ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS

Nom de l’entitat AULA ACTIVA FORMACIÓ I SERVEIS, S.L Sector/especialitat professional Sector Assistencial – sociosanitari Municipi on es realitza el curs/acció Mataró Nom del centre on s’imparteix AULA ACTIVA FORMACIÓ I SERVEIS, S.L Adreça Alcalde Josep Abril 9, 1-2 08302 Mataró Data d’inici 10-01-2020 Data de finalització 29-05-2020 Horari (dies de la setmana i hores/dia) De dilluns a divendres de 09:00 a 14:00h (5 hores/dia) Total d’hores 450 hores Requisits d’accés

– Estar inscrit/a al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) 
– Estar en situació d’atur

Certificat que assoleix l’assistent un cop finalitzada l’acció CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT D’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS Termini d’inscripció 10 DE GENER DE 2020 Com s’ha de fer la inscripció? Adreçar-se a AULA ACTIVA (Alcalde Josep Abril 9, 1-2) i formalitzar la sol·licitud per poder entrar al procés de selecció. Documentació a lliurar

– Fotocòpia del DNI/NIE
– Fotocòpia full d’inscripció al SOC (DARDO)
– Curriculum Vitae
– Fotocòpia del graduat escolar/ ESO

Més documentació

Titulació Oficial emesa pel SOC del Certificat de Professionalitat d’Atenció Sociosanitària a persones dependents en institucions socials.

L’ acció formativa consta de 450 hores (370 hores teòriques al centre i 80 hores de pràctiques a empreses reals del sector assistencial per a la gent gran, com residències, centres de dia, centres sociosanitaris…).

Més informació al següent enllaç.